264 resultados para Bíblia. A.T. Cantar dels Cantars-Comentaris
Resumo:
Anlisi sobre lactivitat enoturstica dels cellers adscrits a la Denominaci dOrigen Empord. Es pretn saber quina s la realitat dels cellers de lEmpord que pertanyen a aquesta denominaci dorigen, en quant al seu nivell i model de desenvolupament en matria turstica
Qu saben els pares dels infants de 0-3 anys, sobre l's del rentat nasal i els inhaladors amb cambra?
Resumo:
Aquest estudi insisteix en la importncia de leducaci sanitria dirigida als pares per tal dassegurar leficcia del tractament a administrar i consolidar els coneixements i habilitats del progenitors per tal de que aquests puguin dur a terme les tcniques requerides de forma adequada. Destacar la necessitat de conscienciar a tots els professionals de la salut, sobretot els que passen ms temps amb els familiars, de la importncia que t la seva competncia com educador en lmbit de la salut. Evidenciar la importncia de fer una avaluaci continuada dels coneixements i les habilitats adquirides pels cuidadors principals, sobre com dur a terme les tcniques del rentat de nas i administraci de la medicaci inhalada amb cambra i mascareta, per detectar-ne els possibles errors i poder posar-hi mesures correctores per palliar-los. Constatar la utilitat de preguntar i esbrinar in situ qu saben els progenitors sobre les tcniques a avaluar (rentat de nas i administraci de la medicaci inhalada amb cambra i mascareta), abans de donar qualsevol explicaci o iniciar leducaci sanitria per detectar les necessitats especfiques de cada pare o mare i poder individualitzar el procs educatiu
Resumo:
Aquest article pretn analitzar els principals valors espirituals i simblics que presenten els arbres de la riba mediterrnia europea en relaci amb la religi cristiana. Article que es centra en les relacions entre arbres i cristianisme i, en conseqncia, s en els textos cristians on es capbussa per trobar referncies simbliques dels arbres mediterranis
Resumo:
La majoria dels alumnes actuals del grau deducaci primria que esdevinguin mestres es jubilaran als voltants de lany 2050. Aquest fet, i la constataci que vivim en una societat canviant, fa cada vegada ms necessari esenvolupar la competncia daprendre a aprendre, no noms per ser un ensenyant competent, sin tamb per afrontar la realitat amb tota la seva complexitat. Les exigncies del pla Bolonya, els suggeriments del Lifelong Learning Programme 2007-2013 de la Comissi Europea i els nostres propis programes educatius, ja incorporen lautoregulaci dels aprenentatges com una de les fites a assolir en el procs densenyament aprenentatge. En aquests context, la prctica que presentem persegueix dos objectius: per una part dotar als alumnes de grau deines per a la seva autoregulaci dels aprenentatges, i per altra, comprovar fins a quin punt la introducci de la coavaluaci era acceptada per lestudiantat del grau deducaci primria i si es reconeixien els beneficis de la funci reguladora de la coavaluaci en el procs lensenyament aprenentatge, en especial en els aspectes que feien referncia a la competncia lingstica i la capacitat crtica.
Resumo:
La Xarxa dInnovaci Docent dAvaluaci est formada per un grup de vuit professores i professors de diferents estudis i departaments de la UdG. s una xarxa formada el curs 2009/10 i t com a objectiu fonamental implementar innovacions a lavaluaci de les assignatures dels membres per tal de millorar-les. Els objectius de la present comunicaci es poden resumir en: - Presentar els canvis en els sistema davaluaci de 3 assignatures de membres de la Xarxa i lanlisi dels resultats obtinguts. - Plantejar els principals impactes en la docncia fruit de la participaci a la Xarxa dInnovaci Docent dAvaluaci dels diferents membres. - Plantejar la proposta de treball de la XID dAvaluaci pel curs 2011-2012.
Resumo:
Dins de la disciplina de Cincia i Enginyeria dels Materials, en la qual sestudia la interrelaci entre lestructura, el processament, les propietats i les aplicacions dels materials, aquest llibre intenta descriure com les tcniques de processament industrial afecten lestructura dels materials. Lenfocament del text se centra en el material, no pas en les tcniques emprades, temtica ms propera a les tecnologies de fabricaci. El temari sha organitzat en cinc grans temes. Els quatre primers intenten donar els fonaments duna tecnologia de processament (colament dels metalls, conformaci per deformaci, conformaci per sinteritzaci, tractaments trmics) mentre que el cinqu es dedica a la corrosi. El temari no inclou la tecnologia dels materials polmers que mereixeria un temari especfic
Resumo:
En les sessions daprenentatge basat en problemes (ABP) amb grups de treball molt nombrosos (al voltant de 60 estudiants), s difcil fer un seguiment observacional del procs de treball que els alumnes sorganitzen de manera independent. Aquesta comunicaci parteix del model dacta de reunions de grup (ARG) implementat a lassignatura Educaci artstica i la seva didctica: Msica (curs 2009/2010) i a lassignatura Fonaments de Psicobiologia (curs 2010/2011). A partir daquestes experincies, la comunicaci fa dues aportacions. Primer, mostra la significaci que ha tingut lARG com a eina de seguiment i davaluaci, tant per part dels estudiants com dels professors. Segon, detalla els punts forts i febles que aquesta eina aporta en els entorns dABP
Resumo:
El propsit daquest article s endrear la cronologia dels programes femenins que les estacions de rdio pioneres emetien a Catalunya abans de la Guerra Civil i conixer-ne els trets diferenciadors que tenien. Tal com ja he posat de manifest en les conclusions de la meva tesi doctoral, i en alguns dels articles que se nhan derivat, els programes femenins que les emissores catalanes varen dur a terme abans de 1939 van ser els primers espais de la radiodifusi espanyola que varen tenir el que ara coneixem com a format. Aquesta manera dentendre un programa de rdio, que ja va tenir una locutora a finals dels anys vint, ha perms que ara investiguem, per ordenar-los cronolgicament, aquests espais tan vells i tan preuats de la rdio pionera, i que a ms a ms puguem revelar quines caracterstiques comunes tenien tots aquests espais femenins, a partir de saber els detalls de tots els que varen coincidir, en el temps, a les ones de Barcelona
Resumo:
Publicar a la Nature Chemistry, revista que t un dels factors d'impacte ms elevats i del prestigis grup Nature, s extraordinriament important i un autntic succs per al grup de recerca i per a la carrera de l'investigador que ho aconsegueix. s per aix que l'article fa referncia a dos articles: un sobre la tesi doctoral d'Irene Prat i l'altre de la recerca en qu treballa l'investigador Julio Lloret. En ambds es mostren els resultats de la recerca del QBIS en aquest camp, el que s'han trobat a la frontera, que s la possibilitat d'utilitzar una variant del ferro extremament reactiva Fe(V) com a catalitzador per obtenir l'oxigen que cont l'aigua. Aquesta podria ser la primera etapa en la cursa per obtenir hidrogen a gran escala i a baix cost, 'una de les principals fonts d'energia del futur', asseguren
Resumo:
Partint de la base del Pla dItineraris ja existent a lEspai Natural de les Guilleries-Savassona, compost per vint-i-cinc itineraris suggerits per la direcci de lespai natural se nhan escollit quatre de concrets seguint un criteri de preferncia marcat pel Consorci i que sha mirat dagrupar dins duna mateixa tematica: les Cingleres. Aix mateix, en cada itinerari shi ha aplicat una mateixa metodologia per crear uns ndexs que marquin els punts dinters, els punts deficitaris o necessitats duna actuacio capa de ser aplicada en el futur a la resta ditineraris .
Resumo:
La realitzaci de treballs s una activitat programada en moltes assignatures ja que permet treballar diverses competncies. Es presenta el plantejament de realitzaci d'un treball acadmic que consisteix en desenvolupar una aplicaci concreta. Tamb s'efectua una correcci intensa dels treballs, els quals es retornen corregits amb un informe en el que es valora tant el contingut com la forma del document. A partir de l'anlisi dels informes d'avaluaci, s'han identificat aquells aspectes que presenten ms deficincies en la majoria dels treballs presentats
ABP en el grau d'infermeria: avaluaci de la satisfacci dels professors desprs de 2 anys d'experincia
Resumo:
L'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) en el grau d'infermeria de l'Escola Universitria d'Infermeria del Mar (EUI Mar) es va posar en prctica des de l'inici del Grau, en el curs 2009-2010. Donat que s una estratgia incorporada recentment per l'equip, dins d'un procs d'innovaci docent integral, i amb l'objectiu de millorar la qualitat, es va dissenyar un qestionari ad hoc, per tal de conixer la satisfacci del professorat. En la present comunicaci, descriurem la implementaci de l'ABP en la nostra instituci, i analitzarem els resultats del nivell de satisfacci dels professors que hi han participat
Resumo:
L'objectiu d'aquest estudi era comprovar si la introducci de la coavaluaci era acceptada per l'estudiantat del grau d'educaci primria i si es reconeixien els beneficis de la funci reguladora de la coavaluaci en el procs d'ensenyament aprenentatge. L'anlisi realitzat a partir dels treballs d'elaboraci de blocs educatius, ens ha perms comprovar que l'estudiantat est disposat a considerar noves formes d'avaluar i que la coavalauci est ms valorada i acceptada que l'avaluaci del professor. Pel que fa a la l'aplicaci de la coavaluaci a primria, accepten que ajuda a desenvolupar la competncia lingstica i la capacitat crtica, per mostren reticncies a l'hora d'aplicar-la de manera generalitzada
Resumo:
Un dels processos tradicionals de conformaci de xapa ms utilitzats a nivell industrial, degut a la seva rapidesa doperaci i la seva maduresa del procs, s lembotici. Per a dur a terme aquest procs s necessria la construcci duns utillatges (matriu i punx) per a cada tipus de producte. Aquests utillatges estan fabricats amb materials altament resistents ja que han de poder suportar crregues molt importants durant la deformaci. A ms, shan de garantir unes precisions dimensionals molt bones per tal devitar el xoc entre les dues parts de lutillatge i per a assegurar que la pea obtinguda tingui les dimensions desitjades. Aquest fet implica que el procs dobtenci de les matrius i punxons tingui un cost molt elevat i per a amortitzar-lo s necessari que la producci sigui en massa.Lobjecte daquest projecte s adaptar el centre de mecanitzat Kondia HS1000 per tal de poder dur a terme recerca bsica de la tecnologia de conformat incremental de xapa (ISF) en el Grup de Recerca en Enginyeria del Producte, Procs i Producci (GREP)
Resumo:
Partint de que els alumnes que arriben a l'EPS ja han assolit la decisi prvia de seguir estudis tcnics, i desprs del primer semestre d'haver iniciat els seus estudis, els proposem una reflexi sobre els seus estudis i la possibilitat d'exposar les seves illusions i desencisaments respecte al que n'esperaven de la universitat. Aprofitem per a remarca-els-hi la disponibilitat dels processos que ha organitzat el Centre per a facilitar-els-hi la seva integraci als estudis. Aquesta part del procs s'inicia amb l'oportunitat de respondre una enquesta preparada per a fer el seguiment de la seva inserci universitria amb preguntes de resposta oberta que al mateix temps d'ajudar a la verificaci del funcionament de les diferents activitats de suport que els dna l'escola, serveixen de invitaci a la reflexi tant per als alumnes matriculats per primera vegada com per als professors i equip de direcci de l'Escola Politcnica Superior de la Universitat de Girona a qui es fan arribar els resultats de les valoracions de l'enquesta
