Ciència, tecnologia i societat : una manera d'entendre la presència de la ciència en el món escolar. 'Ciencia, tecnología y sociedad : una manera de entender la presencia de la ciencia en el mundo escolar'.

Resumen tomado de la publicación en catalán. Este artículo forma parte del monográfico 'Tecnociència a l'ensenyament?'

Jordi de Manuel i el futur: la justa transgressió

Article que analitza l’obra de Jordi de Manuel, creador de la nissaga de l’inspector de policia Marc Sergiot. Una veu original, plenament consolidada, que representa la modernitat, la permeabilitat i la capacitat de reinvenció del gènere en llengua catalana. Una producció arriscada, que adquireix l’excel·lència en la seva dimensió de conjunt, com un corpus complet i complex d’indubtable densitat intel·lectual.

Disseny i optimització metològica de sistemes telemàtics interactius per a la millora de la docència universitària : l'entorn BSCW i nous recursos docents

Aquest projecte de dos anys de durada, ha tingut com a objectius: el disseny i la creació de recursos multimèdia, així com, l’optimització de metodologies d'aplicació de sistemes telemàtics interactius per a la millora de la docència universitària. Com a entorn telemàtic s’ha utilitzat la plataforma de treball cooperatiu BSCW (Basic Support for Cooperative Work). S'ha dissenyat i produït un recurs multimèdia enfocat a l'alumnat de l'assignatura troncal Ciències naturals i la seva didàctica de la diplomatura de Mestre d'Educació Primària, que porta per títol 'Alimentació i nutrició humanes i la seva didàctica’ i es pot consultar a: http://www.ub.edu/didactica_ciencies/mqd06/. Aquest material està format per dues unitats: a) Alimentació i nutrició; b) L'ensenyament-aprenentatge de la digestió humana des d'una perspectiva constructivista. Les unitats s'han orientat a la millora de la formació inicial dels futurs mestres i tenen un enfocament de clar caire constructivista, amb exercicis interactius de detecció de concepcions alternatives, així com organitzadors previs, posteriors nodes expositius i d'obtenció d'informació, exercicis interactius destinats al canvi conceptual i una interactivitat d'avaluació final amb un cert caràcter sumatiu. Cada unitat es tanca amb un mapa conceptual dels continguts tractats. La metodologia emprada en la seva elaboració és una evolució de la que l'equip de la Universitat Pompeu Fabra va encetar en la web ‘Aracné. Ciència en xarxa’: http://www.edu365.com/aulanet/aracne/ (usuari i contrasenya: guest100), i va perfeccionar a 'Idees i vincles en el segle XX. La ciència': http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/ (cal permetre que s'obrin finestres emergents), en ambdós casos hi ha col·laborat professorat del nostre grup d'innovació docent de la UB.

L’Experimentació com a mètode de coneixement a l'escola primària : el cas de l'Arenal de Llevant

Aquest estudi consisteix en l’anàlisi de les practiques educatives que porta a terme una escola pública d’Educació Infantil i Primària, en relació a les estratègies d’ensenyament i aprenentatge de les ciències. Per aquest motiu, es presenta què proposa actualment la recerca educativa sobre l’ensenyament i aprenentatge de les ciències, la qual emfatitza en la necessitat de situar l’infant en el centre del seu procés educatiu, partint del seu coneixement intuïtiu, per tal que pensi, faci i comuniqui d’una manera similar a la que segueix la comunitat científica. Aquesta manera d’entendre l’educació científica és, segons els estudis actuals, condició sine qua non per a que l’alumne desenvolupi la competència científica, és a dir, aprengui ciència, aprenent com funciona la ciència i aprenent sobre la ciència. En base a aquesta teoria, s’han portat a terme observacions directes a diferents cursos, les quals s’han recollit en un diari d’observacions, per tractar d’analitzar com el centre escolar desenvolupa la pràctica educativa de les ciències en el seu dia a dia.

La l??gica narrativa del videojuego : exploraci??n de las formas de encuentro entre el jugador, el personaje y el narrador

Resumen basado en el de la publicaci??n

Experiències matemàtiques

Presentació del material elaborat pels membres del grup de Treball 'Elaboració de recursos didàctics en matemàtiques' en motiu de l'exposició 'Experiències matemàtiques', que formarà part del Museu de Matemàtiques de Catalunya. Cada mòdul consisteix en una activitat que engloba diferents conceptes, mètodes de resolució (en el cas que es plantegi una pregunta o problema), i que mostra aspectes especialment intuïtius, manipulatius i visuals de les matemàtiques i que fan emergir la presència d’aquesta ciència en el món que ens envolta. L’objectiu principal d’aquest grup de treball consisteix en generar un material explicatiu i de treball que acompanyi alguns mòduls de l’exposició

Les noves tecnologies a la Universitat Politècnica de Catalunya : simulacions en Física i Física i ciència ficció. 'Las nuevas tecnologías en la Universidad Politécnica de Cataluña : simulaciones en Física y Física y ciencia ficción'.

Dentro del conjunto de actividades desarrolladas en la UPC, para conseguir una mejora de la calidad docente universitaria se están incorporando una serie de iniciativas relacionadas con la formación a distancia del estudiante (régimen semi-presencial), así como métodos de aprendizaje alternativos, fuertemente vinculados a las nuevas tecnologías de la información y las comunicaciones. Se explican las dos experiencias desarrolladas en los últimos cursos académicos.

La ciència ficció : un pont entre les ciències i les Humanidades

La hipòtesi vol contestar la pregunta següent: pot la ciència-ficció ajudar a construir un nexe d'unió afavorint una lectura ètica de la ciència i la tecnologia? Esbrinant els motius dels distanciament entre ciències i Humanidades, veient en particular com és tractada l'ètica en la literatura de ciència-ficció i cercant punts de connexió entre ambdós mons.

Literatura de ciència-ficció i cinema : un amor possible. 'Literatura de ciencia-ficción y cine : un amor posible'.

La ciencia-ficción, como género literario, y el cine son dos claros ejemplos de la expresión cultural y artística de este siglo que ahora finaliza. Una cuestión que siempre se plantea y que resulta insalvable es explicar qué es la ciencia-ficción en calidad de género literario o cinematográfico y dar una definición tan ajustada, precisa y satisfactoria como sea posible, ya que delimitar el género es prácticamente imposible a causa del gran número de fuentes de las que se nutre. El autor da un repaso a ambos géneros a través de tres filmes basados en relatos: Metrópolis, 2001, Odisea en el Espacio y Blade Runner.

La ciència dins el marc de la ciència-ficció. 'La ciencia dentro del marco de la ciencia-ficción'.

La autora resume el artículo diciendo que hay pocas cosas que revelen tan subreptíciamente como la ciencia-ficción, los deseos, las esperanzas, los miedos, las tensiones íntimas y las inquietudes de una época. Como la ciencia misma, la ciencia-ficción es un producto de la imaginación. Hoy en día la realidad de la ciencia a menudo nos parece más increíble que las más fantásticas invenciones de la ciencia-ficción. Es, pues, natural que la una y la otra continuen enriqueciéndose y fecundándose mútuamente.

50 llibres de ciència-ficció que tot professor (de literatura, o no) hauria pogut llegir. '50 libros de ciencia ficción que todo profesor (de literatura o no) habría podido leer'.

Resumen del autor en catalán

La ciència-ficció : un entrenament per al canvi. 'La ciencia-ficción : un entrenamiento para el cambio'.

El artículo pretende dar conciencia de las consecuencias que tienen el progreso científico y tecnológico en el desarrollo de las personas hoy en día. Así se introduce el papel que tiene la ciencia ficción como vehículo de reflexión sobre nuestro mundo y los efectos y consecuencias de la ciencia y la tecnología en las sociedades que las crean, y como forma de admiración de los nuevos mundos a civilizaciones que nos hacen abrir los ojos y contemplar con maravilla las posibilidades de esa ciencia y tecnología. Finaliza destacando el papel de la ciencia ficción en la enseñanza de la literatura y apuesta por dar mayor atención a este género literario lleno de posibilidades.

À la búsqueda de la ciência política tomasiana. En torno al libro IV del "de regimine principum"

pp. 73-85

En els marges de la ciència?: Frenologia i mesmerisme en una cultura industrial, Barcelona 1842-1845

L’objectiu d’aquest treball és estudiar la popularització de la frenologia i del mesmerisme (també conegut com a magnetisme animal) a la Catalunya de mitjan segle XIX. A Catalunya el procés de popularització d’aquestes ciències va tenir el seu punt àlgid durant la primera meitat de la dècada de 1840, coincidint amb les activitats del frenòleg Marià Cubí Soler (1801-1875). El treball demostra la importància del context polític i cultural, així com la incomoditat que generaven les pràctiques de frenòlegs i magnetitzadors com a elements clau per entendre les actituds de l’elit intel•lectual catalana vers la introducció d’aquestes noves ciències.