Retos y perspectivas educativas de la alfabetización mediática en España : consulta a expertos : proyecto Mediascopia, Mediascopio prensa : la lectura de la prensa escrita en el aula.

Incluye anexos

Archivo documental, biblioteca de consulta y materiales de clase.

Se describe una iniciativa de creación, por parte de alumnos de educación primaria, de una biblioteca de consulta y de un archivo documental. Con la creación de este centro de documentación se pretende sustituir el uso de libros de texto. Así, la lectura y selección de documentos, recortes de periódico, revistas y otros materiales que realizan los alumnos bajo la supervisión de sus profesores, sirven de aprendizaje de los conceptos de su nivel educativo. Finalmente se muestran las áreas temáticas mediante las que se ha sistematizado la información y una serie de ejemplos de documentos seleccionados e incorporados al archivo documental.

Libros de texto, de trabajo, de lectura y de consulta en la enseñanza escolar de la historia : condiciones y empleo.

Se explican las diferencias entre los libros usados en la didáctica de la Historia, los cuales pueden ser clasificados bajo las siguientes categorías: libros de texto, libros de trabajo, libros de lectura o libros de consulta. Al mismo tiempo se especifican las similitudes entre esos libros y se explican los criterios básicos que han de tener en común como la objetividad, respeto a la verdad científica y la claridad.

Libros de referencia y consulta : utilización.

Se resumen las conclusiones de un sondeo realizado tanto a niños de diferentes edades como a profesores, sobre la finalidad de los libros de consulta. Los alumnos afirman que o bien deben servir para dar respuesta a preguntas concretas que surgen en su trabajo escolar, o bien para organizar la información que ya tienen. En cuanto a los profesores unos los consideran como material complementario del trabajo con fichas, y otros como medio para garantizar una elaboración más amplia de cada tema. Se analizan las limitaciones que se han observado en los libros de consulta para niños y se destacan: una ausencia de realidad que se supone que los niños deben llegar a dominar; el enciclopedismo de muchos de ellos. Para una renovación de la biblioteca de consulta se formulan unas propuestas que reúnen tres condiciones, facilitan una mejor aproximación de los niños a la realidad, han sido experimentadas con éxito y no tienen gastos elevados: diversificar los materiales de consulta; ampliar la biblioteca del aula con materiales no destinados específicamente a los niños; elaboración en clase de materiales de consulta heterogéneos.

Consulta Colectiva de Secretarios de las Comisiones Nacionales de Cooperación con la UNESCO : París, del 7 al 25 de abril de 1975.

Es continuación de la publicación: Boletín de la Comisión Española de la UNESCO

Consulta Colectiva de Secretarios de Comisiones Nacionales.

Es continuación de la publicación: Boletín de la Comisión Española de la UNESCO

Disseny d’un centre de referència nacional de formació professional

El sistema de qualificacions professionals previst en la Llei 5/2002 sembla que arriba al final del seu desenvolupament amb no poques dificultats i llacunes. Alguns aspectes sobre la manera en què és desenvolupa a les Illes Balears i el marc legal de referència són el contingut dels articles que presentem a continuació. Incorporem algunes explicacions del sistema i informacions clau de la formació professional del sistema educatiu a les Illes Balears com a mostra de la necessitat de prendre amb serietat el sistema i l’imprescindible millora.

??Consulta o asesoramiento? : an??lisis del uso de estos dos t??rminos entre los profesionales de la orientaci??n

Resumen basado en el de la publicaci??n

La variedad l??xica del espa??ol en ELE/L2 fuentes de referencia y consulta

Resumen basado en el de la publicaci??n

L'Avaluació de les competències transversals dels estudiants de mestre de la UB mitjançant un entorn basat en la web 2.0

Una forma de mostrar les competències (i d’avaluar-ne la seva progressió) que permetés una continuïtat i un procés amb sentit, tant pels alumnes com per als tutors, era a partir de la creació d’uns blocs, en els que, de forma setmanal, els alumnes aportessin les seves experiències i els seves reflexions, i a partir dels quals els tutors poguessin valorar la progressió de l’alumnat, prenent com a referència les competències. Vam optar pel bloc que, en el marc dels entorns 2.0, és un espai que difon la veu de cada educador i on poder compartir, i construir conjuntament un coneixement significatiu i funcional

El Reportatge de recerca com a mitjà didàctic del treball de recerca. Una proposta innovadora amb elements de project management

El reportatge de recerca es el resultat, normalment en forma textual, de la transmissió del coneixement del procés de la investigació d’un treball de recerca. El desenvolupament del reportatge de recerca té com objectiu conformar els continguts d’acord amb unes característiques tangibles (l’estil de la redacció...) o intangibles (emoció, passió pel coneixement...). La seva difusió té com objectiu arribar al destinatari final per transmetre-li el coneixement de com s’ha fet la recerca o, quan està adreçat a un públic ampli, per gaudir de la lectura. El treball de recerca és una eina didàctica cada dia més utilitzada. Llavors, cal que la seva difusió sigui ben presentada, ja sigui tan a nivell dels resultats com del procés. Hi ha diferents mitjans de comunicació d’aquesta difusió: des de el text fins l’audiovisual. En el present article es farà referència al format de text amb els complements d’imatges que s’escaiguin. A continuació es mostrarà la forma com s’estructura el treball de recerca, la metodologia del reportatge de recerca i els elements informatius, que es proposa anomenar-los infotextos, que hi apareixen. La bona articulació del infotextos en el reportatge generarà interès per la lectura i posarà en valor el treball de la recerca

Guia per a l'adaptació a l'espai europeu d'educació superior: 10. Competències transversals: sostenibilitat

La Universitat de Girona, té definida com a competència transversal avaluar la sostenibilitat de les propostes i actuacions pròpies. Aquesta competència comporta uns sabers sobre el concepte i sobre les alternatives de la seva aplicació en els distints àmbits de coneixement. I també un compromís amb la sostenibilitat, tant de la mateixa institució en el seu conjunt com de cadascun dels integrants de la comunitat universitària. Qualsevol de les propostes d’intervenció professional o de recerca ha de considerar la sostenibilitat com a marc de referència conceptual

E-books: noves perspectives per a l'accés i la difusió de la informació científica

Conferència emmarcada dins el IV Workshop BiblioUdG on es parla de les tendències actuals en referència als llibres electrònics, dels diferents models de subscripció i adquisició, de les necessitats de les biblioteques i de les possibilitats que ofereix l'empresa SwetsWise

Transiciones juveniles escuela-trabajo en la perspectiva de la equidad y oportunidades de intervención desde el ámbito local

Adaptació del marc teòric elaborat per a l'estudi “Joves en transició Escola-Treball: El Maresme 2009”, que va ser desenvolupat durant les pràctiques d'investigació del Màster Interuniversitari en Joventut i Societat per la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. L'estudi es va plantejar com a objectiu general el de proporcionar a l'administració local referències d'utilitat per al coneixement dels processos de transició juvenil escola-treball. Els objectius específics de l'estudi van ser: (a) conèixer els itineraris de transició de les persones joves residents a la comarca del Maresme i que van finalitzar l'etapa obligatòria de l'educació secundària l'any que es va prendre com a referència; (b) detectar quins recursos de suport a les transicions escola-treball coneixien, quins utilitzaven i quin impacte van tenir –si escau- en la presa de decisions sobre els futurs itineraris; (c) avaluar quines necessitats presentaven aquestes persones joves i proposar alternatives per facilitar la seva cobertura mitjançant intervencions impulsades des de l'àmbit local

Experiència d'autoregulació d'aprenentatges a partir dels blocs educatius dels alumnes de grau d'educació primària

La majoria dels alumnes actuals del grau d’educació primària que esdevinguin mestres es jubilaran als voltants de l’any 2050. Aquest fet, i la constatació que vivim en una societat canviant, fa cada vegada més necessari esenvolupar la competència d’aprendre a aprendre, no només per ser un ensenyant competent, sinó també per afrontar la realitat amb tota la seva complexitat. Les exigències del pla Bolonya, els suggeriments del Lifelong Learning Programme 2007-2013 de la Comissió Europea i els nostres propis programes educatius, ja incorporen l’autoregulació dels aprenentatges com una de les fites a assolir en el procés d’ensenyament aprenentatge. En aquests context, la pràctica que presentem persegueix dos objectius: per una part dotar als alumnes de grau d’eines per a la seva autoregulació dels aprenentatges, i per altra, comprovar fins a quin punt la introducció de la coavaluació era acceptada per l’estudiantat del grau d’educació primària i si es reconeixien els beneficis de la funció reguladora de la coavaluació en el procés l’ensenyament aprenentatge, en especial en els aspectes que feien referència a la competència lingüística i la capacitat crítica.