Entre los conflictos y las posibilidades en la escena: la didáctica de la enseñanza de arte en las clases de las escuelas municipales de Juazeiro do Norte-CE/Brasil

En una clase en la cuarta serie de la Escuela de Educación Básica João Alencar de Figueiredo, en Juazeiro do Norte – CE/Brasil, mi plan de actividad fue la lectura de las imágenes que formaban parte de nuestra vida diaria y he pedido que los estudiantes traigan a la clase imágenes de publicidad, revistas, etiquetas de los productos, fotografías y cualquier información visual que pudieran de su entorno. Así, se puso en marcha una exposición de estas imágenes y la construcción de un gran panel con informaciones que forman parte del universo cultural/visual de los alumnos. En ese sentido, se organizaron textos escritos por los alumnos con diferentes temas sobre la razón de la presencia de esas imágenes en nuestra vida cotidiana. Durante las presentaciones de los textos producidos, he percibido en la exposición de ellos, algunas cuestiones latentes que merecen respuestas, entre los cuales, una con énfasis: "¿Somos nosotros los que necesitamos estos productos y la información contenida en las imágenes, o hay más interés para que las personas posean y consuman estos productos?”. Ante la pregunta yo sentí la necesidad de una investigación sobre la enseñanza del arte en las escuelas de nuestra región, el tiempo dedicado a esta actividad, las propuestas pedagógicas y los objetivos de las mismas, las preguntas acerca de la alfabetización visual, el conocimiento/reconocimiento de las culturas presentes no sólo en la escuela, sino en el espacio social. Nótese que tal percepción no siempre conseguía superar la evidente falta de trabajo sobre cuestiones multiculturales en las propuestas de los currículos de las escuelas

Actuació docent per a l’estimulació dels processos cognitius a l’educació infantil. Una proposta educativa innovadora

El taller que presentem és fruit del treball que s’ha portat a terme al llarg de més de quinze anys, dels que han sortit una manera d’entendre els comportaments i les dificultats que té una finalitat molt pràctica: orientar a partir del coneixement de com funciona el cervell

La Reflexió metalingüística a l'entorn dels sons: una proposta basada en l'experimentació fonètica

L'ensenyament de la llengua oral ha anat guanyat pes en els darrers anys en els currículums de l'ensenyament obligatori (Decret 95/1992, de 28 d'abril, pel qual s'estableix l'ordenacio curricular de l'educació primària (DOGC 1593, de 13 de maig de 1992) i Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària (DOGC 4915, de 29 de juny de 2007)). Aquest canvi en la concepció de l'ensenyament-aprenentatge de la llengua ha estat impulsat per les teories pedagògiques que promouen un aprenentatge significatiu i comunicatiu (o funcional), en contrast amb l’aprenentatge de la gramàtica predominant fins a les dècades de 1960 i 1970. Entre els primers treballs en aquesta línia destaquen aportacions de la sociolingüística (Hymes 1971, amb la introducció del concepte de competència comunicativa; o Widdowson 1978 sobre la dimensió comunicativa de l’ensenyament de la llengua) i de l’aprenentatge de segones llengues (Jonhson 1981; Van Ek 1975, 1986, 1990; Richterich 1972; Richterich i Chancerel 1977, 1978; o els cursos com Follow me –per a l’ensenymanet de l’anglès– o Digui, digui…–per al catala– impulsats Consell d’Europa)

Estimació mètrica. Factors determinats de la capacitat intuïtiva. Una proposta didàctica pel seu aprenentatge

Objectius de l'estudi: - Determinar els factors i característiques que configuren la capacitat estimativa i la intuïció mètrica. - Conèixer el procés genètic de la capacitació estimativa. - Potenciar la intuïció matemàtica com a nivell d’alta competència matemàtica i la necessitat del seu aprenentatge. - Dissenyar propostes didàctiques que ajudi a potenciar la capacitat estimativa

Una Proposta de resolució de problemes de química de batxillerat mitjançant treballs pràctics

Els treballs pràctics són una part fonamental de l’ensenyament de les Ciències Experimentals, en general, i de la Química, en particular. Per una ordre ministerial de 9 de juny de 1989 es van introduir les hores b o desdoblaments, amb l’objectiu principal que els alumnes puguin anar al laboratori en grups reduïts i fer viables aquests treballs. Malgrat això, la realització de pràctiques continua essent, vint anys després, una assignatura pendent, especialment al Batxillerat. Els arguments que donen els professors per explicar aquest fet són diversos, però els principals són la gran extensió dels programes i el fet de treballar amb grups massa nombrosos (Garcia Barrios, et al, 1995; Caballer, M.J. et al. 1995)

El Reportatge de recerca com a mitjà didàctic del treball de recerca. Una proposta innovadora amb elements de project management

El reportatge de recerca es el resultat, normalment en forma textual, de la transmissió del coneixement del procés de la investigació d’un treball de recerca. El desenvolupament del reportatge de recerca té com objectiu conformar els continguts d’acord amb unes característiques tangibles (l’estil de la redacció...) o intangibles (emoció, passió pel coneixement...). La seva difusió té com objectiu arribar al destinatari final per transmetre-li el coneixement de com s’ha fet la recerca o, quan està adreçat a un públic ampli, per gaudir de la lectura. El treball de recerca és una eina didàctica cada dia més utilitzada. Llavors, cal que la seva difusió sigui ben presentada, ja sigui tan a nivell dels resultats com del procés. Hi ha diferents mitjans de comunicació d’aquesta difusió: des de el text fins l’audiovisual. En el present article es farà referència al format de text amb els complements d’imatges que s’escaiguin. A continuació es mostrarà la forma com s’estructura el treball de recerca, la metodologia del reportatge de recerca i els elements informatius, que es proposa anomenar-los infotextos, que hi apareixen. La bona articulació del infotextos en el reportatge generarà interès per la lectura i posarà en valor el treball de la recerca