10 resultados para neoadjuvant chemotherapy
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Introducció En pacients amb carcinoma de bufeta localment avançat, la quimioteràpia neoadjuvant ha demostrat un benefici modest a la supervivència. No obstant això encara no s'ha identificat el subgrup de pacients que obtindria un major benefici Objectius Determinar la supervivència en pacients i analitzar els factors pronòstic. Material i mètodes Es van analitzar retrospectivament 112 pacients. Es correlacionar els factors clínics i patològics amb la supervivencia. Resultats La supervivència global a 5 anys va ser de 45%. La hidronefrosi,l'estadi clínic, la resecció quirúrgica completa, l'afectació ganglionar limfàtica, ganglis ressecats& 7, l'estadi patològic i la invasió limfovascular van ser significatius en l'anàlisi univariada. Conclusions L'estadi patològic i la resecció de més de 7 ganglis limfàtics apareixen com a factors pronòstics independents de supervivencia.
Resumo:
En pacients amb càncer de mama la ressonància magnètica és superior a altres exploracions per a monitoritzar la resposta a la quimioteràpia neoadjuvant. Analitzem la correlació entre resposta completa radiològica(RCr) valorada amb RM i resposta completa patològica (RCp), globalment i en funció dels diferents immunofenotips. Es tracta d´un estudi clínic, retrospectiu, on s´han inclòs 103 pacients tractades amb quimioteràpia neoadjuvant. Totes les pacients incloses disposaven de RM inicial i de RM post-quimioteràpia. La sensibilitat de la RM per a detectar RCp és d´un 82% i l´especificitat d´un 71%. El valor de sensibilitat més alt, del 100%, s´ha objectivat en els tumors triple negatius. La concordança global entre RCr i RCp és d´un 74%.
Resumo:
Background: We investigated the change of prognosis in resected gastric cancer (RGC) patients and the role of radical surgery and adjuvant chemotherapy. Methods: We retrospectively analyze the outcome of 426 consecutive patients from 1975 to 2002, divided into 2 time-periods (TP) cohort: Before 1990 (TP1, n = 207) and 1990 or after (TP2; n= 219). Partial gastrectomy and D1-lymphadenetomy was predominant in TP1 and total gastrectomy with D2-lymphadenectomy it was in TP2. Adjuvant chemotherapy consisted of mitomycin C (MMC), 10¿20 mg/m2 iv 4 courses or MMC plus Tegafur 500 mg/m2 for 6 months. Results: Positive nodes were similar in TP2/TP1 patients with 56%/59% respectively. Total gastrectomy was done in 56%/45% of TP2/TP1 respectively. Two-drug adjuvant chemotherapy was administered in 65%/18% of TP2/TP1 respectively. Survival at 5 years was 66% for TP2 versus 42%for TP1 patients (p < 0.0001). Survival by stages II, IIIA y IIIB for TP2 versus TP1 patients was 70 vs. 51% (p = 0.0132); 57 vs. 22% (p = 0.0008) y 30 vs. 15% (p = 0.2315) respectively. Multivariate analysis showed that age, stage of disease and period of treatment were independent variables. Conclusion: The global prognosis and that of some stages have improved in recent years with case RGC patients treated with surgery and adjuvant chemotherapy.
Resumo:
Over the past three decades, penicillin-resistant pneumococci have emerged worldwide. In addition, penicillin-resistant strains have also decreased susceptibility to other β-lactams (including cephalosporins) and these strains are often resistant to other antibiotic groups, making the treatment options much more difficult. Nevertheless, the present in vitro definitions of resistance to penicillin and cephalosporins in pneumococci could not be appropriated for all types of pneumococcal infections. Thus, current levels of resistance to penicillin and cephalosporin seem to have little, if any, clinical relevance in nonmeningeal infections (e.g., pneumonia or bacteremia). On the contrary, numerous clinical failures have been reported in patients with pneumococcal meningitis caused by strains with MICs ≥ 0.12 μg/ml, and penicillin should never be used in pneumococcal meningitis except when the strain is known to be fully susceptible to this drug. Today, therapy for pneumococcal meningitis should mainly be selected on the basis of susceptibility to cephalosporins, and most patients may currently be treated with high-dose cefotaxime (±) vancomycin, depending on the levels of resistance in the patient's geographic area. In this review, we present a practical approach, based on current levels of antibiotic resistance, for treating the most prevalent pneumococcal infections. However, it should be emphasized that the most appropriate antibiotic therapy for infections caused by resistant pneumococci remains controversial, and comparative, randomized studies are urgently needed to clarify the best antibiotic therapy for these infections
Resumo:
Molecular characterization of radical prostatectomy specimens after systemic therapy may identify a gene expression profile for resistance to therapy. This study assessed tumor cells from patients with prostate cancer participating in a phase II neoadjuvant docetaxel and androgen deprivation trial to identify mediators of resistance. Transcriptional level of 93 genes from a docetaxel-resistant prostate cancer cell lines microarray study was analyzed by TaqMan low-density arrays in tumors from patients with high-risk localized prostate cancer (36 surgically treated, 28 with neoadjuvant docetaxel þ androgen deprivation). Gene expression was compared between groups and correlated with clinical outcome. VIM, AR and RELA were validated by immunohistochemistry. CD44 and ZEB1 expression was tested by immunofluorescence in cells and tumor samples. Parental and docetaxel-resistant castration-resistant prostate cancer cell lines were tested for epithelial-to-mesenchymal transition (EMT) markers before and after docetaxel exposure. Reversion of EMT phenotype was investigated as a docetaxel resistance reversion strategy. Expression of 63 (67.7%) genes differed between groups (P < 0.05), including genes related to androgen receptor, NF-k B transcription factor, and EMT. Increased expression of EMT markers correlated with radiologic relapse. Docetaxel-resistant cells had increased EMT and stem-like cell markers expression. ZEB1 siRNA transfection reverted docetaxel resistance and reduced CD44 expression in DU-145R and PC-3R. Before docetaxel exposure, a selected CD44 þ subpopulation of PC-3 cells exhibited EMT phenotype and intrinsic docetaxel resistance; ZEB1/CD44 þ subpopulations were found in tumor cell lines and primary tumors; this correlated with aggressive clinical behavior. This study identifies genes potentially related to chemotherapy resistance and supports evi-dence of the EMT role in docetaxel resistance and adverse clinical behavior in early prostate cancer.
Resumo:
Molecular characterization of radical prostatectomy specimens after systemic therapy may identify a gene expression profile for resistance to therapy. This study assessed tumor cells from patients with prostate cancer participating in a phase II neoadjuvant docetaxel and androgen deprivation trial to identify mediators of resistance. Transcriptional level of 93 genes from a docetaxel-resistant prostate cancer cell lines microarray study was analyzed by TaqMan low-density arrays in tumors from patients with high-risk localized prostate cancer (36 surgically treated, 28 with neoadjuvant docetaxel þ androgen deprivation). Gene expression was compared between groups and correlated with clinical outcome. VIM, AR and RELA were validated by immunohistochemistry. CD44 and ZEB1 expression was tested by immunofluorescence in cells and tumor samples. Parental and docetaxel-resistant castration-resistant prostate cancer cell lines were tested for epithelial-to-mesenchymal transition (EMT) markers before and after docetaxel exposure. Reversion of EMT phenotype was investigated as a docetaxel resistance reversion strategy. Expression of 63 (67.7%) genes differed between groups (P < 0.05), including genes related to androgen receptor, NF-k B transcription factor, and EMT. Increased expression of EMT markers correlated with radiologic relapse. Docetaxel-resistant cells had increased EMT and stem-like cell markers expression. ZEB1 siRNA transfection reverted docetaxel resistance and reduced CD44 expression in DU-145R and PC-3R. Before docetaxel exposure, a selected CD44 þ subpopulation of PC-3 cells exhibited EMT phenotype and intrinsic docetaxel resistance; ZEB1/CD44 þ subpopulations were found in tumor cell lines and primary tumors; this correlated with aggressive clinical behavior. This study identifies genes potentially related to chemotherapy resistance and supports evi-dence of the EMT role in docetaxel resistance and adverse clinical behavior in early prostate cancer.
Resumo:
Estudi realitzat a partir d’una estada a la Universidad de Zaragoza, Espanya, entre novembre del 2007 i abril del 2008. Mycobacterium vaccae és un micobacteri ambiental de creixement ràpid molt estudiat pel seu interès com a possible ús immunoterapéutic en el tractament de la tuberculosis i altres malalties. M.vaccae a l’igual que altres micobacteris presenta dues morfologies colonials: llisa i rugosa. M.vaccae ATCC15483T té originàriament una morfologia llisa. Quant aquest es cultiva en medi sòlid a 30ºC apareixen espontàniament variants rugoses estables que no reverteixen a llises. El motiu pel qual aquest procés té lloc no es coneix, encara que s’ha descrit en Mycobacterium smegmatis i en Mycobacterium avium que els lípids de la paret cel•lular es troben involucrats en aquest canvi de morfologia colonial. L’anàlisi dels contingut en lípids i glicolípids de la paret cel•lular de les dos variants morfològiques de M.vaccae, ens ha indicat que les soques llises presenten un compost extracel•lular que no es troba en les rugoses i que mitjançant l’anàlisi estructural d’aquest compost ha sigut identificat com un polièster extracel•lular de cadena llarga. El present estudi s’ha centrat en determinar els gens implicats en la síntesis d’aquest compost. Per a realitzar aquest anàlisi genètic s’ha construit una llibreria de mutants per transposició de la soca llisa de M. vaccae mitjançant un plàsmid ts/sac i un transposó. S’han obtingut colònies de morfologia rugosa on el plàsmid s’ha insertat en la zona del genoma que codifica per aquest compost extracel•lular. Aquests nous mutants s’han analitzat mitjançant tècniques moleculars (PCR, Southern y seqüenciació). A mès, s’ha construit una llibreria genòmica amb DNA de la soca llisa en plàsmids replicatius de micobacteris derivats de pAL5000 i s’ha transformat la soca rugosa seleccionant per a un fenotip llis estudiant els gens que complementen.
Resumo:
Introducción: Colombia cuenta con poca información sobre el comportamiento del cáncer, no obstante, el carcinoma de cuello uterino representa la segunda causa de muerte por la enfermedad entre las mujeres de nuestro entorno. El patrón epidemiológico de la enfermedad es preocupante porque los estados localmente avanzados constituyen el estado más frecuente al momento del diagnóstico y la mortalidad siendo bastante alta a pesar de la presencia de un programa de cribado organizado. Objetivo: Describir el valor pronóstico de la densidad microvascular (DMV) y de la expresión proteica de varios genes relacionados con la supervivencia y proliferación del cáncer de cérvix localmente avanzado en un grupo de mujeres tratadas con quimioradiación y braquiterapia intracavitaria. Se estimaron la tasa de respuesta global (TRG), la supervivencia libre de progresión (SLP) y la supervivencia global (SG). Resultados: Se incluyeron 61 mujeres con una edad media de 52 ± 10 años; todas tenían diagnóstico de cáncer de cérvix localmente avanzado (IIA 2.3%/IIB 47.5%/IIIA 4.9%/IIIB 37.7%/IVA 3.3%/no definido 3.3%), con un volumen tumoral promedio de 6.4cm (DE ± 1.8cm) e infección por VPH en 46% de los casos; 58 sujetos (95%) tenían un patrón escamoso, dos fueron adenocarcinomas y &50% presentaba neoplasias moderada o pobremente diferenciadas. Todas fueron tratadas con quimioradiación (interrupción transitoria en teleterapia por toxicidad y otras causas en 19% y 21.4%, respectivamente/media de ciclos de platino concomitante 4.8 series ± 1.0) y braquiterapia (77% completaron el tratamiento intracavitario). La mediana para la SLP y global fue de 6.6 meses (r, 4.0-9.1) y 30 meses (r, 11-48), respectivamente. Ninguna de las variables tuvo un efecto positivo sobre la SLP, mientras el análisis multivariado demostró que los niveles de expresión del VEGF (P=0.026), EGFR (P=0.030), y el volumen tumoral menor de 6 cm (P=0.02) influyeron positivamente sobre éste desenlace. Conclusión: Existe una influencia positiva sobre el pronóstico, de la tipificación en el cáncer de cérvix localmente avanzado tratado con quimioradiación basada en platino.
Resumo:
Estudio de los polimorfismos del gen de la timidilato sintasa y los genes reparadores del ADN ERCC1 y XRCC1 y su relación con la rdespuesta al tratamiento neoadyvante con qumiorradioterapia basada en capecitabin, en pacientes afecto de carcinoma colorrectal de localmente avanzado.
Resumo:
El sarcoma de Ewing es el segundo tumor óseo infantil más frecuente y presenta una alta incidencia de enfermedad metastática. Este tipo de tumores presentan una traslocación génica característica que da origen a una proteína de fusión, normalmente EWS/FLI1. Esta proteína de fusión actúa como factor de transcripción aberrante regulando la expresión de diferentes genes implicados en la iniciación, mantenimiento y progresión del tumor. Nuestro grupo describió como uno de estos genes diana a la caveolina 1 (CAV1) describiendo además su papel determinante en el fenotipo maligno del sarcoma de Ewing, en la tumorigénesis y en la resistencia a apoptosis inducida por quimioterapia. Para investigar el papel concreto de CAV1 en el proceso metastático de este sarcoma, creamos un modelo de baja expresión de CAV1 en líneas celulares de sarcoma de Ewing y determinamos cambios en su capacidad migratoria, invasiva y metastática. En los ensayos in vitro hallamos una menor capacidad migratoria de las células knockdown de CAV1 y una reducción en la expresión de MMP9 y en la actividad de MMP2. La regulación de la actividad de MMP2 parece estar relacionada con la posible regulación que ejerce CAV1 en la función de MT1-MMP, proteína fundamental para la activación de MMP2. Por otro lado, en este estudio proponemos que CAV1 promueve la expresión de MMP9 tanto transcripcionalmente, regulando la vía de señalización ERK1/2, como a nivel post-transcripcional regulando la vía RSK1/rpS6. Además, en los ensayos de metástasis experimental in vivo las células knockdown de CAV1 presentaron una menor incidencia de metástasis pulmonar, hecho que correlacionó con una disminución en la expresión de SPARC, una proteína de adhesión importante en procesos metastáticos. En resumen, nuestros resultados evidencian la importancia de CAV1 en el proceso metastático del sarcoma de Ewing.