Passeig per l'invisible: itinerari químic per Girona

La finalitat d'aquesta proposta és facilitar l'aprenentatge de la química a través de l'exposici�� d'exemples diaris, en una activitat que desenvolupa a més les competències actitudinals. S'ha observat que alguns estudiants de la Facultat de Ci��ncies tenen dificultats per seguir assignatures de química a causa de la seva nul·la o dèbil formaci�� en química a secundària. A més, molts d'ells consideren la química com una ci��ncia complicada, inútil o perillosa. L’activitat presentada és un itinerari químic: un passeig per a una ciutat amb tradici�� química que mostra exemples quotidians de la presència de la química arreu. S'hi afegeixen experiments i demostracions, a més d'exercicis adaptables al nivell dels estudiants. Tots els professors volem tenir estudiants motivats en les nostres classes perquè sabem que això és bàsic per al seu aprenentatge. L'itinerari ha demostrat la seva validesa especialment en aquest aspecte. A més, permet treballar determinats conceptes del contingut curricular de química. Tot i que els beneficis a llarg termini de la realitzaci�� de l'itinerari no s'han avaluat encara, els estudiants estan molt satisfets amb el desenvolupament de l'itinerari. Consideren que la informaci�� donada ha millorat la imatge que tenien de química. D'alguna manera, descobreixen quelcom que fins aleshores els havia estat invisible

Regulaci�� motivacional, satisfacci�� i rendiment acadèmic dels estudiants de psicologia

Aquest estudi aplica la Teoria de l‟Autodeterminaci�� (Deci i Ryan, 1985, 2000, 2002) i el constructe motivacional d‟Engagement (Schaufeli, Martínez, Marqués, Salanova i Bakker, 2002; Schaufeli, Salanova, González-Roma i Bakker, 2002) per investigar els efectes de la regulaci�� motivacional dels estudiants, l‟Engagement, la Competència percebuda i la Vinculaci�� sobre les Expectatives Acadèmiques i Laborals, la Satisfacci�� i el Rendiment acadèmic. Els resultats revelen que: (1) els 214 estudiants de Psicologia de la Universitat de Girona que varen participar en la recerca mostren alts nivells d‟autonomia (Regulaci�� Identificada i Intrínseca), però nivells moderats d‟Engagement (Vigor i Absorci��, i una mica més alts de Dedicaci��); (2) les intercorrelacions entre totes les variables motivacionals considerades confirmen les prediccions de la Teoria de l‟Autodeterminaci�� i del model motivacional de l‟Engagement; (3) la Competència percebuda prediu les Expectatives Acadèmiques, mentre que la Motivaci�� Intrínseca i l‟Engagement prediuen les Expectatives Laborals; (4) l‟Amotivaci�� i el Cinisme (en sentit negatiu) i la Motivaci�� Intrínseca i l‟Engagement (en positiu) prediuen la Satisfacci�� amb la carrera; i (5) l‟Amotivaci�� (en negatiu) i la Competència percebuda (en positiu) prediuen el Rendiment acadèmic

Gestalt i ensenyament

En la present comunicaci��, parlo del camí personal que m'ha portat a fer un taller de contacontes en francès, dins los estudis de Filologia francesa a la UB. Parlo també del propi taller, explicant en què consistix. I finalment, descric en què este nou format taller per fer classes de francès llengua estrangera integra maneres de fer i de concebre de la Teràpia Gestalt. Durant lo meu camí d'experi��ncia docent, que ja passa dels quinze anys, me confronto en alguns prejudicis didàctics que em fan qüestionar-me bàsicament la manera de fer les classes. També perquè la diversitat del públic assistent no facilita gens una didàctica de caire transmissiu. Així, desenvolupant un interès per un aprenentatge real i consistent, vaig integrant cada vegada més una modalitat pràctica i interactiva a l'aula. Lo qual coïncidix en les tendències més recents d'ensenyament/aprenentatge on se proposa un centrament en l'aprenent. Est interès per la modalitat d'aprenentatge s'ajunta en una investigaci�� i formaci�� personal en Teràpia Gestalt que començo a desenvolupar fa uns cinc o sis anys. I és esta formaci�� fonamentalment experiencial la que m'ajuda a concebre progressivament la situaci�� de classe des d'un punt de vista holístic o global. El resultat és que començo a fer una assignatura en forma de taller de creativitat, en la llengua estrangera estudiada, el francès. Bàsicament és un taller de contacontes, on fem exercicis de corp-oralitat per a què l'alumne pugue aconseguir passar a escena, explicar una història i fer-ho en francès. En est escenari l'alumne necessita molta confiança, i és aquí on pot entrar eficaçment una actitud gestàltica de part del docent. Així, si com a docent busco enfortir i encoratjar la pràctica de l'alumne, en definitiva el seu aprenentatge, me puc servir d'algunes de les actituds bàsicament gestàltiques, com ara incentivar la presència, la consci��ncia i la responsabilitat de l'alumne, a travès sobretot d'interrelacions i interaccions en diversos sentits

De l'objecci�� a la prestaci�� social substitutòria: algunes dades

Aporta dades sobre l'objecci�� de consci��ncia i valora el canvi cap a la prestaci�� social substitutòria

L'estudi dels incendis en el món mediterrani

This article discusses briefly the evolution of fire in the Mediterranean biome and reviews afterwards the main research themes that geographers, ecologists and botanists have developed around forest fires issues in the Mediterranean

Els Postgraus i màsters europeus

Conferència emmarcada dins el III Workshop Biblioteca UdG en l'apartat de valoraci�� de la implementaci�� dels Graus: el punt de vista docent, on es parla del canvi en els estudis de postgrau i màster en l'àmbit de la Psicologia de la Salut de cares al nou sistema d'aprenentatge centrat en l'assoliment de continguts, habilitats i competències per part de l'estudiant. També es parla del suport que proporciona la Biblioteca en aquest tipus d'ensenyament

El municipi de Barcelona i les parròquies del seu entorn al segle XIV

L'articulaci�� política del pla de Barcelona en l'època medieval es va basar en l'existència de dos territoris: d'una banda, una gran àrea que va coincidir amb la plana entre les desembocadures del Llobregat i del Besòs, on les autoritats locals exerciren alguna funci�� de control judicial. D'altra banda, un territori molt més petit, anomenat Hort i Vinyet (Parròquia de Sants i Sarri�� Sant Martí Provençals), on la jurisdicci�� civil i penal del Consell de Cent era absoluta. L'objectiu d'aquest treball és mostrar, en primer lloc, que el territori anomenat Hort i Vinyet no existia i, d'altra banda, que l'extens territori no era subjecte a la jurisdicci�� municipal

El turisme: de l'estiueig dels forasters a la invasi�� dels visitants

Repàs de l'evoluci�� que ha experimentat el turisme a la Costa Brava els darrers cent anys, durant tot el segle XX. La intenci�� no és tant reconstruir la seva historia, com parlar dels diferents models turístics que l'han caracteritzat, en un context mes ampli. Publicat dins el context d’un número monogràfic de la Revista de Girona sobre el s. XX, i ocupant l’apartat dedicat al turisme

La Posada en escena d'òpera en la didàctica de l'expressi�� musical

Proposem en aquest article una metodologia concreta per a l'anàlisi d'una òpera i la seva posada en escena, amb la intenci�� de formar l'espectador en el reconeixement de la veritat artística i la bellesa que aquesta comporta. Mitjançant l'estudi d'aquesta metodologia s'observa com l'expressi�� musical en la dramatúrgia de l'obra, manifestaci�� de la veritat de l'obra i per tant del compositor, és l'eix central de la seva posada en escena i de la realitzaci�� de l'òpera com a obra artística

La Reflexi�� metalingüística a l'entorn dels sons: una proposta basada en l'experimentaci�� fonètica

L'ensenyament de la llengua oral ha anat guanyat pes en els darrers anys en els currículums de l'ensenyament obligatori (Decret 95/1992, de 28 d'abril, pel qual s'estableix l'ordenacio curricular de l'educaci�� primària (DOGC 1593, de 13 de maig de 1992) i Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci�� dels ensenyaments de l'educaci�� primària (DOGC 4915, de 29 de juny de 2007)). Aquest canvi en la concepci�� de l'ensenyament-aprenentatge de la llengua ha estat impulsat per les teories pedagògiques que promouen un aprenentatge significatiu i comunicatiu (o funcional), en contrast amb l’aprenentatge de la gramàtica predominant fins a les dècades de 1960 i 1970. Entre els primers treballs en aquesta línia destaquen aportacions de la sociolingüística (Hymes 1971, amb la introducci�� del concepte de competència comunicativa; o Widdowson 1978 sobre la dimensi�� comunicativa de l’ensenyament de la llengua) i de l’aprenentatge de segones llengues (Jonhson 1981; Van Ek 1975, 1986, 1990; Richterich 1972; Richterich i Chancerel 1977, 1978; o els cursos com Follow me –per a l’ensenymanet de l’anglès– o Digui, digui���–per al catala– impulsats Consell d’Europa)

L'Autoregulaci�� dels aprenentatges per competències en els alumnes de grau a partir de la coavaluaci�� de blocs educatius

L'objectiu d'aquest estudi era comprovar si la introducci�� de la coavaluaci�� era acceptada per l'estudiantat del grau d'educaci�� primària i si es reconeixien els beneficis de la funci�� reguladora de la coavaluaci�� en el procés d'ensenyament aprenentatge. L'anàlisi realitzat a partir dels treballs d'elaboraci�� de blocs educatius, ens ha permès comprovar que l'estudiantat està disposat a considerar noves formes d'avaluar i que la coavalauci�� està més valorada i acceptada que l'avaluaci�� del professor. Pel que fa a la l'aplicaci�� de la coavaluaci�� a primària, accepten que ajuda a desenvolupar la competència lingüística i la capacitat crítica, però mostren reticències a l'hora d'aplicar-la de manera generalitzada

Viure l'educaci�� social des de dins. Un practicum on tot ressona

Creure en els estudiants és confiar amb les seves possibilitats i des d'aquesta premissa qualsevol espurna d'oportunitat de fer, reflexionar o viure és benvinguda. El practicum d'educaci�� social està dissenyat per a que els estudiants puguin escollir que volen aprendre i com ho volen aprendre, els tutors passem a ser acompanyants d'aprenentatge. Metafòricament els estudiants trien quina obra volen interpretar i els tutors el que facilitem són els escenaris per poder dur a terme l'obra. En aquesta comunicaci�� volem compartir amb la seva veu l'experi��ncia de viure i aprendre a partir de l'obra i la vivència amb un educador social significatiu: Tim Guénard

[Preguntes de l’ assignatura “Ecologia de poblacions” del Grau en Biologia]

Banc de preguntes sobre censos ecològics i dinàmica de poblacions per l' assignatura 'Ecologia de poblacions' del Grau en Biologia preparat per utilitzar els qüestionaris que ofereix la plataforma Moodle

Notes sobre llengua i Església al Rosselló (segles XVII-XVIII)

Presenta l'evoluci�� lingüística del Rosselló en l'ambit de l'Església, resseguint sobretot l'acci�� doctrinal i pastoral per poder observar l' Església es va relacionar amb els seus fidels; per abordar aquest tema, es centra en la catequesi i, sobretot, en la predicaci��; també analitza breument el paper dels ordes religiosos

L'embassament de Boadella: antecedents d'una obra, transformacions d'un territori

Prenent com a exemple el cas de l'embassament de Boadella, al curs del riu Muga, es fa una breu descripci�� dels llargs antecedents que portaren a la realitzaci�� d'aquesta obra i dels seus efectes sobre l'espai on fou aixecada