9 resultados para Juventude séc.XXI
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
A partir de la reflexi sobre la situaci actual i futura de les depuradores daiges, sestudia lobtenci dun model conceptual de possible depuradora del segle XXI, entenent lEDAR del segle XXI com a una installaci que gestioni de manera ptima les aiges residuals urbanes duna poblaci mitjana. (El cas prctic es concreta en lEDAR de Figueres)
Resumo:
La Universitat de Girona t alguna cosa a dir sobre laigua, perqu hi ha diverses persones que shan especialitzat en el seu coneixement, estudiant-ne el context ambiental, interpretant-ne la gesti o preveient-ne les necessitats actuals i futures. Engega ha reunit uns quants daquests investigadors perqu expressin, des de la seva expertesa, el que pensen de laigua
Resumo:
A lo largo de la ltima dcada, la adolescencia ha sido un tema de discusin poltica en distintos espacios europeos al ms alto nivel. En una sociedad aceleradamente cambiante se percibe que la adecuada socializacin de las generaciones ms jvenes constituye un reto socio-histrico que nos afecta a todos. Los cambios en que estamos sumergidos son tan plurales (demogrficos, sociales, tecnolgicos, econmicos, polticos, etc.) que generan un amplsimo frente de nuevos dilemas ticos. La opinin de los ciudadanos de la Unin Europea se muestra preocupada por nuevos valores y destaca la preferencia por la responsabilidad en coherencia con dicha situacin cambiante. Todo este macrocontexto psicosocial viene planteando nuevos retos tericos y de investigacin a la comunidad cientfica. De hecho las ciencias humanas y sociales han empezado a desarrollar nuevas lneas de investigacin para comprender mejor las nuevas relaciones entre adultos y adolescentes y las nuevas culturas que emergen entre estos ltimos, impulsadas por nuevas aspiraciones sociales compartidas por grupos ms o menos amplios de la poblacin joven. El desarrollo de tcnicas e instrumentos que nos permitan comprender mejor la perspectiva del adolescente se hace ms evidente si analizamos su relacin con las nuevas tecnologas de la informacin y la comunicacin. Dichas tecnologas comportan nuevos riesgos, pero tambin nuevas oportunidades, entre las que destaca la posibilidad de establecer nuevas formas de relacin. La motivacin que muestran los ms jvenes por las nuevas tecnologas constituye un gran reto a los investigadores aplicados para sugerir formas de maximizar las potencialidades latentes
Resumo:
Lany 2001, la Ctedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona va rebre lencrrec de lAjuntament de Figueres danalitzar les caracterstiques de lespai no urbanitzat del municipi i voltants immediats, sobretot des de la seva perspectiva paisatgstica i del medi natural. Aquest encrrec semmarcava dins dels estudis previs a la revisi del Pla general dordenaci urbana de Figueres. El resultat fou la confecci del document que porta per ttol: Estudi del medi natural i del paisatge geogrfic de Figueres. Per mitj daquesta comunicaci, es volen oferir els resultats ms rellevants als quals sarrib llavors. Es far un cop dull a les unitats de paisatge geogrfic del municipi de Figueres identificades en el treball, quines sn les seves caracterstiques, els seus potencials per tamb les seves amenaces. El document havia de ser una eina que ajuds a incorporar, adequadament, els valors que apleguen aquests paisatges i espais a lordenaci futura del municipi. Daqu que, al text, sacabin proposant algunes lnies dactuaci per a millorar-ne la seva gesti, sobretot des del punt de vista urbanstic
Resumo:
Presentaci del llibre 'Mestres del segle XXI' de Xavier Besal, Margarida Falgs, Joan de la Creu Godoy i Alfons Romero
Resumo:
La finalitat de la investigaci que es presenta s la de millorar el disseny de contextos educatius afavoridors del desenvolupament en l'alumnat de models de pensament, acci i comunicaci coincidents amb els principis de la complexitat. Prenent com a focus la comunicaci, ens centrem en l's del llenguatge i especialment en l'argumentaci perqu s a partir d'aquesta que els membres de la ciutadania comparteixen estratgies, negocien punts de vista i defineixen accions per a posicionar-se davant del repte d'afrontar la sostenibilitat (Izquierdo et al., 2004)
Resumo:
Conjunt de ponncies i comunicacions del Congrs Congnere, celebrat a Girona el 25 i 26 de maig de 2009, entorn de la temtica de gnere i publicitat al segle XXI
Resumo:
El propsit de la present investigaci s conixer el model Salutognic i la seva aplicaci en el treball diari dels professionals dinfermeria. La disciplina infermera es caracteritza pel tracte amb les persones, el seu paradigma est basat en les cures cap a aquestes. Aquest fet causa que formin part de la professi els estmuls estressants tant de lambient com de linterior dels professionals i s important que aquests prenguin conscincia daquesta realitat i desenvolupin recursos i mecanismes que possibilitin realitzar les cures de gran qualitat. Creiem que el model Salutognic i el seu constructe principal, el Sentit de Coherncia ens colloquen en bon cam per poder aprofundir en aquest tema. (Extret de la introducci)
Resumo:
En la present comunicaci ens apropem a la realitat participativa de l'estudiantat universitari arrelada en el procs de transformaci de les universitats espanyoles en les darreres dcades, des de l'emergncia de la universitat de masses. Amb aquest substrat pretenem identificar els trets diferencials del nou tipus d'estudiantat que est configurant-se en aquesta primera dcada del segle XXI, en el marc de la reforma de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, analitzem dades sobre participaci dels joves i, ms concretament, dels joves universitaris, qestionem el discurs de la manca d'implicaci i reflexionem sobre la implementaci d'accions que fomenten l'educaci per a la participaci
