159 resultados para Barris perifèrics -- Alemanya -- Ressenyes de llibres
Resumo:
Amb aquesta comunicaci espero donar a conixer les meves experincies en lmbit del treball que han de suportar els alumnes fora de laula. Sn ja tres cursos en qu he posat en prctica all que des de la reforma universitria (que ja tenim aqu) es proposa: que el subjecte actiu de laprenentatge passi a ser lalumne i no el professor. Del professor ensenya hem de passar a lalumne aprn. El professorat ha de transformar-se en assessor, ha dauxiliar lalumne en un procs daprenentatge i per tant dassumpci de competncies, per mai no ha de substituir-lo en lesfor per assolir tals fites. Ja no serveix transmetre coneixements mitjanant la paraula, aquesta transmissi sha de dur a terme dirigint el procs, per, lesfor ha de ser de lalumne. Lalumnat es troba ja, per les proves pilot que he portat a terme, en un estadi dabsolut desconcert, perqu el canvi s massa radical respecte a all que estan acostumats. Cal tenir en compte que provenen dun sistema educatiu on lesfor no t cap valor, per aix resulta difcil fer-los entendre que han de ser ells els protagonistes del procs daprenentatge. Es resisteixen al canvi com a postura fcil davant del temor que suscita tot all que ens s desconegut, per, tamb perqu resulta ms fcil asseures en una aula i esperar que el professor expliqui que remenar llibres, cercar informaci, analitzar-la i bastir-se la seva prpia formaci. En molts casos el professorat tampoc no entn el que est passant. Segles i segles de tradici canviaran i aix els descolloca, per s que tamb deixarem de ser els actors principals, i alguns es pregunten, si no puc entrar en una aula per demostrar els meus coneixements, de que serveixo, jo?. I precisament aquesta pregunta s el rovell de lou de la qesti. No es tracta solament de tenir coneixements, aspecte aquest que no obvia pas la reforma, sin que lalumne ha dassolir tamb capacitats, per aix nosaltres hem de passar a ser directors, entrenadors, coordinadors i assessors del procs dassumpci de capacitats dels nostres alumnes
Resumo:
Un videojoc s un joc que involucra a alg la interacci amb un espai defectes visuals en un dispositiu electrnic amb una pantalla i una srie de perifèrics que permeten la interacci. Aconseguir el mxim de realisme es un dels objectius principals dels dissenyadors de videojocs i per aix cal integrar en un mateix entorn diferents components tals com: un motor de render, un motor de fsica, un d intelligncia artificial, un motor de so, etc. El motor de so s un dels elements clau del videojoc, ja que el motor de render pot tenir molts bons grfics, per sense un sistema de so amb posicionament 3D no es pot apreciar ni gaudir del videojoc en la seva totalitat. Lobjectiu daquest projecte s integrar dins del motor grfic de treball (Ogre3D) un motor de so i convertir el motor de render actual en un motor de videojocs en fase beta. Lobjectiu principal daquest projecte s implementar un sistema de so completament integrat amb la plataforma de Render Ogre3D que permeti de forma senzilla i intutiva des dun model de classes ms abstracte la fcil programaci dels sons dins del sistema de render. El pla de treball definit per poder assolir els objectius, es divideix en dues fases: fase destudi previ on coneixerem les eines que necessitarem per treballar. Entre elles el motor de render Ogre3D i la fase dimplementaci, on ens centrem en els punts danlisi de requeriments, del disseny i de la implementaci per a poder integrar les llibreries dudio a laplicaci de la qualpartim (les llibreries de render creades per GameTools)
Resumo:
En el nou Espai Europeu dEnsenyament Superior (EEES) les TIC (Tecnologies dInformaci i Comunicaci) juguen un paper fonamental, donant suport a la docncia dins i fora de laula. Dins de la Universitat Pompeu Fabra, la USQUID (Unitat de Suport a la Innovaci i la Qualitat Docent) dHumanitats, des de la seva creaci el 1998, ha destacat per la integraci de les TIC a la docncia, arran sobretot dels canvis en els paradigmes educatius. Uns paradigmes que, en la nova societat de la informaci, aposten per la imatge (hipervisualitat). La nova visualitat porta a lindividu a nous formats, a noves maneres dentendre leducaci, laprenentatge i, en darrera instncia, la docncia. La hipervisualitat, alhora, ens remet a lhipertext com a eina per tal de donar espai i contingut a les assignatures que simparteixen a les universitats. Assumir que passem duna pedagogia, sovint anquilosada, a un nou estil docent dins de laula, s un dels reptes que el professorat i en conseqncia lalumnat ha dassumir. La USQUID dHumanitats posa en prctica els canvis que en els darrers anys han sorgit en la societat digital. Daquesta manera sha dedicat a la creaci de pgines web dassignatures i de llibres electrnics (e-books), com a eines importants per a la docncia i laprenentatge. Duna banda, les pgines web superen les restriccions despais digitals interns (intranet) i aporten un suport visual i sovint auditiu a la docncia, que permeten als alumnes treballar els materials de classe duna manera ms gil i que, en darrer terme, posa a les seva disposici recursos de tipus divers, per tal dampliar la informaci donada a classe. En alguns casos, a ms, la web esdev un entorn essencial on professorat i alumnes troben els materials necessaris per a la docncia i laprenentatge, on sestableixen les pautes necessries per a programes de seminaris i on sintenta, curs a curs, anar cap a lideal de lavaluaci continuada. Daltra banda, els llibres electrnics ofereixen l'oportunitat de replantejar el format ja tradicional, dels arxiu en format Portable Document Format (PDF), i sencaminen cap a la construcci dhipertextos dinformaci: eines i formats tils per a la docncia i on lalumne troba una informaci de qualitat. Malgrat tot, aquesta posada en prctica de la teoria necessita de millores en la confecci de les pgines web, de ms formaci entre el professorat i del personal tcnic i de ms suport del propi centre
Resumo:
La Declaraci de Bolonya, en prescriure un marc general per al desenvolupament harmnic d'un espai europeu d'educaci superior, proposa cinc mbits de desenvolupament: - L'adopci d'un sistema de titulacions - L'adopci d'un sistema d'estudis basat essencialment en dos cicles L'establiment d'un sistema de crdits - La promoci de la mobilitat - La promoci de la cooperaci europea per assegurar la qualitat de l'educaci superior i la promoci de les dimensions europees dirigides cap al desenvolupament curricular, cooperaci entre institucions, esquemes de mobilitat i programes d'estudi, integraci de la formaci i investigaci (ministres europeus d'Educaci, 1999). (...)
Resumo:
Potncia i velocitat. Aquests sn els atributs amb els quals la premsa alemanya especialitzada en visi artificial ha definit el software de captura de formes que comercialitza AQSENSE, una empresa amb projecci internacional que t la seu al Parc Cientfic i Tecnolgic de Girona
Resumo:
Conferncia emmarcada dins el 2on Workshop Biblioteca UdG: La Universitat de Girona davant els reptes del nou Espai Europeu d'Educaci Superior, on s'exposa la missi, objectius i abast del projecte GEPA. Es parla de l'edifici, de la propietat del material dipositat i de la seva tipologia, a ms de les crregues de material i del prstec de documents
Resumo:
Les principals activitats recents a l'EPS
Resumo:
Fruit de les converses entre la Biblioteca del Semiari Dioces i la Biblioteca de la Universitat de Girona, el 2006 es va signar un conveni de collaboraci per informatitzar la descripci dels gaireb vuitanta mil volums que integren el fons de la biblioteca del Seminari Menor, en el qual hi ha documents de gran valor per als investigadors. Si l'acord es va materialitzar va ser grcies a l'impuls que hi van donar qui aleshores era president del Consell Social de la UdG, Salvador Carrera, i el bisbe de Girona, Carles Soler Perdig, que van aconseguir el suport de la Fundaci Caixa de Girona i tamb de la Diputaci. La Generalitat de Catalunya s'hi va afegir en encarregar a la Biblioteca de Catalunya la catalogaci del fons antic
Resumo:
Ejemplos y modelos son instrumentos habituales de los docentes para contextualizar la Ciencia y uno de los principales tipos de modelos son las analogas. El proceso de enseanza- aprendizaje lleva implcito la comprensin y el razonamiento y para tal fin, la elaboracin de modelos. La comprensin supone la construccin de un modelo mental que es particular para cada uno de los alumnos. Sin embargo, cuando un alumno se encuentra frente a un concepto terico y abstracto para el que no existen ejemplos perceptibles en el entorno, la construccin de un modelo de comprensin puede no ser una tarea sencilla y se facilita ofreciendo uno inicial, ya confeccionado, en forma de comparacin. Este modelo de comprensin es el objetivo de la analoga. La analoga es, por tanto, un intento ms de modelizar en aras del aprendizaje. Puede considerarse como un recurso didctico til para aplicar en los procesos de enseanza-aprendizaje. Facilita la visualizacin de los conceptos terico-abstractos, facilita el recuerdo de la informacin y su contextualizacin y aporta una disposicin positiva hacia el aprendizaje. Permite construir el conocimiento y desarrollar el pensamiento creativo. La analoga conecta el nuevo conocimiento con el que ya tienen los alumnos. Y se debe averiguar en primer lugar el conocimiento que poseen los alumnos para conectarlo posteriormente con el nuevo concepto a aprender. De esta manera se posibilita que cada uno de los alumnos adquiera un modelo mental inicial que sirva de base para organizar la informacin de lo que va aprendiendo. Las analogas pictricas pueden mostrar objetos reales, pero se refieren a otras cosas que el contenido para el que aparecen en el texto. Es decir, aunque se utilizan para explicar un determinado concepto o tpico, hacen referencia a un tema que en principio no guarda relacin con el. Con frecuencia las analogas pictricas pueden contener algn elemento humorstico o de simulacin que la hacen parecer ms atractiva. Docentes y editores de libros de texto utilizan las analogas sin profundizar en el anlisis de su eficacia para el aprendizaje. Tras estudiar 84 libros de texto de Ciencias para estudiantes entre 12 y 18 aos, la distribucin de analogas pictricas, verbales y pictrico-verbales en los distintos niveles y asignaturas muestra disparidades entre los resultados de las investigaciones didcticas y su uso en la prctica. Las conclusiones incluyen recomendaciones para la adecuada utilizacin de las analogas tanto para docentes como para editores
Resumo:
LEscola Tcnica Superior dEnginyers de Telecomunicaci (ETSET) de la Universitat Politcnica de Valncia (UPV) promou la mobilitat dels seus estudiants i professors, no noms a travs de programes nacionals SICUE-Sneca o internacionals (ERASMUS, PROMOE), sin tamb per la realitzaci de viatges de prctiques de llengua estrangera. Daquesta manera, els estudiants matriculats en les assignatures de francs, angls o alemany poden beneficiar- se duna estada a Frana, Gran Bretanya o Alemanya, visitant-ne les universitats i empreses del sector. En aquesta comunicaci ens remetem a lltim viatge realitzat a Pars al mar passat, durant el qual quinze estudiants de lETSET, matriculats en els cinc grups de les assignatures de francs (nivell bsic, intermedi i avanat), van visitar una Grande cole, lENSEA (cole Nationale Suprieure de llectronique et de ses Applications). La visita, coordinada i programada entre els professors responsables dambdues escoles, va consistir a efectuar presentacions institucionals (escola, universitat dorigen) i generals (informaci sobre la ciutat i la seua cultura) per part dels mateixos estudiants espanyols i francesos en els diferents grups de les assignatures despanyol. Per a fer-ho, cada grup havia preparat la presentaci en PowerPoint de la seua escola o ciutat en la llengua destudi. Aquest tipus dactivitats facilita la immersi lingstica, cultural i acadmica dels estudiants, de manera que els permet rebre informaci de primera m sobre el panorama dels seus estudis en un altre pas, i alhora patrocinen la seua prpia escola entre els estudiants estrangers
Resumo:
A travs de l'anlisi de dos sries de diferents llibres de comptabilitat de Barcelona, els procedents de la gesti dels molins reals i els redactats per una instituci eclesistica, la Pia Almoina, vam comenar a estudiar el mercat del blat a Barcelona durant l'edat mitjana. Hem analitzat anteriorment el valor de les mesures a Barcelona i, per poder qualificar el preu real del pa, tamb hem estudiat els diferents processos industrials per fer pa de blat. Desprs, hem analitzat el conjunt d'impostos que pesaven sobre la comercialitzaci de cereals. A travs de l'estudi de l'evoluci dels preus, hem tractat de fer una primera aproximaci de la primera etapa de la crisi baixmedieval, concretament entre 1283 i 1345, tenint en compte els contrastos amb els treballs ja coneguts sobre la base de les fonts on la noci de quantitat no va ser considerada. Finalment, hem comparat els nostres resultats amb alguns treballs referents a la Corona d'Arag i el mn mediterrani, a fi d'obtenir una idea ms precisa de la cronologia de les crisis de subsistncia
Resumo:
Ressenya del llibre El paisatge hum de la Costa Brava. Lobra es presenta en dos volums. El primer locupen dos blocs: El medi i els homes i Lelaboraci del paisatge hum i dels gneres de vida; el segon s un bloc referit a limpacte territorial i socio-econmic del turisme. Es tracta duna obra que resulta til per saber per qu la Costa Brava s avui com s
Resumo:
Breu ressenya de la pellcula "Rhythm is it!"
Resumo:
El present estudi parteix duna premissa complicada: el context en el qual es produeix lestudi de cas. Com ensenyar una llengua estrangera en rees rurals de lAmrica Central quan les aules escolars daquest entorn a penes disposen de pissarres i pupitres, i molt menys de llibres de text, gravadores o ordinadors? s ms, els mestres que es veuen obligats a impartir la matria de llengua anglesa sovint tenen un coneixement de la mateixa de nivell elemental (aix si hi ha sort), i molt poca metodologia prctica de lensenyament. Sense coneixements, sense materials didctics disponibles ni adequats, com podem aconseguir que lalumnat arribi a adquirir competncies bsiques en la matria? Com podem afavorir ladquisici duna competncia comunicativa mnima? Com podem introduir ls dels nous llenguatges digitals en unes aules que encara no disposen de la tecnologia adequada?
Resumo:
Los libros objeto y libros de artista, son los soportes de expresin como concepto de libro realizados por un artista. Por tanto el libro de artista es el soporte donde se manifiestan las sensaciones, proyectos, o simplemente puede ser un cuaderno de notas donde hacen bocetos, dibujos, apuntes con cualquiera de las tcnicas artsticas. Un cuaderno de artista en la pedagoga de Bellas Artes, (un alto porcentaje del alumnado con edades entre 18 a 22 aos) generalmente representa el lugar donde el alumno dibuja, hace sus apuntes o estudios para posteriormente ejecutar una obra de mayor calado, que le sirve para desarrollar una disciplina de trabajo diaria y para coger soltura. Son muy interesantes los ejercicios de grafismos con lneas paralelas, verticales, horizontales en ambos sentidos o crculos concntricos que aportan maestra y destreza que se ven reflejadas por ejemplo en el sombreado de dibujos en trabajos de mayor formato
