542 resultados para Cartografia -- Ensenyament universitari
Resumo:
En aquest treball sanalitza quin ha estat ls de les proves dautoavaluaci accessibles a la plataforma docent de la Universitat de Girona per part dun total de quatre-cents setanta estudiants matriculats en tres assignatures dels estudis dEnginyeria Tcnica Agrcola, especialitats Indstries Agrries i Alimentries i Explotacions Agropecuries, de lEscola Politcnica Superior al llarg dels darrers cinc cursos acadmics. Les proves dautoavaluaci plantejades eren del tipus resposta tancada i la seva resposta era voluntria ja que la realitzaci de les proves no intervenia en el cmput de la qualificaci final de lassignatura. De tota manera, en les activitats davaluaci de les diferents assignatures, que consistien fonamentalment en exmens parcials i finals, hi havia una part de qestions amb un format similar al de les preguntes disponibles en la plataforma docent. Sha observat que els alumnes que responien les proves dautoavaluaci es presentaven ms als exmens i aprovaven ms les assignatures que els que no accedien a la intranet docent per a respondre les qestions disponibles. Malgrat aix, hi ha un nombre important dalumnes que no realitzaven aquestes proves, probablement perqu no puntuaven per a la qualificaci final de les assignatures
Resumo:
Ante la oportunidad de cambio en la docencia que la Universidad Espaola est ofreciendo a sus profesores dentro del nuevo Espacio Europeo de Educacin Superior y dentro de la asignatura de Gnesis de suelos o Geologa (Escuela Tcnica Superior de Ingenieros agrnomos de la Universidad Politcnica de Valencia) se encuadra la presente comunicacin que pretende ofrecer una visin de la posible combinacin de dos pilares bsicos en el aprendizaje de modo activo de los alumnos: la autonoma y la tutorizacin. La enseanza universitaria del futuro debe desarrollarse sobre dichos pilares con un aumento del trabajo autnomo por parte de los alumnos, los cuales son conocedores en todas las etapas de su aprendizaje. Debido a esto los profesores pasan a un segundo plano, como una figura simblica de "gua", consiguiendo una mejora de los resultados de aprendizaje e implicacin y motivacin de los alumnos en la asignatura de gnesis de suelos. Las metodologas activas y nuevas tecnologas (TIC's) favorecen la fluidez entre alumno y profesor en el proceso de aprendizaje y ayudan tambin a mejorar los resultados de dicho proceso, obtenindose una mejora cualitativa y cuantitativa en la calidad de la enseanza universitaria. El uso de material educativo, junto nuevas plataformas de transferencia de conocimiento, la implantacin de tareas sobre las cuales aplicar los conocimientos adquiridos y una evaluacin correcta que permita evaluar el grado de conocimiento in situ" para subsanar los errores y problemas, son los puntos de innovacin expuestos en el presenten documento, siendo stos, sobre los cuales se apoya el trabajo autnomo y la tutorizacin para obtener resultados ptimos evaluables en el proceso de aprendizaje en el entorno universitario. Estas innovaciones, as como la necesidad de restructuracin de crditos en base a las nuevas directrices europeas (tenindose en cuenta las horas de trabajo del alumno en su casa) son los principales aspectos junto con la excelencia docente y el nimo por ensear a aprender, los motivos que han motivado a los profesores de la asignatura a adecuarla a las nuevas metodologas docentes que deben de favorecer la insercin de la Universidad Politcnica de Valencia en el Espacio Europeo de Educacin Superior
Resumo:
Per la importncia de l'rea de les competncies en l'educaci superior europea i amb l'objectiu d'adaptar-les a la Declaraci de Bologna, el nostre grup de treball va decidir fa dos anys testar i avaluar-les, realitzant un estudi a estudiants amb l'objectiu de conixer ms a fons la situaci actual daquestes competncies. Aquest anlisi s necessari per aconseguir dissenyar una base de competncies universitria el ms correcte possible. Aquest article reflecteix l'anlisi i l'evoluci de competncies en Gesti de Projectes utilitzant una aplicaci informtica anomenada Cycloid, participant estudiants de primer curs d'Enginyeria en Industries Agroalimentries i Explotacions agropecuries i Enginyeria del Disseny Industrial i Desenvolupament de Producte de l'Escola Politcnica Superior de la Universitat de Girona. El propsit d'aquesta eina d'avaluaci de competncies anomenada Cycloid (TIC) es basa en una aplicaci que ens ajuda en el procs d'avaluaci de trenta competncies concretes, personals i socials que poden ser distribudes en sis grans grups. Aquest model, identifica una feina genrica en gesti de projectes, com una persona pot preparar-se per planificar, organitzar, dirigir i avaluar treballs complexos o projectes que requereixen una interacci slida i freqent amb un altre grup de gent per planificar tot el projecte. En aquestes circumstncies, els estudiants sn adequats per avaluar els projectes personals i en termes generals, els estudis com a projecte. Al final, compararem diferents perfils d'estudiants en termes de situacions de treball i / o estudis. L'objectiu d'aquest anlisi s millorar la qualitat de l'educaci utilitzant el coneixement adquirit a travs de les competncies individuals. El nostre propsit s obtenir resultats que ens indiquin quina s la situaci actual i que s el que els alumnes voldrien millorar amb el temps (en gesti de projectes). Els estudiants, obtindran un ttol i un nivell d'aprenentatge quan demostrin coneixement implcit dels seus estudis. Actualment, tamb han de demostrar un coneixement explcit a travs de les competncies. Aquesta avaluaci individual descobrir en qu els estudiants estan ms ben posicionats. Aquesta informaci, ens ser til en el moment d'elaborar un nou ensenyament i objectiu de mtodes d'ensenyament. Al mateix temps, donar una informaci important pels professors i universitats en termes de competncies individuals i de grup
Resumo:
En el marc de ladaptaci dels estudis universitaris a lEspai Europeu dEducaci Superior i a partir del procs de Bolonya, es configura un disseny de canvi estratgic per crear un espai com de reconeixement de lensenyament-aprenentatge, en qu professors i alumnes participen i elaboren amb lobjectiu daconseguir respostes professionals a les demandes i necessitats socials del nostre entorn. Des daquesta perspectiva fa 4 anys lescola dinfermeria va introduir laprenentatge basat en problemes (ABP o PBL) com a impuls per contemporaneitzar la metodologia tradicional aconseguint uns resultat excellents. En aquest punt i amb lobjectiu de desplegar, complementar i millorar lestratgia didctica es proposa implementar i avaluar la sessi plenria a fi i efecte dincorporar un element addicional i finalista de lABP, en el qual estudiants i professors puguin objectivar i ser testimonis de la consecuci dels objectius i el tractament dels continguts treballats en les sessions tutorials de cadascun del grups i cursos respectivament. La inclusi de la sessi plenria permetr crear un context dexposici com, obert i interdisciplinari favorable per la discussi dels continguts treballats en cadascun dels objectius que integren el cas. Amb la sessi plenria, la construcci del coneixement s compartida pel grup, ja que sha adquirit en les sessions tutorials prvies de lABP. La importncia de la interacci no rau exclusivament en la dimensi comunicativa sin que a ms suposa la mediaci per lestructuraci de la dimensi cognitiva. El total de la mostra destudiants correspon a 297 estudiants, 71 dels quals sn de primer curs, 79 de segon curs i 147 de tercer curs . Cal incidir que el tercer curs ha participat en dues sessions plenries al primer semestre i per tant shan valorat les dues ( n=74, primera sessi i n=73, segona sessi). En quant a la mostra de professors assistents a la sessi plenria correspon a 15 professors, repartits en els 3 cursos acadmics. En virtut dels resultats sobserva que lexperincia de la sessi plenria genera lescenari idoni per la comunicaci i expressi verbal dels i entre alumnes el que suposa una oportunitat excepcional per consolidar i incorporar nous coneixements aconseguint un aprenentatge significatiu i consistent. Com a conclusi, considerem convenient continuar apostant pel manteniment de la sessi plenria, ara b, a fi doptimitzar el seu resultat, cal valorar en profunditat els punts forts i febles detectats tant pels professors com pels estudiants i realitzar els canvis pertinents
Resumo:
Ensenyar a participar s instruir els futurs professionals a viure amb una visi crtica sobre el mn i a pensar en la feina de larquitecte no solament des del punt de vista de la tekne sin tamb des del punt de vista tic i moral: disciplina que ensenya les regles que han de dirigir lactivitat lliure de lhome. Des de linici del segle XX diversos autors amb diversos punts de vista sobre la pedagogia van assenyalar la importncia daprendre a partir dactivitats (la tekne), aspecte que comporta la idea duna major participaci i coordinaci (element tic) de lalumnat. De fet, ladaptaci de la Universitat espanyola a lespai europeu densenyament superior, segons el Conveni de Bolonya de 1999, no noms significa un canvi tcnic pel que fa al clcul dels crdits i la seva distribuci, sin que comporta sobretot i aquest s laspecte ms interessant i suggeridor daquest procs lanomenat canvi cultural, en qu tot el cos docent ha dimplicar-se per tal daplicar el nou model en el qual lelement tic, que comporta un actitud critica i responsable, de lensenyament assumeix ms protagonisme. Model que hauria destimular la implicaci critica de lalumnat i el desenvolupament cooperatiu dun pensament cientfic elaborat des de lautonomia personal
Resumo:
La Infermeria s una professi eminentment prctica que requereix una formaci terica de qualitat. Histricament, els diferents plans destudi han fet mfasi en ambds aspectes, laprenentatge teric i el prctic. Amb ladequaci a lEEES, els estudis de Grau re-dissenyen i reforcen els programes docents per a qu lestudiant desenvolupi les habilitats, actituds, coneixements i valors imprescindibles per assolir les competncies necessries per la seva futura prctica professional. En aquest nou marc, les prctiques adquireixen un major protagonisme com fil conductor del currculum. Per garantir que les prctiques clniques asseguren la formaci dels nostres estudiants, la tutoritzaci continuada s fonamental. El professor/a o tutor/a de prctiques s el professional que vetlla perqu aix sigui. LEUI Sant Joan de Du, adscrita a la Universitat de Barcelona, contempla la tutoritzaci com una prioritat del seu projecte educatiu. Durant les prctiques clniques la tutoritzaci s directa i individual per a cadascun dels estudiants. Cada estudiant t assignat un tutor/a de prctiques. El tutor/a de prctiques tutoritza lestudiant in situ, parla amb ell o ella i amb els professionals que lensenyen. Aquesta tutoritzaci ens permet una avaluaci continuada i formativa perqu orientem, corregim, donem suport i facilitem que lestudiant vagi assolin els objectius i competncies proposats per a cadascun dels practicums de manera progressiva. Per garantir leficcia del sistema, durant els darrers anys hem incorporat eines pedaggiques per a la millora de la qualitat de les prctiques clniques dels nostres estudiants. Primerament hem format als nostres professors/es tutors/es. Tamb hem posat en marxa dues activitats formatives que, per una part, complementen el treball realitzat per lestudiant durant totes les prctiques clniques i, per laltra, milloren la seva tutela. Es tracta del Diari Reflexiu de Prctiques i del Portafoli de Prctiques. Finalment, hem fet una revisi de tots els instruments davaluaci. Lobjectiu daquesta comunicaci s presentar lexperincia de lEscola Universitria Sant Joan de Du en la formaci prctica dels estudiants, fent especial mfasi en el tutelatge de laprenentatge clnic i en els instruments pedaggics que posem en prctica per adequar els estudis dInfermeria als requisits de lEspai Europeu dEducaci Superio
Resumo:
El fundamental propsito de los docentes de la asignatura de primer curso Introduccin a la Arquitectura de la Escuela Tcnica Superior de Arquitectura de A Corua es la de la generacin de la aficin necesaria, y tantas veces olvidada, de todo buen estudiante y futuro profesional. La implicacin de ste en la materia de un modo genrico, no especializado; a modo de primer acercamiento general a los contenidos de los estudios que inicia, obliga a la bsqueda y utilizacin de todas cuantas herramientas sean necesarias para la consecucin de nuestros objetivos. Durante los ltimos cursos hemos trabajado la utilizacin de blogs como recurso enormemente til para no slo conseguir el acercamiento del alumno -en las primeras fases de la experiencia descritas en convocatoria previa de este mismo foro univest08-, sino incluso para hacerlo partcipe en calidad de autor, diluyendo las limitaciones de la clase presencial y apostando por hacer del tiempo no presencial un tiempo que ha de ser rentable para la consecucin de nuestros objetivos. A modo de ensayo, de cara a la inminente implantacin del nuevo ttulo de grado, nos ha preocupado el control, la evaluacin y la medida de nuestros actos, para lo que se ha jugado tanto a no vincular al proceso a la totalidad de grupos como a evaluar a uno de los grupos implicados de forma externa gracias a una docente e otra asignatura. A da de hoy, podemos afirmar que las herramientas web 2.0 en general, y los blogs en particular se han convertido en la ms til de las oportunidades para la generacin de aficin en nuestros alumnos
Resumo:
El alumno percibe una gran diferencia entre la educacin secundaria y la educacin universitaria al comenzar sus estudios de grado. Los programas de orientacin que ayudan a afianzar la integracin social y acadmica de los alumnos de nuevo ingreso contribuyen a evitar el abandono de los estudios iniciados en un centro universitario. La Facultad de Informtica de la Universidad Politcnica de Madrid (FI-UPM) cuenta con cuatro aos de experiencia en la implantacin de un programa de mentora para la orientacin y acogida de alumnos de nuevo ingreso, contribuyendo, junto a otras medidas, a una disminucin notable de la tasa de abandono. Este bagaje ha permitido la definicin de un Plan de Orientacin y Acogida para el nuevo ttulo acorde con el Espacio Europeo de Educacin Superior (EEES), que incluye tres acciones de carcter complementario. En primer lugar, el Proyecto de Inicio para Alumnos de Nuevo Ingreso, el cual combina los aspectos de orientacin y acogida con la realizacin de un proyecto en equipo en los primeros cuatro das del curso que permite la evaluacin de las competencias de trabajo en equipo y presentacin oral. En segundo lugar, el Plan de Accin Tutorial tiene como objetivo orientar al alumno a lo largo de toda la carrera universitaria, en especial en lo referente a la matriculacin, para aumentar la eficiencia del alumno en los crditos superados frente a los matriculados. Como tercera accin, el Proyecto Mentor se complementa con las dos anteriores al proporcionar una orientacin entre iguales, la cual tiene que acomodarse a las nuevas condiciones en las que se desarrollan los planes de estudio acordes al EEES
Resumo:
Lexperincia formativa que presentem a continuaci sha dut a terme el curs acadmic 2008-2009, en lmbit de la formaci inicial de mestres deducaci infantil, amb un grup destudiants de 1er i en el marc de lassignatura Didctica General i Atenci a la Diversitat (DGAD), de carcter troncal, obligatria i anual. Per dur-la a terme hem comptat amb la collaboraci de mestres en actiu de lEtapa dEducaci Infantil de dues escoles de Sant Andreu (La Maquinista i Eullia Bota), a partir de la creaci duna comissi mixta de treball entre Universitat i Escoles. Aquesta experincia ens ha facilitat la incorporaci destratgies de prctica reflexiva a partir de la participaci directa dels estudiants en entorns daprenentatge propis de lexercici docent, les aules deducaci infantil. La intervenci dels nostres estudiants ha estat possible grcies a lorganitzaci i planificaci curricular de les escoles en diferents espais i ambients daprenentatge que han perms un treball collaboratiu entre mestres, estudiants i professorat. El resultat daquesta experincia ha resps a lobjectiu com dimplimentar noves metodologies per a contribuir a la millora de lacci docent a travs de la participaci conjunta de dos collectius: universitat i escola
Resumo:
Amics i amigues de lectura s una experincia daprenentatge servei en la que alumnes de lassignatura de Teoria de lEducaci de les Facultats de Pedagogia i Formaci del Professorat de la Universitat de Barcelona ajuden a millorar la competncia lectora i a gaudir llegint a alumnes de diferents centres de Primria i Secundria. Lexperincia es realitza en collaboraci amb el programa xit del Consorci dEducaci de Barcelona i el projecte Una altra lectura de la Fundaci Adsis
Resumo:
La comunicaci t lobjectiu de reflexionar sobre els avantatges (possibilitats, punts forts) - inconvenients (limitacions) de laprenentatge basat en problemes (en endavant ABP) a partir de la presentaci de dades dun estudi que tenia el propsit danalitzar la valoraci que feien estudiants de cinqu de psicologia desprs de participar en una sessi dABP. La literatura existent sobre el tema ressalta aspectes positius com laugment de la motivaci i lopini favorable dels estudiants o el foment de les competncies professionals, com el treball en equip o la resoluci de problemes. No obstant, tamb shan assenyalat limitacions o aspectes negatius com el fet que lABP no prepara suficientment els estudiants en les proves tradicionals de medicina dels Estats Units o el fet que pot ser excessivament estressant per estudiants i professors ja que suposa ms treball i dedicaci. La comunicaci examina un estudi realitzat a partir de respostes, quantitatives i qualitatives, de 67 estudiants de cinqu de psicologia que responien un qestionari elaborat per locasi desprs de participar en una sessi dABP. Es conclou que els estudiants perceben ms avantatges que inconvenients, essent lABP permet discutir amb els companys/es, a partir de casos prctics, arribant a conclusions i a la posada en com els trets ms valorats. No obstant, els estudiants ressalten el fet que lABP requereix ms temps, ms coneixements previs i la dificultat de treballar en grups nombrosos com aspectes negatius. La comunicaci pretn reflexionar sobre els pros i contres de dita estratgia densenyana i aprenentatge a travs de la percepci dels propis estudiants. Es suggereix que s absurd comparar lABP amb metodologies tradicionals ja que pressuposen objectius, interessos i processos densenyana-aprenentatge substancialment diferents. Si, per, que resulta ms interessant posar a la llum i discutir la manera de com superar, en el cas que es pugui, les limitacions que presenta lABP com, per exemple, la dificultat de treballar amb grups nombrosos
Resumo:
Una de las metas del Espacio Europeo de Educacin Superior (EEES) es que el estudiante sea el centro del proceso de enseanza y aprendizaje. Para alcanzarla, es necesario implicarlo en ese proceso con vistas a que adquiera un grado suficiente de autonoma. A lo largo de los dos ltimos cursos, planificamos nuestra docencia en torno a dos ideas: 1, formar un equipo docente para trabajar de manera coordinada; 2, promover en nuestros alumnos el inters y la curiosidad por aprender. Estos dos grandes objetivos generales los explicitamos en los que se proponen a continuacin: cortar la dependencia del profesor, facilitar el desarrollo de un pensamiento propio, promover la discusin y el intercambio de opiniones (trabajos en grupo, debates, etc.), utilizar diversas fuentes de informacin con un criterio selectivo, superar estrategias de aprendizaje estereotipadas y mecnicas que van en contra de estos principios (considerar al profesor como nica fuente de informacin, trabajos que son un mero acopio de datos, apuntes de clase como nico material de estudio, etc.)
Resumo:
Lexperincia que presentem implica introduir, a lassignatura anual de primer curs dels estudis de mestre, Psicologia de l'educaci i del desenvolupament en l'edat escolar, amb 87 estudiants, de lespecialitat de primria i musical, matriculats el curs 2008-2009, laprenentatge cooperatiu, com a metodologia didctica, i lavaluaci continuada, amb ls del portfoli daprenentatge del grup cooperatiu, com a instrument pel seguiment i millora del procs daprenentatge grupal i individual, amb les ajudes contingents del docent. Els objectius concrets que perseguem amb la nostra experincia eren: Aconseguir una major implicaci de lestudiant en el seu procs daprenentatge i en el dels companys, entenent que la seva participaci activa s insubstituble pel procs de construcci del coneixement. Partir dels coneixements previs dels estudiants i utilitzar-los durant el procs de construcci de coneixement, ja que sn lelement clau amb els que ells llegeixen i interpreten els nous continguts daprenentatge. Possibilitar i propiciar la construcci dels coneixement a partir de lintercanvi, del dileg amb un mateix, amb els companys (en parelles, en petit i gran grup) i amb el docent. Dotar el coneixement de funcionalitat: Aplicar, el contingut daprenentatge construt, a casos que ens acostin a la realitat professional vinculada als estudis. Construir xarxes de coneixement: Fer sempre present, en cada nova situaci, all que hem aprs anteriorment. Assumir la responsabilitat personal i individual, que queda reflectida en el portfoli amb les tasques daprenentatge/avaluaci individuals i grupals. Transformar el paper del docent de transmissor a discutidor, matisador, interrogador, aclaridor. Acompanyar a cada estudiant en el seu procs daprenentatge: amb continus feedbacks i oferint-los noves oportunitats per aprendre i millorar. Augmentar la motivaci de lestudiant per laprenentatge amb les diferents actuacions assenyalades en els objectius precedents. Promoure el desenvolupament de competncies tal com: lanlisi de la realitat, a travs de coneixements disciplinars, adquirir habilitats en les relacions interpersonals, estratgies daprenentatge, etc
Resumo:
La implicacin de los alumnos en la Universidad se considera desde la perspectiva de la participacin activa en el proceso de su aprendizaje. El aula se considera un entorno dinmico dentro del cual se debe producir el aprendizaje y se deben proporcionar las bases que faciliten los procesos de aprendizaje posteriores. El marco de actuacin se propone que sea el de tcnicas grupales como la Dinmica de Grupo y el T-group. Los procesos facilitadores del aprendizaje se proponen que sean mediante la provocacin de insight y catarsis. El marco terico se considera desde la Neurosociologa, y los aspectos ontolgicos, el alumno como sujeto y objeto, y epistemolgicos, en cuanto a la relacin del alumno como sujeto, con el entorno y con el objeto, se consideran desde la propuesta del paradigma Neuro-cuntico. El objetivo es facilitar y considerar la adquisicin del conocimiento terico-prctico, segn las caractersticas personales de cada alumno, orientado a los alumnos de cualquier rea de Conocimiento, especialmente a los de Ciencias Humanas, Jurdicas y Sociales, porque su objeto de estudio es el ser humano y los aspectos relacionados con su Cultura. Los conceptos que se trabajan principalmente son los relacionados con el objeto (observado) y sus caractersticas; el sujeto (observador) y sus caractersticas; la relacin sujeto-objeto, y la influencia que tienen los contenidos mentales de los alumnos, como sujeto, en la observacin de los hechos. La aplicacin de este programa ser al inicio del perodo en el que se tratan aspectos relativos a la metodologa, los conceptos tericos y las caractersticas del conocimiento
Resumo:
En aquesta comunicaci presentem lexperincia de lassignatura Desenvolupament psicomotor de la titulaci de Mestre dEducaci Infantil. Primerament, sexposa la metodologia, les dinmiques dintervenci i els criteris davaluaci emprats per tal de donar a lalumnat una formaci reflexiva que sadeqi al que ser la seva realitat professional. Formar mestres capaos de promoure el desenvolupament de persones a partir de la relaci educativa, vol dir formar professionals competents, capaos de saber aprendre a aprendre, de saber fer, ser i estar en relaci amb altres. Per tal de donar resposta a aquesta necessitat de formaci global del nostre alumnat, descriurem de manera detallada com es va organitzar lassignatura. Finalment, es dona compte de la valoraci de la posada en prctica daquesta metodologia des del punt de vista de lalumnat i del professorat
