Análisis arqueomorfológico y dinámica territorial en el Vallés Oriental (Barcelona) de la Protohistoria s. VI-V a.C.) a la alta Edad Media (s. IX-X)

La investigación sobre el paisaje en zonas urbanas o periurbanas implica importantes limitaciones metodológicas. En el presente estudio, el trabajo se centra en un llano pre-litoral próximo a la ciudad de Barcelona, el Vallès Oriental, profundamente urbanizado en las últimas dos décadas, hecho que condiciona la recuperación de nuevos datos arqueológicos y la implementación de programas de prospección arqueológica. Asimismo, la particular topografía que presenta el llano, caracterizado por unos relieves suaves, ha obligado a adaptar la metodología del análisis arqueomorfológico a este contexto geográfico. El artículo presenta los resultados del análisis arqueomorfológico realizado, que han sido cruzados con la documentación histórica y arqueológica para caracterizar —desde una perspectiva diacrónica— la red viaria, la estructuración territorial y la evolución del poblamiento de esta área y, finalmente, determinar las dinámicas del paisaje en época romana. La investigación sobre la morfología del territorio se ha llevado a cabo a partir de un intenso trabajo de fotointerpretación y análisis de la cartografía histórica en entorno SIG, especialmente útil en un paisaje marcado por las importantes trasformaciones del medio rural. Igualmente, los datos generados en los últimos años por la investigación arqueológica han sido revisados de forma detallada, a fin de contribuir a la planificación de las prospecciones arqueológicas y arqueomorfológicas desarrolladas.

Saeculum IX. Ratramni, Corbeiensis monachi, Aeneae, sancti Remigii, Parisiensis et Lugdunensis episcoporum, Wandalberti monachi, Pauli Alvari Cordubensis, Opera omnia, juxta memoratissimas Acherii, Florezii et Antonii collectiones, novissime ad prelum revocata... accurante J.-P. Migne,... Tomus unicus

Comprend : Opera ; Milonis, monachi Sancti Amandi, Scripta quae exstant universa ; Epistola pastoralis... ad parochos et parochianos suos, circa annum 870...

Dictionnaire historique et critique. T. IX, Labé-Luxembourg / de Pierre Bayle... ; éd. augm. de notes extraites de Chaufepié, Joly, La Monnoie, Leduchat, L.-J. Leclerc, Prosper Marchand, etc...

Collection : Archives de la linguistique française ; 30

IX ASMOSIA International Conference Interdisciplinary Studies on Ancient Stone: Tarragona, 8-13th June 2009 (Book of abstracts)

Aquesta obra recull els resums de les comunicacions orals i pòsters que es van presentar durant el IX Congrés Internacional de l’Association for the Study of Marbles and Other Stones in Antiquity (ASMOSIA), organitzat per l’ICAC en el marc del programa de recerca HAR2008-04600/HIST, amb el suport del programa d’Ajuts ARCS 2008 (referència expedient IR036826) de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Ciència i Innovació (Accions Complementàries HAR2008-03181-E/HIST), i celebrat a Tarragona entre el 8 i el 13 de juny del 2009.

Aixecament topogràfic en tres dimensions de l'Arborètum Dr. Pius Font i Quer de Lleida

Amb el nou jardí botànic de Lleida, l’Arborètum, s’ha aconseguit un gran jardí botànic amb gran variabilitat d’espècies, ja que en 7ha de terreny hi podem trobar fins a 16 ambients amb diferents biodiversitats. En total hi ha uns 1.500 arbres de 225 espècies diferents i 90.000 arbustos de 300 espècies repartits en el territori. Tenint en compte la importància d’aquest jardí botànic, i relacionant-lo amb la topografia, volem aconseguir veure’l en tres dimensions. A través de la visió 3D intentarem donar un tomb virtual dins d’aquest Arborètum, intentant plasmar amb exactitud el seu relleu i recorregut, així com cada un dels seus biomes.

L'evolució del domini del monestir de Sant Llorenç prop Bagà durant els segles IX-XII

Estudi de l'evolució del dornini territorial d'un monestir pirinenc, durant els segles IX-XII. Sant Llorenç prop Baga, situat al Berguedà (Catalunya), tenia les seves terres esteses per la Cerdanya i, sobretot, per la mateixa comarca de Berga. Hom ha estudiat l'evolució del ritme de donacions, els llocs on eren situades les propietats donades i també l'evolució de les relacions entre el monestir i els qui tenien el domini útil de les seves terres (pactes i contractes d'emfiteusi). D'acord amb aquests tres aspectes de valoració hom ha establert les següents cinc etapes en l'evolució del domini: 1.ª fase (898-945): el monestir existeix; 2.ª fase (945-985): moment d'expansió del domini, amb importants donacions comtals i també de particulars; 3.ª fase (985-1040): força donacions; els donadors a canvi del domini útil es comprometen a lliurar la tasca (un onzé de la collita); 4.ª fase (1040-1100): primers símptomes de transformació: el monestir tendeix a cedir la fiscalització a tercers i els pagesos han de pagar més pel gaudi del domini útil; 5.ª fase (segle XII): s'accentuen els canvis esmentats en la fase anterior, gairebé no hi ha cap donació, els documents fan referència sobretot a la zona més propera al monestir, augment dels judicis i dels enfrontaments i aparició d'esments de terres i cases abandonades.

Algunes precisions jurídiques sobre l'alou a Catalunya durant els primers segles (IX-X) del període de la dispersió normativa

El terme alou indicava originàriament en el món germànic els béns hereditaris o de successió del patrimoni familiar, en oposició als adquirits per compra, aquests darrers designats amb la paraula comparata, segons la distinció establerta ja en les lleis sàlica, ripuària, alamannorum i baiwariorum. Trobem la mateixa contraposició en les Formulae Bignonianae i Lindenbrogianae. Com que els béns adquirits solien ser béns no lliures que es concedien en benefici, els béns alodials, per a evitar confusions, van designar, des de l"etapa carolíngia, la terra que no estava en situació de dependència, la terra lliure. El vocable alou és, sens dubte, herència del germànic.

Estudo de modelagem molecular de complexos ferriprotoporfirina-IX e quinolinocarbinolaminas antimaláricas: proposta de um farmacóforo

Quinine and quinidine are well-known 4-quinolinecarbinolamines that exhibit antimalarial activity, but, in contrast, their epimers 9-epiquinine and 9-epiquinidine are almost inactive. Literature data are conflicting in describing the 4-quinolinecarbinolamine interaction mode with the molecular target, the ferriprotoporphyrin IX [Fe(III)PPIX]. In the present paper, a pharmacophore is proposed based on the binding of the non-aromatic nitrogen to the iron atom. The 4-quinolinecarbinolamine antimalarials were superimposed on the pharmacophore under consideration and complexes with Fe(III)PPIX were constructed. Conformational analyses of the complexes were performed applying the MM+ molecular mechanics method. The analysis of the complexes showed that the proposed ligand mode is possible although it does not explain the activity differences between epimers. A discussion of the structural aspects is also provided.

DUODES: Paraules clau d'història de les dones a Catalunya, segles IX-XVIII: una proposta de tesaurus

Sobre una proposta de tesaurus amb les paraules clau d'història de les dones de Catalunya dels segles IX a XVIII, realitzat per les dones de les seccions d'Història Medieval i Moderna del Centre d'lnvestigació Històrica de la Dona de la Universitat de Barcelona (DUODA)