Educación física y promoción de la salud: estrategias de intervención en la escuela

Este trabajo pretende profundizar, desde una perspectiva multidisciplinar, en las posibilidades de estrategias e intervenciones que ofrece la Educación Física en el contexto educativo, concretamente en la educación primaria, y que contribuyen al establecimiento de hábitos saludables en el alumnado y que pueden extenderse más allá del propio alumnado. La identificación de tales intervenciones se ha realizado a partir de una revisión profunda de las bases de datos que recogen las publicaciones de más impacto internacional a través de la Web of Knowledge. Asimismo, se presenta la potencial aplicabilidad de estas prácticas, por compartir algunas de las características que las definen o por ser propuestas ya compartidas, en centros educativos que se han transformado en Comunidades de Aprendizaje

Acción educativa desde un aula externa

Se describe una intervención educativa en un aula externa concertada con un centro de educación secundana. El caso se refiere a un alumno inestable, con una situación familiar compleja, con problemas de adaptación y que manifiesta gran preocupación por obtener el graduado en educación secundaria.

La influència de les dinàmiques de grup en la millora de la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants

En aquest estudi qualitatiu s’investiga la influència de les dinàmiques de grup en la millora de la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants. La mostra està constituïda per 24 infants, d’edats compreses entre els 5 i 6 anys, i per una mestra de 58 anys. Es realitza una intervenció educativa, basada en quatre dinàmiques de grup diferents, per tal d’avaluar la seva incidència en relació a la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants. Els instruments utilitzats són de naturalesa qualitativa, concretament, l’entrevista i l’observació, que s’apliquen pre i post intervenció per tal d’identificar possibles canvis. En els resultats, no es poden observar grans canvis a nivell de cohesió de grup ni d’estabilitat emocional dels infants, però sí, una actitud positiva i de motivació en relació a l’aplicació de dinàmiques de grup. La curta durada de la intervenció educativa ha estat la principal limitació d’aquesta investigació, fet pel qual no s’han pogut extreure uns resultats significatius. És per això que a les conclusions es mostren un seguit d’aspectes a tenir en compte en futurs estudis.

Job Satisfaction of Spanish University Graduates

This paper investigates the determinants of job satisfaction of university graduates in Spain. We base our analysis on Locke"s discrepancy theory [Locke (1969)] and decompose subjective evaluation of job characteristics into surplus and deficit levels. We also study the importance of overeducation and over-skilling on job satisfaction. We use REFLEX data, a survey of university graduates. We conclude that job satisfaction is mostly determined by the subjective evaluation of intrinsic job characteristics, with an asymmetric impact of surpluses and deficits. Over-skilling is much more important than over-education in explaining the job satisfaction of university graduates, although the latter is also significant.

El desarrollo de competencias para la promoción de la resiliencia: buenas prácticas y procesos formativos en educación social

La aplicación de la resiliencia a la intervención social y educativa la ha convertido en un concepto aglutinador de muchos otros previamente investigados y presentes en la praxis profesional. La resiliencia aporta una mirada integradora que hace de ella una excelente metáfora del bienestar o la calidad de vida que los profesionales sociales contribuyen a desarrollar en los ámbitos en los que intervienen. En este artículo revisamos algunas buenas prácticas destacadas por educadores y educadoras sociales para la promoción de los factores protectores y exploramos, mediante la autopercepción de los estudiantes, en qué medida la formación universitaria capacita a los futuros profesionales para desarrollar actuaciones constructoras de resiliencia.

Estudi de la comprensió i de les estratègies per resoldre problemes de suma i resta

Aquest treball de recerca estudia i analitza la comprensió i les estratègies utilitzades per alumnes de 2n de primària a l’hora de resoldre problemes aritmètics de suma i resta. Per aconseguir aquest propòsit, s’ha portat a terme el disseny i l’aplicació d’una prova individual de resolució de problemes, passada abans i després d’una intervenció educativa enfocada a millorar les dificultats detectades a l’hora de resoldre problemes. A partir de l’anàlisi de les dades obtingudes es verificarà si després de treballar el procés de resolució i d’incidir en les estratègies per resoldre problemes additius amb els alumnes millora la comprensió i les estratègies aparegudes s’adeqüen al tipus d’operació aritmètica que es demana.

Els codis QR: una eina per millorar l'hàbit lector dels alumnes

Les pràctiques educatives que es basen en una metodologia on s’integren les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) són cada cop més influents en l’àmbit educatiu, ja que, ens acosten a la realitat de l’època en què vivim, la societat de la informació i l’alfabetització digital. Així, en aquest estudi s’investiga la motivació i l’adquisició de l’hàbit lector a través dels codis QR en un grup d’infants d’edats compreses entre cinc i sis anys d’Educació Infantil. A partir dels instruments de recollida de dades, com ara, l’entrevista, l’observació, els qüestionaris i la pròpia intervenció educativa, podem saber que la motivació de llegir contes i d’utilitzar les noves tecnologies augmenta en l’actitud dels infants. Pel que fa a l’aprenentatge i adquisició de l’hàbit lector, arribem a la conclusió que és un procés llarg i, segons l’entorn que té l’infant, hi influeix de manera positiva o negativa.

La música com a eina d’inclusió i cohesió de grup en els entorns escolars

La música com a eina d’inclusió i cohesió de grup de tots els alumnes d’una mateixa aula constitueix el títol del meu Treball Final de Grau. Amb aquesta recerca he volgut conèixer la importància de la música per l’educació i els beneficis que aporta als nens i nenes d’Educació Infantil. També he aprofundit en la inclusió escolar, ja que la música per si mateixa pot reduir barreres pel que fa a la participació i a l’aprenentatge de tots els alumnes. A partir de tota la recerca bibliogràfica, he realitzat entrevistes a diferents professionals de l’educació per tal de valorar la visió que hi ha avui en dia sobre el tractament de la música a les escoles. Així mateix, s’ha portat a terme una intervenció educativa basada amb pràctiques musicals per tal de corroborar si la música contribueix favorablement a la inclusió i cohesió de grup. Finalment, s’han relacionat conceptes i s’han extret conclusions sobre el paper de la música en relació a la inclusió educativa.

Influència de l'educació envers prevenció d'úlceres per pressió en els coneixements dels professionals de l'equip d'infermeria i en la prevalença

Les úlceres per pressió són considerades com una de les cinc causes més comunes de dany al pacient. El 95% de les lesions, són evitables i els membres de l’equip d’infermeria són responsables de la seva prevenció. Varis estudis demostren un dèficit de coneixement dels professionals de l’equip d’infermeria envers prevenció d’UPP.En el següent projecte d’estudi, de disseny experimental longitudinal ambispectiu, es proposa avaluar l’eficàcia d’una intervenció educativa enfocada en la prevenció d’UPP i dirigida a l’equip d’infermeria per la disminució de la incidència d’UPPEl projecte consta de 6 fases. Una primera en la que es determinarà, mitjançant la revisió de les històries clíniques, la prevalença d’UPP. Posteriorment i amb l’aplicació d’un qüestionari, es valoraran els coneixements d’infermeria abans (fase 2) i després (fase 4) de la realització d’un programa educatiu (fase 3). Durant la fase 5 i amb l’ajuda d’una graella d’observació, es determinarà la incidència d’UPP durant un any des de l’aplicació del programa educatiu. A la fase 6 i passat més d’un any, es tornaran a avaluar els coneixements de l’equip d’infermeria

Actuaciones educativas para la convivencia en centros con alumnado inmigrante

This article shows the results of fieldwork conducted in 11 schools within the project The improvement of living and learning in primary and secondary schools with immigrant students, funded under the National Plan I + D + i (2008-2012). In these schools different educational actions (non-segregation of students in specific groups, organization of host-group-meetings, Coexistence Gatherings or participation of family members) are being carried out, contributing to the improvement of coexistence not only among students but also among families and school professionals.

Evolución de los conocimientos acerca de los trastornos del comportamiento alimentario, a través de una intervención educativa en estudiantes de enseñanza post-obligatoria

Introducción: A pesar de ser considerados eventos infrecuentes en comparación a otros estados patológicos relacionados con la alimentación, en los últimos años y en diferentes países, se constata un incremento de las tasas de incidencia y prevalencia de los Tras - tornos del Comportamiento Alimentario; la mayoría de estudios que analizan los factores que pueden influir en su aparición, suelen implicar a jóvenes y adolescentes de poblaciones pre-mórbidas o mórbidas, siendo menos frecuentes los realizados sobre población sana y estándar. Objetivos: Evaluar el nivel de conocimientos acerca de los Trastornos del Comportamiento Alimentario y comprobar la eficacia de una intervención educativa, en jóvenes de una población presumiblemente sana. Métodos: Estudio de intervención con evaluación pre y post intervención, a través de un cuestionario previamente validado de 10 preguntas cerradas y abiertas, en estudiantes de Fisioterapia, Educación Infantil y Hostelería. Resultados: Respondieron el cuestionario inicial 154 estu diantes, 85 universitarios y 39 de ciclo formativo en Hostelería, mayoritariamente mujeres (68%) y con una edad media de 20,8 años. Los estudiantes demostraron un nivel medio de conocimientos inicial, mayor en las mujeres y en los estudiantes universitarios que en los de formación profesional. Los factores de riesgo y las manifestaciones clínicas fueron los aspectos menos conocidos por los estudiantes. La intervención educativa realizada en los 35 estudiantes de Hostelería que participaron en el taller y respondieron el cuestionario post-intervención, consiguió elevar el nivel de conocimientos hasta una calificación media superior a la inicial y a la de los grupos en que no se realizó la intervención. Discusión y conclusiones: A pesar de que la intervención realizada resultó eficaz para mejorar el nivel de conocimientos en muchos de los participantes, los resultados del cuestionario post-intervención revelan la necesidad de educar a los jóvenes en los rasgos que definen y caracterizan un Trastorno del Compor tamiento Alimen - tario, adaptando el abordaje de los mismos a su realidad social. La inclusión de temas relacionados con la nutrición y la salud en los programas curriculares de los estudios post-obligatorios mejoraría el nivel de conocimientos entre los futuros profesionales de los ámbitos de la salud, la educación y la hostelería/restauración.

Exploring the Impact of Mental Health Education on Adolescents’ Perceptions About Mental Health and Mental Illness. Improving community health

The purpose of this study was to explore perceptions of mental health and mental illness as well as the perceptions towards people with mental illness among adolescents, and further to examine the impact that a mental health educational intervention has on these perceptions. The review of the literature revealed a small number of publications on mental health educational interventions among adolescents which aimed at increasing knowledge and affecting attitudes towards mental illness with positive results. Fifty nine pupils (13-16 years old) from two randomly selected secondary schools around Athens, Greece, participated in this study. These schools were randomly selected as the experimental group (n=28) which participated in the mental health educational intervention, and the comparison group (n=31), which did not receive any intervention. Data were collected using individual interviews with open-ended questions, drawings and a questionnaire (Opinions about Mental Illness - O.M.I. scale). The participants described mental health and mental illness before and after the intervention, using the same expressions for both terms. Among the experimental group, changes were seen within the same expressions after the intervention, although some descriptions did not change. However, after the intervention, participants in the experimental group did not confuse mental health with mental illness and they also included specific diagnostic examples or stated that mental illness can happen to anyone and it can be managed. Moreover, they expressed positive attitudes towards mentally ill people, which they had not done before the intervention. The analysis of the drawings before the intervention showed that mentally ill persons were drawn similarly in both groups. After the intervention, the drawings of the participants in the experimental group changed, including fewer negative elements, while the drawings of the comparison group did not change. Regarding the results on the O.M.I. scale, it was found that the score on the Social Discrimination factor significantly decreased from pre-test to post-test in both study groups. The experimental group had higher levels on Social Discrimination at pre-test compared to the comparison group, but this difference was not significant at post-test. No significant changes were found for the Social Restriction factor for either study group. Scores of the Social Care and Social Integration factors increased significantly only in the intervention group. Overall, the results of this study indicate that the mental health educational intervention had a positive impact on the perceptions about mental health and mental illness among adolescents, and (mental) health professionals can use these results for implementing similar interventions and further research.

Nursing students and older people nursing. Towards a future career

The purpose of this two-phased study is to examine the interest of nursing students in choosing a career in older people nursing. First, the scoping phase explores the different premises for choosing older people nursing as a career. Second, the evaluation phase investigates the outcomes of the developed educational intervention involving older people as promoters of choosing a career in older people nursing, factors related to these outcomes, and experiences with educational intervention. The ultimate goal is to encourage more nursing students to choose older people nursing as their career. The scoping phase applies an exploratory design and centres around a descriptive, cross-sectional survey, documentary research and a scoping literature review. The information sources for this phase include 183 nursing students, 101 newspaper articles and 66 research articles. The evaluation phase applies a quasi-experimental design and a pre-post-test design with a non-equivalent comparison group and a post-intervention survey. The information sources for this phase include 87 nursing students and 43 older people. In both phases, statistical and narrative methods are applied in the data analysis. Nursing students neutrally regarded the idea of a career in older people nursing. The most consistent factors related to the nursing students’ career plans in older people nursing were found to be nursing work experience and various educational preparations in the field. Nursing students in the intervention group (n=40) were more interested in older people nursing and had more positive attitudes towards older people than did students in the comparison group (n=36). However, in both groups, the interest that students had at the baseline was associated with the interest at the one-month follow-up. There were no significant differences between the groups in terms of the students’ knowledge levels about ageing. The nursing students and older people alike highly appreciated participating in the educational intervention. It seems possible to positively impact nursing students and their choices to pursue careers in older people nursing, at least in the short-term. The involvement of older people as promoters of this career choice provides one encouraging alternative for impacting students’ career choices, but additional research is needed.

Our future in geriatrics : an examination of the knowledge, attitudes and career choices of physical therapy students in Ontario : a pretest-posttest study /

There continues to be a shortage of health professionals interested in providing care for the older adult. Part of the problem seems to stem from the negative perceptions of geriatrics as a clinical speciality. This study examines the knowledge, attitudes and career decisions of physical therapy students in Ontario before and after an educational intervention. Surveys were conducted with 144 physical therapy students from five universities before and after their geriatrics course in order to measure their knowledge, attitudes and interest in working with older adults. The incoming class of physical therapy students (n = 1 86) acted as control subjects for the study. The Revised Palmore Facts On Aging Quiz measured the students' knowledge of aging (Miller & Dodder, 1980). The Revised Tuckman-Lorge (Axelrod & Eisdorfer, 1961) and the Kogan Old People Scales (Kogan, 1961) were used to examine attitude. An environmental scale was developed based on the work of Snape (1986) to measure the impact of the working conditions on the students' career choices. A 10-point Likert-type scale based on the work of Michlelutte & Diseker (1985) was modified and used to measure career interest in working with the elderly. On independent sample t-tests, positive attitudes were related to the demographic characteristic of gender; ethnicity was negatively related; and marital status was found to be unrelated to attitude (fi<.05). Having a relationship with an older adult and taking courses in gerontology were also found to be positively related to attitude (fi<.05). Results on a betweensubjects design which compared students before and after the course found that knowledge scores improved from pretest to posttest (fi<.05). In general, attitude scores improved from T1 to T2 on both measurement tools (b<.05). The environmental and vocational interest scales yielded statistically significant differences between the control and experimental groups during the intervention period (p<.05). The results of this research indicated that knowledge and attitudes improve after an educational intervention; however, there was little impact on the students' overall career decisions. Further research is indicated to examine the complex relationship between attitude and behaviour and its impact on students' career choices. In addition, the impact of geriatric clinical environment on students' attitudes and career decisions needs to be further explored.

Évaluation comparative de stratégies visant à augmenter les interventions de courte durée en cessation tabagique auprès du personnel infirmier de milieux hospitaliers

Introduction : Les résultats de recherches ont démontré que la cessation tabagique augmente là où des interventions professionnelles préventives sont appliquées avec constance. On rapporte qu’au Québec, 62 % des infirmières (toutes pratiques confondues) évaluent le statut tabagique de leurs clients et 38 % suggèrent la cessation tabagique. En milieu hospitalier, l’évaluation du statut tabagique diminue à 30 %. Or, le personnel infirmier hospitalier est présent dans les unités de soins 24 heures sur 24, ce qui laisse prévoir une influence potentielle non négligeable dans la décision des patients de cesser de fumer. Objectif : La présente recherche a pour objectif de comparer, avec un groupe contrôle, l’efficacité de stratégies (formation interactive, rappel, multiple) pour augmenter les interventions réalisées en cessation tabagique dans des unités de médecine et de chirurgie. Le choix de ces stratégies repose sur leur efficacité et leur potentiel d’implantation dans d’autres centres. Méthodologie : Un devis expérimental avec randomisation par groupe a été choisi. Le modèle factoriel permet d’évaluer l’effet de chacun des groupes expérimentaux en regard du groupe contrôle. Des mesures préstratégies et poststratégies (à 1 mois et à 3 mois) sont privilégiées. Plusieurs outils permettent de mesurer les effets des stratégies et ce, avec des sources diversifiées (personnel infirmier, patients, dossiers des patients, gestionnaires et responsables des centres d’abandon du tabac). Résultats : Au total, 156 infirmières et infirmières-auxiliaires ont répondu à des questionnaires au temps 1, 78 au temps 2 et 69 au temps 3. Parallèlement au personnel infirmier, 156 patients ont été rejoints au temps 1, 89 au temps 2 et 98 au temps 3. Les résultats démontrent que le personnel infirmier évalue le statut tabagique chez 35,7 % de la clientèle seulement et la motivation à cesser de fumer chez 17,6 % des patients. Au cours de notre recherche, peu d’interventions en cessation tabagique ont été réalisées dans les unités de médecine et de chirurgie; la présence de plusieurs obstacles de même qu’une perception d’inefficacité des interventions de la part du personnel infirmier semblent en être les causes. Les résultats de notre recherche ne nous a pas permis d’appuyer nos hypothèses. Cependant, des analyses complémentaires ont démontré que la stratégie de formation interactive a permis d’augmenter certaines pratiques cliniques à court terme et de diminuer la perception d’obstacles à l’intervention. Le rappel n’a pas fonctionné correctement et n’a pu être évalué. Conclusion : En considérant les résultats modestes des stratégies implantées, la formation interactive a eu un impact à très court terme sur les interventions courtes en cessation tabagique réalisées par le personnel infirmier d’unités de soins en médecine et en chirurgie. Les difficultés rencontrées lors de l’implantation des stratégies ont été expliquées, ce qui permettra une planification plus éclairée de futures recherches dans le domaine.