Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

Por trás das grades :reflexões sobre a experiência do ser apenado na situação de privação de liberdade

This research has resulted of investigations appeared from our work experience as psychologist in a prison of the state Rio Grande do Norte. It deals with the meeting with prisoner in the search for the rescue of the human being dignity, discovering the being that finds annulled by backwards of the prison. The current debate on the prisoners in Brazil has as focus the creation of efficient strategies in the combat to the criminal acts, not being worried in understanding the historical and social conditions in the context in which such acts develop. Our objective was to reach an understanding of the experience of the prisoner in the situation of freedom deprivation in Natal (RN) city. Its significant social relevance meets in emphasized thematic which intends to be revealing of the not-said one of these citizens. The epistemological space and the vision of adopted human being support in the humanist ideas of the Centered Approach in the Person and construct self, central nucleus of the personality theory proposal by Carl Rogers. We opt to the phenomenological method as way of access to the singularity of the experience of each one of the participants, supporting us in the strategy of the narrative as expression of the lived world. The results had pointed that the investigated experience is through suffering, that is, the way to be in the world of prisoner in the situation of freedom deprivation is felt by him/her as difficult to support. This reality is had by him/her as difficult to control, having a negative emotional repercussion for the self, leading the citizen to the alienation of his/her existential flow in these circumstances. The reflections produced in this work take us to consider that the punishment practices on behalf of a normalization of the behavior, linked to the recovery idea, do not meet to the intention of the arrests, that come demonstrating to the inefficacy of the objectives shown in the law as well as the loss of the human being dignity

Corpo sentido : corporeidade e a emergência de recursos subjetivos associados à criatividade

Dissertação (mestrado)—Universidade de Brasília, Faculdade de Educação, Programa de Pós-Graduação em Educação, 2016.

Psychotherapy in Australia : clinical psychology and its approach to depression

In Australia, clinical psychology training is dominated by cognitive and behavioral treatments (CBTs), although there is exposure to other theoretical orientations. Since 2001, over 20% of general medical practitioners (GPs) have received training in CBT, and psychiatry training increasingly incorporates CBT elements. Psychotherapy by medical practitioners is financially supported by universal health care funding with supplementation by patients and their private health insurance. Federally funded health benefits for up to 12 psychology consultations per year are provided on referral from GPs and psychiatrists, and initial take up has been very strong. Mrs. A would be a typical patient for such a referral. However, she would not fulfil criteria for priority access from state-funded mental health services. Mrs. A would probably consult a GP and receive antidepressants, although she may also access a range of other community support programs. Access to and acceptance of psychotherapy would be greater in urban areas, and if she were of Anglo-Saxon and non- indigenous origin.

Insights from ecological psychology and dynamical systems theory can underpin a philosophy of coaching

The aim of this paper is to show how principles of ecological psychology and dynamical systems theory can underpin a philosophy of coaching practice in a nonlinear pedagogy. Nonlinear pedagogy is based on a view of the human movement system as a nonlinear dynamical system. We demonstrate how this perspective of the human movement system can aid understanding of skill acquisition processes and underpin practice for sports coaches. We provide a description of nonlinear pedagogy followed by a consideration of some of the fundamental principles of ecological psychology and dynamical systems theory that underpin it as a coaching philosophy. We illustrate how each principle impacts on nonlinear pedagogical coaching practice, demonstrating how each principle can substantiate a framework for the coaching process.

Competence in Intelligence Testing : A Training Model for Postgraduate Psychology Students

The assessment of intellectual ability is a core competency in psychology. The results of intelligence tests have many potential implications and are used frequently as the basis for decisions about educational placements, eligibility for various services, and admission to specific groups. Given the importance of intelligence test scores, accurate test administration and scoring are essential; yet there is evidence of unacceptably high rates of examiner error. This paper discusses competency and postgraduate training in intelligence testing and presents a training model for postgraduate psychology students. The model aims to achieve high levels of competency in intelligence testing through a structured method of training, practice and feedback that incorporates peer support, self-reflection and multiple methods for evaluating competency.

Theory-of-Mind Continuum Model: Why Mind Matters in Philosophy, Psychology and Education

Theory-of-Mind has been defined as the ability to explain and predict human behaviour by imputing mental states, such as attention, intention, desire, emotion, perception and belief, to the self and others (Astington & Barriault, 2001). Theory-of-Mind study began with Piaget and continued through a tradition of meta-cognitive research projects (Flavell, 2004). A study by Baron-Cohen, Leslie and Frith (1985) of Theory-of-Mind abilities in atypically developing children reported major difficulties experienced by children with autism spectrum disorder (ASD) in imputing mental states to others. Since then, a wide range of follow-up research has been conducted to confirm these results. Traditional Theory-of-Mind research on ASD has been based on an either-or assumption that Theory-of-Mind is something one either possesses or does not. However, this approach fails to take account of how the ASD population themselves experience Theory-of-Mind. This paper suggests an alternative approach, Theory-of-Mind continuum model, to understand the Theory-of-Mind experience of people with ASD. The Theory-of-Mind continuum model will be developed through a comparison of subjective and objective aspects of mind, and phenomenal and psychological concepts of mind. This paper will demonstrate the importance of balancing qualitative and quantitative research methods in investigating the minds of people with ASD. It will enrich our theoretical understanding of Theory-of-Mind, as well as contain methodological implications for further studies in Theory-of-Mind

Autoethnography in vocational psychology : wearing your class on your sleeve

This paper addresses reflective practice in research and practice and takes the issue of consciousness of social class in vocational psychology as a working example. It is argued that the discipline’s appreciation of social class can be advanced through application of the qualitative research method autoethnography. Excerpts from an autoethnographic study are used to explore the method’s potential. This reflexive research method is presented as a potential vehicle to improve vocational psychologists’ own class consciousness, and to concomitantly enhance their capacity to grasp social class within their own spheres of research and practice. It is recommended that autoethnography be used for research, training, and professional development for vocational psychologists.

Georg Calixtus and the Humanist tradition

Georg Calixtus (1586–1656) was a Lutheran theologian, prominent in the German lands during the first half of the seventeenth century. Existing research focuses on Calixtus‘ contributions to religious and theological debates, particularly in regard to his role in the Syncretistic Controversy of the latter half of the seventeenth century, and in regard to his unique position as a Lutheran who aspired to reunion between the different Christian confessions. This thesis problematises this focus on Calixtus by theologians and ecclesiastical historians, and argues that the genesis and transmission of his ideas cannot be fully appreciated without considering his relationship with the broader intellectual milieu of early modern Europe. It does this by exploring Calixtus‘ interaction with the humanist tradition, in particular by reconsidering his relationship with Isaac Casaubon (1559–1614), and by exploring his work in light of intellectual movements that were taking place outside the Christian church. In so doing, this thesis argues that Calixtus made contributions to early modern thought that have been overlooked in the existing literature. It also becomes apparent that much research remains to be done to gain a more accurate picture of his place in the early modern intellectual landscape, and of his legacy to later generations of scholars.

Multicultural training experiences as predictors of psychology students’ cultural competence

The psychologists in the western world, including Australia, are required to be culturally competent due to the cultural diversity of these societies. Previous studies conducted in North America and Europe have found multicultural teaching, clinical experience with culturally diverse clients, and discussion of multicultural counselling issues in supervision to be related to the practitioner’s cultural competency. The present study examined factors contributing to trainee psychologists’ perceived level of cultural competence. It was hypothesised that multicultural teaching, clinical experience and supervision would be related to students’ level of cultural competence. One hundred and twenty seven postgraduate clinical psychology students completed an online survey battery that included demographic information, a social desirability measure, and the Multicultural Mental Health Awareness Scale (Khawaja, Gomez & Turner, 2009). This hypothesis was partially supported. Clinical experience and supervision focusing on multicultural issues were found to be related to participants’ perceived cultural competence, however, multicultural teaching was not. These results provide insight into how universities around Australia can facilitate future psychologists’ competence in working with clients from different cultural backgrounds.