De la recerca a l'aula: treball en xarxa universitat-escola

Aquesta comunicació parteix de l’anàlisi dels resultats del projecte d’Innovació Docent Vers un aprenentatge reflexiu: competències professionals en la formació inicial dels mestres, finançat pel bienni 2007/09 del Vicerectorat de Docència de la Universitat de Lleida i dissenyat per a incidir en les matèries de dos de les àrees d’especialitat (Educació Física i Llengües Estrangeres) de les titulacions de Mestre de la Facultat de Ciències de l’Educació. L’esmentat projecte té com a finalitat fomentar, des del treball col·laboratiu, la relació entre la formació inicial dels mestres i la pràctica professional desenvolupada en els centres públics d’Educació Infantil i Primària i posar en contacte a l’alumnat amb projectes de recerca que s’hi relacionen i que s’estan duent a terme des de diferents centres universitaris

Hermen Anglada-Camarasa: De Barcelona a París, 1871-1904

Estudi d’un període concret de l’artista català Hermenegild Anglada-Camarasa, els anys1871-1904. Són els anys de formació de l’artista a Catalunya, passant per Barcelona, Arbúcies i Vilanova i la Geltrú. També viatja a París i continua la formació allà, on contacta amb moviments artístics europeus i internacionals, es consolida la seva figura i comença a tenir força reconeixement a nivell internacional

Visitas fuera del aula en historia moderna y de América: el trabajo del alumno

Entre las clases prácticas que se ofrecen a los estudiantes universitarios de Historia son ya habituales el comentario de textos (documentos impresos o manuscritos; grabados y fuentes iconográficas; cartografía; tablas y gráficos), la iniciación en la investigación histórica (sobre documentación de archivo) y la visita a destacados monumentos. Esta última iniciativa viene siendo muy frecuente en los últimos años en los estudios de Historia de la Universidad de Granada, bajo diversas modalidades, ya se trate de yacimientos arqueológicos, archivos donde se contemplan documentos sobresalientes o monumentos singulares, en definitiva, la riqueza del entorno

El Uso del libro de texto en el aula de historia de segundo de bachillerato

No cabe duda que los materiales curriculares influyen en la práctica profesional de los docentes (López, 2007), pero no todos tienen el mismo peso. Como muy bien señalaba Marcelo (1987), de todos los recursos del currículo disponibles el libro de texto es el que ejerce una mayor influencia en los profesores, sobre todo a la hora de tomar decisiones respecto a la planificación. Tanto es así, que Apple (1992: 5) llega a afirmar que “los libros de texto contribuyen a establecer los cánones de verdad”

Qu’est-ce qui caractérise une pratique innovante pour l'apprentissage de l'histoire? Quelques réflexions à partir d’expériences de formation initiale en didactique de la discipline

Le rapport entre la recherche en didactique des disciplines scolaires et la notion d’innovation mérite d’être interrogé. Quelles sont en effet les finalités de ladite recherche? Visent-elles en priorité une mise en perspective analytique des programmes et des ressources scolaires? Une meilleure connaissance des pratiques effectives au sein de la classe? Ou bien une meilleure perception des processus qui aboutissent aux apprentissages des élèves? Cherchent-elles à produire des états des lieux substantiels ou à encourager l’innovation et l’évolution des pratiques? Et si c’était le cas, dans quelles perspectives et selon quels critères? En effet, comment définir et identifier une pratique innovante dans la classe? Répondre à ces différentes questions conduit le chercheur, et le praticienchercheur qui intervient dans la formation des enseignants, à orienter ses travaux dans une direction donnée, mais aussi à les situer par rapport à des questions vives qui touchent sa discipline et qui impliquent l’exercice d’une responsabilité sociale au coeur de son expertise, loin de toute velléité de s’enfermer dans une tour d’ivoire

La Estilística de Dámaso Alonso, Amado Alonso y Carlos Bousoño: Una aproximación a sus teorías de la expresión poética

Estudi dels crítics Dámaso Alonso, Amado Alonso i Carlos Bousoño, amb la intenció de delimitar sobretot el marc teòric dels seus estudis. L’autor parla de crítica estilística i d’escola estilística de la poesia

Anàlisi de la imatge turística percebuda pels agents orgànics: El cas de Girona

Anàlisi empírica de la imatge turística de la ciutat de Girona que transmeten els agents orgànics mitjançant els blogs d’Internet i, a partir d’aquí, deducció de quina és la imatge percebuda pels turistes potencials

Anàlisi de l’accessibilitat a Girona, temps de flors

Estudi per mesurar el grau d’accessibilitat amb què compten els espais interiors que conformen l’esdeveniment “Girona, temps de flors”, tot contemplant la normativa vigent que regula aquest tema a Catalunya. Es basa en persones amb mobilitat reduïda o qualsevol deficiència física. S’estableix una llista de fortaleses i debilitat, i s’estableixen possibles propostes de millora

Les Primeres passes del cristianisme al nord-est de Catalunya: Estat de la qüestió

Recull de tot el coneixement que fins avui ha elaborat la historiografia a partir de les fonts escrites i l’arqueologia sobre els orígens del cristianisme al nord-est de Catalunya, en concret, als antics bisbats de Girona i Empúries, entre els segles IV i VIII

Ut pictura poesis: artes plásticas y literatura: didácticas paralelas

Actualmente, la enseñanza de la historia del arte como disciplina se imparte en las universidades, en la mayoría de los casos, sin tener en cuenta otras manifestaciones artísticas paralelas en el tiempo y en el espacio. Nuestra propuesta, partiendo de una base teórica que relaciona las artes plásticas y la literatura, subraya las similitudes metodológicas del estudio de las dos disciplinas, sus intercambios de terminología, más común desde la literatura hacia la pintura que al revés, y propone una metodología didáctica que facilite y complemente la comprensión de la historia del arte. El objeto de la presente comunicación es demostrar la utilidad de la enseñanza paralela de la historia de la literatura y de la historia del arte, para mejorar la comprensión de la segunda, y establecer una metodología que permita crear conexiones y paralelismos entre ellas. Hay que aclarar que hablamos de la Historia del Arte por un lado y de la Historia de la Literatura por otro, ya que el término “literatura” es amplio y complejo

Repensar la relació pedagògica a la universitat des de la carpeta d’aprenentatge i la tutoria

L’objectiu essencial de l’estudi va ser el procés d’aprenentatge d’estudiants en l’àmbit de la formació universitària, de professors a partir d’activitats vinculades a la disciplina «Didàctica General i Atenció a la Diversitat»

Els Materials de construcció de la bòbila romana d’Ermedàs

Estudi i descripció dels materials de construcció d’un centre terrisser concret, la bòbila d’Ermedàs situada a la comarca del Pla de l’Estany. Mitjançant aquests materials pretén acostar-se a les formes socials, històriques, econòmiques i tècniques que es donaven a la bòbila i als seus entorns, i també comprendre el marc natural, geogràfic, polític i històric d’aquesta zona

Disseny d’una metodologia per conèixer el perfil dels usuaris del turisme rural a les comarques de Girona

Treball final de carrera què vol determinar quins mètodes haurà de seguir l’ Associació de Turisme Rural Girona per conèixer el perfil del turista rural a les comarques gironines. En aquesta investigació es determina quin és el model d’ enquesta a seguir i la seva correcta distribució

Les Didàctiques específiques en context: un valuós potencial per crear xarxes d’aprenentatge més enllà de les aules universitàries. El cas del projecte Pol·len a la ciutat de Girona

L’experiència que presentem és un exemple del potencial que tenen les didàctiques específiques per desenvolupar i treballar competències generals i específiques dels mestres en educació infantil i primària

Bòbila d’Ermedàs: Estudi del material arqueològic de la UE-115

Estudi del material trobat a l’interior d’una de les tres canals presents en el jaciment d’Ermedàs recuperat durant la 6a i 7a campanyes d’excavació, al 2004 i 2006, en què es va excavar l’estructura. El conjunt a analitzar correspon al moment de l’abandó de la canalització, indicatiu que ens trobem davant un conjunt tancat. L’objectiu és analitzar un grup de material ceràmic que serveix per datar i contextualitzar la canalització dins el funcionament global de la bòbila d’Ermedàs, per tal de poder conèixer una part més del seu funcionament