Afavorir l'ensenyament i l'aprenentatge de competències d'autoregulació del treball individual i de grup en el context de l'Espai Europeu d'Educació Superior

La comunicació que es presenta se centra en l’estudi dels factors moduladors de l’autoregulació de l’aprenentatge i en els diversos aspectes de la seva relació amb la construcció del coneixement. En aquest context és important, d’una banda, identificar algunes de les formes de suport i ajuda que s’han mostrat eficaces per afavorir en els estudiants un millor assoliment de competències de planificació, gestió i organització tant de l’estudi personal i de la realització d’activitats individuals, com del treball a elaborar amb altres companys. D’altra banda, és també important analitzar si la construcció dels continguts propis de l’assignatura millora notablement gràcies a l’ús d’estratègies de supervisió, valoració i revisió del propi aprenentatge i de les activitats col·laboratives entre estudiants. La implicació continuada en experiències d’innovació docent1 al llarg dels últims cursos acadèmics en matèries de l’Ensenyament de Mestres de la URV ens permet disposar d’un conjunt de dades sobre alguns dels múltiples i diversos aspectes que caracteritzen l’acció docent en el marc de l’adaptació dels estudis universitaris a l’Espai d’Educació Europeu Superior. Aquesta àmplia trajectòria de participació en projectes orientats al disseny instruccional i la implantació de diferents assignatures als crèdits ECTS, incorporaven noves metodologies didàctiques centrades en l’estudiant. Els resultats obtinguts en aquestes experiències il·lustren que un dels components essencials que contribueixen a la construcció d’aprenentatges significatius i afavoreixen el millor assoliment de competències científiques i professionals per part dels estudiants és l’autoregulació. El reconeixement de la complexitat dels processos implicats en l’autoregulació, entre els quals cal assenyalar tant els relatius a les aportacions per fer progressar el contingut propi de l’assignatura, com d’altres vinculats a la planificació, a la gestió i a l’organització del treball, ha comportat la focalització de la comunicació en l’estudi d’aquest àmbit. Es presenten algunes de les mesures adoptades per afavorir els processos d’autoregulació, part d’elles incorporades des del propi disseny de les assignatures, altres centrades en una varietat de recursos i d’instruments facilitadors de la planificació i del treball acadèmic. Paraules clau: innovació i millora de la qualitat docent, autogestió de l’aprenentatge

Evolució del coneixement didàctic del contingut per a l'ensenyament de les ciències de mestres d'educació primària en formació inicial

La mostra que analitzem en aquesta comunicació està conformada per les seqüències d’activitats elaborades per dos grups d’estudiants de mestre d’Educació Primària en el marc de l’assignatura de Ciències Naturals i la seva Didàctica de la Universitat de Vic

Ser i ser vistes. Investigar identitats docents a l’Uruguai

18 d’agost de 2009. Sala d’Exposicions del complex cultural Al Pie de la Muralla de la ciutat de Montevideo, al carrer Barolomé Mitre nº 1464. Són les 19:30 h. El cor del Colegio Bilingüe Ciudad Vieja inaugura l’exposició Dones Mestres d’Uruguai cantant una selecció de temes amb tradició de carnaval. Trenta-sis xiquets i xiquetes, acompanyats per professorat del centre, interpreten cançons populars vinculades al patrimoni festiu del recinte històric de la ciutat i de les rodalies del seu port. La majoria dels alumnes que ara canten havien dibuixat abans a les seues mestres, dibuixos que han estat distribuïts a les parets de la sala, pintures que retraten a unes mestres que havien posat a les seues aules per ser retratades pels seus alumnes

Les Competències professionals dels mestres des de la didàctica de les ciències socials: continuïtats, canvis i perspectives de futur

En els propers cinc anys es configura un nou panorama en la formació inicial que cal aprofitar per millorar l’ensenyament-aprenentatge-avaluació de la DCS i vincular-la amb l’educació per a la ciutadania, a més de donar resposta als reptes emergents d’una societat del segle XXI. Considerem que les decisions que s’han de prendre han de tenir en compte l’experiència acumulada al llarg dels anys. Per aquest motiu, plantegem una reflexió basada en els canvis i les continuïtats que ha anat tenint la DCS en la formació dels mestres, amb la finalitat d’orientar la presa de decisions futures