Ordinacions, privilegis i oficis: la regulació de l'art de l'especieria (s. XIV-XV)

L’estudi de l’evolució de la regulació de l’art de l’especieria o apotecaria a Barcelona permet copsar com les arts i els oficis no solament s’aprofitaren en benefici propi de la cessió del "ius statuendi" al govern municipal, sinó que, quan ho van considerar convenient, van acudir al rei per tal que consolidés per via de privilegi la seva posició de força en el seu camp professional

Una Lliçó de numismàtica [Ressenya del llibre Història de la moneda de la Guerra dels Segadors (Primera República Catalana), 1640-1652, de Miquel Crusafont i Sabater]

Ressenya del llibre Història de la moneda de la Guerra dels Segadors (Primera República Catalana), 1640-1652. La Catalunya de la guerra dels Segadors mai no va esdevenir una república, però sí que va actuar com si ho fos en matèria monetària. L’obra tracta el paper, no sols de caire econòmic, que va jugar la moneda en aquell temps

El Bosc, element clau d'un paisatge i d'una comunitat

Aquest treball és un resum de la Memòria de Llicenciatura El Bosc, element clau d’un paisatge i d’una comunitat. La seva percepció per part dels pagesos de l’Alta Garrotxa. Assaig metodològic, llegida el 18 de desembre de 1981 a la Universitat Autònoma de Barcelona

Instal·lacions de baixa tensió, mesures contra incendis, climatització i qualificació energètica d’un supermercat

El present projecte pretén oferir una solució constructiva de les instal•lacions de baixa tensió, mesures contra incendis i climatització d’un supermercat i també l’obtenció d’una qualificació energètica de l’establiment. Aquesta activitat terciari d’ús comercial és classifica com un comerç al detall amb predomini de productes alimentaris, begudes i una altra àmplia gamma de mercaderies (com són els cosmètics, detergents, productes de papereria, etc.)

Espai creatiu. Expressió artística. Complementaris: verd i magenta

Témpera sobre paper 15 x 22 cm. Treball realitzat en els tallers de l'assignatura troncal d'educació artística de 2n de Mestres d'Educació Infantil durant el curs 2007-08. Ha estat proposat, dirigit i fotografiat o escanejat per la professora Muntsa Calbó, amb l'ajut de Dayan Castañeda

Espai creatiu. Expressió artística. Repetició, assimetria, contacte i contrast

Llapis i retoladors sobre paper 12 x 12 cm. Treball realitzat en els tallers de l'assignatura troncal d'educació artística de 2n de Mestres d'Educació Infantil durant el curs 2007-08. Ha estat proposat, dirigit i fotografiat o escanejat per la professora Muntsa Calbó, amb l'ajut de Dayan Castañeda

Adaptive business intelligence for an open negotiation environment

Engineering of negotiation model allows to develop effective heuristic for business intelligence. Digital ecosystems demand open negotiation models. To define in advance effective heuristics is not compliant with the requirement of openness. The new challenge is to develop business intelligence in advance exploiting an adaptive approach. The idea is to learn business strategy once new negotiation model rise in the e-market arena. In this paper we present how recommendation technology may be deployed in an open negotiation environment where the interaction protocol models are not known in advance. The solution we propose is delivered as part of the ONE Platform, open source software that implements a fully distributed open environment for business negotiation

Recommender System Based on Consumer Product Reviews

Consumer reviews, opinions and shared experiences in the use of a product is a powerful source of information about consumer preferences that can be used in recommender systems. Despite the importance and value of such information, there is no comprehensive mechanism that formalizes the opinions selection and retrieval process and the utilization of retrieved opinions due to the difficulty of extracting information from text data. In this paper, a new recommender system that is built on consumer product reviews is proposed. A prioritizing mechanism is developed for the system. The proposed approach is illustrated using the case study of a recommender system for digital cameras

Dissolution of Dynamic Electronic Institutions, a first approach: Relevant factors and causes

In the context of the digital business ecosystems, small organizations cooperate between them in order to achieve common goals or offer new services for expanding their markets. There are different approaches for these cooperation models such as virtual enterprises, virtual organizations or dynamic electronic institutions which in their lifecycle have in common a dissolution phase. However this phase has not been studied deeply in the current literature and it lacks formalization. In this paper a first approach for achieving and managing the dissolution phase is proposed, as well as a CBR process in order to support it in a multi-agent system

Manel Serra: "Els territoris coneixen la importància de la universitat i l'impacte que té en l'entorn inmediat"

ENGEGA va fer aquesta entrevista pocs dies abans que el Consell d’Administració de l’entitat acordés la fusió amb “la Caixa”. Tot i els evidents canvis que una decisió com aquesta comportarà, hem pensat que la majoria de declaracions del president s’inscriuen en una reflexió global sobre el paper de les caixes i sobre la relació amb la UdG que són plenament vigents. A més, les acotacions referides a Caixa Girona també transmeten la voluntat que l’entitat que finalment s’identifiqui amb la seva filosofia reflecteixi la incidència en el territori a través d’una col·laboració efectiva amb la UdG. Manel Serra presideix Caixa Girona. Manté una estreta vinculació personal amb la Universitat de Girona perquè forma part del Consell Social

La Papiroflèxia a l’escola: imaginació, emoció i geometria

El plegament de paper es un art, pero tambe una ciencia. I encara que hi hagi gent que continua considerant la papiroflexia exclusivament un entreteniment, tambe es una eina molt interessant i util per modelitzar aspectes relacionats amb la tecnica, amb la medecina, la computacio o les matematiques. Algunes vegades, per fer una papirola, es necessiten dies i el plegador va insistint fins obtenir la figura que desitja. Tot i que tambe es cert que de vegades per fer-ne d’altres, com les que presentarem al taller, nomes calen uns minuts

El Paper de la biblioteca en els nous models de comunicació acadèmica (des del punt de vista d'un editor universitari)

Conferència emmarcada dins el IV Workshop BiblioUdG on s'analitzen els diferents canals de comunicació científica i acadèmica en la comunitat universitària i el rol que hi juga la biblioteca. Es plantegen també algunes estratègies per millorar i optimitzar els serveis universitaris

Diversitat i dinamisme afavorits pels recursos naturals

La lògica industrial de les comarques gironines i l’evolució que ha experimentat al llarg del segle XX cal emmarcar-les dins el conjunt de l’economia catalana. La demarcació gironina, però, ha tingut certes especificitats territorials que han estat condicionades pels seus recursos, naturals i humans, i que li han donat un caràcter propi. L’existència de rius adients per a la producció elèctrica, de massissos surers, d’agricultura, ramaderia i pesca, d’iniciativa local i d’una situació territorial privilegiada, al llarg de l’autopista A-7 i al centre de l’arc mediterrani, han afavorit la localització d’una indústria diversa i dinàmica

L’Horticultura com a eina educativa i terapèutica dins l’àmbit de l’Educació Social

Anàlisi de les característiques i dels beneficis que té l’hort en els àmbits terapèutic i educatiu. Es descriuen els àmbits de l’Educació social on s’utilitza l’horticultura com a eina socioeducativa i terapèutica. En aquest sentit es defineix quin és el paper de l’educador social i s’elabora una petita guia d’ús per als professionals que tinguin la intenció de portar a la pràctica aquesta eina

La Universitat de Girona i el sector cultural

Estudi realitzat pels membres de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació amb l'objectiu d'analitzar les relacions que s’estableixen entre la UdG i els altres actors culturals del territori. Aquest treball ha de servir per conscienciar, a dins i a fora de la UdG, del paper que té la Universitat i de l’actuació que ha de fer en l’àmbit cultural. Amb l'estudi volem posar a disposició de la comunitat universitària i, en especial dels òrgans, centres, unitats i persones que en són destinataris, tot un seguit de propostes en relació amb la política universitària, en aspectes estructurals, de gestió i comunicació, orientades sempre a l’obertura de les nostres missions de formació, recerca i transferència