La formació inicial del mestre en la Facultat d´Educació de la Universitat de les Illes Balears. 'La formación inicial del maestro en la Facultad de Educación de la Universidad de las Islas Baleares'.

Resumen tomado del autor

Organització de la formació del professorat a les Illes Balears : descripció, cronologia i marc legislatiu. 'Organización de la formació del profesorado en las Islas Baleares : descripción, cronología y marco legislativo'

Resumen tomado del autor

Canvi de tendència o estabilització de la població escolar de les Illes Balears

Resumen tomado de la publicación

Educaci?? i societat tur??stica a les Illes Balears. L???impacte de l???economia de serveis tur??stics en l???abandonament educatiu prematur

Resumen tomado de la publicaci??n

Els programes de qualificaci?? professional inicial de les Illes Balears. Bases per a un diagn??stic

Els programes de qualificaci?? professional inicial (PQPI) tenen com a objectiu la prevenci?? de l???abandonament educatiu primerenc mitjan??ant una qualificaci?? laboral que els alumnes podran acreditar en el mercat de treball. Tamb??, a trav??s d???un m??dul voluntari, constitueixen una via alternativa per a l???obtenci?? del t??tol d???ESO. En contextos tur??stics com el de les Illes Balears, amb una incid??ncia significativa de l???abandonament primerenc, aquests programes tenen una rellev??ncia especial. En el present cap??tol, es duen a terme 30 entrevistes semiestructurades a alumnes, professors-tutors, pares i orientadors d???instituts de zones tur??stiques de totes les Illes Balears. Aquest treball de camp es duu a terme amb dos objectius: el primer objectiu ??s con??ixer el funcionament dels PQPI a partir de les valoracions dels actors implicats i el segon objectiu ??s analitzar els discursos sobre l???educaci?? del professorat-tutor del PQPI, discursos que es mouen principalment entre els models de l???educaci?? com a tutela i l???educaci?? com a relaci?? mestre-aprenent.

Equips educatius d’atenció primerenca a les Illes Balears: notes per ajudar a entendre’n la història i realitat present

Aquest treball fa un repàs dels equips educatius d’atenció primerenca a les Illes Balears, des que foren creats (1989) fins ara. Presenta dades de la configuració dels equips actuals, de l’àrea que atenen i de la seva tasca de detecció.

Sistema educatiu de les Illes Balears: variables de context, indicadors de sistema i resultats. Cap a un compromís social per l’educació

L’objectiu és esbrinar quines variables o quins factors expliquen amb més intensitat i precisió els resultats que obtenen els alumnes1 de les Illes Balears en les avaluacions de competències bàsiques, fetes tant en l’àmbit internacional, com l’estatal o l’autonòmic (Avaluació General de Diagnòstic, d’àmbit estatal —en la qual se centra l’article—, PISA i Avaluació de Diagnòstic de les Illes Balears) i la manca de correlació entre algunes variables i indicadors i els resultats. Aquesta correlació, però, que no existeix a les Illes Balears, sí que és habitual a altres comunitats autònomes, estats o regions. En aquest àmbit, són millors els indicadors (situats per sobre de la mitjana estatal) que els resultats que se’n podrien esperar, atesa la correlació, que de vegades és intensa o forta. Hi ha altres comunitats autònomes que tenen uns indicadors pitjors que els de les Balears, però que ofereixen, això no obstant, uns resultats més bons. Què és el que no funciona? Quin element pertorba la correlació habitual que sí que s’expressa a altres llocs? Què és el que s’hauria de modificar? Què és el que diferencia o caracteritza el sistema educatiu de les Illes Balears?

La LOE no és el compromís social per l'escola pública. 'La LOE no es el compromiso social para la escuela pública'.

A partir del debate creado para la elaboración de la LOE se presentan los aspectos que el autor y el STEI-i consideran decepcionantes, así como las propuestas e iniciativas que éste sigue reivindicando a todos los niveles del sistema educativo.

Quan els arbres no ens deixen veure el bosc : per un debat a fons de la LOE en l'ensenyament concertat. 'Cuando los árboles no nos dejan ver el bosque : por un debate a fondo de la LOE en la enseñanza concertada'.

Tras analizar varias enmiendas de la LOE, se centra en el papel del personal docente en la vida diaria de los centros concertados y públicos, a quienes se les considera los grandes olvidados de la nueva Ley de educación. Describe un modelo de escuela falto de cualquier tipo de democracia y sin ningún tipo de coparticipación de los sectores que trabajan en ella.

Reflexions sobre les condicions necessàries per a dur a terme reformes educatives exitoses : algunes idees en relació a la LOE. 'Reflexiones sobre las condiciones necesarias para llevar a cabo reformas educativas exitosas : algunas ideas relacionadas con la LOE'.

Los cambios constantes en la regulación del sistema educativo tienen efectos prejudiciales y contradictorios en los resultados educativos, tanto desde una perspectiva individual como desde una perspectiva global. Así pues, resultan necesarios unos acuerdos fundamentales en el sistema educativo que impidan que los cambios de gobierno supongan modificaciones profundas de la política y la legislación escolar con toda la desorientación y desmoralización que este hecho implica dentro de la comunidad educativa. El papel de la institución escolar tiene una gran capacidad de influencia, pero existen otros mecanismos de educación, de comunicación, de transmisión de ideas y pensamientos, etc, por lo tanto a la escuela hay que otorgarle el rol que le corresponde y simplificar la respuesta educativa.Hay que tomar toda una serie de decisiones educativas para mejorar el funcionamiento del sistema educativo.

La LOE i l'educació i formació de persones adultes. 'La LOE y la educación y formación de personas adultas'.

El proyecto de ley de la LOE contiene intenciones y objetivos referentes a la formación de personas adultas, pero le fallan los procedimientos, la metodología y la evaluación. Prueba de ello es que no se tiene en cuenta que el tiempo disponible de las personas adultas es escaso, no cuenta con currículos pensados para personas adultas, no se garantiza un profesorado con dedicación exclusiva a este sector de población, y no responde a sus necesidades y objetivos.

Mestres per a l'escola del futur. 'Maestros para la escuela del futuro'.

Plantea las necesidades de formación de los futuros maestros, los cuales tendrán que dejar de pensar que su función es la de transmitir conocimientos para asumir el papel que siempre debieron tener, el de formar y educar. Para ello se citan algunas características y actitudes que deberán tener los maestros en el futuro.

Una ciutadania responsable passa per una escola pública de qualitat. 'Una ciudadanía responsable pasa por una escuela pública de calidad'.

El artículo es un resumen de la conferencia

És necessari tocar adesiara la terra per a no sucumbir. 'Es necesario tocar de vez en cuando la tierra para no sucumbir'.

El artículo es un resumen de la conferencia

Una iniciativa del fòrum per un altre Mali i de la xarxa d'artistes i intelúlectuals africans per l'ètica i l'estètica : la caravana de la dignitat contra els reixats de filferro espinós de la injustícia i de la indiferència. 'Una iniciativa del foro para otro Mali y de la red de artistas e intelectuales africanos para la ética y la estética : la caravana de la dignidad contra las verjas de alambre espinoso de la injusticia y de la indiferencia'.

Se trata del principio de las ponencias que conformaron la mesa redonda '¿Qué educación, para qué sociedad?'. En ellas se describe la problemática de la inmigración clandestina, la paradoja de Malí, el dolor de las mujeres y la marcha de la dignidad.