Senecio pterophorus DC., a new alien species in the European mainland

Senecio pterophorus DC. is an erect, semilignose shrub (fig. 1) which grows up to 2 m high. Is a chamaephyte basipetal branch-shedder (ORSHAN, Plant pheno-morphological studies in Mediterranean type ecosystems: 210-211. 1989) whose new branches appear below inflorescences but not from the lower parts of the plant. Leaves lanceolate. Stems are annual and develop at their apex a great number of small (up to 15 mm in diameter) yellow capitula which are grouped in a corymbose-paniculated inflorescence (HARVEY & SONDER, Flora Capensis: Cape Colony, Caffraria & Port Natal 3: 386.1865).

Ecologia y distribucion de Senecio pterophorus (Compositae) en la Peninsula Iberica.

En este trabajo se describen el área de distribución y el número de poblaciones de la especie sudafricana Senecio pterophorus DC. en Cataluña, única área de la Europa continental de donde hasta ahora se conoce. Esta especie coloniza ambientes perturbados, como lechos de ríos, márgenes de carreteras y áreas forestales perturbadas, siempre que no haya limitación por la luz y la humedad. En los hábitats riparios y ruderales las poblaciones son más estables y densas, con un gran número de individuos de diversas clases de edad, mientras que en ambientes forestales las poblaciones suelen contar con pocos individuos adultos distribuidos de forma dispersa. Senecio pterophorus presenta, además, una acusada plasticidad morfológica en relación con el hábitat, de modo que en ambientes riparios y ruderales los individuos desarrollan un porte esférico, de menor tamaño, y unas hojas más pequeñas que en ambientes forestales, donde el porte de las plantas es más alargado y el tamaño de las hojas mucho mayor. Esta especie, en creciente expansión, debe ser considerada una planta invasora en la Península Ibérica, ya que ha aumentado considerablemente el número de sus poblaciones en un período relativamente corto. Además, se sugiere que S. pterophorus puede llegar a ser una amenaza para la conservación de la diversidad de especies y de hábitats naturales autóctonos, como ocurre en Australia, donde desplaza a las especies nativas e incluso se hibrida con otras especies de Senecio.

Decrease in the diversity of pyrrolizidine alkaloids of Senecio pterophorus after invasion

Pyrrolizidine alkaloids (PAs) are N-based plant secondary metabolites that function as chemical defenses against vertebrate and invertebrate herbivores. PAs can be highly variable at intraspecific level, both in their absolute and relative concentrations. Changes in the chemical composition of exotic plants when they invade a new environment have been poorly explored. Here we studied the biogeographical variation on PAs in Senecio pterophorus (Asteraceae) in the native region in Eastern South Africa, an expanded region in Western South Africa, and two introduced regions in Australia and Europe. PAs in S. pterophorus were represented by the highly toxic 1,2-unsaturated PAs and the less toxic 1,2-saturated PAs. Our results show a change in the plant chemical composition after invasion. Total PAs concentrations were highest in Australia compared to any other region. Plants from Europe contained the highest relative concentrations of 1,2-saturated PAs. The positive correlation between the chemical and the genetic distances estimated between populations suggests that the chemical profiles in the non-native regions were related to the plant dispersal routes. The decrease in the chemical diversity and the change in the absolute PAs concentrations in S. pterophorus after invasion may have consequences in the interactions between plants and herbivores in the novel habitats.

Invasive populations of Senecio pterophorus are neither more productive nor more plastic than the native populations

Successful plant invaders may have specific morphological and physiological traits that promote invasion in a new habitat. The Evolution of Increased Competitive Ability (EICA) hypothesis predicts that plants released from natural enemies in the introduced habitats are more competitive and perform better than plants from the native populations. An increased phenotypic plasticity may also favour invasion because it allows plants to function under a wider range of environments. In this study we used Senecio pterophorus (Asteraceae) to test whether introduced plant populations are 1)more competitive and 2) more plastic compared with the native populations. We conducted a common garden experiment using plants from the native range (South Africa, Eastern Cape), an expanded range (South Africa, Western Cape) and two introduced ranges (Australia and Europe) under different conditions of water availability. Contrary to the EICA and the increased plasticity hypotheses, plants from the invasive and expanded populations grew less and responded less to watering than those from their native range. These results may be caused by a depleted competition as well as the presence of genetic bottlenecks in the newly invaded areas.

Patrons de distribució de la flora invasora a la Vall d'Alinyà, evolució de la presència i propostes de gestió des de la perspectiva de l'ecologia aplicada

Tot i que la creixent amenaça de les plantes exòtiques invasores en els espais naturals és un fet evident, aquest problema és gairebé desconegut a la Vall d'Alinyà. Es van estudiar set punts de mostreig associats a quatre tipologies d'hàbitat per esbrinar la distribució de les plantes invasores en la Vall d'Alinyà, així com canvis recents en la seva composició, abundància i en el rang de distribució a partir de fonts bibliogràfiques. Es va desenvolupar un índex per quantificar la problemàtica de les invasions de flora exòtica en els diferents hàbitats estudiats. Els focus d'invasió van resultar estar associats a zones pertorbades, nuclis de població i baixes altituds. El canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl podrien estar jugant un paper essencial en l'aparició de noves plantes invasores i en l'increment tant de l'abundància com de la cota altitudinal dels nivells més grans d'invasió. Tot i que la problemàtica associada a les plantes invasores en la Vall d'Alinyà és generalment baixa, algunes espècies com Senecio inaequidens representen una amenaça per a l'espai, motiu pel qual es proposa un pla de gestió per a la flora invasora.