Fast Track Portland Cement Concrete Pavement, HR-538, 1997

In 1987, 1.5 km (0.935 mi.) of Spruce Hill Drive in Bettendorf, Iowa was reconstructed. It is an arteriel street with commercial usage on both termini with single family residential dwellings along most of the project. A portland cement concrete (PCC) pavement design was selected, but a 14 day curing period would have been an undue hardship on the residents and commercial businesses. An Iowa DOT Class F fast track concrete was used so the roadway could be used in 7 to 10 days. The Class F concrete with fly ash was relatively sticky and exhibited early stiffening problems and substantial difficulty in obtaining the target entrained air content of 6.5%. These problems were never completely resolved on the project. Annual visual field reviews were conducted through 1996. In November 1991, severe premature distress was identified on the westbound two lanes of the full width replacement. The most deteriorated section in a sag vertical, 152 m (500 ft.) of the westbound roadway, was replaced in 1996. Premature distress has been identified on a dozen other conventional PCC Iowa pavements constructed between 1983 and 1989, so the deterioration may not be related to the fact that it was fast track pavement.

07031-011 Brushy Creek Watershed Final Report

Brushy Creek is a tributary of the Raccoon River, which is a regular source of drinking water for over 400,000 Iowans. Regular monitoring by Des Moines Water Works (DMWW) and Agriculture’s Clean Water Alliance (ACWA) over the last eight years has shown the stream to be highly impaired for coliform bacteria and nitrate. Both Brushy Creek and the Raccoon River are on the 303(d) impaired waterbody list. A December 2005 fish kill in Brushy Creek resulted in administrative actions against seven livestock producers. Several open feed lots exist in the watershed. The community of Roselle (in the Brushy Creek watershed) has been identified by IDNR as unsewered, and many dwellings throughout the watershed discharge untreated human waste. No Watershed Improvement Association (WIA) exists in this sparsely-populated area. This outcome-based project will: • Enhance nutrient and manure management to reduce agricultural inputs to the stream. • Assess the amount of human waste reaching the stream from Roselle. • Engage and inform local residents so a WIA can be formed. • Monitor performance through a rigorous water and soil testing program. This project embraces a concept of participation from all levels of government, commodity organizations, and the private sector. The largest drinking water utility in the state will lead and administer this effort. The participating parties will work to establish a functioning WIA so that progress achieved through this project will be robust and long-lasting. The participants believe this will be the most effective approach to correct the situation, and will serve as a model for other problem watersheds throughout the state.

Allotjaments universitaris al Parc Mediterrani de la Tecnologia, Castelldefels

Award-winning

Proposta 23 habitatges c. Sant Pere Romaní. Molins de Rei

El projecte dona resposta a un programa de residència col•lectiva de promoció pública, consistent en un màxim de 24 habitatges agrupats en un bloc plurifamiliar, amb les seves corresponents places d’aparcament.L’emplaçament del concurs promogut per l’Institut Català del Sol (INCASOL) és força peculiar. Es tracta d’un solar en el límit NE de la població de Molins de Rei, ubicat precisament en uns terrenys a cavall entre un sol rústic de bosc mediterrani amb una forta pendent i unes preexistències històriques molt puntuals (una masia i una ermita al cim de la muntanya), i un sol industrial de pendent suau, ocupat per grans naus, que s’obre a la plana del Llobregat. El solar es troba deprimit en la seva cara NE, és a dir, el seu nivell base està bastant per sota de la cota del camí que condueix cap el bosc. Per tant, el seu límit és el talús de terra que marca l’inici del terreny feréstec. En canvi, en la vessant SO, no existeix cap impediment a les vistes i a la ventilació, doncs la obertura a la plana del Llobregat és total.Enfront d’aquestes preexistències i atenent també els requeriments tècnics i funcionals presents tant en les bases del concurs com en les necessitats d’avui en dia, el projecte desenvolupat ofereix un conjunt de respostes innovadores als següents temes considerats crucials:1. El respecte al medi ambient i a la cultura del llocEnfront al repte topogràfic, el projecte proposa concentrar els habitatges i garatges en un sol bloc de PB + 3 plantes que no sobrepassa la cota del camí superior, però que se separa el suficient del talús natural posterior per garantir la ventilació creuada. D’aquesta manera es produeixen pocs moviments de terres i l’edifici final, d’ajustada fondària, respecta la muntanya del seu darrera i no manlleva terreny forestal.Vinculant-se també a la cultura del lloc, els acabats exteriors dels habitatges es proposen cromàtica i materialment semblants a la pedra existent en l’entorn, la mateixa que es visualitza en la masia i en l’ermita del bosc. Igualment, el bloc segueix la corbatura natural del carrer, ajustant-se a la alineació de vial per tal de no imposar-se a la morfologia traçada des de temps pretèrits.2. La relació amb l’exteriorLa resposta al lloc comporta també la configuració interna dels habitatges des del conjunt i des de la unitat habitable. Així, la cara NE, junt a la muntanya, es reserva per el corredor de distribució comunitari, al que s’obren de manera tamisada les cambres de rentat i, com a molt, un dormitori. En canvi, la cara SO, oberta a les vistes de la plana, al sol i a la llum més intensa, concentra les sales d’estar i la majoria de dormitoris. Aquestes cambres, a més a més, es perllonguen cap a l’exterior per mitjà duna terrassa coberta susceptible de tancar-se o obrir-se segons els requeriments climàtics de cada moment del dia o de l’època del any, convertint-se així en una estança més de la casa. Climàticament, la terrassa fa les funcions de cambra d’aire quiet al hivern, i de doble protecció solar al estiu.D’altra banda, tenint en compte el caràcter rural del lloc, i considerant que es tracta de l’última edificació de la població abans d’accedir al terreny boscós, es proposen uns habitatges que reforcen el caràcter veïnal del carrer, situats a 80-150 cm de la cota de vial, que gaudeixen d’un jardí privat.3. La innovació tipològica i la optimització del espaiInteriorment, la superfície dels habitatges s’optimitza de manera que en ells hi apareixen els mínims distribuïdors, per tal d’evitar passadissos i passos constrenyits. La relació de la sala i el menjador es produeix en diagonal, proposant-se la ubicació de la cuina en el centre de la casa. D’aquesta manera, es dona resposta a les necessitats de vida actuals, on els espais principals dels habitatges demanen una certa flexibilitat en les seves funcions.Igualment es proposa de manera innovadora la generació d’un distribuïdor amb un rentamans doble, que dona accés tant al bany de la casa com a la zona de rentat, tant necessària en qualsevol habitatge. Aquesta peça ventila a l’exterior a través d’una gelosia i garanteix les funcions d’estenedor. D’aquesta manera, la ‘pica exterior’ pot satisfer a través d’un sol element diverses funcions, estalviant així espai i flexibilitzant el seu ús. 4. L’accessibilitat i la mobilitat interiorTots els habitatges son visitables amb cadira de rodes a la sala, la cuina, el bany i, com a mínim, una habitació. La manca de passadissos i l’amplitud dels passos i portes així ho permet.De la mateixa manera, existeix un itinerari practicable que uneix la via pública amb l’entrada de cada habitatge, havent-se suprimit en ell totes les barreres arquitectòniques.5. La ecoeficiència i l’acompliment del Codi Tècnic de l’EdificacióLa sostenibilitat de la proposta satisfà diversos paràmetres i alhora aporta solucions novetoses:-minimització de moviments de terres-garatges en planta baixa oberts al pati posterior i, per tant, sense extractors-ventilació creuada en tots els habitatges-assoleiament garantit en tots els habitatges durant les 10 i les 14 hores durant el solstici d’hivern-protecció solar durant l’estiu-safareig ventilat per estendre la roba i per l’estalvi de l’aparell de secadora-façana prefabricada amb cambra interna: transmitància tèrmica idònia per la zona-forats de façana de menys del 40% de la superfície total, tal i com marca el CTE -finestres amb vidres dobles per aïllament del so aeri-utilització de sistemes pre-industrialitzats en un 80% de la superfície d’estructura i en un 80% dels tancaments exteriorsLes instal•lacions tenen en compte els requeriments mediambientals:-diferenciació de canyeries d’aigües negres i pluvials-aparells amb mecanismes d’estalvi d’aigua-tuberies de calefacció vistes que aporten calor suplementari als radiadors-producció d’aigua calenta sanitària amb energia solar-instal•lació d’un aljub de reaprofitament d’aigües pluvials per al rec del jardí-espai de recollida selectiva de residus a les cuines-circuit de pre-instal•lació domòtica

Domestic architecture and social differences in North-Eastern Iberia during the iron age (c.525-200 BC)

This paper is concerned with the organization of societies in north-eastern Iberia (present-day Catalonia) during the Iron Age, using data provided by domestic architecture and settlement organization. I offer an analysis of the social differences detected in the dwellings based on a sample of houses excavated at different types of settlement. Although many Iberian houses had simple layouts and small surface areas, some larger dwellings at the main sites are distinguished by the shape of their ground plans, their surface areas, architectural features, and central locations; these houses are believed to be the residences of the Iberian elite. Such dwellings are not found at all sites and the data suggest that there was a relationship between the category of the settlement (or its function) and the types of dwelling in it.

Assessing trends in insured losses from floods in Spain 1971-2008

Economic impacts from floods have been increasing over recent decades, a fact often attributed to a changing climate. On the other hand, there is now a significant body of scientific scholarship all pointing towards increasing concentrations and values of assets as the principle cause of the increasing cost of natural disasters. This holds true for a variety of perils and across different jurisdictions. With this in mind, this paper examines the time history of insured losses from floods in Spain between 1971 and 2008. It as- sesses whether any discernible residual signal remains after adjusting the data for the increase in the number and value of insured assets over this period of time. Data on insured losses from floods were sourced from Consorcio de Com- pensacíon de Seguros (CCS). Although a public institution, CCS compensates homeowners for the damage produced by floods, and thus plays a role similar to that of a private insurance company. Insured losses were adjusted using two proxy measures: first, changes in the total amount of annual surcharges (premiums) paid by customers to CCS, and secondly, changes in the total value of dwellings per year. The adjusted data reveals no significant trend over the period 1971-2008 and serves again to confirm that at this juncture, societal in- fluences remain the prime factors driving insured and economic losses from natural disasters.

Housing Wealth and Housing Decisions in Old Age: Sale and Reversion

Population ageing brings new challenges to long-term household economic decisions. In the event of old-age dependency, housing assets become a key self-insurance device. However, little empirical evidence has been reported regarding an individual"s expectations of having to use their housing wealth for such a purpose. This paper draws upon two complementary data sources to empirically examine: (1) the influence of housing assets on an individual"s willingness-to-sell (WTS) their dwelling for care purposes, and (2) the willingness to take out a reverse mortgage contract loan in the event of old-age dependency. The paper"s findings suggest that homeowners" WTS in old age is unaffected by their income or housing assets and is, rather, determined by socio-environmental housing characteristics and the individual"s health and personal needs. Conversely, the study finds that the uptake of home reversion loans is largely dependent on income or education, but not on a household"s housing assets.

HouSI: Heuristic for delimitation of housing submarkets and price homogeneous areas

This paper seeks to address the problem of the empirical identification of housing market segmentation,once we assume that submarkets exist. The typical difficulty in identifying housing submarkets when dealing with many locations is the vast number of potential solutions and, in such cases, the use of the Chow test for hedonic functions is not a practical solution. Here, we solve this problem by undertaking an identification process with a heuristic for spatially constrained clustering, the"Housing Submarket Identifier" (HouSI). The solution is applied to the housing market in the city of Barcelona (Spain), where we estimate a hedonic model for fifty thousand dwellings aggregated into ten groups. In order to determine the utility of the procedure we seek to verify whether the final solution provided by the heuristic is comparable with the division of the city into ten administrative districts.

Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Arquitectura i societat

Postprint (author’s final draft)

Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Innovacions tecnològiques a l’arquitectura, la construcció i l’urbanisme

Postprint (author’s final draft)

Estudi del condicionament d’una vivenda prefabricada amb criteris de sostenibilitat i d’autosuficiència

Partint del projecte bàsic d’un habitatge unifamiliar aïllat, projectat amb sistema prefabricat, onhi ha definida l’arquitectura i de forma molt bàsica el sistema estructural, els tancaments, lesinstal•lacions i els acabats, es pretén realitzar un estudi que es basi en la millora de l’envoltantespaial i de les instal•lacions per tal d’aconseguir un habitatge energèticament més eficientrespecte a la proposada inicialment.Concretament, es tracta d’un habitatge unifamiliar aïllat, del model tipus “CUBIC EVOLUTION”,dissenyat pels arquitectes Joaquin Torres i Rafael Llamazares de l’estudi d’arquitectura A-Cero.Aquest model, presenta una superfície de 290,91m2 útils i de 342,76m2 construïts, distribuïtsd’una manera molt raonable al seu ús.Per tant, l’objectiu principal d’aquest projecte final de grau, és projectar el condicionament del’envoltant, de totes les instal•lacions amb sistemes renovables i sostenibles necessàries en lavivenda i de diferents sistemes passius d’estalvi energètic de la vivenda prefabricada de l’estildescrit anteriorment, tenint presents criteris de sostenibilitat i autosuficiència, sense deixar debanda la condició estètica de la vivenda proposada en el projecte bàsic, de manera que aquestaes pugui autosubministrar la major part de l’energia i aigua que necessita, i complint sempre lanormativa actual.També es tindran en compte aspectes bioclimàtics, tals com ubicació, orientació, il•luminaciónatural, ventilació natural, pluja, etc., per tal d’adaptar-se a les condicions climàtiques i de l’entornon està situada i permetre a l’edifici estalviar la major quantitat d’energia possible

Les personnes qui résident seules au Canada en 1871, 1881 et 1901

Mémoire numérisé par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal

« Good night, sleep tight, don’t let the bed bugs bite» : exploring the mental health fallout of urban bed bug infestation in Montréal, Québec

Problématique : La littérature scientifique ne contient actuellement aucune étude épidémiologique portant sur la relation entre l’exposition à une infestation de punaises de lit (Cimex lectularis) et la santé mentale. L’objectif de cette étude est d’explorer la relation entre le statut d’exposition aux punaises de lit et des mesures de dépression, anxiété et perturbation du sommeil. Méthodes : Cette recherche est une étude transversale basée sur une analyse secondaire des données provenant de N=91 adultes locataires de logements insalubres qui ont répondu à un questionnaire de santé au moment d’interventions médico-environnementales menées par la direction de santé publique de Montréal entre janvier et juin 2010. Le questionnaire de santé inclut le « Questionnaire de santé du patient (QSP-9) », qui est un outil mesurant les symptômes associés à la dépression, l’outil de dépistage d’anxiété généralisée (GAD-7) et les items 1-18 de l’indice de la qualité du sommeil de Pittsburgh (PSQI). L’association entre une exposition autorapportée à une infestation de punaises de lit et le niveau de perturbation du sommeil selon la sous-échelle correspondante du PSQI, les symptômes dépressifs selon le QSP-9 et les symptômes anxieux selon le GAD-7, a été évaluée en utilisant une analyse de régression linéaire multivariée. Des données descriptives relatives aux troubles de sommeil autodéclarés et à des comportements reliés à un isolement social, dus à une exposition aux punaises de lit, sont aussi présentées. Résultats : L’échantillon comprenait 38 hommes et 53 femmes. Parmi les 91 participants, 49 adultes ont signalé une exposition aux punaises de lit et de ce nombre, 53,06% (26/49) ont déclaré des troubles de sommeil et 46,94% (23/49) des comportements d’isolement social, en raison de l’exposition. Les adultes exposés à des punaises de lit ont obtenu des résultats significativement plus élevés sur le QSP-9 (p=0,025), le GAD-7 (p=0,026) et sur la sous-échelle mesurant la perturbation du sommeil (p=0,003) comparativement à ceux qui n’étaient pas exposés. Conclusions : Cette première étude exploratoire met en évidence une association significative entre l’état d’exposition aux punaises de lit et des troubles de sommeil, ainsi que des symptômes anxieux et dépressifs, indiquant que ceux qui sont exposés aux punaises de lit représentent un groupe possiblement à risque de développer des problèmes de santé mentale. Ces résultats viennent en appui aux initiatives des décideurs pour organiser des efforts coordonnés d’éradication au niveau des villes et des provinces.