328 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
Lobjectiu daquest projecte s el desenvolupament duna eina pel modelatge procedural de ciutats i xarxes de carrers. El modelatge de carrers s, per si sol, un bon tema on aplicar-hi la programaci procedural. Les ciutats solen comptar amb patrons que es van repetint al llarg del territori. El fet de repetir una tasca suggereix sempre laplicaci dalgun tipus de procediment per tal de simplificar i reduir la feina de lusuari a lhora de desenvolupar aquesta tasca. Shan utilitzat bsicament tres eines diferents: Un modelador 3D, un llenguatge dscripting i un llenguatge flexible per a definir els edificis
Resumo:
Anna Maria Geli, rectora de la UdG, manifestava en una entrevista recent (vegeu Engega 14) que es comenava a notar la petjada de la Universitat al territori. Formem els professionals del pas, del dem, afegia. La petjada existeix i s gran. Un detall de la marca s QNORM, una empresa en la qual tots els treballadors procedeixen de la Universitat de Girona. QNORM lidera els projectes de biomassa ms interessants que es preparen a Girona, sobretot grcies a lavantatge competitiu que els ha proporcionat el coneixement al detall del territori
Resumo:
Giuseppe Cognetti (1928) s professor emrit a la Universitat de Pisa. El 1969 va fundar la Societat Italiana de Biologia Marina. Ha estat professor a les Universitats de Npols, de Bolonya i de Pisa, de la qual va ser director del Departament de Cincies del Territori i Dipartimento di Scienze dellUomo e dellAmbiente. Des del 1980 s collaborador del Consell dEuropa per a estudis de reserves marines i s membre del Comit de Comunicaci del Ministeri de Medi Ambient itali. Ha vingut a Girona per participar en lInternational Summer School of the Environment que organitza lInstitut de Medi Ambient de la UdG
Resumo:
Sobre els Paisatges sonors de la ciutat
Resumo:
Andorra s un microestat situat al bell mig Pirineus, histricament la dinmica de la poblaci i els seus costums han estat lligats a lentorn i als recursos que aquest els ofereix. A partir dels anys 50 per, Andorra pateix un increment demogrfic i un canvi en les activitats que shi desenvolupen, amb un descens del pes del sector primari i un increment de les activitats del terciari. Aquest fet porta a l'expansi dels nuclis de poblaci i un augment de loferta de serveis per a potenciar el turisme i el comer , augmentant aix la pressi sobre el medi, que es veu incrementada per la manca de control i de regulaci en lmbit de lordenament territorial. En els ltims anys per, shan realitzat diferents actuacions que han intentat esmenar aquestes mancances, creant, per exemple, legislaci dordenació del territori i urbanisme (2001), i els Parcs Naturals de la Vall de Sorteny (1999) i del Comapedrosa (2006). Tot i aix, s evident que en lactualitat existeixen encara moltes mancances que cal resoldre urgentment. Per aquest motiu es fa la la proposta duna xarxa despais naturals protegits a Andorra i la creaci dunes directrius que en facilitin la seva gesti. Situant Andorra a lalada daltres pasos europeus en matria de protecci del medi natural, i proporcionant unes bases que permetin la gesti unificada daquesta xarxa.
Resumo:
L'objectiu central de la tesi s estudiar els processos que permeten aconseguir un desenvolupament local a llarg termini de les ciutats mitjanes a partir de la implantaci d'una gran infrastructura com el Tren d'Alta Velocitat (TAV). Es parteix de la hiptesi que el desenvolupament local urb a partir del TAV depn de factors objectius i de factors subjectius (dels subjectes), uns factors que prenen una forma particular en el desenvolupament de les ciutats mitjanes. La tesi es divideix en una primera part terica i segona de ms aplicada. Diversos autors han arribat a la conclusi que la relaci tradicional que s'ha donat entre les infrastructures de transport i territori parteix d'uns paradigmes deterministes, que s'exemplifiquen amb una relaci de "causa-efecte". Per aquest motiu, s'han criticat els estudis sobre els efectes socioeconmics de les infrastructures de transport, aix com el mateix concepte d'"efecte". Aquesta crtica es repeteix els estudis sobre el TAV i les ciutats mitjanes, que arriben a la conclusi que el desenvolupament econmic no s un fet automtic i que no es poden predir les conseqncies a mig i llarg termini del TAV. El desenvolupament local a partir del TAV, doncs, estaria relacionat amb tres elements principals. En primer lloc, entendre que la ciutat -i el territori- s un fenomen complex i, com a tal, cal abordar-lo des de la teoria dels sistemes complexos. En segon lloc, la gran infrastructura ha de convertir-se en un recurs endogen (interconnexi amb la xarxa local d'actors i territorialitzaci en el milieu de la ciutat) per a que pugui contribuir al desenvolupament. En tercer lloc, la dinmica de governance dels actors s primordial, i es divideix en la gesti interna de la xarxa local (projecte local) i la gesti multinivell de les administracions. En base als referents terics, es construeix una metodologia per avaluar el grau de desenvolupament local que ha comportat el TAV en tres ciutats mitjanes de l'arc mediterrani europeu, Lleida, Aviny i Novara, situades respectivament a Espanya, Frana i Itlia. La metodologia preveu l'estudi d'aspectes tcnics de la ciutat com els de transport (Posici territorial de la ciutat a partir del TAV, Caracterstiques de l'estaci TAV), urbanstics (Model urbanstic a escala municipal/urbana, Model urbanstic a escala de l'estaci) i econmics (Diferents projectes econmics de la ciutat relacionats amb el TAV). Tamb preveu l'estudi d'aspectes organitzatius externs (Els agents supralocals i els seus projectes, Grau de conflictivitat i cooperaci en les relacions dels agents locals i supralocals) i interns (Capacitat de creaci d'un projecte de ciutat a partir del TAV, Agents que participen en el projecte local i la seva dinmica, mbit territorial dels projectes). Finalment s'efectua una avaluaci del procs i dels resultats del desenvolupament local. Com a conclusi es demostra que el procs de desenvolupament local a partir de les grans infrastructures de transport depn, en bon part, de la capacitat de governance. Depn, per un cant, de la capacitat dels agents locals d'elaborar un projecte de desenvolupament i liderar unes estratgies d'aprofitament i, de l'altre, de la capacitat dels agents del territori (estatals, regionals, locals) de crear aliances i cooperaci per planificar la infrastructura de transport. Finalment es presenten un seguit de recomanacions a les ciutats que volen planificar l'arribada del TAV per a que contribueixi a un desenvolupament amb les caracterstiques d'eficcia, sostenibilitat, productivitat i equitat.
Resumo:
Ressenya del llibre 'Homes, vaixells i mercaderies de Tossa al Grau de Valncia, 1459-1703', de Mario Zucchitello. Treball que estudia els intercanvis comercials entre el litoral selvat i el Regne de Valncia i la seva capital al segle XV
Resumo:
Ressenya del llibre Turisme residencial i territori. Lobra s una anlisi dels fenmens de la segona residncia i del turisme residencial i la seva plasmaci territorial centrada a les comarques de Girona
Resumo:
Ciutat, territori i paisatge consta duns materials didctics, formats per unes lmines de paisatges, un conjunt dactivitats didctiques i un web interactiu, elaborats pel Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques conjuntament amb el Departament d Educaci i l Observatori del Paisatge i adreat a estudiants deducaci secundria. Aquests materials poden tenir inters, tamb, per als educadors en el lleure i per a totes les persones preocupades pel deteriorament que estan patint alguns paisatges que considerem tradicionals i emblemtics, especialment els dels entorns de les ciutats o els propers a les grans infraestructures
Resumo:
Es descriu un aflorament volcnic localitzat a la rodalia del mas Vents (el Port de la Selva), a la part central de la serra de Rodes, dins el Pirineu axial. Es tracta duna xemeneia volcnica enclavada en granodiorites gneissificades. Els materials que la componen sn basalts olivnics alcalins amb textura traqutica, bastant alterats, els quals queden colgats per un dipsit colluvial sense consolidar. Les dimensions de la xemeneia sn difcils de determinar pel recobriment que presenta: supera els 70 m en direcci nord-nord-est a sud-sud-oest i s duns 35 m en la perpendicular a aquesta. Aquest aflorament va ser citat per Teixidor fa ms d un segle, i no sha retrobat fins ara
Resumo:
La present tesi pretn ser,tal com el seu mateix nom indica, un estudi de totes aquelles informacions que ens proporcionen les fonts escrites d'poca tardoantiga (segles IV-VII)i que fan referncia, directament o indirecta, a les terres del nord-est de Catalunya.Fou aquesta rea geogrfica la que, d'en el segle IX, i un cop superada la invasi sarrana que supos, entre altres coses, la definitiva desaparici de la seu episcopal emporitana, acab per convertir-se en el futur territori del bisbat de Girona, una demarcaci que englovava els antics dominis eclesistics i territorials de les seus visigtiques de Gerunda i Impurias. s una realitat que l'estudi de la tardoantiguitat al nord-est de Catalunya ha experimentat un important impuls en els darrers anys. Es en aquest marc, que la investigaci que presentem, pretn ser una aportaci a una millor comprensi d'aquest perode, amb la sistematitzaci i catalogaci de tots aquells textos, la cronologia dels quals abraa el perode comprs entre els segles IV-VII, on es fa menci expressa a l'rea geogrfica que ens ocupa. Aquest estudi s'estructura en set parts clarament diferenciades encara que interdependents entre si, cadascuna de les quals amb una especificitat i una metodologia prpia. A la primera d'elles (caps.2-3), i a mode d'introducci, es fixen els lmits territorials (marc geogrfic) i cronolgics (marc histric) de la investigaci, elements del tot indispensables i necessaris per a comprendre millor l'escenari on tenen lloc els fets descrits. Un segon gran apartat est enterament dedicat a l'estudi i anlisi de les principals aportacions realitzades per la historiografia del nostre pas en els darrers segles, del XVII fins a l'actualitat, en l'estudi del tema que ens ocupa. En tercer lloc, es passa a analitzar individualment totes i cadascuna de les referncies textuals recollides en aquest estudi. L'anlisi l'hem divididida en cin grans apartats, atenent i respectant la diversa tipologia de les fonts consultades: 1) els itineraria romana; 2) els textos de la patrologia tardoantiga; 3) les actes conciliars; 4) els textos litrgics; i 5) l'epigrafia. L'estudi de cada text es realitza d'una manera global i sitemtica, analitzant l'autor, el text i l'poca de composici, i tot aix en el marc ms ampli de la societat del seu temps. Un apartat certament important s enterament dedicat a l'estudi dels orgens i difusi del culte al mrtir Feliu de Girona durant l'antiguitat tardana, a partir sobretot de la informaci proporcionada per les fonts escrites i epigrfiques de l'poca. El culte al mrtir giron del segle IV fou, sense cap mena de dubtes, un dels elements caracterstics i definidors en la vida de la Gerunda tardoantiga i, al mateix temps, un signe del gran prestigi assolit per la seu episcopal gironina a la resta d'Hispnia durant l'antiguitat tardana. Finalment, i desprs de presentar, a tall de sntesi, les principals conclusions d'aquesta investigaci, un darrer gran apartat ve constitut per un apndix documental, en el qual s'hi recullen, seguint un criteri cronolgic, tots els textos estudiats, transcrits segons les principals edicions crtiques citades. Val a dir, que en aquesta investigaci hem utilitzat en la majoria dels casos les millors edicions crtiques de cadascuna de les obres estudiades, un fet que ha perms, en ocasions, corregir antigues transcripcions molt menys acurades i crtiques que s'havien incls en moltes de les obres dels darrers dos-cents anys on s'estudiava el perode histric que ens ocupa.
Resumo:
Aquest projecte tracta del disseny de diferents itineraris ambientals per a s pblic a Fornells de la selva, amb l'objectiu de recuperar i revaloritzar l'espai del meandre de l'Onyar per a s pblic i per a desenvolupar activitats d' educcaci ambiental
Resumo:
Estudi sobre l'aplicaci del pasturatge bov al Parc Natural de Cap de Creus com una possible eina per fer disminuir la biomassa vegetal i aix intentar prevenir els incendis forestals i la seva expansi enel territori
Resumo:
Aquest projecte estudia la situaci actual dels espais Xarxa Natura 2000 del Solsons amb l objectiu de: proposar futures actuacions en el territori, donar propostes de gesti turstica sostenible per aix assegurar-ne la protecci i establir una base per a la redacci de les directrius de gesti daquests espais. Dels espais XN2000 del Solsons shan escollit dos: Les Obagues de la Riera de Madrona i el de la Ribera Salada
Resumo:
El Pla de l'Estany comprn 11 municipis agrupats al voltant d'una petita ciutat, Banyoles, on viu actualment el 60% de la poblaci comarcal (13.000 habitants). La resta d'estanyencs, uns 8.000, estan heterogniament repartits en la desena de municipis restants que -si exceptuem Porqueres i Cornell de Terri- en cap cas superens els 800 vilatans
