Projecte de validaci?? d'una escala per a la detecci?? del tracte inadequat envers la gent gran

Resumen tomado de la publicaci??n

Dones i educadores a la Menorca de la primera meitat del segle XX. 'Mujeres y educadoras en la Menorca de la primera mitad del siglo XX'.

Resumen tomado del propio recurso

Efectes del suport social en els alumnes d'un programa universitari per a gent gran. El cas de la UOM. 'Efectos del apoyo social en los alumnos de un programa universitario para gente mayor. El caso de la UOM'.

Resumen tomado del autor

Una experiència de treball intergeneracional des del municipi de Carcaixent. 'Una experiencia de trabajo intergeneracional desde el municipio de Carcaixent'.

El orígen de esta actuación se remonta al momento en que se empezó a detectar un gran interés por parte del colectivo de la gente mayor del municipio, en concreto de los miembros de la asociación Ternil de jubilados y pensionistas, para trabajar conjuntamente con los niños de las escuelas. El trabajo consistió en incardinar sus propuestas dentro de la tarea pedagógica de un centro educativo, en concreto dentro del proyecto de trabajo que aglutinaba a toda la comunidad educativa del CEIP Víctor Oroval i Tomás de Carcaixent. Los talleres en los que se trabajó fueron: la cocina de nuestras abuelas, oficios antiguos y juegos tradicionales y populares.

La lectura del diari i el treball de les notícies.'La lectura del diario y el trabajo de las noticias'.

Los autores parten de la idea de que los currículums escolares condicionan en gran medida el trabajo diario de los docentes, y que es necesaria incorporar actividades que se acerquen a la realidad del trabajo en el que vivimos. En el artículo presentan actividades para leer y trabajar el diario con el objetivo de fomentar un espíritu crítico.

El treball de les persones. 'El trabajo de las personas'.

Resumen basado en el de las autoras

El barri d'en Beto, els nens del carrer : quadern de treball. 'El barrio de Beto, los niños de la calle : cuaderno de trabajo'.

Resumen del documento en catalán

El treball artesanal. 'El trabajo artesanal'.

Saber utilizar las herramientas no siempre es fácil y cuesta un gran esfuerzo. Hay oficios en los que las máquinas han ido sustituyendo las herramientas manuales. En otros, en cambio, hoy en día se continua trabajando a mano como se hacía antiguamente.

El treball amb màquines. 'El trabajo con máquinas'.

Las máquinas han sustituido en gran parte las herramientas y el esfuerzo del trabajo manual. A pesar de ello, incluso para la producción en serie, no hay suficiente con las máquinas modernas, el ser humano continua siendo imprescindible como trabajador y organizador.

Efectes del suport social en un programa universitari per a gent gran

El treball que presentam a continuació és el resum de la tesi titulada «Els efectes del suport social en els alumnes de la Universitat Oberta per a Majors», presentada el juliol de 2010. Els dos pilars fonamentals del treball són, per una banda, el suport social, que és una de les dimensions principals per a la qualitat de vida, i, per l’altra, l’aprofitament del temps lliure, concretament en els programes universitaris per a gent gran. Aquests programes han tingut un reconeixement merescut, ja que beneficien les universitats —en potencien la tasca de projecció cultural— i reforcen els beneficis que tenen per als usuaris. Per nosaltres, són especialment interessants els que estan relacionats amb l’autoestima i amb la quantitat i qualitat de les xarxes socials. Presentam una investigació duta a terme amb els alumnes del Diploma Sènior i del Diploma Sènior Superior de la UOM (Universitat Oberta per a Majors) els cursos 2002-2003, 2006- 2007 i 2008-2009. Hi incloem l’anàlisi de fiabilitat i de validesa dut a terme amb l’instrument creat per a aquesta finalitat. També hem fet moltes proves d’anàlisi amb el programa SPSS.17 per comprovar la hipòtesi principal, segons la qual els alumnes de la UOM tendran més xarxes socials i sabran emprar tots els tipus de suport (emocional, informacional i material) en els processos diversos (recepció, percepció, demanda i donació).

La formaci?? als centres de treball : tend??ncies de desenvolupament i factors d'??xit per l'efic??cia als cicles formatius

Resumen basado en el de la publicaci??n

L'??xit educatiu de les dones : s'ha acabat la discriminaci???

Resumen basado en el de la publicaci??n

El treball de cura a la llar

Resumen basado en el de la publicaci??n

Una experiència d'atenció a la gent gran en una zona rural

El fenomen del progressiu envelliment de la població, a causa sobretot de l’allargament de l'esperança de vida i la baixa natalitat, fa que algunes de les principals preocupacions de les famílies, de les entitats cíviques i de les autoritats públiques estiguin relacionades amb les condicions de vida de la gent gran. Aquesta preocupació es justifica, a més, per la necessitat de reconèixer la molta i bona feina feta per una generació que ha viscut temps difícils i ha lluitat per salvaguardar la nostra cultura i per millorar les condicions econòmiques i socials del país. La investigació que presentem s'adreça a fer front als aspectes esmentats en una zona rural de l’AIt Empordà amb pocs recursos propers, on el model urbá d'atenció no encaixa i on no hi ha Instruments de coordinació. El projecte va néixer de la mateixa comunitat, a través del Consell Pastoral Interparroquial de les parròquies de Garriguella, Rabós d'Empordà i Vilamaniscle i deis ajuntaments dels esmentats municipis

Dones directives i lideratge: el cas de les empreses gironines

L'objectiu de la tesi és l'anàlisi del accés de les dones a la direcció d'empreses, el seu estil de lideratge, Així com les dificultats que han trobat i tenen actualment per poder exercir la direcció. D'entrada s'ha fet una revisió de la literatura acadèmica sobre el lideratge i l'evolució de les seves característiques fins als dos grans estils: transaccional i transformacional. A partir d'aquest punt, es van recopilant una sèries d'estudis que analitzen les característiques diferencials de gènere i la influència que tenen en els estils de lideratge, per poder elaborar un model conceptual d'anàlisi que s'aplica en l'estudi empíric. Aquest fa referència a la realitat de les dones directives a les empreses de Girona i comarques. En primer lloc es fa una aproximació a les empreses per poder detectar on estan situades les dones directives i poder conèixer el seu perfil, així com l'estil de lideratge que tenen, com han accedit a la direcció i les dificultats que han de superar per poder exercir. Es fa especial referència a la conciliació de la vida laboral i la vida familiar, i també es fa una anàlisi de les motivacions que tenen per exercir la direcció i com veuen el futur per a les dones directives. La metodologia inclou anàlisi quantitativa i qualitativa: per a la quantitativa es varen fer servir dos qüestionaris, el primer dirigit als directius i directives d'una mostra de les empreses de Girona, en que es varen aconseguir 252 qüestionaris vàlids i el segon dirigit a dones directives de les empreses, amb l'obtenció de 100 qüestionaris vàlids. Posteriorment i en la recollida de dades de la fase qualitativa, es varen realitzar entrevistes a 19 dones directives, amb una posterior anàlisi del discurs. L'anàlisi de dades ens mostra que l'accés a la direcció és, en elevats percentatges, la via familiar o el fet de ser empresàries. S'ha de tenir en compte el context en el que estan aquestes empreses, que és de petita i mitjana i bàsicament familiar. L'estil de lideratge amb el que més s'identifiquen és el transformacional, però tenint també molt en compte la importància dels resultats. Les motivacions bàsiques manifestades són: autorrealització i desenvolupament personal. Pel que fa a les dificultats, les directives enquestades i entrevistades no han trobat gaires problemes importants, però el que sí han manifestat, ha estat la sensació de que pel fet de ser dones, han hagut de demostrat molt més la seva capacitat i vàlua en diferents circumstàncies de l'exercici de la direcció. També es té en compte que en les últimes investigacions sobre el tema, malgrat que és considera que les dones poden fer aportacions molt valuoses a les empreses i que poden ser molt positives per l'exercici de la direcció, encara no hi ha en les grans empreses un nombre de dones en càrrecs d'alta direcció que afavoreixi un accés més fàcil als consells d'administració, a no ser que siguin dones membres de la família accionarial.