Conceptual Interpretation of LOM and its Mapping to Common Sense Ontologies

Peer-reviewed

ILS-ESP An efficient, simple, and parameter-free algorithm for solving the permutation flow-shop problem

From a managerial point of view, the more effcient, simple, and parameter-free (ESP) an algorithm is, the more likely it will be used in practice for solving real-life problems. Following this principle, an ESP algorithm for solving the Permutation Flowshop Sequencing Problem (PFSP) is proposed in this article. Using an Iterated Local Search (ILS) framework, the so-called ILS-ESP algorithm is able to compete in performance with other well-known ILS-based approaches, which are considered among the most effcient algorithms for the PFSP. However, while other similar approaches still employ several parameters that can affect their performance if not properly chosen, our algorithm does not require any particular fine-tuning process since it uses basic "common sense" rules for the local search, perturbation, and acceptance criterion stages of the ILS metaheuristic. Our approach defines a new operator for the ILS perturbation process, a new acceptance criterion based on extremely simple and transparent rules, and a biased randomization process of the initial solution to randomly generate different alternative initial solutions of similar quality -which is attained by applying a biased randomization to a classical PFSP heuristic. This diversification of the initial solution aims at avoiding poorly designed starting points and, thus, allows the methodology to take advantage of current trends in parallel and distributed computing. A set of extensive tests, based on literature benchmarks, has been carried out in order to validate our algorithm and compare it against other approaches. These tests show that our parameter-free algorithm is able to compete with state-of-the-art metaheuristics for the PFSP. Also, the experiments show that, when using parallel computing, it is possible to improve the top ILS-based metaheuristic by just incorporating to it our biased randomization process with a high-quality pseudo-random number generator.

FROM TOTAL INSTITUTION TO EXTITUTION? Discussions on the future of monastic life in the Benedictine women’s monasteries of Catalonia (Spain

On the 50th anniversary of the creation of the Federation of Benedictine Women’s Monasteries of Catalonia (Spain), the five monasteries represented are discussing the following question: what will monastic life be like in the future? This question is added to the debate about “new forms of monasticism”, “urban monastic life” and, in a more general sense, to the modernisations and “the opening up” of the precepts and practices of monastic life at this time. Faced with the ambitious monastic questioning, the author responds with five deliberately provocative debates developed out of a consideration of various chapters of the Rule of St. Benedict that raise profound questions when it comes to responding to the question presented here. Having described these five debates, by way of a summary, the article presents three ideal types of monastery in relation to the current processes of deinstitutionalisation that represent, in an overall way, three provisional responses and serve as a focus for the question discussed here.

Another Look at the Null of Stationary Real Exchange Rates: Panel Data with Structural Breaks and Cross-section Dependence

This paper re-examines the null of stationary of real exchange rate for a panel of seventeen OECD developed countries during the post-Bretton Woods era. Our analysis simultaneously considers both the presence of cross-section dependence and multiple structural breaks that have not received much attention in previous panel methods of long-run PPP. Empirical results indicate that there is little evidence in favor of PPP hypothesis when the analysis does not account for structural breaks. This conclusion is reversed when structural breaks are considered in computation of the panel statistics. We also compute point estimates of half-life separately for idiosyncratic and common factor components and find that it is always below one year.

Una primera aproximació a la selecció d'un sistema automatitzat de biblioteques

Res no pot garantir que un procés de selecció d'un sistema automatitzat arribi a tenir èxit, però l'observació d'un conjunt de principis de sentit comú pot ajudar a assegurar l'èxit del resultat. El procés ha de centrar-se en el llarg termini i ha de tenir present el context institucional en el qual el sistema s'establirà. Els sistemes estan cada vegada més orientats als usuaris, i per tant el compromís dels usuaris en el procés de selecció és més i més important. Els components del procés de selecció poden ser previstos i combinats de moltes maneres diferents. El procediment usat per les Purdue University Libraries serveix per a il·lustrar una via en la realització pràctica d'un procés.

La il·lustració britànica

Estudi elaborat a partir d’una estada a la School of Modern Languages de la University of London, Gran Bretanya, entre agost i desembre del 2006. L’objectiu de la recerca consisteix en exposar el moviment empirista a través de Hume, Locke, Berkeley i altres filòsofs del segle XVIII. A més, s’analitza la filosofia escocesa del sentit comú, ja que va influenciar la filosofia catalana durant la “Renaixença”. El seu fundador, Thomas Reid, és conegut perquè va introduir una filosofia que no seguia l’escepticisme dels filòsofs citats. Sintetitzant, Hume va afirmar que l’experiència del sentit consisteix exclusivament en idees o impressions subjectives en la ment. Una resposta aquest “sistema ideal” va ser la filosofia del sentit comú que es va desenvolupar com a reacció a l’escepticisme de David Hume i altres filòsofs escocesos. Contra aquest “sistema ideal” la nova escola considera que l’experiència ordinària dels homes dona instintivament certes creences de la pròpia existència; de la existència dels objectes reals directament percebuts; i de “principis bàsics” basats en creences morals i religioses. Entre 1816 a 1870 la doctrina escocesa va ser adoptada com a filosofia oficial a França. Els seus principis van obtenir força a través de Víctor Cousin i de la traducció de les obres de Thomas Reid al francès per Jouffroy. Serà doncs, a partir de les traduccions franceses que Ramon Martí d’Eixalà va introduir a Catalunya la filosofia escocesa (no existeix cap prova que Martí d’Eixalà hagués conegut les versions angleses de les obres de Reid). En conclusió, el moviment escocès del sentit comú va influenciar l’escola catalana de filosofia.

Neither dashboard nor 'mashup' indices: an empirical wealth approach as a pathway to a comprehensive measure of development

The article is composed of two sections. The first one is a critical review of the three main alternative indices to GDP which were proposed in the last decades – the Human Development Index (HDI), the Genuine Progress Indicator (GPI), and the Happy Planet Index (HPI) – which is made on the basis of conceptual foundations, rather than looking at issues of statistical consistency or mathematical refinement as most of the literature does. The pars construens aims to propose an alternative measure, the composite wealth index, consistent with an approach to development based on the notion of composite wealth, which is in turn derived from an empirical common sense criterion. Arguably, this approach is suitable to be conveyed into an easily understandable and coherent indicator, and thus appropriate to track development in its various dimensions: simple in its formulation, the wealth approach can incorporate social and ecological goals without significant alterations in conceptual foundations, while reducing to a minimum arbitrary weighting.

Seny i sentit comú en Jaume Balmes

L'article tracta de la criteriologia del sentit comú del filòsof Jaume Baimes i la seva relació amb la noció del seny. Atès que és un problema explicar el significat exacte tant de sentit comú com de seny en un sentit filosòfic, intentem distingir els diferents possibles significats d'ambdues nocions. No obstant, es tracta d'un tema prou extens i per tant l'estudiarem aquí només en relació amb la filosofia balmesiana. Comencem exposant la criteriologia de Balmes, en què el sentit comú és només un dels tres criteris fonamentals de veritat. Ademés, a cada criteri correspon un primer principi. Els criteris són: 1) la consciencia (amb el primer principi del cogito),que abasta tots els fets interns de la ment; 2) L'evidència, regulada pel principi de no contradicció, i 3) el sentit comú o tendencia natural de la nostra raó vers el ver. De tota manera, aquesta darrera noció és més complexa i ens cal distingir-hi diferents significats. Alguns d'ells són semblants a la noció de seny, entesa com una certa saviesa pràctica. Concloem afirmant que en la seva obra primerenca la noció balmesiana de sentit comú s'aproxima més a la de seny que la de la Filosofia Fundamental.

Sentit comú i vida pràctica: Un esclariment de la multipicitat significativa de la noció "sentit comú"

Este artículo intenta mostrar la multiplicidad de significados que quedan comprendidos en la noción de sentido común y su vinculación con la vida práctica. Se analiza el sentido común entendido como conocimiento de la inteligencia natural; conocimiento de los primeros principios, axiomas, nociones comunes, preconocidos; sindéresis; como prudencia o sabiduría práctica; como criterio paralelo al cogito; como instinto; como creencia y finalmente como consenso.

Sentit comú i vida pràctica: Un esclariment de la multipicitat significativa de la noció "sentit comú"

Este artículo intenta mostrar la multiplicidad de significados que quedan comprendidos en la noción de sentido común y su vinculación con la vida práctica. Se analiza el sentido común entendido como conocimiento de la inteligencia natural; conocimiento de los primeros principios, axiomas, nociones comunes, preconocidos; sindéresis; como prudencia o sabiduría práctica; como criterio paralelo al cogito; como instinto; como creencia y finalmente como consenso.

Kantisme i sentit comú en Francesc X. Llorens i Barba

L'objectiu de l'article és analitzar quin sentit té el kantisme a la filosofia de Llorens i Barba. S'ha afirmat sovint que potser Llorens es va distanciar de Kant al final de la seva vida. Aquesta qüestió ens pot ocultar quelcom més important: el veritable significat dels elements d'ètica kantiana dins de la filosofia de Llorens. Mostrarem que la influència de Kant és clara, però que cal tenir present que deriva igualment de la principal font de Llorens, el filòsof escocès William Hamilton. Per assolir aquesta conclusió analitzarem la presència de la noció de sentit comú en Kant i considerarem de quina manera l'ètica complementa la metafísica en Kant, Hamilton i Llorens.

A aldraxe proverbial da preguiza nas dúas versións españolas de The Way to Wealth de Benjamin Franklin

A admiración que destilou no seu tempo e durante o século XIX o bo sentido común das obras de Benjamin Franklin (1706-1790) plasmouse na tradución dos seus libros a un considerable número de linguas. The Way to Wealth (El camino de la fortuna o Cómo hacerse rico), publicado en 1758, contén máis de cen máximas que instan ao traballo honrado, á orde e ao aforro, condenando calquera sinal de preguiza ou desidia. O noso corpus nútrese dunha selección de trece aforismos que teñen relación precisamente con este vicio que condena á miseria, a preguiza. En cambio, o home de ben que aplique as virtudes contidas en The Way to Wealth, aconselladas a modo de refráns, verá, segundo o autor, prosperar esplendidamente a súa economía. Pretendemos analizar, dende os puntos de vista tradutolóxico e contrastivo, o corpus de dúas traducións españolas deste libriño de Franklin: unha anónima, publicada en Barcelona, en 1891; e a de Alberto Lena de 1999.

The effect of scale in daily precipitation hazard assessment

Daily precipitation is recorded as the total amount of water collected by a rain-gauge in 24 h. Events are modelled as a Poisson process and the 24 h precipitation by a Generalised Pareto Distribution (GPD) of excesses. Hazard assessment is complete when estimates of the Poisson rate and the distribution parameters, together with a measure of their uncertainty, are obtained. The shape parameter of the GPD determines the support of the variable: Weibull domain of attraction (DA) corresponds to finite support variables as should be for natural phenomena. However, Fréchet DA has been reported for daily precipitation, which implies an infinite support and a heavy-tailed distribution. Bayesian techniques are used to estimate the parameters. The approach is illustrated with precipitation data from the Eastern coast of the Iberian Peninsula affected by severe convective precipitation. The estimated GPD is mainly in the Fréchet DA, something incompatible with the common sense assumption of that precipitation is a bounded phenomenon. The bounded character of precipitation is then taken as a priori hypothesis. Consistency of this hypothesis with the data is checked in two cases: using the raw-data (in mm) and using log-transformed data. As expected, a Bayesian model checking clearly rejects the model in the raw-data case. However, log-transformed data seem to be consistent with the model. This fact may be due to the adequacy of the log-scale to represent positive measurements for which differences are better relative than absolute

Replacement therapy for iron deficiency improves exercise capacity and quality of life in patients with cyanotic congenital heart disease and/or the Eisenmenger syndrome

La teràpia suplementària de ferro millora la capacitat d’exercici i la qualitat de vida en malalts amb una cardiopatia congènita cianòtica i/ o síndrome d’Eisenmenger El dèficit de ferro és una troballa comú en la cardiopatia congènita cianòtica, i pot ser la causa d’una reducció en la capacitat d’exercici. Actualment, està indicada la reposició dels dipòsits de ferro en aquest grup de malalts, éssent les evidències científiques escasses. En el present treball investiguem la seguretat i eficàcia del tractament amb ferro en malalts amb una cardiopatia congènita cianòtica. Per tal motiu, vint-i-cinc malalts amb una cardiopatia congenita cianòtica i dèficit de ferro van ser inclosos de forma prospectiva entre Agost del 2008 i Gener del 2009. El tractament utilitzat fou fumarat ferròs oral, fins a una dosi màxima de 200 mg tres vegades al dia. En l’anàlisi basal i als tres mesos de seguiment es va utilitzar el test de qualitat de vida “CAMPHOR”, el test de la marxa dels 6 minuts i la prova d’esforç amb consum d’oxigen. L’edat mitja fou 39.9+/-10.9 anys, 80% dones. Catorze malalts tenien la síndrome d’Eisenmenger, sis una malaltia cianòtica complexa i cinc circulació de Fontan. Cap d’ells va haver d'interrompre el tractament degut a efectes adversos. Després de tres mesos de tractament, l’hemoglobina (19.0+/-2.9g/dL a 20.4+/-2.7g/dL, p&0.001), ferritina (13.3+/-4.7mug/L a 54.1+/-24.2mug/L, p&0.001) i saturació de transferrina (17.8+/-9.6% a 34.8+/-23.4%, p&0.001) van augmentar significativament. També hi va haver una millora significativa en la puntuació del test de qualitat de vida (20.7+/-10.9 a 16.2+/-10.4, p=0.001) i el test de la marxa (371.7+/-84.7m a 402.8.0+/-74.9m, p=0.001). No es van evidenciar canvis significatius en els valors de consum d’oxigen (40.7+/-9.2% a 43.8+/-12.4%, p=0.15). En definitiva, la teràpia suplementària amb ferro en els malats amb una cardiopatia congènita cianòtica i dèficit de ferro és segura i millora la qualitat de vida i la capacitat funcional. En aquest grup de malalts, per tant, és aconsellable identificar el dèficit de ferro i restaurar-ne els seus dipòsits.

The cave (La caverna -1952-1969) by Josep Palau i Fabre: theatre versus philosophical allegory in order both to perform and stop the tragic and dark end of the bright art of thinking

What is the use of representing in performance the image of the cave from book VII of Plato’s Republic? Josep Palau i Fabre considers that in Plato’s dialogues the speakers are mere instruments at the service of his dialectical purpose. The aim of this article is to show how, by turning the myth into a tragedy and relying on Heraclitus’s conflict or war of opposites, the playwright succeeds in favouring a sort of thought which is not one-sided or univocal. On the contrary, in Palau i Fabre’s La Caverna, the tragic hero, the released prisoner transformed by the light of Reality and finally killed by his “cavemates” –after having been imprisoned again and having tried to rescue them from their ignorance or shadows– still leaves them his powerful experience of the agonistikós thought, which might bear fruit in their life to come.