Avaluació a l'educació secundària obligatòria 2000.'Evaluación de la educación secundaria obligatoria 2000'.

Resumen tomado de la publicación

La nova direcció de centres : un canvi històric que s' ha d'aprofitar. 'La nueva dirección de centros : un cambio histórico que se tiene que aprovechar'.

Este artículo forma parte de la monografía 'La gestió de la qualitat educativa' (La gestión de la calidad educativa)

Direcció de centres : una eina imprescindible per millorar el sistema educatiu català. 'Dirección de centros : una herramienta imprescindible para mejorar el sistema educativo catalán'.

Este artículo forma parte de la monografía 'La gestió de la qualitat educativa' (La gestión de la calidad educativa)

Autonomia dels centres educatius. 'Autonomía de los centros educativos'.

Este artículo forma parte de la monografía 'La gestió de la qualitat educativa' (La gestión de la calidad educativa)

L'espai europeu d'ensenyament superior : cap a on es va. 'El espacio europeo de educación superior : hacia dónde se va'.

Este artículo forma parte de la monografía 'La gestió de la qualitat educativa' (La gestión de la calidad educativa)

Sempre endevant. 'Siempre adelante'

Este art??culo forma parte de la monograf??a 'La gesti?? de la qualitat educativa' (La gesti??n de la calidad educativa)

Del text a l'hipertext : de la pissarra al ratolí : del grup classe a la Clara, al Sacha, a la Samiha....' Del texto al hipertexto : de la pizarra al ratón : del grupo clase a Clara, Sacha, Samiha...'.

Este artículo forma parte de la monografía 'La gestió de la qualitat educativa' (La gestión de la calidad educativa)

Un viatge per l'edat mitjana. 'Un viaje por la Edad Media'.

Este artículo forma parte de la monografía 'La gestió de la qualitat educativa' (La gestión de la calidad educativa)

La química com a vehicle per a l'aprenentatge de les llengües. 'La química como vehículo para el aprendizaje de las lenguas'.

Este artículo forma parte de la monografía 'La gestió de la qualitat educativa' (La gestión de la calidad educativa)

La gestió de la integració i de la incorporació de l'alumnat a l'institut : adequació del procés d'acollida a les noves necessitats dels centres. 'La gestión de la integración y de la incorporación del alumnado al instituto : adecuación del proceso de acogida a las nuevas necesidades de los centros'.

Este artículo forma parte de la monografía 'La gestió de la qualitat educativa' (La gestión de la calidad educativa)

Les TIC a l'àrea de tecnologia de l'ESO : l'impacte de les TIC en l'evolució tecnocientífica. 'Las TIC en el área de tecnología de la ESO : el impacto de las TIC en la evolución tecnocientífica'.

El vídeo contiene dos reportajes más relacionados con las TIC en la ESO

Sistema educatiu de les Illes Balears: variables de context, indicadors de sistema i resultats. Cap a un compromís social per l’educació

L’objectiu és esbrinar quines variables o quins factors expliquen amb més intensitat i precisió els resultats que obtenen els alumnes1 de les Illes Balears en les avaluacions de competències bàsiques, fetes tant en l’àmbit internacional, com l’estatal o l’autonòmic (Avaluació General de Diagnòstic, d’àmbit estatal —en la qual se centra l’article—, PISA i Avaluació de Diagnòstic de les Illes Balears) i la manca de correlació entre algunes variables i indicadors i els resultats. Aquesta correlació, però, que no existeix a les Illes Balears, sí que és habitual a altres comunitats autònomes, estats o regions. En aquest àmbit, són millors els indicadors (situats per sobre de la mitjana estatal) que els resultats que se’n podrien esperar, atesa la correlació, que de vegades és intensa o forta. Hi ha altres comunitats autònomes que tenen uns indicadors pitjors que els de les Balears, però que ofereixen, això no obstant, uns resultats més bons. Què és el que no funciona? Quin element pertorba la correlació habitual que sí que s’expressa a altres llocs? Què és el que s’hauria de modificar? Què és el que diferencia o caracteritza el sistema educatiu de les Illes Balears?

Crisi econòmica, retallades i política escolar: cap a un nou elitisme educatiu

En aquest article es fa una anàlisi de les conseqüències que pot tenir la crisi econòmica, a causa de les retallades, en el sistema educatiu, el seu creixement, la consolidació, el rendiment dels estudiants, la qualitat educativa i l’equitat del sistema. En aquest sentit, una de les qüestions sobre la qual cal reflexionar és, sens dubte, la tornada a un elitisme educatiu. Un elitisme educatiu no només per les conseqüències de les retallades, sinó també per la filosofia que impregna les reformes que s’han començat a dur a terme i les que es desenvoluparan en un futur més o menys immediat. Així mateix, en aquest article es parla de diversos elements que defineixen el sistema educatiu de les Illes Balears, la impossibilitat real de dur a terme un pacte per l’educació i la problemàtica de l’ensenyament del català, tant des d’una dimensió pedagògica com ideològica.

Es Pratet, una escola en construcció...

A l’inici, l’equip de mestres que posàrem en marxa l’escola Es Pratet, teníem un doble repte: dur a terme un projecte educatiu de qualitat i lluitar per les infraestructures d’una escola nova. Ara, tres cursos més tard, podem afirmar que ho hem aconseguit. Per una banda, en el procés d’escolarització, 55 famílies varen sol·licitar plaça a la nostra escola i, per l’altra, el dia 29 de juny el Govern va aprovar el finançament per al nou centre. Ha suposat un repte professional ple d’il·lusions i d’angoixes, però el treball en equip, la complicitat de les mestres que cada curs s’hi han anat incorporant i la implicació de les famílies l’han fet possible. A Es Pratet, malgrat les mancances d’infraestructura i de recursos, s’ha demostrat que és possible dur a terme un bon projecte educatiu.

Docencia e investigaci??n : ??un falso dilema?

Resumen tomado de la publicaci??n