981 resultados para Geography education
Resumo:
Esta guía, ordenada de forma alfabética, comprende los conceptos clave, los recursos, resultados de investigaciones, movimientos, cuestiones, debates, educadores y organizaciones que caracterizan la enseñanza de la geografía. Por lo cual, constituye un recurso tanto para los profesores de geografía como para los alumnos.
Resumo:
Un dels reptes cabdals de la Universitat és enllaçar l’experiència de recerca amb la docència, així com promoure la internacionalització dels estudis, especialment a escala europea, tenint present que ambdues poden actuar com a catalitzadores de la millora de la qualitat docent. Una de les fórmules d’internacionalització és la realització d’assignatures compartides entre universitats de diferents països, fet que suposa l’oportunitat d’implementar noves metodologies docents. En aquesta comunicació es presenta una experiència en aquesta línia desenvolupada entre la Universitat de Girona i la Universitat de Joensuu (Finlàndia) en el marc dels estudis de Geografia amb la realització de l’assignatura 'The faces of landscape: Catalonia and North Karelia'. Aquesta es desenvolupa al llarg de dues setmanes intensives, una en cadascuna de les Universitats. L’objectiu és presentar i analitzar diferents significats del concepte paisatge aportant també metodologies d’estudi tant dels aspectes físics i ecològics com culturals que s’hi poden vincular i que són les que empren els grups de recerca dels professors responsables de l’assignatura. Aquesta part teòrica es completa amb una presentació de les característiques i dinàmiques pròpies dels paisatges finlandesos i catalans i una sortida de camp. Per a la part pràctica es constitueixen grups d’estudi multinacionals que treballen a escala local algun dels aspectes en els dos països, es comparen i es realitza una presentació i defensa davant del conjunt d’estudiants i professorat. La llengua vehicular de l’assignatura és l’anglès.
Resumo:
Un dels reptes cabdals de la Universitat és enllaçar l’experiència de recerca amb la docència, així com promoure la internacionalització dels estudis, especialment a escala europea, tenint present que ambdues poden actuar com a catalitzadores de la millora de la qualitat docent. Una de les fórmules d’internacionalització és la realització d’assignatures compartides entre universitats de diferents països, fet que suposa l’oportunitat d’implementar noves metodologies docents. En aquesta comunicació es presenta una experiència en aquesta línia desenvolupada entre la Universitat de Girona i la Universitat de Joensuu (Finlàndia) en el marc dels estudis de Geografia amb la realització de l’assignatura 'The faces of landscape: Catalonia and North Karelia'. Aquesta es desenvolupa al llarg de dues setmanes intensives, una en cadascuna de les Universitats. L’objectiu és presentar i analitzar diferents significats del concepte paisatge aportant també metodologies d’estudi tant dels aspectes físics i ecològics com culturals que s’hi poden vincular i que són les que empren els grups de recerca dels professors responsables de l’assignatura. Aquesta part teòrica es completa amb una presentació de les característiques i dinàmiques pròpies dels paisatges finlandesos i catalans i una sortida de camp. Per a la part pràctica es constitueixen grups d’estudi multinacionals que treballen a escala local algun dels aspectes en els dos països, es comparen i es realitza una presentació i defensa davant del conjunt d’estudiants i professorat. La llengua vehicular de l’assignatura és l’anglès
Resumo:
Research points to a gap between academic or disciplinary based geography and what is taught in secondary classes across the nation. This study documents a teacher’s journey and efforts to bring a more disciplinary approach to two suburban heterogeneous sixth grade geography classrooms. The researcher traces student perspectives on geography and facility with geographic reasoning as well as his own perspectives and pedagogy with respect to student data. The study attempts to map the space where school geography meets and interacts with disciplinary oriented geography based upon the Geography for Life National Geography Standards. Participants completed two sets of baseline assessments and two sets of end of year assessments as well as an initial intake survey. The seven primary participants were interviewed five times each throughout the academic school year and data were openly coded. The data suggest that students can learn geography and geographic reasoning from a disciplinary perspective. Students sharpened their geographic skills through deeper subject matter knowledge and developing spatial and ecological perspectives. The data also indicate that the teacher researcher faced considerable challenges in implementing a disciplinary approach to teaching geography. The coverage demands of a crowded history-centric curriculum together with ill-fitting resources required a labor-intensive effort to put together and execute this study. Study findings indicate that the path to good geography pedagogy can be impeded by a host of external and internal challenges. However, to forward thinking practitioners, the effort to straddle the gap between school geography and disciplinary-based geography may be well worth it.
Resumo:
Este relatório reflete a experiência vivida durante a Prática de Ensino Supervisionada efetuada no âmbito do Mestrado em Ensino da História e da Geografia, no 3.º Ciclo do Ensino Básico e no Ensino Secundário. Descreve as atividades desenvolvidas nas turmas de 2.º ano de Instalação e Operação de Sistemas Informáticos (Curso de Educação e Formação) e 9.º3 da Escola Secundária 2,3 de Alvide e 8.ºD e 9.º C na Escola Secundária da Quinta do Marquês, no ano letivo de 2013/2014. O presente relatório encontra-se estruturado em três capítulos essenciais. No primeiro são abordados os seguintes temas: i) uma breve contextualização da temática; i) uma reflexão acerca da importância da Educação para o Empreendedorismo para as necessidades de educação e formação do mundo atual; iii) exemplos de práticas no sistema educativo português; iv) reflexão acerca dos contributos de um ambiente construtivista de aprendizagem, como uma das várias estratégias a adotar numa formação orientada para as competências-chave da Educação para o Empreendedorismo, com ênfase no trabalho cooperativo, aplicado durante as práticas letivas. Nos dois capítulos seguintes são abordadas as Práticas de Ensino Supervisionadas em Geografia e em História, respetivamente. Nestes capítulos surgem: i) um breve enquadramento e caracterização das escolas e turmas onde decorreram as práticas letivas. As referidas caracterizações foram efetuadas com base em inquéritos por questionário, aplicados aos alunos, orientados para a temática e que permitiram traçar o seu perfil académico e familiar e conhecer os seus planos de futuro profissional; ii) Descrição das práticas letivas desenvolvidas, estratégias implementadas orientadas para a Educação para o Empreendedorismo, materiais utilizados e resultados obtidos. A Educação para o Empreendedorismo consiste na prática pedagógica central aplicada nas referidas turmas, tendo estas, pelas suas caraterísticas, contribuído para o desenvolvimento das competências-chave que estão na sua base, tais como: o trabalho em equipa, o espírito crítico e de iniciativa, a resolução autónoma de problemas, a responsabilidade e a criatividade.
Resumo:
Kirjallisuusarvostelu
Resumo:
Resumen basado en el de la publicación.
Resumo:
Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)
Resumo:
Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)
Resumo:
Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)
Resumo:
Title from caption.
Resumo:
The purpose of the study was to explore the geography literacy, attitudes and experiences of Florida International University (FIU) freshman students scoring at the low and high ends of a geography literacy survey. The Geography Literacy and ABC Models formed the conceptual framework. Participants were freshman students enrolled in the Finite Math course at FIU. Since it is assumed that students who perform poorly on geography assessments do not have an interest in the subject, testing and interviewing students allowed the researcher to explore the assumption. In Phase I, participants completed the Geography Literacy Survey (GLS) with items taken from the 2010 NAEP Geography Subject Area Assessment. The low 35% and high 20% performers were invited for Phase II, which consisted of semi-structured interviews. A total of 187 students participated in Phase I and 12 in Phase II. The primary research question asked was what are the geography attitudes and experiences of freshman students scoring at the low and high ends of a geographical literacy survey? The students had positive attitudes regardless of how they performed on the GLS. The study included a quantitative sub-question regarding the performance of the students on the GLS. The students’ performance on the GLS was equivalent to the performance of 12th grade students from the NAEP Assessment. There were three qualitative sub-questions from which the following themes were identified: the students’ definition of geography is limited, students recall more out of school experiences with geography, and students find geography valuable. In addition, there were five emergent themes: there is a concern regarding a lack of geographical knowledge, rote memorization of geographical content is overemphasized, geographical concepts are related to other subjects, taking the high school level AP Human Geography course is powerful, and there is a need for real-world applications of geographical knowledge. The researcher offered as suggestions for practice to reposition geography in our schools to avoid misunderstandings, highlight its interconnectedness to other fields, connect the material to real world events/daily decision-making, make research projects meaningful, partner with local geographers, and offer a mandatory geography courses at all educational levels.
Resumo:
Das vorgestellte Forschungsprojekt will einen Beitrag leisten, Möglichkeiten wertorientierten Lernens im Geographieunterricht zu reflektieren. Mit der dokumentarischen Methode wird hier erstmals eine Forschungsmethode in einer geographiedidaktischen Studie eingesetzt, die angemessen komplex ist, das Feld des wertorientierten Lernens evaluativ zu erfassen. Dominieren hier bislang ausschließlich kognitive Forschungsansätze, so können mit der dokumentarischen Methode nicht nur explizite Bewertungen, sondern auch implizite Wertorientierungen methodisch kontrolliert rekonstruiert werden, um so adäquate Schlussfolgerungen für wertorientierten Geographieunterricht zu ziehen. (DIPF/Orig.)