19 resultados para Spanish language -- Interrogative
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
En este trabajo se describe la naturaleza y secuencia de adquisicin de las preguntas interrogativas parciales en nios de habla catalana y/o castellana dentro de un marco de anlisis segn el cual la adquisicin de las estructuras lingsticas se construye gradualmente desde estructuras concretas hasta estructuras ms abstractas. La muestra utilizada se compone de 10 nios y nias procedentes de corpus longitudinales cuyas edades van de los 17 meses a los 3 aos. El anlisis se ha realizado atendiendo a la estructura sintctica de la oracin, los errores, los pronombres y adverbios interrogativos, y la tipologa verbal. Los resultados muestran que la secuencia de adquisicin pasa por un momento inicial caracterizado por producciones estereotipadas o frmulas, durante el cual slo aparecen algunas partculas interrogativas en estructuras muy concretas. Posteriormente la interrogacin aparece con otros pronombres y adverbios y se diversifica a otros verbos, adems, no se observan errores en la construccin sintctica. Estos resultados suponen un hecho diferencial respecto de estudios previos en lengua inglesa
Resumo:
En aquest article s'intenta aportar una visi descriptiva del funcionament d'haber, ser i estar en construccions 'perifrstiques' del castell medieval. Quant a les perfrasis 'AUX+ infinitiu', s'observa que no s'ajusten a una anlisi del tipus 'SV que selecciona un SV'. D'altra banda, s'aporta evidncia que afavoreix una visi de la derivaci dels futurs i condicionals analtics on el verb [-finit] s'excorpora de l'auxiliar funcional per traslladar-se a CO. Finalment, s'estableix que les construccions 'haber/ser/estar+participi' poden ser analitzades com a verbs lxics que subcategoritzen una oraci reduda el predicat de la qual s el participi. Aix permet relacionar l'avantposici de participi amb la dels SA i la dels arguments interns. Els aspectes bsics d'aquest canvi sintctic que duu del castell medieval i preclssic a l'espanyol actual sn: (a) la categoria lxica SV dels verbs en qesti es reanalitza com una categoria funcional SAsp i aquests verbs esdevenen auxiliars; (b) hi ha un canvi de subcabgoritzaci, ja que aquests verbs deixen de subcategoritzar una oraci reduda per passar a subcategoritzar un SVmx, i (c) la prdua de la projecci mxima SCONC1 comporta la desparici dels efectes de la llei Tobler-Mussafia, de la possibilitat d'avantposar el participi i tamb de la concordana de participi en els perfets compostos.
Resumo:
El participi i altres fenmens relacionats en el Castell i el Catal antic
Resumo:
Aquest treball pretn analitzar les caracterstiques de les construccions atributives, locatives, existencials i possessives (abreujadament ALEP) de cinc llenges romniques: el catal, lespanyol, el romans, el portugus i litali. Tamb sanalitza ladquisici daquestes construccions en catal i en espanyol L2 per part de parlants que tenen el romans, el portugus o litali com a L1. El treball de recerca se centrar en lestudi de lespanyol i del romans i a la tesi sampliar lestudi amb la resta de llenges
Resumo:
El treball aprofundeix en la importncia dels textos literaris originals en les classes dELE (Espanyol com a Llengua Estrangera). Sestudien les principals lnies de pensament sobre lensenyament de la literatura a laula dELE, i levoluci de lensenyament. Es defensa que mitjanant ls de textos literaris originals els estudiants poden percebre una mostra de la diversitat expressiva de la llengua
Resumo:
Estudi descriptiu de morfologia derivacional del castell, en qu es para atenci als sufixes icia, -eza, -ez, -dad, -dat, -tad o tat i tud. En tots els casos es tracta dafixes derivacionals que intervenen en la formaci de substantius de base adjectiva que expressen quantitat generalment abstracta
Resumo:
La experiencia que mostramos fue llevada a cabo por un grupo de trabajo formado por tres profesoras de la materia de Lengua castellana y literatura en tres centros de enseanza secundaria de Andaluca durante el curso 2007/ 2008 (en Granada en los IES Clara Campoamor de Peligros y Manuel de Falla de Maracena; y en Jan, el IES Juan de Villar de Arjonilla)
Resumo:
El treball que presentem va nixer en el si de l'assignatura Fonaments lxics de la Cincia i la Tcnica (curs 2007/2008) amb la idea precisament d'unificar criteris quant a la FP. Aquesta optativa de 1r Batxillerat t com a finalitat dotar els alumnes (fonamentalment de Cincies i Tecnologia) d'un coneixement relativament ample de la terminologia cientificotcnica d'arrel grecollatina
Resumo:
L'objectiu d'aquest article s presentar l'estructura de la base de dades relacional que inclou tota la informaci sintictica continguda en el Diccionario Critico Etimolgico Castellano e Hispnico de J. Corominas i J. A. Pascual. Tot i que aquest diccionari cont un ampli ventall d'informacions histriques de cadascun dels temes, aquestes no es mostren de forma estructurada, per la qual cosa ha estat necessari estudiar i classificar tots aquells elements relacionats amb aspectes sintctics. s a partir d'aquest estudi previ que s'han elaborat els diferents camps de la base de dades, els quals s'agrupen en cinc blocs temtics: informaci lemtica; gramatical; sintctica; altres aspectes relacionats; i observacions o comentaris rellevants fets per l'investigador. Aquesta base de dades no noms reprodueix els continguts del diccionari, sin que inclou diferents camps interpretatius. Per aquesta ra, Syntax. dbf representa una eina de treball fonamental per a tots aquells investigadors interessats en la sintaxi diacrnica de l'espanyol
Resumo:
Estudi sobre la negaci en el castell antic des d'un punt de vista sincrnic i dins el marc de la gramtica generativa
Resumo:
El sintagma determinant en el castell antic medieval
Resumo:
Des dun punt de vista sincrnic, sha realitzat en els ltims anys una srie destudis, dins el marc de la gramtica generativa, sobre la negaci no tant sols en les llenges romniques sin tamb en les germniques. Les conclusions a les que shan arribat a partir daquestes investigacions es troben resumides en aquesta comunicaci
Resumo:
Estudi i anlisi lingstic sobre els determinants en espanyol modern i espanyol medieval
Resumo:
Comunicaci on s'analitza l'article en el 'Cantar del Mio Cid' i el sistema de demostratius en l'espanyol medieval
Resumo:
En esta comunicacin se presentan los resultados de un trabajo en curso cuyo objetivo es profundizar en la explicacin de la naturaleza del cambio lingstico que comporta la progresiva sustitucin de ser por estar en castellano medieval y en la periodizacin de este cambio. La comunicacin se organiza en cuatro apartados. El primero expone los aspectos generales del comportamiento de ser y estar en oraciones atributivas, pasivas resultativas y construcciones locativas. El segundo se centra en la descripcin de la distribucin de estos verbos en el Cantar de Myo id, obra en la que estar se atestigua nicamente en construcciones locativas. En el tercer apartado se examinan los datos del Calila e Dimna, los cuales ponen de manifiesto el avance de estar en detrimento de ser en oraciones atributivas cuyo predicado expresa estado, en algunas pasivas resultativas y en construcciones locativas. El ltimo apartado presenta una propuesta de anlisis en la lnea de Roberts y Roussou (1999, 2002 y 2003) que es perfectamente compatible con las propuestas pragmticas en la lnea de la Teora de la Relevancia
