La relation intentionnelle dans la tradition aristotélicienne : étude de la réception des textes d'Aristote sur les corrélats psychiques

Ce travail a pour but d'identifier, dans la tradition aristotélicienne, un type particulier de relation entre les activités psychiques et leurs objets, une relation intentionnelle, exprimant la pure visée, et donc irréductible tant à une relation causale qu'à une relation de conformité (ou « aléthique ») des activités psychiques à la réalité. Après une étude des relations psychiques chez Aristote lui-même, le travail se tourne vers la réception de ses textes, plus précisément vers la réception de Catégories VII et, surtout, de Métaphysique Δ, 15. Durant l'Antiquité déjà, certains aristotéliciens - Alexandre d'Aphrodise, les néoplatoniciens - ont admis, sous l'autorité de Métaphysique Δ, 15, un concept de relation intentionnelle dans leur psychologie. Au Moyen-âge, de nombreux auteurs ont procédé de même. Alors que certains philosophes, à commencer par Thomas d'Aquin, ont réduit la dimension relationnelle du psychisme à la causalité exercée par la réalité sur l'activité psychique ou à la conformité de l'activité psychique à la réalité, d'autres, notamment Duns Scot, ont reconnu, sur la base de Métaphysique Δ, 15, un type de relation à l'objet n'exprimant rien d'autre que la pure visée. À la fin du 19e siècle, Brentano lisait Aristote de la même manière: la relation intentionnelle, irréductible à une relation causale ou à une relation de conformité, a ses origines en Métaphysique Δ, 15. En somme, ce travail analyse, d'Aristote à Brentano, les liens entre intentionnalité, causalité et vérité.

Lost! On som?

Unitat didàctica sobre “Relleu I mapes” dissenyada en format webquest per alumnes de 3er d’ESO. El context d’aprenentatge planteja la següent aventura: L’avió d’uns expedicionaris s’estavella en una illa desconeguda després d’una tempesta. És una illa deserta I hauran d’esbrinar on són per poder escapar. L’avió està espatllat, així que hauran d’iniciar la seva expedició amb l’ajuda de l’únic nadiu que hi viu a la illa. Hauran d’aprendre a orientar-se amb elements de la natura i posar en pràctica el que saben de mapes i coordenades. La recerca que fan amb la webquest anirà orientada també a aprendre a elaborar un mapa topogràfic. Els objectius d’aprenentatge, procedimentals I actitudinals es recullen a la guía del professor, així com la programació per portar‐la a l’aula. La webquest distribueix els continguts d’aprenentatge en 4 rols diferents: “exploradora”, “cartògraf”, “pilot” I “nadiu”. Tots treballen individualment, en parelles d’experts I com a grup cooperatiu.

El Jaciment ibèric del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre) : guia arqueològica

El poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja és un petit assentament fortificat, amb una superfície d’uns 900 m2, situat sobre un turó rocallós a la riba esquerra de l’Ebre. Ocupa l’extrem d’un abrupte esperó allargassat, i és totalment inaccessible pels vessants sud i nord, de manera que només s’hi pot arribar per l’extrem nord-est, on es va construir una muralla que fa de barrera. Té una ocupació entre finals del segle VI aC i el segle II-I aC, si bé la major part de les restes visibles se situen entre el segle V i finals del III aC. Correspon a un model d’assentament fortificat molt característic i ben documentat a les terres de l’Ebre en època ibèrica, i destaca per l’excepcional bon estat de conservació de les restes arquitectòniques, en especial l’estructura defensiva. S’hi han realitzat excavacions des del 1998. Actualment el jaciment està museïtzat i és visitable. El llibre, escrit en to divulgatiu, consisteix en una explicació del jaciment. Presenta el resultat de les intervencions realitzades i facilita al públic la comprensió de les restes i del seu context.

Disseny d'un programa educatiu per prevenir les complicacions associades a l'alteració del perfil lipídic durant la gestació

L’embaràs és una situació especial en la vida de la dona que condiciona canvis en la seva fisiologia i en el desenvolupament d’un nou ésser. Entre aquests canvis fisiològics trobem l’augment dels nivells de colesterol i triglicèrids degut, majoritàriament, a l’augment de les hormones sexuals esteroidees i al metabolisme hepàtic i adipós alterat. Ara bé, cal mantenir aquests nivells dins d’uns límits per tal que no esdevinguin factor de risc de malalties futures, tant en la dona gestant com en el futur nadó.

Servidor d'impressió per a ordinadors a monedes

Aquest projecte es va realitzar per a un client que disposa d’un conjunt d’uns 100 ordinadors per a accés a internet amb accés temporitzat per monedes, ubicats en diferents locals, I havia observat una creixent demanda del servei d’impressió, entre d'altres per a fer el checkin per a ryanair.L'objecte d'aquest projecte és crear un sistema que permeti realitzar el cobrament de les impressions de forma prèvia i automàtica, alhora que clara per al client final. Aquest sistema ha de funcionar de forma autònoma, alliberant així al personal del local de les tasques de gestió de la impressora.Cal tenir en compte que aquest sistema ha de funcionar tant per a Linux com per a Windows XP o superior.Es dissenyarà l’electrònica i el software corresponent al servidor d’ impressió,així com les comunicacions entre el servidor d’impressió i els ordinadors per monedes. Quant als ordinadors controlats per monedes, s'implantarà la comunicació amb el moneder, per tal de controlar el crèdit disponible i descomptar el temps corresponent a les impressions. Per altre banda, es realitzarà una interfície d'usuari on es comunicarà a l’usuari el preu de les impressions, el temps que se li restarà, el que té disponible i el que li restaràdesprés de realitzar la impressió. En aquesta mateixa pantalla se li donarà la opció d'acceptar o rebutjar la impressió abans que li sigui descomptada del temps disponible

La Detecció universal neonatal de la sordesa a Catalunya : situació actual i reptes de futur

Des de principi dels anys 90, els programes per a la detecció universal neonatal de la sordesa -DUNS- s'han anat implementant arreu del món. La seva aportació a la millora de la competència en llenguatge dels infants sords ha estat forca significativa. A l'Estat espanyol, la DUNS esta possibilitant una detecció molt més precç de la sordesa, cosa que accelera l'establiment del diagnostic i del tractament, i augmenta així les probabilitats que la rehabilitació auditiva dels infants sords sigui reeixida. Des de la perspectiva de l'atenció integral de la sordesa infantil, aquests programes tenen com a objectiu la detecció de la patologia dins el primer mes de vida, el diagnòstic als tres mesos i la instauració del tractament al voltant dels sis mesos. Aquests terminis suposen un autèntic repte que exigeix, d'una banda, la creació de centres qualificats i, de l'altra, la reformulació dels protocols d'actuació dels professionals de les distintes disciplines i la seva adaptació a les noves eines disponibles per al diagnòstic, l'adaptació protètica i la rehabilitació auditiva del nadó sord. Si en un article anterior abordava el futur de la intervenció amb infants sords, tot considerant els avenços tècnics ja existens (Valero, 2002); ara em proposo revisar breument l'estat de la qüestió a Catalunya, alhora que es faran una sèrie de reflexions sobre els canvis que la detecció molt primerenca d'infants sords pot reportar tant per als mateixos sords com per als professionals que els hem d'atendre.

El Centre d'Estudis Històrics de Llagostera (1966-1973)

Aquest treball pretén, en primer lloc, analitzar la història del Centre d’Estudis de Llagostera. Durant les dècades dels quaranta, cinquanta i seixanta a les comarques gironines es creen un seguit de centres d’estudis amb la missió de fer recerca del passat a través de l’arqueologia. En segon lloc, pretén saber quina consideració tenia l’arqueologia després dels primers anys del règim franquista. En tercer lloc, es pretén estudiar com va renéixer l’arqueologia al municipi de la mà d’uns pocs membres cultes de la societat civil, la qual cosa ens permet esbossar com neixen les inquietuds pel descobriment dels orígens de la vila. En quart lloc, es pretén, recuperar la memòria oral mitjançant entrevistes a aquells membres cultes van que encara viuen al poble. El contacte amb aquestes persones que van estar immerses en el desenvolupament del Centre d’Estudis ha permès compilar alguns documents gràfics que posseïen alguns d’ells a les seves biblioteques particulars

Estudi de les estratègies comportamentals dels gripau corredor (Bufo Calamita) a la zona semi-àrida de Mas de Melons (terme municipal de Lleida) durant l'hivern i principis de primavera del 2007

En aquest treball s’han radiomarcat, un total de 4 gripaus corredors (Bufo calamita) que posteriorment foren alliberats a la Bassa de l’Astor, per tal d’estudiar les estratègies comportamentals de l’espècie en una zona semi-àrida. Dels 4 animals alliberats, un es perdé als pocs dies, la resta foren seguits mitjançant radioseguiment uns 64 dies, entre finals d’hivern i principis de primavera del 2007. En el treball de seguiment s’anotà en cada una de les localitzacions la temperatura ambiental del moment i la freqüència a la qual emetia l’emissor. Donat que es tenien els emissors calibrats, a partir d’aquesta freqüència es podia obtenir la temperatura a la qual es trobava l’emissor, és a dir la temperatura corporal del gripau en aquest cas. Mitjançant programes estadístics s’ha pogut determinar que durant el període hivernal i principis de primavera existeix una relació estadísticament significativa entre la variació de la temperatura ambiental i la temperatura corporal dels gripaus. Aquesta relació no es dona però en el període estival. Això fa pensar que el comportament del calamita esdevé una forma de termoregulació actuant per tal d’evitar extrems crítics de temperatura i humitat. S’ha pogut determinar també que gràcies a les característiques dels refugis utilitzats en la zona d’estudi (munts de pedres o caus d’altres espècies) els gripaus aconsegueixen mantenir-se en ambients on la variació de temperatura és inferior a la variació de la temperatura exterior. Així la variació de la temperatura corporal dels gripaus és també inferior. Pel que fa als moviments entre els diferents refugis, aquests han variat en funció de cada animal. La distància mitja recorreguda en el total dels desplaçaments ha estat d’uns 185 metres lineals. Aquests desplaçaments s’han donat sempre en dies de pluja o l’endemà d’un dia de pluja.

Presència i distribució espacial de concentracions anormals d'ió nitrat a les aigües subterrànies dels aqüífers del Baix Fluvià (Alt Empordà)

Presentem una caracterització de la distribució espacial de la contaminació per nitrats en els aqüífers de la plana del baix Fluvià. En concret, els valors de concentració més elevats s’han observat a l’aqüífer superficial, on sobrepassen, amb escreix, els límits de potabilitat aconsellats pel RD 1138/1990. L’àrea més afectada ocupa part dels termes municipals de Vilamacolum i Torroella de Fluvià, en els quals hi predominen concentracions que oscil·len entre 50 i 200 mg × L–1. Els focus de contaminació són de tipus puntual i difús. Documentada la presència anormal de nitrats en aquest aqüífer, es planteja el correcte maneig agrícola, en vistes a una doble finalitat: d’una banda, contribuir a la planificació d’unes bones pràctiques agrícoles tenint en compte la relació entre volums de reg i aportacions de nitrogen; d’altra banda, preveure una progressiva recuperació de la qualitat de l’aqüífer, a partir de l’ús de tecnologies que integrin la ubicació d’unes zones favorables on es pugui maximitzar l’extracció del recurs contaminat, i la ubicació d’uns sòls aptes per a l’aplicació d’aquest recurs, amb uns criteris agronòmics coherents.

Protocol de conservació ex situ del Centre Ictiològic del Parc Natural del Delta de l'Ebre

En aquest Treball de Fi de Grau es pretén establir un protocol per a la conservació ex situ de les espècies que hi ha en el Centre Ictiològic del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Les espècies que es troben en el CI són espècies vulnerables o en perill: espinós, samaruc, fartet, rabosa, llopet de riu i tritó palmat. Els objectius d’aquest protocol són: que el CI tingui un protocol propi, aprendre com funciona tot el centre, totes les espècies, com alimentar-les, com manipular-les i com tractar-les durant tot el seu cicle de vida. Un altre objectiu és el de veure si a finals d’any s’obté una alta població de cada espècie, quines són reintroduïdes, les patologies sorgides i els valors dels paràmetres químics de les basses naturals exteriors. El protocol s’elabora a partir de les pràctiques realitzades durant l’estiu del 2013 i els coneixements adquirits, la bibliografia i les dades del CI. Gràcies a això s’ha elaborat el treball. S’ha tractat la conservació ex situ; la problemàtica que sofreixen les espècies; cadascuna d’aquestes espècies; com funciona el CI a nivell de centre i a nivell de personal; les tasques que hi ha diàriament, setmanalment i ocasionalment segons les necessitats de l’estoc; el maneig sanitari; les patologies i com tractar-les; i l’anàlisi genètic. Els resultats obtinguts d’aquest protocol són els resultats numèrics obtinguts de l’any 2013 que són: 1. El gran nombre de cries nascudes de samaruc i fartet, menys de raboseta de riu, poques d’espinós i tritó palmat, i menys de llopet que tot just comença ara en el CI. 2. El total d’uns 5700 individus reitnroduits (samaruc, raboseta de riu i espinós de Girona). 3. La patologia més sorgida és el punt blanc. 4. I els paràmetres químics (amoni, nitrits, nitrats i fòsfor) no són molt elevats. La conclusió final i més important a la que arribo en fer el protocol és la gran importància que té el CI per a conservar aquestes espècies que no es saben apreciar fins que comencen a desparèixer. La existència del CI és més aviat una mesura correctora de tots els impactes que han sofert els habitatges de les espècies tractades i de la introducció d’espècies exòtiques que són una amenaça per les autòctones.

HPN rara, cara i desconeguda : Documental sobre l’Hemoglobinúria Paroxística Nocturna

Aquest treball acadèmic reflecteix, a través d’un documental audiovisual, la situació dels malalts d’HPN (Hemoglobinúria Paroxística Nocturna) a Espanya. Són un col•lectiu d’uns 300 afectats. Com a malaltia rara que és, fa que cada pacient tingui una situació molt diferent. En aquest treball, fet a partir d’entrevistes a malalts i experts, s’intenta explicar com viuen el seu dia a dia i quins problemes tenen.

XX Setmana de Cinema Formatiu. La Música i el Cinema Formatiu

Seguint la trajectòria iniciada l’any 1995 amb la I Setmana de Cinema Formatiu, enaquesta ocasió es posaran en comú les reflexions al voltant dels aspectes relacionatsamb la Música i el Cinema Formatiu.Aquest novembre tornem amb la XX Setmana del Cinema Formatiu, una activitatconsolidada del Campus Mundet i en la que acostumen a participar any rera any alvoltant d’uns mil estudiants i una trentena de professors i professores.La música ens uneix, ens emociona, ens tranquilitza, ens anima, ens entristeix,... ensacompanya al llarg de tota la nostra vida. Hi ha cultures sense escriptura, però notrobem cultures sense música. La música està present en les nostres vides i també en elcinema. La música il·luminaqualsevol celebració de la nostra vida i es troba en totes lescultures al llarg de la història.És per aquest fet que aquest curs que celebrem la XX Setmana de Cinema Formatiu enel marc del Seminari de Cinema Formatiu dins el Grup Consolidat de Recerca GIAD1389-SGR.2014, que ho volem celebrar amb música i volem que la música sigui elnostre eix central de treball, celebració i trobada...

Explaining vineyard specialization in the province of Barcelona (Spain) in the mid-19th century

[cat] Presentem un model estadístic de l’especialització vitícola a la província de Barcelona cap el 1860 que combina la pressió boserupiana de l’augment de població, l’atracció de la demanda induïda per un creixement de tipus smithià (mesurada per les distancies horàries al port més proper), i l’adequació dels sòls disponibles per sembrar gra o plantar ceps (mesurada per l’estès hídric, el pendent i el risc de glaçades). L’assoliment global d’uns nivells de R2 ajustats que oscil·len entre 0,608 i 0,826 poden considerar-se força bons. Creiem que la desigualtat en la propietat de la terra també va jugar un paper molt important, però l’hem hagut d’ometre de moment per manca de dades estadístiques. També cal aprofundir en el tractament del problema de possible endogeneïtat derivat de l’ús de variables socio-demogràfiques.

Explaining vineyard specialization in the province of Barcelona (Spain) in the mid-19th century

[cat] Presentem un model estadístic de l’especialització vitícola a la província de Barcelona cap el 1860 que combina la pressió boserupiana de l’augment de població, l’atracció de la demanda induïda per un creixement de tipus smithià (mesurada per les distancies horàries al port més proper), i l’adequació dels sòls disponibles per sembrar gra o plantar ceps (mesurada per l’estès hídric, el pendent i el risc de glaçades). L’assoliment global d’uns nivells de R2 ajustats que oscil·len entre 0,608 i 0,826 poden considerar-se força bons. Creiem que la desigualtat en la propietat de la terra també va jugar un paper molt important, però l’hem hagut d’ometre de moment per manca de dades estadístiques. També cal aprofundir en el tractament del problema de possible endogeneïtat derivat de l’ús de variables socio-demogràfiques.

Simulació del comportament d'uns individus en un entorn i desenvolupament d'un videojoc educatiu de programació

Aquest projecte tracta la implementació d’una aplicació capaç de simular el comportament d’uns individus que segueixen el seu propi algorisme en un entorn que planteja certes dificultat per a la supervivència: hi ha obstacles i fonts que proveeixen energia que els individus necessiten per existir. S’han desenvolupat les eines necessàries perquè l’usuari pugui visualitzar, recollir dades i interactuar amb l’entorn d’una forma còmoda i intuïtiva. Sobre aquesta base, s’ha implementat un videojoc que planteja reptes a l’usuari que es poden resoldre a través de l’edició dels algorismes d’un o més individus, és a dir, a través de la programació. D’aquesta manera s’introdueix a l’usuari en els principis de l’algorismia d’una forma lúdica i molt visual.