Estudi de la valoració que fan els alumnes de 2n cicle d'ESO i 1r de Batxillerat dels conceptes en Educació Física.

Resumen tomado del autor. Contiene tablas de clasificación y de resultados; gráficas de resultados

Els coneixements econòmics que ens fan falta. 'Los conocimientos económicos que nos hacen falta'.

Resumen del autor en catalán

El que fan i el que voldrien fer als governs locals. 'Lo que hacen y lo que querrían hacer en los gobiernos locales'.

Resumen de la revista en catalán

Textos que es fan i es desfan : una proposta de pragmàtica aplicada a l'aula. 'Textos que se hacen y se deshacen : una propuesta de pragmática aplicada al aula'.

Éste artículo pretende hacer reflexiones a partir de algunos de los postulados teóricos de las corrientes lingüísticas actuales, que conciben la actividad comunicativa como un conjunto de habilidades y de actitudes que el individuo utiliza en un contexto sociocultural definido y que potencian una visión interdisciplinar del lenguaje. Por otro lado, presenta una propuesta didáctica para el aula para que el ámbito escolar promueva no sólamente una manera de trabajar, sinó también una manera de entender cualquier tipo de texto como producto de una actividad discursiva primariamente oral, que puede reflejarse o no por convennciones ortográticas en un texto escrito.

Miralls convexos: [La feina dels gerents de les cooperatives ??s potser la m??s desconeguda pel p??blic: quina feina fan?, quins tipus de gestors ens trobam a les diferents cooperatives d???ensenyament?]

La feina dels gerents de les cooperatives ??s potser la m??s desconeguda pel p??blic: quina feina fan?, quins tipus de gestors ens trobama les diferents cooperatives d???ensenyament?...

Padrins que fan de pares: un dret de l???infant o una obligaci?? de la persona gran?

La responsabilitat de les fam??lies, concretament de les dones, pel que fa a la cura de les persones dependents generalment s???ha ent??s com una tend??ncia natural d???algunes societats tradicionals en qu?? valors com la solidaritat dins l?????mbit privat s???imposen sobre la protecci?? p??blica. Aquest argument est?? relacionat amb el model familista d???estat de benestar propi del sistema de protecci?? espanyol i del estats del sud d???Europa. Des d???una perspectiva diferent, m??s que d???una opci?? es tractaria d???una obligaci?? que recau sobre les fam??lies, a causa d???un sistema ocupacional que no facilita a aquestes ocupar-se dels seus membres i d???un sistema p??blic insuficient. Concretament, en relaci?? amb el paper que assumeixen els padrins en aquestes relacions de solidaritat familiar, al treball es presenten dades que mostren que als pa??sos del sud la freq????ncia en la cura dels padrins als n??ts ??s m??s baixa per?? la cura ??s m??s intensiva. Aquests estudis confirmen que un estat del benestar fort amb un grau elevat de cobertura social no redueix la solidaritat familiar. La inversi?? en pol??tiques familiars afavoreix la solidaritat intergeneracional, en tant que permet una complementarietat entre l???ajuda p??blica i l???ajuda familiar, sense esgotar ni saturar la darrera. A la inversa, la manca o un nivell molt baix d???inversi?? en pol??tiques familiars pot fer m??s prec??ria l???ajuda.