193 resultados para Kephart, I. L. (Isaiah Lafayette), 1832-1908.
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
Estudi i proposta de millora de la gesti forestal basada en l'òptima extracci de fusta i l'òptim emmagatzematge de carboni, en un bosc del Pont de Suert amb règim de tala selectiva, seguint les directrius del Protocol de Kyoto quant a la disminuci de l'emissi dels gasos d'efecte hivernacle
Resumo:
Lequip de direcci de lEscola Politècnica Superior, conscient de la incidència cabdal de lenginyeria i de larquitectura en la societat actual, ha apostat per impulsar a lentorn de lEscola una cultura tecnolgica més enllà dels coneixements que des dels diferents àmbits s’imparteixen en els estudis reglats
Resumo:
L' objectiu d' aquest estudi és intentar millorar l' aerodinàmica de la nova carrosseria del vehicle de baix consum de la UdG,l' Àliga, a través de programes informàtics de CFD. Des de fa uns anys l' Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona participa a l' Eco Shell Marathon, mirant d' assolir els millors resultats possibles.El nom del vehicle utilitzat per aquesta carrera és l' Àliga. Aquest projecte parteix dels resultats obtinguts al Projece fi de carrera d' en Daniel Vilavedra Vilà (2006):"Redisseny aerodinàmic de la carrosseria del vehicle de baix consum Àliga"
Resumo:
La proposta general d’ aquest projecte és la presentaci de les bases generals d’ un pla d’ acci per la mitigaci i l adaptaci al canvi climàtic a la ciutat de Girona, destinat a l administraci local que permeti una millora de la situaci actual en relaci als possibles efectes i conseqüències del canvi climàtic.L estudi es basa en: l anàlisi dels efectes i conseqüències del canvi climàtic, un estudi de la situaci actual de la ciutat de Girona i sobre les diferents percepcions i adaptacions de la poblaci de Girona al canvi climàtic. Tot plegat destinat a l obtenci de les eines que ens permetin proposar possibles accions realitzar per part de l administraci local
Resumo:
Presentaci del curs DOW – ETSEQ, que té lobjectiu de formar en continguts, valors i actituds i aportar informaci de última generaci sobre seguretat, medi ambient i qualitat
Resumo:
This article makes a revision of the most eminent contributions in Geography in relation to the forest study, starting with principal Spanish geographical journals, congress transactions and other bibliography about forest questions. A selection of the most eminent bibliography has been made paying special attention to three main subjects: forest and forest science history, forest and landscape description, and forest management
Resumo:
Lexperincia que presentem implica introduir, a lassignatura anual de primer curs dels estudis de mestre, Psicologia de l'educaci i del desenvolupament en l'edat escolar, amb 87 estudiants, de lespecialitat de primària i musical, matriculats el curs 2008-2009, laprenentatge cooperatiu, com a metodologia didàctica, i lavaluaci continuada, amb lús del portfoli d’aprenentatge del grup cooperatiu, com a instrument pel seguiment i millora del procés d’aprenentatge grupal i individual, amb les ajudes contingents del docent. Els objectius concrets que perseguíem amb la nostra experincia eren: • Aconseguir una major implicaci de lestudiant en el seu procés d’aprenentatge i en el dels companys, entenent que la seva participaci activa és insubstituïble pel procés de construcci del coneixement. • Partir dels coneixements previs dels estudiants i utilitzar-los durant el procés de construcci de coneixement, ja que són lelement clau amb els que ells llegeixen i interpreten els nous continguts d’aprenentatge. • Possibilitar i propiciar la construcci dels coneixement a partir de lintercanvi, del dileg amb un mateix, amb els companys (en parelles, en petit i gran grup) i amb el docent. • Dotar el coneixement de funcionalitat: Aplicar, el contingut d’aprenentatge construït, a casos que ens acostin a la realitat professional vinculada als estudis. • Construir xarxes de coneixement: Fer sempre present, en cada nova situaci, allò que hem après anteriorment. • Assumir la responsabilitat personal i individual, que queda reflectida en el portfoli amb les tasques d’aprenentatge/avaluaci individuals i grupals. • Transformar el paper del docent de transmissor a discutidor, matisador, interrogador, aclaridor. • Acompanyar a cada estudiant en el seu procés d’aprenentatge: amb continus feedbacks i oferint-los noves oportunitats per aprendre i millorar. • Augmentar la motivaci de lestudiant per laprenentatge amb les diferents actuacions assenyalades en els objectius precedents. • Promoure el desenvolupament de competències tal com: lanàlisi de la realitat, a través de coneixements disciplinars, adquirir habilitats en les relacions interpersonals, estratègies d’aprenentatge, etc
Resumo:
La comunicaci que es presenta pretén sintetitzar les principals conclusions del disseny, implementaci, seguiment i avaluaci d’un projecte d’aplicaci de noves metodologies d’ensenyament centrades en lestudiant, en el marc dels canvis que comporten els crèdits ECTS. La presentaci i il·lustraci dels resultats s’utilitza com a punt de partida per encetar una reflexi més àmplia sobre alguns criteris estratègics que haurien de tenir-se en compte en lenfocament de la docència i laprenentatge en lEspai Europeu d’Educaci Superior. Les experincies d’innovaci docent s’han dut a terme durant dos cursos acadèmics en cinc assignatures que han cursat alumnes de les titulacions de Mestres i Psicologia, de la Facultat de Cincies de lEducaci i Psicologia de la URV. El desenvolupament de nous dissenys instruccionals, metodolgics i organitzatius ha comptat amb el suport de lICE de la URV
Resumo:
La comunicaci que es presenta se centra en lestudi dels factors moduladors de lautoregulaci de laprenentatge i en els diversos aspectes de la seva relaci amb la construcci del coneixement. En aquest context és important, d’una banda, identificar algunes de les formes de suport i ajuda que s’han mostrat eficaces per afavorir en els estudiants un millor assoliment de competències de planificaci, gesti i organitzaci tant de lestudi personal i de la realitzaci d’activitats individuals, com del treball a elaborar amb altres companys. D’altra banda, és també important analitzar si la construcci dels continguts propis de lassignatura millora notablement gràcies a lús d’estratègies de supervisi, valoraci i revisi del propi aprenentatge i de les activitats collaboratives entre estudiants. La implicaci continuada en experincies d’innovaci docent1 al llarg dels últims cursos acadèmics en matèries de lEnsenyament de Mestres de la URV ens permet disposar d’un conjunt de dades sobre alguns dels múltiples i diversos aspectes que caracteritzen lacci docent en el marc de ladaptaci dels estudis universitaris a lEspai d’Educaci Europeu Superior. Aquesta àmplia trajectòria de participaci en projectes orientats al disseny instruccional i la implantaci de diferents assignatures als crèdits ECTS, incorporaven noves metodologies didàctiques centrades en lestudiant. Els resultats obtinguts en aquestes experincies il·lustren que un dels components essencials que contribueixen a la construcci d’aprenentatges significatius i afavoreixen el millor assoliment de competències científiques i professionals per part dels estudiants és lautoregulaci. El reconeixement de la complexitat dels processos implicats en lautoregulaci, entre els quals cal assenyalar tant els relatius a les aportacions per fer progressar el contingut propi de lassignatura, com d’altres vinculats a la planificaci, a la gesti i a lorganitzaci del treball, ha comportat la focalitzaci de la comunicaci en lestudi d’aquest àmbit. Es presenten algunes de les mesures adoptades per afavorir els processos d’autoregulaci, part d’elles incorporades des del propi disseny de les assignatures, altres centrades en una varietat de recursos i d’instruments facilitadors de la planificaci i del treball acadèmic. Paraules clau: innovaci i millora de la qualitat docent, autogesti de laprenentatge
Resumo:
Entrevista a Josep Carreras Barnés
Resumo:
Reflexions per a l' ensenyament de les cincies naturals a partir de la segona part del llibre de mossèn Baldiri Reixac: Instruccions per a l' ensenyança de minyons
Resumo:
Es reconeguda la trajectòria de Jaume Vicens Vives dintre dels camps de la història i de la historiografia. Aquest article, però, tracta sobre les seves aportacions en làmbit de la geopoltica
Resumo:
Es presenta una crítica textual de fragments de lobra d’Ausis Marc. Es tracten, entre altres, les imatges marineres
Resumo:
ENGEGA va fer aquesta entrevista pocs dies abans que el Consell d’Administraci de lentitat acordés la fusi amb “la Caixa”. Tot i els evidents canvis que una decisi com aquesta comportarà, hem pensat que la majoria de declaracions del president s’inscriuen en una reflexi global sobre el paper de les caixes i sobre la relaci amb la UdG que són plenament vigents. A més, les acotacions referides a Caixa Girona també transmeten la voluntat que lentitat que finalment s’identifiqui amb la seva filosofia reflecteixi la incidència en el territori a través d’una collaboraci efectiva amb la UdG. Manel Serra presideix Caixa Girona. Manté una estreta vinculaci personal amb la Universitat de Girona perquè forma part del Consell Social
Resumo:
Volem constatar com, en la nostra realitat quotidiana, sovint tenim poc en compte les necessitats de comprensi dels alumnes quan elaborem textos didàctics. Si no pensem en adequar el vocabulari ni la complexitat gramatical al que realment poden abastar en diferents edats, la significativitat dels aprenentatges se'n ressentirà. Si els estudiants no han estat capaços d'entendre el contingut, no podran respondre a activitats que els ho exigeixin, com les de PISA, que pretenen avaluar la comprensi a partir d'un concepte de lectura molt ampli i allunyat de la mera comprensi literal ii. Ans al contrari, només seran capaços de respondre a activitats d'un nivell d'exigència comprensiva molt baix, com les que els proposen bona part dels llibres de text d'ús corrent al nostre país, com ara vull constatar
