Valoració de l'última edició del Practicum de Llicenciatura de la Facultat de Psicologia: reptes per a les pràctiques en centres del Grau

El propòsit últim del Pràcticum de Psicologia es centra en preparar i qualificar els alumnes per a l’exercici professional, amb la clara intencionalitat de formar professionals de la Psicologia que siguin capaços de donar respostes a les demandes socials actuals. En aquest sentit, aquesta assignatura pretén posar en contacte l’estudiant amb els diferents àmbits i les diferents activitats de la realitat professional, per tal de completar la seva formació teòrica adquirida al llarg de la carrera.Objectiu. En aquest estudi es presenten els principals resultats de l’enquesta de valoració del Pràcticum de llicenciatura de Psicologia emeses pels alumnes que cursaren l’última edició d’aquesta assignatura.

Reflexions dels estudiants respecte al seu aprenentatge en el Centres d’Atenció Primària

En el marco del Espacio Europeo de Enseñanza Superior y dentro de los estudios de Grado de Enfermería, la importancia de las prácticas radica en que el alumno pueda situar los aprendizajes teóricos dentro de un marco real; así mismo se fomenta el análisis crítico dentro del ámbito de actuación. Durante la realización de las prácticas clínicas en los CAPs se pide al alumnado que haga por escrito una reflexión de su aprendizaje. El aprendizaje reflexivo pretende que el estudiante tome conciencia de su propio proceso de aprendizaje y mantenga un compromiso activo con su formación para mejorar la adquisición de sus habilidades profesiona-les.

Screening for latent tuberculosis infection among undocumented immigrants in Swiss healthcare centres; a descriptive exploratory study.

BACKGROUND: Migration is one of the major causes of tuberculosis in developed countries. Undocumented patients are usually not screened at the border and are not covered by a health insurance increasing their risk of developing the disease unnoticed. Urban health centres could help identify this population at risk. The objective of this study is to assess the prevalence of latent tuberculosis infection (LTBI) and adherence to preventive treatment in a population of undocumented immigrant patients. METHODS: All consecutive undocumented patients that visited two urban healthcare centres for vulnerable populations in Lausanne, Switzerland for the first time were offered tuberculosis screening with an interferon-gamma assay. Preventive treatment was offered if indicated. Adherence to treatment was evaluated monthly over a nine month period. RESULTS: Of the 161 participants, 131 (81.4%) agreed to screening and 125 had complete examinations. Twenty-four of the 125 patients (19.2%; CI95% 12.7;27.2) had positive interferon-gamma assay results, two of which had active tuberculosis. Only five patients with LTBI completed full preventive treatments. Five others initiated the treatment but did not follow through. CONCLUSION: Screening for tuberculosis infection in this hard-to-reach population is feasible in dedicated urban clinics, and the prevalence of LTBI is high in this vulnerable population. However, the low adherence to treatment is an important public health concern, and new strategies are needed to address this problem.

Del gimnàs al lleure-salut. Centres de Fitness, Fitness Center, Fitness & Wellness, Spa, Balnearis, Centres de Talassoteràpia, Curhotel

Actualment, el sector “gimnasos i centres esportius” constitueix una parcel·la de gran importància dins del panorama de la indústria del lleure. L’apogeu creixent del sector lleure-salut s’està produint des de fa diverses dècades, de manera que a hores d’ara el lleure i el temps de lleure, i l’exercici físic i l’esport com a lleure són predictors de qualitat de vida. En aquest sentit, podem relacionar i hem de relacionar el lleure amb la qualitat de vida, un concepte multidimensional que inclou tots els àmbits de la vida humana (estat de la salut, benestar, participació social, condicions de vida...). En aquest treball analitzem de quina forma han anat evolucionat els centres dedicats a la practica esportiva i a la salut. Un sector que des de l’antiguitat fins als nostres dies ha hagut d’anar adaptant i ampliant la seva oferta d’activitats i productes, segons les necessitats dels usuaris.

Dispatch centres: what is the right population catchment size?

Literature on medical dispatch is growing, focusing mainly on efficiency (under and overtriage) and dispatch-assisted CPR. But the issue of population catchment size, functional costs and rationalization is rarely addressed. If we can observe a trend toward a decreasing number of dispatch centres in many European countries, there is today no evidence on what is the right catchment size to reach the best balance between quality of services and costs.

Sistemes de virtualització en els centres educatius

El present document tracta de presentar una alternativa de programari lliure a l'eina de virtualització VMware. Concretament proposa l'ús de Proxmox (KVM) com a eina de control d'un entorn virtual en els centres educatius.

Una proposta de treball educatiu en centres oberts des de l'aproximació al disseny curricular en educació social

El Centre obert apareix com una resposta idònia per a l'atenció social a la població infantil compresa entre els 3/4 i 16/18 anys. Parlar de Centre Obert és fer referencia a l'exercici d'una important responsabilitat pública, a saber: aportar nous models i oportunitats de socialització a subjectes amb certes dificultats de normalització. Les dites dificultats corresponen a diferents reptes que avui planteja el social.

La communication médicale avec les patients migrants allophones : difficultés de compréhension dans les consultations spécialisées centrées sur les douleurs musculo-squelettiques chroniques

Les suivis spécialisés de douleurs chroniques comportent des enjeux communicationnels sensibles liés notamment à la subjectivité des ressentis douloureux et aux fréquentes divergences de vue entre médecins et patients quant à l'origine du problème de santé et à son traitement. Centré sur ces suivis, ce travail de thèse a cherché à appréhender comment les situations sociolinguistiques des patients migrants allophones se répercutent sur la communication médicale et, plus particulièrement, sur la compréhension mutuelle dans les consultations. Il a emprunté une approche discursive s'appuyant sur l'analyse interactionnelle de consultations filmées et sur un riche corpus de données contextuelles recueillies dans des interviews de patients et de cliniciens. Les analyses réalisées ont, entre autres, mis en évidence que les difficultés de compréhension non résolues se concentrent dans les consultations des patients les moins à l'aise en français et que ces difficultés renferment pour la plupart une charge problématique certaine en termes de qualité des soins. Il apparaît également que lorsque des malentendus ou incompréhensions cliniquement pertinents ne peuvent être résolus, le caractère limité des compétences de français de base des patients migrants n'est jamais seul en cause. Des facteurs de complexité médicaux (ex. surestimations des connaissances médicales de base des patients), relationnels (ex. non-signalement de malentendus par les patients pour éviter de faire perdre la face au médecin) et discursifs (ex. nécessité de traiter de discours ou « voix » venant de l'extérieur de la consultation dans le cadre d'une polyphonie particulièrement marquée) jouent également des rôles de premier plan dans les difficultés non résolues les plus problématiques au plan clinique et sont généralement étroitement intriqués avec le langagier au sens strict. En termes pratiques, les résultats soulignent le rôle décisif de l'autoréflexivité chez les médecins, ainsi que de leur capacité à ajuster de manière flexible leurs styles communicationnels afin, par exemple, d'éviter le cumul de facteurs de complexités favorisant des malentendus ou incompréhensions problématiques. Les observations effectuées rappellent également l'importance du recours à des ressources d'interprétariat.

Swiss medical centres vary significantly when it comes to outcomes of neonates with a very low gestational age.

AIM: This study quantified the impact of perinatal predictors and medical centre on the outcome of very low-gestational-age neonates (VLGANs) born at <32 completed weeks in Switzerland. METHODS: Using prospectively collected data from a 10-year cohort of VLGANs, we developed logistic regression models for three different time points: delivery, NICU admission and seven days of age. The data predicted survival to discharge without severe neonatal morbidity, such as major brain injury, moderate or severe bronchopulmonary dysplasia, retinopathy of prematurity (≥stage three) or necrotising enterocolitis (≥stage three). RESULTS: From 2002 to 2011, 6892 VLGANs were identified: 5854 (85%) of the live-born infants survived and 84% of the survivors did not have severe neonatal complications. Predictors for adverse outcome at delivery and on NICU admission were low gestational age, low birthweight, male sex, multiple birth, birth defects and lack of antenatal corticosteroids. Proven sepsis was an additional risk factor on day seven of life. The medical centre remained a statistically significant factor at all three time points after adjusting for perinatal predictors. CONCLUSION: After adjusting for perinatal factors, the survival of Swiss VLGANs without severe neonatal morbidity was strongly influenced by the medical centre that treated them.

Com afecten als investigadors i als centres de recerca les noves polítiques d’accés obert del programa Horizon 2020?

La Institució CERCA organitza una sessió amb Ignasi Labastida, cap de l’Oficina de Difusió del Coneixement de la UB, per conèixer millor les implicacions que la política d’accés obert té sobre investigadors i centres de recerca.