295 resultados para Cinematografia -- Congressos
Resumo:
Conferncia emmarcada dins el IV Workshop BiblioUdG on es presenta el nou portal llibres electrnics de Documenta Universitria
Resumo:
Prctiques dhidrogeologia realitzades per Anna Menci i Domingo, dins aquesta assignatura que forma part del mdul obligatori de Bases cientfiques del medi natural del segon curs del grau en Cincies Ambientals.
Resumo:
Presentaci d'una proposta de mobilitat destudiants en forma dintercanvi. Consisteix a fer un viatge, duns 4 dies, a una ciutat europea en la que hi hagi un centre de formaci deducadors socials. El viatge, que s voluntari per als estudiants, es fa en grup de 30 o 40 estudiants com a mxim, acompanyats per professorat. Lactivitat sorganitza en forma dintercanvi, de manera que cada un dels centres organitza el viatge que realitzaran els de la contrapart, a partir de les indicacions i necessitats plantejades per cada un dels centres visitants. Aquesta activitat es desenvolupa des de fa quatre cursos als estudis dEducaci Social, per s fruit duna trajectria daquests estudis de potenciar el coneixement daltres contextos territorials.
Resumo:
En el marc del nou disseny dels plans destudis del primer curs dels graus de la Facultat de Cincies de la UdG, el curs 2009/10 es varen comenar a impartir unes assignatures sota el nom de Tcniques Cientfiques Integrades (TCI). Les TCIs suposen una transformaci absoluta del model de prctiques que es desenvolupaven a les antigues llicenciatures. La nova organitzaci ha eliminat les prctiques de laboratori i camp clssiques realitzades dins de les assignatures de primer per substituir-les per unes activitats integradores lligades a les competncies.
Resumo:
La prctica que es presenta, sha pensat per a lassignatura de Fsica de primer en la qual, entre daltres competncies, hi ha la daprendre a interpretar qualitativament i quantitativament un conjunt de dades en un protocol marc. En aquest sentit, es proposa una prctica en qu lalumne no noms ha de fer els clculs i interpretar-los sin que a ms pot treballar en definir aspectes que facin que un treball plantejat en abstracte sacosti ms o menys a alguna realitat, depenent dels seus interessos.
Resumo:
La professi deducador/a social exigeix un bon domini de les competncies comunicatives, especialment la comunicaci interpersonal, que constitueix la base de lestabliment de les relacions educatives. Essent una de les dimensions bsiques del treball educatiu, el repte des de la formaci est en com tractar-lo ja des del primer curs, tenint en compte que els estudiants no fan prctiques externes fins al tercer curs. Lexperincia que presentem se situa en el treball de la dimensi relacional-social durant el primer curs de Grau dEducaci social de al UdG, mitjanant lacci tutorial. Els estudis de Grau dEducaci social tenen assignats a primer curs dues competncies vinculades a la dimensi relacional: comunicar-se oralment i per escrit amb destresa i fludesa en la llengua de lentorn professional, establir i mantenir relacions interpersonals, centrem la presentaci daquesta experincia en el treball daquestes dues competncies.
Resumo:
Durant el curs 2010/11, la Universitat de Girona va implantar la plataforma virtual interactiva Moodle, adaptada a la formaci i emprada pel professorat com a suport a la tasca docent. Aquesta plataforma ofereix la possibilitat de crear nous recursos, alguns dels quals enfocats a lavaluaci de laprenentatge. Un daquests recursos s el mdul que permet dissenyar i aplicar qestionaris. Aquests poden incorporar una mplia varietat de tipus de preguntes (opci mltiple, vertader/fals, respostes curtes...). Les preguntes sorganitzen per categories a un banc de preguntes que poden ser utilitzats en un mateix curs o a daltres cursos. El resultat del qestionari (respostes de lalumne que lha realitzat) s enregistrat per la plataforma i pot oferir la qualificaci automticament. Aquest punt pot representar un avantatge important com a element facilitador de la tasca docent, especialment en aquells cursos amb un nombre molt elevat destudiants (grups grans).
Resumo:
La majoria dels alumnes actuals del grau deducaci primria que esdevinguin mestres es jubilaran als voltants de lany 2050. Aquest fet, i la constataci que vivim en una societat canviant, fa cada vegada ms necessari esenvolupar la competncia daprendre a aprendre, no noms per ser un ensenyant competent, sin tamb per afrontar la realitat amb tota la seva complexitat. Les exigncies del pla Bolonya, els suggeriments del Lifelong Learning Programme 2007-2013 de la Comissi Europea i els nostres propis programes educatius, ja incorporen lautoregulaci dels aprenentatges com una de les fites a assolir en el procs densenyament aprenentatge. En aquests context, la prctica que presentem persegueix dos objectius: per una part dotar als alumnes de grau deines per a la seva autoregulaci dels aprenentatges, i per altra, comprovar fins a quin punt la introducci de la coavaluaci era acceptada per lestudiantat del grau deducaci primria i si es reconeixien els beneficis de la funci reguladora de la coavaluaci en el procs lensenyament aprenentatge, en especial en els aspectes que feien referncia a la competncia lingstica i la capacitat crtica.
Resumo:
Programa de les jornades
Resumo:
Lexperincia que presentem en aquestes jornades ha consistit en organitzar un entorn daprenentatge basat en problemes (a partir dara ABP) en un grup destudiants del primer curs de Psicologia per treballar uns temes de Gentica. En primer lloc, introduirem resumidament la metodologia ABP. En segon lloc, exposarem el context i les particularitats de lexperincia. A continuaci sexplicar el procediment que sha seguit per implementar-la i com sha avaluat. Al final es fa una reflexi de cares a aconseguir millores en els cursos posteriors. Malgrat lexperincia hagi tingut lloc en els Estudis de Psicologia, ha estat el resultat del treball realitzat pels membres de la Xarxa dInnovaci Docent en Aprenentatge Basat en Problemes.
Resumo:
Els participants de la Xarxa dInnovaci Docent en Aprenentatge Reflexiu provenim de disciplines acadmiques i dmbits professionals diferents (Infermeria, Psicologia, Turisme i Educaci Social) des dels quals la prctica docent desenvolupada ens ha portat a aprofundir en laprenentatge reflexiu com a metodologia densenyament aprenentatge per millorar la formaci dels estudiants. En el context de la UdG, i feta una revisi dels dissenys de les assignatures de segon curs dels estudis de Grau de la UdG, es pot dir que en Graus de sis de les nous Facultats, la reflexi s esmentada de forma majoritria a nivell dactivitats daprenentatge i en daltres a nivell de competncies.
Resumo:
Lobjectiu daquest projecte, a banda de plantejar un aprenentatge directament relacionat amb lentorn de lalumne, tracta daconseguir que les assignatures i les disciplines autnomes perdin parcialment el seu carcter i passin a formar part duna unitat ms global (Mallart, 1998). Per aconseguir aix, els alumnes han de transformar un programa de cuina de lArguiano en un programa de radio, amb la peculiaritat que en el programa de radio cal explicar quin son els secrets cientfics que samaguen quan lArguiano est cuinant en el programa. Aquest secrets cientfics estaran relacionats amb les diferents disciplines dels membres la xarxa i saplicar el mtode daprenentatge basat en projectes (APP).
Resumo:
La Xarxa dInnovaci Docent dAvaluaci est formada per un grup de vuit professores i professors de diferents estudis i departaments de la UdG. s una xarxa formada el curs 2009/10 i t com a objectiu fonamental implementar innovacions a lavaluaci de les assignatures dels membres per tal de millorar-les. Els objectius de la present comunicaci es poden resumir en: - Presentar els canvis en els sistema davaluaci de 3 assignatures de membres de la Xarxa i lanlisi dels resultats obtinguts. - Plantejar els principals impactes en la docncia fruit de la participaci a la Xarxa dInnovaci Docent dAvaluaci dels diferents membres. - Plantejar la proposta de treball de la XID dAvaluaci pel curs 2011-2012.
Resumo:
Es presenten les lnies mestres del treball de la Xarxa dInnovaci Docent sobre Aprenentatge Cooperatiu (XIDAC) de la UdG durant el curs 2010-2011.
Resumo:
L'autor s'ha basat, en part, en el que descriuen Gerald Grow i Philip Candy en el seu llibre Self-direction for lifelong learning, un llibre que si b es va publicar fa vint anys, encara es pot considerar un referent per a molts conceptes bsics de l'aprenentatge autogestionat. Ha integrat a les reflexions que compartireix la seva experincia com a docent per presentar certes relacions entre l'estudiant i el docent en el continu que va des de l'aprenentatge dependent fins a l'autodirigit
