Projecte de ruta, patrimoni cultural i natural del municipi de Llan����: "Llan����. Un Passeig pel temps descobrint el Patrimoni"

En aquest Projecte el que es planteja ��s abra��ar el m��xim d���elements patrimonials del municipi i crear una ruta, per con��ixer, estudiar i descobrir quins s��n els elements m��s caracter��stics, emblem��tics, i m��s rellevants per despr��s poder incloure���ls en la nostra proposta. En aquesta ruta, acabaran entrant doncs, tant el patrimoni inventariable, com el patrimoni intangible, sempre i quan tinguin una singularitat que la facin atractiva i interessant per al visitant. El que es vol ��s que aquest projecte sigui una alternativa real a les diferents rutes que es presenten al municipi de Llan����

El Paper del guia en la difusi�� del patrimoni cultural

An��lisi dels canvis de la ciutat de Girona des del punt de vista tur��stica, tendint cap a la ���popularitzaci�����, i del paper important del guia tur��stic en aquest sentit, sobretot en la difusi�� del patrimoni cultural

Frederic-Pau Verri��, Premi 2002 de l���Institut del Patrimoni Cultural de la UdG

Descripci�� de la vida i obra de Frederic-Pau Verri��, amb motiu de l���atorgament del Premi 2002 de l���Institut del Patrimoni Cultural de la UdG. La Revista de Girona recull el discurs que va fer en l���acte de lliurament del Premi, i l���autor aprofita per fer una ressenya del premiat

Pla de difusi�� del Patrimoni Cultural de Pineda de Mar. Tot el que hi ha i no veus

Les idees que han portat a realitzar aquest projecte s��n les seg��ents: posar en valor i donar a con��ixer la realitat patrimonial que t�� Pineda de Mar, con��ixer i documentar el patrimoni cultural de Pineda, actualitzar l���inventari d���elements declarats al municipi, oferir a la ciutat la possibilitat de tenir un turisme cultural, no nom��s un turisme de sol i platja, ser un projecte ��til i factible per a l���ajuntament del municipi. Aquestes idees o raons han estat el rerefons per a encaminar i decidir el projecte final de difusi�� que es presenta en aquest treball.

Turismo, patrimonio, medioambiente y desarrollo sustentable

Presentaci�� inclosa dins les Segundas Jornadas Patag��nicas 'La Gesti��n sostenible del turismo en el desarrollo local'

Patrimoni tur��stic

Quan en el paquet de les vacances hi va incl��s el patrimoni, podem imaginar-nos que aquest pot passar a convertir-se en un esquer per atreure els visitants. Aquesta possibilitat existeix. Amb tot, tamb�� hi ha altres formes de fer conviure l���autenticitat del llegat cultural amb la seva capacitat de comunicar i atreure. Aquesta ��s una q��esti�� que preocupa els especialistes en el patrimoni i el turisme. Els professors de la UdG Jos�� Antonio Donaire, responsable del Laboratori Multidisciplinari de Recerca en Turisme (LMRT), i Gabriel Alcalde, director de l���Institut Catal�� de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), tenen una llarga traject��ria de treball en aquest camp i s��n testimonis privilegiats dels canvis en les actituds dels visitants

Berga, molt m��s que patrimoni immaterial

Planteja un projecte extens, innovador i creatiu, que a part d���un an��lisi de l���estat de la q��esti�� del patrimoni a Berga i el seu ��s proposa noves rutes i noves propostes per con��ixer la hist��ria de la ciutat de forma m��s global i amena, activar, donar valor i proposar restauracions d���urg��ncia a elements poc valorats i poc difosos. Fer que la cultura de Berga sigui molt m��s que la Patum, un patrimoni sostenible durant tot l���any, proper a tota classe de persones, fam��lies, col��lectius.... S'ha volgut crear una visi�� global de la cultura Berguedana, una ruta que indagui des dels or��gens fins l���actualitat de la capital de comarca, ja que les propostes actuals que s���ofereixen des de l���Oficina de turisme de la ciutat, segmenten la hist��ria en parts i per tant els donen m��s valor, en detriment d���altres que al meu parer tamb�� s��n cabdals en la formaci�� de l���actual Berga

El Patrimoni arqueol��gic i el seu ��s integrat

Descripci�� de l���estat dels jaciments arqueol��gics de l���alta Garrotxa, i proposta d���establiment d���un Parc cultural de la regi��, ���com un espai on la conservaci��, l���estudi i l"��s integrat del patrimoni cultural es converteixin en unes eines eficaces per al desenvolupament sostenible de la zona���

Dos l��neas de investigaci��n did��ctica con colectivos de tercera edad y patrimonio cultural

Esta comunicaci��n nos permite exponer dos l��neas de reflexi��n y, consecuentemente, de investigaci��n sobre c��mo la educaci��n de las personas de Tercera Edad puede llevar a mejorar el desarrollo personal y optimizar su calidad de vida. El contexto educativo en el cual se desarrollan estas investigaciones es el ��mbito no formal del aprendizaje

Trabajar el patrimonio hist��rico-art��stico y cultural con maestros en formaci��n de educaci��n infantil

La participaci��n de modo pr��ctico en la asignatura de Conocimiento del Medio Social y Cultural y su Did��ctica, de los alumnos de 2�� curso de Educaci��n Infantil de la Facultad de Ciencias de la Educaci��n de la Universidad de Granada, nos llev�� desde el planteamiento inicial a enfrentarnos a nivel te��rico-pr��ctico a un grupo de alumnos universitarios que en un futuro cercano van a tener la posibilidad de poner en pr��ctica la experiencia vivida, y contextualizarla seg��n las exigencias de nuestro sistema educativo. Como signo de alerta llam�� nuestra atenci��n el hecho de que a la altura de curso en el que entramos en contacto, y a falta de un curso acad��mico para la finalizaci��n de la carrera, el 90% de ��stos no hab��an manifestado inter��s, ni siquiera curiosidad por uno de los ejemplos patrimoniales m��s significativos de la ciudad de Granada, y vecino a la Facultad que era sede diaria de los alumnos. Por ello, acercarnos al monumento y sugerir mediante un aprendizaje aut��nomo la propuesta de planteamientos did��cticos de aproximaci��n al Patrimonio Hist��rico- Art��stico y Cultural fue todo un reto y una experiencia muy v��lida compartida entre estudiantes y docente

El Objeto cultural en clase: mediaci��n de la actividad de aprendizaje y orientaci��n de la acci��n docente

En esta comunicaci��n abordamos la cuesti��n vygotskiana de la mediaci��n de los artefactos culturales en el contexto particular de la formaci��n inicial de docentes

Inventari del patrimoni ferroviari i ruta liter��ria de la via verda de Sant Feliu de Guixols - Girona

La voluntat d���aquest treball ��s crear un inventari del patrimoni ferroviari que hi ha al voltant de la Via Verda Sant Feliu de Gu��xols ��� Girona i a continuaci��, donar-hi un ��s pr��ctic proposant una nova ruta on apareguin els recursos que s���hauran inventariat en un principi

Roses explicar�� el seu patrimoni

La Universitat de Girona i l'Ajuntament de Roses han signat un conveni de col��laboraci�� que t�� per objectiu dotar una beca de recerca que ha de concloure en una tesi doctoral sobre la interpretaci��, la gesti�� i l'educaci�� del patrimoni cultural rosinc

L'imaginari monumental i art��stic del turisme cultural. El cas de la revista Barcelona Atracci��n

Aportaci�� al Turisme Cultural a partir de l'estudi i an��lisi d'una revista de difusi�� tur��stica en el mercat internacional, la Barcelona Atracci��n. (1910-1936 i 1945-1954), amb un an��lisi m��s extens de l'etapa republicana. La revista s' edita a Barcelona i es difon als cinc continents des de 1910. S'analitza la construcci�� de la imatge i la propaganda tur��stiques a partir de la posada en valor del patrimoni cultural, sobretot del monumental i art��stic. S'annexen resums de tots els articles de la revista mensual Barcelona Atracci��n que d'una manera directa o indirecta tenen per subjecte un element cultural tangible o intangible, i un recull de centenars d'imatges de personalitats, monuments, cartells, que il��lustren la revista en l'etapa republicana.

Perfils: "La millor restauraci�� ��s la que no es fa"

Caterina Bon Valsassina dirigeix a Roma l'Istituto Centrale per il Restauro. El primer dia d'octubre va venir a la Universitat de Girona a inaugurar el m��ster de Patrimoni Cultural en l'��mbit Local