7 resultados para Tensions
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
La reforma de la Llei destrangeria de lany 2009 va mirar de garantir als estrangers un catleg de drets fonamentals i dafavorir, pel que fa a aquells que es trobessin en situaci irregular, que poguessin obtenir una autoritzaci de residncia si demostraven el seu 'arrelament social' al nostre pas
Resumo:
Definici, disseny, anlisi del comportament i procs de fabricaci dun nou dissipador denergia amb la finalitat de poder ser utilitzat en edificis sotmesos a situacions de moviment ssmic
Resumo:
Lestudi que es presenta parteix dun projecte que es va comenar a desenvolupar a la universitat de Girona per Silvia Castellano Garriga. El que es pretn fer ara, s modificar alguns punts del projecte antic per millorar i ampliar els coneixement sobre els teixits plans de fibra. Els dos teixits plans que s estudien i s analitzen en aquest projecte sn: la fibra de carboni amb resina de vinilester i la fibra de vidre amb resina epoxi. Per cadascun d ells es determinen les propietats elstiques i les tensions
Resumo:
De recentes directives ministerielles francaises (BO n 25, 2008) ont impose aux enseignants de l'ecole primaire de consacrer deux heures par semaine de leur temps de travail a une Aide Personnalisee aux Eleves (APE). Au-dela des enjeux politiques et des tensions legitimes, s'est pose la question du contenu et de la pertinence de ces temps d'APE alors qu'aucun temps de formation supplementaire n'a ete prevu par le ministere. A l'ecole maternelle, l'objectif prioritaire etant la maitrise de la langue des eleves de trois a six ans, les APE peuvent theoriquement etre l'occasion pour les enseignants de mettre en place des situations d'interactions langagieres individualisees, ce qui est difficilement realisable avec le groupe classe. Neanmoins, reste la question de la conception et du contenu de ces temps dechanges qui impliquent necessairement une reflexion sur les processus dapprentissage du langage oral
Resumo:
Between 1895 and 1910 Barcelona saw a whole range of social, political and cultural changes due to the increasingly important emergence of the working masses. At the same time, the cinema arrived in Catalonia, becoming very quickly one of the favorite entertainments of the urban laboring population which was about creating a new culture opposed to the modernist and nineteenth-century elite .This is, broadly speaking, the context that serves as a starting point for a study of the role of cinema in shaping a mass audience in Barcelona, an analysis centered on new urban spaces intended for the leisure of the lower classes emerged with the birth of modern Barcelona, especially the Parallel avenue, whose opening in 1894 made even more apparent the great social tensions and existing inequalities in Barcelonas society at the end of the century.
Resumo:
La tesi contrasta les conseqncies filosfiques i la constellaci temtica de la Crtica del Judici, amb les manifestacions poeticofilosfiques de F. Hlderlin i S.T. Coleridge. La font principal de recerca sn aquelles tesis de la Crtica del Judici rellevants per comprendre l'esclat de l'idealisme all on aquest nou sistema involucra significativament art i experincia esttica. Hlderlin s'installa de manera genuna en la tensi entre l'idealisme i la filosofia crtica. Per la radicalitat dels seus plantejaments podrem presentar-lo tamb com a poeta romntic o precedent del romanticisme. Pel que fa a Coleridge estudiem la recepci immediata de la filosofia Kantiana en el medi cultural britnic per contrastar el paper del poeta en la importaci de la ideologia romntica alemanya. L'objectiu s presentar Coleridge com a poeta que assumeix els postulats del romanticisme alemany i investigar si aquests postulats poden relacionar-se amb el balan de la filosofia kantiana expressat a Crtica del Judici.
Resumo:
Conflictes socioterritorials i participaci pblica en la gesti de l'aigua de la conca del riu Muga (Alt Empord) s un treball que incideix sobre la conflictivitat en la gesti dels rius mediterranis i prospecta en la participaci pblica -activa i vinculant- per a la resoluci de conflictes i la planificaci i gesti dels recursos hdrics. En concret, s'ha intentat donar resposta a cinc objectius: Objectius del marc teric - Comprovar l'existncia de dos discursos antagnics (radicalment oposats) en l'esfera social, cientfica i de gesti dels rius que generen conflicte i que sn insostenibles per a una gesti integral dels recursos fluvials: el discurs antropocntric i el discurs ecocntric. Matria d'estudi: L'excepcionalisme hum i l'ecologia profunda en la societat; Les disciplines de la regulaci de l'aigua i de l'ecologia fluvial en la cincia; El contracte antropocntric i el balan ecocntric en la gesti; El discurs ambiental (el riu antrpic i ecosistemtic). - Valorar si les estratgies de participaci pblica (que involucren als agents socials) gaudeixen -respecte els processos de decisi unilaterals (siguin autoritries o arbitrries)- de ms garanties per corregir i prevenir conflictes desconstructius relacionats amb l'aigua i els recursos fluvials. Matria d'estudi: Definici de conflicte en positiu; L'estratgia de cooperaci i consens en la Resoluci Alternativa de Disputes (Alternative Dispute Resolution) i 13 casos resolts de conflictes per l'aigua a l'Oest dels Estats Units; Bases d'un pla de gesti integral, adaptatiu i participatiu i el cas del San Joaquin River Management Plan (Califrnia, Estats Units). Objectius del marc prctic. Conca del riu Muga (Alt Empord) - Contextualitzar la diversificaci i intensificaci dels usos de l'aigua dins un procs de canvi dels usos del sl, particularment accelerat a partir de la dcada de 1960 i objecte de problemtiques socioterritorials d'en de la dcada de 1980. Cartografia i matriu de canvi dels usos del sl de la conca anys 1993 i 1957. Matria d'estudi: Cartografia i estadstica dels usos del sl de la conca del riu Muga (49 municipis altempordanesos, 1.050 km2), anys 1957 i 1993. Retrospectiva dels espais forestals, d'aigua, conreats i urbanitzats. - Identificar i descriure les tensions i conflictes en l's de l'aigua, aix com les caracterstiques de les solucions adoptades en el perode 1980-2000. Constatar si determinades solucions estructurals han esdevingut problemtiques a mig o llarg termini, i estimar la probabilitat de conflictes futurs. Matria d'estudi: 50 incidents problemtics en abastament d'aigua (26 tensions i 24 conflictes) i 53 mesures per fer-hi front (12 d'adaptaci de la demanda i 41 d'adaptaci de l'oferta d'aigua) entre els anys 1980 i 2000, i diferenciant dues unitats territorials de la conca (la Muga interior i la plana de la Muga). - Caracteritzar quins sn els temes en matria d'aigua que no disposen de consens entre els agents socioeconmics, tcnics i poltics locals reunits en les sessions de discussi del projecte MUGA. Determinar si les estratgies participatives poden prosperar perqu sn factibles i idnies. Matria d'estudi: Projecte MUGA: Gestin del recurso agua con participacin de agentes. Estudio para la cuenca del ro Muga (Girona), 2000-2003 - UAB i UdG; La dissensi d'opinions dels 30 participants a les 4 sessions de discussi entorn l's i gesti de l'aigua de la conca de la Muga; 6 temes de conflicte, 14 subtemes i 31 punts de discussi, 9 dels quals punts calents de conflicte (destructius i indicadors de punts de disfunci en la gesti de l'aigua de la conca).
