Aprenentatge interactiu a través de l'experimentació: un laboratori virtual de psicologia bàsica

El Laboratori Virtual de Psicologia Bàsica (LVPB) és una eina que pretén aprofitar les noves tecnologies per donar un nou enfocament al procés d’aprenentatge dels processos psicol��gics bàsics. Amb el LVPB s’acompanya a l���estudiant en un recorregut a través d’experiments que s’han convertit en cl��ssics de la Psicologia Cognitiva amb l���objectiu d’assolir coneixements relacionats amb els processos cognitius a partir de la pròpia experiència. La plataforma conté experiments provinents de l���estudi de l���atenció, l���emoció, el llenguatge, la memòria, la motivació, el pensament i la percepció

L'Esgl��sia de Santa Helena de Rodes: recerca arqueol��gica i restauració arquitectònica

Descripció de l���estudi arqueol��gic i la restauració arquitectònica de l���Esgl��sia de Santa Helena o Santa Creu de Rodes realitzats a principis dels anys 90

Presa de possessió de la rectora Anna M. Geli

Parlament de la rectora en l'acte de presa de possessió, on es parla sobre la situació de la universitat al seu 18è aniversari i on s'anomenen alguns dels objectius del proper mandat

Noves dades sobre el sindicat remença de 1448 [Ressenya del llibre El sindicat remença de l'any 1448, de M. Mercè Homs Brugarolas]

L'Ajuncament de Girona ha publicat un nou volum de la col���lecció Documents de l'Arxiu Municipal, el número 11, fent realitat un dels objecrius que van inspirar el naixement d'aquesta extraordinària col���lecció: posar els documents històrics de la ciutat a l'abast dels investigadors i els ciutadans interessats

La Cultura de la caritat: inventari dels béns de l'Hospital de la Seu (Girona, 31 de gener 1342)

L'any 1342 el rector de l'Hospital de la Seu de Girona, Pere Miquel, encarrega la redacció d'un inventari detallat dels béns d'aquesta institució, relació que s'acompanya de la valoració d'aquests per a un possible encant o subhasta pública; el seu càrrec, nomenat pel capítol catedralici, l'obliga a vetllar per la conservació d'aquests béns. És per aquest motiu que ordena aquesta escripturació davant notari i testimonis: registra el patrimoni moble i immoble de l'hospital i jura davant els Evangelis guardar- lo i mantenir-lo fins que s'esgoti el seu mandat; promet protegir aquestes possessions dels actu malorum hominum i respondre de qualsevol pèrdua. [...]

L'Escriptura en pergamí, el record d'una època [Ressenya del llibre El fons municipal en pergamí de l'antiga universitat de Lloret de Mar, de Margot Pons i Espo]

Sota els auspicis de la col��lecció Es Frares, l'Ajuntament de Lloret de Mar vol recopilar i salvaguardar els testimonis de la història de la vila amb la intenció de fer arribar aquest patrimoni cultural construit al llarg de generacions a la seva població. Prova d'aquest interés són les anteriors publicacions com "La bòbila romana de Fenals (Lloret de Mar)" o el que es presenta en aquesta ocasió, El fons municipal en pergamí de l'angiga universitat de Lloret de Mar

L'Herència dels castells medievals [Ressenya de les Actes del Congrés Els castells medievals a la Mediterrània nord-occidental]

L'edició de les Actes del Congrés "Els Castells Medievals a la Mediterrània nord-occidental" sorgeix d'un objectiu clar i concís que els mateixos coordinadors del congrés, celebrat a Arbúcies entre els dies 5 i 7 de març de 2003, expressen en la introducció: que aquestes actes siguin "una publicació de referència per a la investigació emergent dels castells a Catalunya"

Entorn del projecte de "l'obra nova" del Palau de la Generalitat. El Memorial de 1603

Quan el 1602 els diputats ordenen una nova visura de les obres d'ampliació del Palau de la Generalitat, s'està de fet qüestionant la primitiva traça de Pere Blai. Hom posa en joc tot un seguit de categories, d'acord amb un nou estil visual d'arrel renaixentista que prima la mirada. En són requeriments: els costos econòmics, la visualització de l'edifici –valor de la imatge d'acord amb una intencionada representació del poder civil��� i la seva individualització en el teixit urbà –d'aquí, el propòsit d'alliberar l'espai d'una plaça. El Memorial de 1603 s'insereix en una llarga i intricada seqüència. El document, d'interès pel cabal intrínsec d'informació projectual i constructiva, ho és també per a l'exegesi del model cl��ssic, del seu grau de comprensió i utilització al llindar del segle XVII en l'àmbit del Principat

L'Evolució recent del paisatge a l'Alt Empordà a partir de l'anàlisi en els canvis d'usos i cobertes del sòl (1950-2000)

L'objectiu d’aquesta comunicació és fer una síntesi del treball de recerca “Processos de canvi ambiental recent a les àrees rurals mediterrànies” realitzat per un equip d’investigadors de la Universitat de Girona i de la Universitat Autònoma de Barcelona entre els anys 1997 i 2000. El treball fou publicat l���any 2002 per la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial i l���Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona sota el títol de "Canvis socioambientals a l���Alt Empordà (1950-2000). Natura i història en l���evolució recent del paisatge altempordanès". La seva fita fonamental fou la de proporcionar una explicació detallada del recent canvi socioambiental (1950-2000) a les àrees rurals mediterrànies, prenent com a exemple el gradient muntanya, transició, plana i litoral de la comarca de l���Alt Empordà. En aquesta comunicació es presenta especialment una part d’aquest treball, la dedicada a l���anàlisi dels canvis en els usos i les cobertes del sòl en cada un dels sectors diferenciats a la nostra àrea d’estudi (muntanya, transició, plana i litoral)

Les Unitats de paisatge geogràfic a l'entorn de Figueres i els reptes de la seva gestió al llindar del segle XXI

L���any 2001, la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona va rebre l���encàrrec de l���Ajuntament de Figueres d’analitzar les característiques de l���espai no urbanitzat del municipi i voltants immediats, sobretot des de la seva perspectiva paisatgística i del medi natural. Aquest encàrrec s’emmarcava dins dels estudis previs a la revisió del Pla general d’ordenació urbana de Figueres. El resultat fou la confecció del document que porta per títol: “Estudi del medi natural i del paisatge geogràfic de Figueres”. Per mitjà d’aquesta comunicació, es volen oferir els resultats més rellevants als quals s’arribà llavors. Es farà un cop d’ull a les unitats de paisatge geogràfic del municipi de Figueres identificades en el treball, quines són les seves característiques, els seus potencials però també les seves amenaces. El document havia de ser una eina que ajudés a incorporar, adequadament, els valors que apleguen aquests paisatges i espais a l���ordenació futura del municipi. D’aquí que, al text, s’acabin proposant algunes l��nies d’actuació per a millorar-ne la seva gestió, sobretot des del punt de vista urbanístic

La Geografia pol��tica en Vidal de la Blanche: la France de l'Est

En 1979 Y. Lacoste a publié dans la revue "Hérodote" un article surprenant intitul�� "A bas Vidal ... Viva Vidal" qui exhumait la dernière œuvre de Vidal de la Blache: La france de I'Est (Loraine-Alsace) (1917). Dans cet article, Lacoste faisait l'éloge de certains aspects économiques, sociaux et surtout géopolitiques, non traités dans le traditionnel modèle vidalien. Nous tenterons d'approfondir dans cet essai l'une des questions qu'a induite l'article de Lacoste, a savoir la place qu'occupe la Géographie Politique dans l'école vidalienne. Les différents travaux et actions des disciples de Vidal ont fait preuve d’un grand intérêt pour la Géographie Politique en abandonnant provisoirement le schéma descriptif prope à la géographie régionale française. À la fin de la première guerre mondiale, le probl��me frontalier de l'Alsace-Loraine devient l'axe central de La France de I'Est; On a fait ressortir les él��ments géopolitiques de cette œuvre a fin de démontrer que l'aspect géopolitique de l'école vidalienne est méconnu

Una Nova estació de treball per a l'autoaprenentatge de la traducció audiovisual en l���EEES

En aquest article presentem, en primer lloc, una panoràmica general de l���oferta de formació en traducció audiovisual a la universitat (apartat 2) per tal de fer evident la importància creixent d’aquests estudis i per contextualitzar l���entorn on es genera la necessitat d’una eina com la que presentem. A continuació, exposem de manera global l���objectiu del projecte com també les fases previstes (apartat 3), per detallar a continuació la feina feta fins ara (apartat 4) i les fases pendents de desenvolupar (apartat 5). Les conclusions i possibles perspectives de futur clouen aquest article (apartat 6). En resum, esperem presentar una eina innovadora encara en construcció que afavorirà l���aprenentatge autònom de la traducció audiovisual, en sintonia amb la filosofia docent del nou EEES

La Formació en literatura infantil, un projecte incardinat en l'entorn cultural. Perspectives didàctiques en entorns culturals

Com és sabut, l���ensenyament de la Literatura Infantil i Juvenil als futurs docents acostuma a basarse en dos pols: aprenentatge teòric i pràctica d’aula. Tot sovint, aquest ensenyament no té gaire en compte l���oferta que l���entorn destina a infants i joves, ni tampoc la importància que la comunicació virtual està adquirint per a les noves generacions de mestres que formem

Natura i història en la creació dels "paisatges de l'aigua" a la plana de l'Alt Empordà

L���objectiu d’aquest article és fer una aproximació al procés històric de creació dels anomenats “paisatges de l���aigua” a la plana de l���Alt Empordà. En primer lloc, es presenten els principals elements que configuren els paisatges de l���aigua a la plana (els rius, les rieres, els aiguamolls, els estanys, les sèquies, canals de regadiu, etc.). A continuació, s’analitza el procés històric de creació dels paisatges de l���aigua a la plana de l���Alt Empordà a través d’un discurs que s’ha simplificat en dues grans etapes: una llarga etapa caracteritzada per la lluita mantinguda per la societat altempordanesa contra l���aigua i, una segona etapa, molt més recent, on els esforços d’aquesta societat es concentren en l���obtenció d’aquesta aigua. Per últim, s’analitza en detall aquest procés a partir del cas concret del paisatge configurat per les closes

Lluita per l'aigua i contra l'aigua

A les Gavarres i als territoris circumdants, el paisatge reflecteix una cultura ancestral d'aprofitament de l'aigua