1000 resultados para Dret del treball
Resumo:
M'han sol-licitat una breu presentació del treball que realitzem al grup 1 més 0, que jo coordino. Tractaré de resumir-ne les línies d'investigació en la brevetat de l'espai que m'han destinat. Com que el treball que es presenta és obra de diverses persones, hem inclas les seves adreces electròniques com a referéncies.
Resumo:
Per perpetuar-se a si mateixa, qualsevol societat, en qualsevol temps o lloc, necessita la confluencia de la reproducció de les especies i de la producció de béns. La relació entre I'una i I'altra ha tingut diverses configuracions histbriques. En les societats occidentals actuals el sistema socio-econbmic pot ser vist constituyt pels dos subsistemes bisics, caracteritzats per I'esfera industrial -produir per a I'exterior- i l'esfera domestica -producció per al consum familiar-. Addicionalment, s'hi pot incloure un tercer subsistema: I'esfera pública, la qual té un paper bhicament redisuibutiu. L'objectiu general del treball és el d'analitzar el paper del treball domestic en la reproducció social. Des del marc tebric establert es despren que cada família, per garantir la seva supervivtncia i reproducció, combinari tres tipus d'ingressos: I'ingrés monetari (assalariat i no assalariat), els serveis proporcionats per les administracions públiques (salari social) i el treball domtstic. El seu pes relatiu variari segons el grup social al qual pertany la família. Consegüentment, per a qualsevol mesurament del treball domestic mínimament realista, els grups socials s'han de considerar de manera separada a fi d'establir les necessitats de cada grup. L'objectiu concret va ser el d'establir una mesura relativa del treball domestic, és a dir, analitzar la proporció de les necessitats totals de la família cobertes per la producció domestica en relació els altres dos mitjans, és a dir: l'ingrés monetari i els serveis públics. El treball de camp es dugué a terme a ]'kea Metropolitana de Barcelona durant el mes de febrer de 1990.
Resumo:
Este trabajo trata sobre la edad a la que niños y niñas accedían al trabajo remunerado en la España del siglo XVIII. Utilizando como fuente los Memoriales del Catastro de Ensenada (1751-1753), se propone la edad de diez años como edad media de acceso, a partir de la cual se puede calcular la tasa de actividad. La Mancha era una región rica en industria rural, sobre todo de manufacturas textiles, que abastecían al mercado madrileño, el de otras ciudades e incluso al colonial, y que generaban una fuerte demanda de trabajo femenino. Esta estructura productiva explica por qué las niñas se incorporaban al trabajo remunerado antes que los niños, por qué eran escolarizadas desde muy pequeñas en las ‘escuelas de labor’ y no en las escuelas de primeras letras como los niños, y por qué, en definitiva, sus tasas de alfabetización un siglo después eran inferiores a la ya muy baja media femenina española. En la España del siglo XVIII mujeres y niñas estaban masivamente empleadas en las manufacturas, sobre todo textiles, como ocurría en gran parte de Europa. Entender y contabilizar el trabajo realizado por mujeres y niñas, mucho más difundido de lo que se cree habitualmente, y centrado en manufacturas y servicios, transforma nuestra visión de la estructura de la actividad en la España pre-industrial, normalmente identificada con el trabajo agrícola y ganadero.
Resumo:
Introducció: Les persones ostomitzades presenten una sèrie de canvis de tipus fisiològic, psicològic i social, els quals els obliga a adaptar-se a la seva vida diària. Per adaptar-se a aquesta nova situació utilitzen una sèrie d'estratègies d'afrontament, sent l'acceptació el producte final. Per a que les estratègies adoptades siguin les més efectives, han de rebre una educació sanitària adequada.Contràriament, l'escassetat d'educació sanitària o l'educació sanitària inadequada que reben aquests pacients és un problema real que ens trobem en l'actualitat.Objectiu: Conèixer si l'educació sanitària rebuda pels pacients ostomitzats, té influencia en la seva adaptació a la nova situació produïda per l'ostomia digestiva.Metodologia: Estudi qualitatiu fenomenològic, on les dades es recolliran a través d'entrevistessemiestructurades a pacients amb ostomia digestiva, els quals van rebre l'alta hospitalària fa almenys 2 mesos. Les entrevistes seran gravades, transcrites i analitzades, utilitzant en aquest últim pas la triangulació d'investigadors. La mostra serà de tipus intencional, la seleccionaré a l'Hospital Universitàri de Bellvitge entre els pacients que acudeixen a la consulta de la infermera estomaterapeuta, i el seu tamany estarà definit per la saturació teòrica. L'estudi estarà reglat en tot moment pel dret a la intimitat, incloent en aquest l'anonimat i la confidencialitat, i el dret a la lliure decisió.Consideracions finals: Inclou una explicació argumentada sobre els meus punts febles i forts del treball, una reflexió sobre la satisfacció amb les competències que he adquirit i finalment una autoavaluació dels resultats del meu aprenentatge.
Resumo:
Aquesta memòria recull el projecte experimental que quatre estudiants del grau en Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra han portat a terme al mitjà UPF.Ràdio, durant el curs 2012-2013. Aquesta investigació neix de la voluntat de modernitzar i dinamitzarl’emissora universitària, a partir d’un estudi de camp inicial i del treball pràctic al mitjà. En aquest document s’exposen els objectius executats, les tasques desenvolupades i una autoavaluació final del projecte. Queda com la primera investigació sobre la naturalesa d’UPF.Ràdio i com a base per a ajudar a consolidar un projecte radiofònic solvent en el futur.
Resumo:
Aquest treball analitza l’enregistrament audiovisual d’una activitat de guiatge duta a terme per una professora practicant en el rol d’investigadora en l’acció en una classe de català de 1r d’ESO per valorar el grau d’efectivitat de la seva parla. Al llarg de la recerca, es confronten els resultats de l’anàlisi qualitativa i quantitativa recollits a partir del discurs enregistrat de la docent amb mostres del treball fet pels alumnes per donar resposta a les preguntes de la investigació i extreure conclusions que permetin configurar una guia de propostes de millora per a la futura tasca docent de la investigadora
Resumo:
Aquest treball estudia la gestió a Catalunya tant dels tributs de les entitats locals com de les seves multes (sobretot les imposades per infraccions de trànsit), i proposa diverses mesures per millorar-la. Les dades estadístiques posen de relleu que encara hi ha un cert recorregut per incrementar l’eficàcia en la recaptació d’aquests ingressos. Entre els factors que determinen la manca d’eficàcia, destaquen la falta de mitjans materials de molts municipis i el fet que l’ordenament jurídic limiti l’actuació de les administracions locals fora del seu àmbit territorial, una restricció que dificulta en gran mesura les actuacions en fase de recaptació executiva.Tenint en compte aquest context, la cooperació interadministrativa és un dels mecanismes més adients perquè les entitats locals puguin avançar en la millora de la gestió dels seus recursos. Fins ara, aquesta cooperació s’ha concretat principalment a través de convenis de delegació de competències dels ajuntaments a les diputacions i de convenis de col·laboració entre les administracions locals i les administracions central i autonòmica. Aquestes fórmules, com es constata al llarg del treball, s’han anat perfeccionat en els darrers anys i estan donant resultats satisfactoris.Sens perjudici de continuar emprant aquests instruments, el present estudi proposa mesures noves i el reforçament de determinats mecanismes ja existents. Així, per exemple, se suggereix la creació d’un sistema d’indicadors de gestió tributària local que permeti avaluar els resultats que aporten els mecanismes de col·laboració, l’establiment d’un registre de convenis per facilitar-ne el coneixement, o el foment de la interoperabilitat i dels mitjans informàtics en la gestió tributària. En el cas dels impostos de gestió compartida, com ara els que recauen sobre els béns immobles, les activitats econòmiques i els vehicles, s’evidencia que caldria agilitzar la gestió de la informació continguda a les bases de dades estatals del cadastre i del registre de vehicles.
Resumo:
El propòsit del Treball de Fi de Grau és dissenyar un document que serveixi als usuaris del Chronojump Boscosystem per aprendre a utilitzar-lo i treure’n el màxim rendiment. Previ a l’elaboració d’aquest, s’ha requerit un treball de documentació teòrica, fet a través de la revisió bibliogràfica i entrevistes a experts en preparació física dintre del món de l’entrenament esportiu, procés que ha servit per a establir les bases i els fonaments del dossier didàctic. Aquest últim està compost per deu pràctiques on, en cadascuna d’elles, es treballen aspectes concrets del programa Chronojump. Cada una d’aquestes consta d’una primera part més teòrica on es defineixen els aspectes a tractar, seguit de la seqüència de passos a fer per a portar a terme la pràctica i, finalment, deu preguntes tipus test per a saber si s’ha comprès la informació donada i el funcionament del programa. En les pràctiques on s’ha de passar algun test, s’afegeix també un suport audiovisual per tal de deixar clar l’execució i la tècnica correcta de la prova en qüestió.
Resumo:
L’objectiu d’aquest projecte és conèixer quin mètode és el més efectiu per millorar el compliment de prescripció d’exercici físic, en persones que pateixen Diabetis Mellitus tipus 2. La Hipòtesi del treball, és que els pacients del grup intervenció tindran un grau de millora més elevat que els pacients del grup control. Per dur-lo a terme s’analitzarà el grau d’exercici físic de persones amb diabetis Mellitus, a través de la enquesta IPAQ. Es faran dos grups: Grup intervenció, que seran persones que participen en les sessions del Programa Pacient expert. Grup control, que seran persones que van a les visites de control amb la infermera del CAP. També s’utilitzarà una enquesta de dades demogràfiques per valorar el nivell d’estudis i la situació laboral dels participants. Aquest estudi es portarà a terme en 10 centres d’atenció primària del Bages, per professionals d’infermeria i durant 26 mesos. Com a limitacions de l’estudi trobem que el grup intervenció i el grup control no rebran el mateix tipus de formació i es portaran a terme en períodes de temps diferents, pot haver abandonament per part dels usuaris i pot ser que els infermers dels CAP on es portarà a terme arribin a conèixer l’estudi.
Resumo:
El meu treball de fi de grau gira al voltant de la sèrie Bola de Drac, doblada al català i emesa a TVC des de l’any 1990. Primer de tot, he fet un recorregut per l’arribada de l’anime i de Bola de Drac a Catalunya. A continuació, parlo del doblatge en general i, en concret, de la sèrie, posant especial atenció al procés de traducció, revisió i ajust. El treball també pretén posar en relleu la influència de la sèrie a la societat catalana, amb especial èmfasi en el seu llenguatge. La següent part del treball tracta la traducció i composició musical de les cançons de Bola de Drac, primer explicant-ne la seva importància i, tot seguit, fent una anàlisi de quatre de les cançons de la sèrie, comparant amb les originals el contingut semàntic de les lletres i la composició musical. Finalment, a l’annex trobareu entrevistes a professionals relacionats amb Bola de Drac i una enquesta realitzada a 1.832 persones relacionada amb la influència i les cançons de la sèrie.
Resumo:
L’estudi que es presenta a continuació es basa de dos grans objectius generals. El primer és el desenvolupament d’un anàlisi de la metodologia de treball que segueix la Fundació Map en el treball amb les famílies a partir d’una recollida de dades mitjançant diferents instruments de recerca. El darrer objectiu és el disseny d’una proposta de millora, a partir de l’anàlisi realitzat, en la intervenció amb les famílies de la Fundació Map des de la línia metodològica del Treball Centrat amb la Família. Els dos objectius queden subjectes a la prèvia realització, i primera part de la investigació, d’una fonamentació teòrica per tal de conèixer i estudiar més detalladament els conceptes fonamentals per a desenvolupar la recerca descrits per a diferents autors experts d’aquest àmbit.
Resumo:
Algunes de les investigacions desenvolupades en els últims temps fan cada cop més incidència en la importància de l’enfocament metodològic sota el qual s’integren les noves tecnologies a l’aula. L’estudi que es presenta a continuació parteix de l’anàlisi d’una experiència d’integració de les TIC en una proposta de projectes de treball global desenvolupada en dues aules d’educació infantil de l’escola la Sínia de Vic. El propòsit general del treball és mostrar quins són els efectes que aquestes tecnologies exerceixen sobre l’alumnat i el professorat implicat, així com la contribució d’un recurs com el bloc en la relació entre l’escola i la família, prenent com a fil conductor el projecte portat a terme. En aquest sentit, alguns dels resultats més rellevants de la investigació mostren com els rols desenvolupats per l’alumnat i el professorat de l’aula influeixen directament en les actituds i la motivació de l’alumnat envers les tasques, i finalment posen de manifest la importància dels plantejaments didàctics sota els quals s’utilitzen els recursos TIC a l’aula. D’altra banda, s’ha vist que el bloc no ha tingut les mateixes repercussions en totes les famílies per diversos motius particulars que requeriran d’un treball més a fons per potenciar-ho molt més entre els pares i mares.
Resumo:
Diferents civilitzacions han basat les seves mostres culturals en el ritme i l’ús del cos com a instrument. Moltes són tradicions ancestrals, que passen de generació en generació, sense cap anotació musical. Per tant, aquestes danses, basades en la percussió corporal, tenen com a elements bàsics l’atenció i la memorització. Diversos professionals (K. Terry, J. Romero, S. Serratosa...) han defensat que la pràctica de la percussió corporal aporta beneficis a tots nivells: potenciació de l’autoestima, reconeixement i acceptació del propi cos... Són precisament aquests fets els que han convertit aquesta disciplina en una metodologia present a les aules de Primària. L’objectiu d’aquesta recerca segueix aquesta línia: comprovar si, a través del treball de la percussió corporal, els alumnes de cicle mitjà del centre La Monjoia milloren la seva capacitat d’atenció i memorització. Per avaluar-ho, s’usaran un test de percepció auditiva i un de percepció visual i els resultats es contrastaran amb l’opinió de diversos docents.
Resumo:
Els objectius de l’estudi realitzat en aquest treball són: comprovar que l’educació artística també pot ser una eina d’inclusió a l’escola, conèixer els beneficis de l’experimentació/exploració en l’art, i observar com aquests influeixen en l’aprenentatge dels infants, i finalment veure els beneficis del treball cooperatiu com a mètode d’experimentació en l’art. L’estudi s’ha realitzat a partir d’ una recerca teòrica i duent a terme una part pràctica de vàries sessions amb la col·laboració dels infants de P4 de l’escola Joan XXIII d’Hostalets de Balenyà. La pràctica s’ha anomenat “Art amb pedres”, que com el seu nom indica, les pedres eren l’element natural que han utilitzat els infants per a convertir-se en verdaders artistes!
Resumo:
El present estudi de cas se centra en la identificació de les actituds, motivacions i percepcions vers les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) que té el professorat de les escoles La Bressola. Existeix molta documentació del treball en la immersió lingüística de la llengua catalana que fan aquests centres, però no s’ha fet cap estudi que parli de l’ús de les TIC a La Bressola. El constant avenç tecnològic no només implica canvis en la societat, sinó també a nivell educatiu. Per aquest motiu, els docents han d’adaptar-se els nous canvis i saber com integrar els nous recursos digitals dins l’aula per continuar progressant en els processos d’ensenyament i aprenentatge. A través d’una enquesta dirigida al professorat de La Bressola, s’ha vist que els docents de La Bressola mostren una actitud optimista vers l’ús de les TIC, tot i que els principals factors que influeixen per a la bona integració de les eines és la falta de formació i de recursos digitals.