295 resultados para Cinematografia -- Congressos
Resumo:
Enric Espejo, Cap de l'Àrea de Desenvolupament de Projectes del Consorci AOC, l'Administració Oberta de Catalunya, parla de l'esquema nacional d'interoperabilitat des del punt de vista de l'administració autonòmica
Resumo:
Josué Sallent, Director del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, CESICAT, parla de la seguretat des del punt de vista de l'administració autonòmica
Resumo:
LluÃs Ariño, miembro del Grupo de Administración Electrònica de la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE), presenta la interoperabilidad desde el punto de vista de la administración universitaria
Resumo:
LluÃs Ariño, miembro del Grupo de Administración Electrònica de la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE), presenta la seguridad desde el punto de vista de la administración universitaria
Resumo:
Aquest article estudia el documental històric amb la intenció de confrontar alguna de les controvèrsies que han sorgit sobre la idea de la reconstrucció històrica en el camp del cinema i de la televisió. El primer punt plantejat consisteix en l’actualització de la idea proposada per Marc Ferro de que cada pel•lÃcula és un document de mentalitats, partint de dues idees bà siques: primer, que el cinema, a més de ser un document, té una història com a producte artÃstic i segon, que la documentació del passat ha de dur-se a terme sense caure en el que Tzevan Todorov diu els abusos de la memòria. El segon punt té a veure amb el problema de com la història és modificada donada la percepció que tenim de ella des d’un punt particular al present. Finalment, entra en el tema de la ètica amb la intenció de fer front al problema de les limitacions de l’acte de mostrar en un moment històric particular en que aquesta mostra ha estat transformada en una forma de banalització
Resumo:
La present comunicació explica el plantejament innovador d’una assignatura troncal de 3r curs de llicenciatura en Dret a la UdG. Tot i no tractar-se d’una assignatura de Grau, se’n presenta el sistema d’avaluació contÃnua (AC) i les millores docents introduïdes, que poden ser d’interès per a altres estudis en l’à mbit de les ciències socials en general i del Dret en particular. S’aporta una experiència de realització de prà ctiques innovadores en connexió amb una matèria que tradicionalment s’havia enfocat d’una forma teòrica i memorÃstica. El resultat és una millora en el rendiment, èxit i satisfacció de l’alumne, aixà com l’avaluació del professor
Resumo:
Competències Acadèmiques i Professionals Integrades (d’ara en davant CAPI) és un mòdul de 12 crèdits del Grau en Psicologia que es reparteixen de 3 en 3 crèdits al llarg del 1er i 2on semestre del primer curs, el 1er semestre del segon curs i el 1er semestre del 3er curs. El curs 2009-10 hem desplegat 6 dels primers crèdits. Amb la introducció d’aquest mòdul en el pla d’estudis del grau en Psicologia es pretén donar una dimensió més professionalitzadora al perfil de la titulació, atenent de manera particular al desenvolupament de la competència reflexiva com a fil vertebrador dels processos d’aprenentatge
Resumo:
Descripció de l'incorporada en el Prà cticum de Primer de Grau d'Infermeria de l’Escola Università ria d'Infermeria de la UdG i primera valoració de la seva implantació
Resumo:
Experiència d'aplicació de la metodologia de l'aprenentatge basat en problemes (ABP) en l'ensenyament de la semiologia mèdica en alumnes de segon de medicina
Resumo:
L’article presenta l’ús de l’eina del portafoli de l’alumne a l’assignatura d’expressió grà fica als nous graus d’enginyeria. Volem presentar els canvis que s’han realitzat a l’à rea de coneixement per adaptar-se a les assignatures basades en el pla de Bolonya. L’ús del portafoli docent de l’alumne s’ha revelat com un mètode valuós per a l’avaluació continuada, no tant aixà per a l’obtenció de la nota final. Presentem l’estratègia d’aplicació, el cronograma i els resultats obtinguts. Tanmateix fem una crÃtica dels detalls a millorar i els canvis que realitzarem cara als propers cursos. L’objectiu que cerquem els professors de l’à rea és adaptar l’assignatura al pla de Bolonya, assegurant que el treball continuat de l’alumne i el procés d’autoaprenentatge són correctament valorats. Tanmateix cal assegurar que l’estudiant realitzi una tasca d’aprenentatge autònom fora d’aula, que el temps dedicat a la resolució d’exercicis s’adeqüi a la quantitat de crèdits ECTS assignats, i que creixi el paper del professor com a tutor que revisa l’adquisició de competències. Aquesta experiència tendeix a que els estudiants centrin la seva activitat en el portafoli docent
Resumo:
Per aconseguir un aprenentatge significatiu en el concepte d’atenció sanità ria integral sobre el procés de morir ens va semblar interessant utilitzar com estratègia didà ctica el role-playing. Aquesta metodologia afavoreix que els estudiants escenifiquin entrant empà ticament al paper de qualsevol dels personatges simbòlics que es troben en la situació del procés de morir: afectat, cuidador/s, professional sanitari. En aquest marc permet que els estudiants a partir d’una dinà mica de grup identifiquin conceptes, procediments, actituds, valors i normes a partir de la vivenciació difÃcilment assolibles amb d’altres metodologies. En aquesta lÃnia coneixen a fons l’impacte multidimensional que genera una situació de malaltia crònica irreversible i la repercussió en les vides de les persones implicades en el procés. Aquesta experiència didà ctica, provoca un canvi d’actitud en les components cognitives, emocionals o afectives i conductuals. La tècnica del role-playing és una via ideal per incidir en la component afectiva i emocional que en la sessió magistral mostra una enorme complexitat d’identificar i retroalimentar. Aquesta intervenció repercuteix directament en l’aprenentatge i modificació de la conducta i en l’adquisició d’uns continguts apresos des d’una experiència vivencial i grupal. El procés d’estructuració racional de la vivència transfereix a un ensenyament-aprenentatge significatiu
Resumo:
Aquest article presenta el resultat del procés d’implementació del portafoli manual combinat amb el portafoli electrònic, el qual se li donarà el nom de Portafoli mixt, com a estratègia didà ctica inclosa per primera vegada al primer curs de grau dels estudis d’infermeria, concretament en l’assignatura d’anatomofisiologia
Resumo:
L’experiència docent que es presenta a continuació es porta a terme des del curs 04/05 amb els/les estudiants/es d’infermeria matriculats/des a l’assignatura d’Infermeria Materno Infantil de la Diplomatura d’Infermeria que s’imparteix a l’Escola Università ria d’Infermeria de la UdG, i dins el marc de les prà ctiques clÃniques
Resumo:
En diferents assignatures de primer de grau, s’han planificat activitats d’aprenentatge que tenen com a finalitat fer reflexionar a l’estudiant sobre com aprèn a partir d’un conjunt de preguntes relacionades amb: com es planifiquen, com fan el seguiment o la regulació de la posada en prà ctica d’allò que han planificat i com avaluen al final els resultats aconseguits. I, a més, que siguin capaços d’aplicar aquest esquema d’actuació en qualsevol de les activitats d’aprenentatge que se’ls plantegi (activitats de laboratori, exercicis de classe, activitats de sortida de camp, exà mens, ...). En realitat, es tracta d’aconseguir responsabilitzar l’estudiant del seu aprenentatge, requeriment imprescindible per a la seva autonomia
Resumo:
El perÃode de prà cticum dels estudiants de Mestre/a (Infantil i Primà ria, en aquest cas) deixa marge a tot tipus d’iniciatives que enforteixin els vincles entre la universitat i el món laboral – facultat i escoles- i projectes de recerca que han de repercutir en la millora de l’ensenyament/aprenentatge dels practicants, dels mestres de les escoles i dels docents de la facultat. En el marc del prà cticum 08-09 a l’escola la Draga de Banyoles, es van donar les condicions necessà ries perquè els projectes de prà cticum de les alumnes fossin alhora provatures d’investigacions innovadores: hi havia una practicant per a cada curs de P-3 (infantil) a 2n de Primà ria; hi havia un equip de mestres-tutores amb ganes d’investigar (constituïdes com a ICE). Els à mbits de recerca van ser dos: els gestos (didà ctics) dels professors i les tècniques per analitzar-los; les noves formes de lectura i escriptura