Multilocus sequence analysis reveals the genetic diversity of European fruit tree phytoplasmas and supports the existence of inter-species recombination

The genetic diversity of three temperate fruit tree phytoplasmas ‘Candidatus Phytoplasma prunorum’, ‘Ca. P. mali’ and ‘Ca. P. pyri’ has been established by multilocus sequence analysis. Among the four genetic loci used, the genes imp and aceF distinguished 30 and 24 genotypes, respectively, and showed the highest variability. Percentage of substitution for imp ranged from 50 to 68% according to species. Percentage of substitution varied between 9 and 12% for aceF, whereas it was between 5 and 6% for pnp and secY. In the case of ‘Ca P. prunorum’ the three most prevalent aceF genotypes were detected in both plants and insect vectors, confirming that the prevalent isolates are propagated by insects. The four isolates known to be hypo-virulent had the same aceF sequence, indicating a possible monophyletic origin. Haplotype network reconstructed by eBURST revealed that among the 34 haplotypes of ‘Ca. P. prunorum’, the four hypo-virulent isolates also grouped together in the same clade. Genotyping of some Spanish and Azerbaijanese ‘Ca. P. pyri’ isolates showed that they shared some alleles with ‘Ca. P. prunorum’, supporting for the first time to our knowledge, the existence of inter-species recombination between these two species.

Manipulació genètica de vectors virals per a estratègies de teràpia gènica en malalties autoimmunes

Els tractaments actuals per a la Malaltia de Crohn es basen en l’administració de proteïnes recombinants amb capacitat immunosupressora. Aquests tractaments són sistèmics, crònics i causen el desenvolupament d’efectes secundaris severs com infeccions amb patògens oportunistes i una major incidència de tumors. Passar d’una administració sistèmica dels immunosupressors a una administració local sembla clau per evitar la severitat i el nombre de complicacions secundàries. Ha sigut descrit recentment que el subconjunt cel•lular Th-17 juga un paper central en moltes malalties autoimmunes en humans, com ara la Malaltia de Crohn, Escleroderma, Artritis reumatoide o Psoriasis. Per determinar com la via del Th-17 es veu afectada durant el desenvolupament i els estadis aguts de la malaltia, analitzarem una gran bateria de interleuquines/citoquines i els mecanismes intracel•lulars d’activació/inhibició de l’activitat de les cèl•lules del Sistema Immune. En un segon pas, clonarem els gens seleccionats relacionats amb la immunomodulació de la via del Th-17 en vectors recentment desenvolupats (adenovirus quimera 5/40 o diferents pseudotips d’AAVs ), ja que hipotitzem que una producció local d’immunomoduladors s’assolirà amb una eficiència major fent servir aquests vectors, evitant així els efectes secundaris. A aquests efectes, hem començat el projecte clonant els gens de la IL10 i del receptor transmembrenal de la IL23 en adenovirus i en genomes d’AAV.

La depuradora de Begues: reactor biològic o aiguamolls construïts?. Estudi comparatiu dels vectors: paràmetres de l'H2O, fangs produïts, costos capitals i d'explotació, personal

L’objectiu del present estudi és comparar els vectors de paràmetres de l’aigua, producció de fangs, costos i personal entre 2 tipus d’instal·lacions EDAR al municipi de Begues; una ja existent amb tractament secundari i terciari mitjançant un reactor biològic i una potencial amb tractament secundari i terciari mitjançant aiguamolls construïts. La finalitat del projecte és determinar, gràcies a l’estudi dels principals vectors ambientals de la infraestructura i a altres estudiats per na Susana Forero Sánchez, quina de les 2 tipologies d’instal·lació s’ajusta més al territori i a les necessitats de tractament de les aigües del mateix. Els resultats de la investigació indiquen que tant els costos d’explotació com la producció de fangs i el personal donen avantatge als aiguamolls construïts, però els costos capitals i el tractament de nutrients són favorables per a la depuradora actual. Amb el projecte de Susana Forero Sánchez, les conclusions que es poden establir en referència a la decisió d’instal·lar una depuradora o una altra segons els vectors estudiats indiquen que l’EDAR sense aiguamolls té més probabilitat de ser escollida com la més adient per les necessitats del territori d’estudi.

La depuradora de Begues: reactor biològic o aiguamolls construïts?. Estudi comparatiu dels vectors: superfície, consum energètic, integració en el medi

L’objectiu del present estudi és comparar els vectors de superfície, consum energètic i integració en el medi entre 2 tipus d’instal·lacions EDAR al municipi de Begues; una ja existent amb tractament secundari i terciari mitjançant un reactor biològic i una potencial amb tractament secundari i terciari mitjançant aiguamolls construïts. La finalitat del projecte és determinar, gràcies a l’estudi dels principals vectors ambientals de la infraestructura i a altres estudiats per en Jordi Gómez Castillo, quina de les 2 tipologies d’instal·lació s’ajusta més al territori i a les necessitats de tractament de les aigües del mateix. Els resultats de la investigació indiquen que els aiguamolls construïts fan un ús més productiu del sòl però ocupen l’espai de reserva disponible amb el sistema de reactor biològic. A més, consumeixen 50kWh/dia menys que l’altra instal·lació, fet que implica un 7% menys d’emissions de CO2 anuals. Finalment, tenen una millor integració en el medi i proporcionen uns beneficis auxiliars afegits. Amb el projecte d’en Jordi Gómez Castillo, les conclusions que es poden establir en referència a la decisió d’instal·lar una depuradora o una altra indiquen que l’EDAR sense aiguamolls té més probabilitat de ser escollida com la més adient per les necessitats del territori d’estudi.

Relaxation of selective constraints causes independent selenoprotein extinction in insect genomes

BACKGROUND: Selenoproteins are a diverse family of proteins notable for the presence of the 21st amino acid, selenocysteine. Until very recently, all metazoan genomes investigated encoded selenoproteins, and these proteins had therefore been believed to be essential for animal life. Challenging this assumption, recent comparative analyses of insect genomes have revealed that some insect genomes appear to have lost selenoprotein genes. METHODOLOGY/PRINCIPAL FINDINGS: In this paper we investigate in detail the fate of selenoproteins, and that of selenoprotein factors, in all available arthropod genomes. We use a variety of in silico comparative genomics approaches to look for known selenoprotein genes and factors involved in selenoprotein biosynthesis. We have found that five insect species have completely lost the ability to encode selenoproteins and that selenoprotein loss in these species, although so far confined to the Endopterygota infraclass, cannot be attributed to a single evolutionary event, but rather to multiple, independent events. Loss of selenoproteins and selenoprotein factors is usually coupled to the deletion of the entire no-longer functional genomic region, rather than to sequence degradation and consequent pseudogenisation. Such dynamics of gene extinction are consistent with the high rate of genome rearrangements observed in Drosophila. We have also found that, while many selenoprotein factors are concomitantly lost with the selenoproteins, others are present and conserved in all investigated genomes, irrespective of whether they code for selenoproteins or not, suggesting that they are involved in additional, non-selenoprotein related functions. CONCLUSIONS/SIGNIFICANCE: Selenoproteins have been independently lost in several insect species, possibly as a consequence of the relaxation in insects of the selective constraints acting across metazoans to maintain selenoproteins. The dispensability of selenoproteins in insects may be related to the fundamental differences in antioxidant defense between these animals and other metazoans.

Compact matrix expressions for generalized Wald tests of equality of moment vectors

Asymptotic chi-squared test statistics for testing the equality ofmoment vectors are developed. The test statistics proposed aregeneralizedWald test statistics that specialize for different settings by inserting andappropriate asymptotic variance matrix of sample moments. Scaled teststatisticsare also considered for dealing with situations of non-iid sampling. Thespecializationwill be carried out for testing the equality of multinomial populations, andtheequality of variance and correlation matrices for both normal andnon-normaldata. When testing the equality of correlation matrices, a scaled versionofthe normal theory chi-squared statistic is proven to be an asymptoticallyexactchi-squared statistic in the case of elliptical data.

A survey of potential vectors of apricot chlorotic leaf roll

A comparative survey was done in leafhopper populations captured in apricot orchards in two areas of Valencia, one with considerable natural spread of apricot chlorotic leaf roll (ACLR), and the other where such natural spread is virtually nonexistent. An identification of the leafhopper species found in the first and in the second area suggest that Neoaliturus haematoceps and/or Neoaliturus fertestratus are the potential vectors of ACLR, at least under the conditions of Valencia province. Psammotettix striatus and Austroagallia sinuata are potential secondary vextors of ACLR.

Metcalfa pruinosa (Say) (Homoptera: Flatidae), ¿una plaga potencial de plantas ornamentales en espacios verdes urbanos de Cataluña?

Se ha determinado la presencia y abundancia de Metcalfa pruinosa (Say) en espacios verdes urbanos de Cataluña. M. pruinosa es una especie ampliamente establecida en Cataluña, especialmente en la zona costera. Se ha registrado el insecto sobre más de 100 plantas distintas. La abundancia del insecto ha sido grande en parques y jardines de localidades como Figueres, Girona, Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Tarragona o Salou, ocasionando daños estéticos de consideración. Por tanto, M. pruinosa puede considerarse ya una plaga real de los espacios verdes urbanos de Cataluña, aunque su abundancia y capacidad de daño pueden aumentar en el futuro.

Toxicity of allyl esters in insect cell lines and in Spodoptera littoralis larvae

We investigated the effects of five allyl esters, two aromatic (allyl cinnamate and allyl 2-furoate) and three aliphatic (allyl hexanoate, allyl heptanoate, and allyl octanoate) in established insect cell lines derived from different species and tissues. We studied embryonic cells of the fruit fly Drosophila melanogaster (S2) (Diptera) and the beet armyworm Spodoptera exigua (Se4) (Lepidoptera), fat body cells of the Colorado potato beetle Leptinotarsa decemlineata (CPB) (Coleoptera), ovarian cells of the silkmoth Bombyx mori (Bm5), and midgut cells of the spruce budworm Choristoneura fumiferana (CF203) (Lepidoptera). Cytotoxicity was determined with use of MTT [3-(4,5-dimethylthiazol-2-yl)-2,5-diphenyl tetrazolium bromide] and trypan blue. In addition, we tested the entomotoxic action of allyl cinnamate against the cotton leafworm Spodoptera littoralis .The median (50%) cytotoxic concentrations (EC50s) of the five allyl esters in the MTT bioassays ranged between 0.25 and 27 mM with significant differences among allyl esters (P = 0.0012), cell lines (P < 0.0001), and the allyl estercell line interaction (P < 0.0001). Allyl cinnamate was the most active product, and CF203 the most sensitive cell line. In the trypan blue bioassays, cytotoxicity was produced rapidly and followed the same trend observed in the MTT bioassay. In first instars of S. littoralis, allyl cinnamate killed all larvae at 0.25% in the diet after 1 day, while this happened in third instars after 5 days. The LC50 in first instars was 0.08%. In addition, larval weight gain was reduced (P < 0.05) after 1 day of feeding on diet with 0.05%. In conclusion, the data provide evidence of the significant but differential cytotoxicity among allyl esters in insect cells of different species and tissues. Midgut cells show high sensitivity, indicating the insect midgut as a primary target tissue. Allyl cinnamate caused rapid toxic effects in S. littoralis larvae at low concentrations, suggesting further potential for use in pest control.

Crustacean and aquatic insect assemblages in the Mediterranean coastal ecosystems of Empord`a wetlands (NE Iberian peninsula)

Coastal wetlands are characterized by high biodiversity, which is one of the main criteria considered when establishing protection policies or when proposing adequate management actions. In this study, the crustacean and aquatic insect composition of the Empord`a wetlands is described. These two faunal groups contribute highly to the total biodiversity in these wetlands but are seldom considered when managing natural areas. A selection (84 sampling points) of all water body types present in the Empord`a wetlands were sampled monthly (surber and dip net with a 250 μm mesh). Sampling was carried out during 3 surveys (1991-92, 1996-97 and 1999-2000). A rich fauna of 125 crustacean and 295 aquatic insect taxa was identified. We characterized each water body type using the most abundant species and the relative species richness of the taxonomic groups. A classification of the water body types, according to similarity between inventories, groups the brackish and hyperhaline systems in one cluster and the various freshwater systems in another one. Among freshwater systems, lotic waters and freshwater wetlands have a high similarity, whereas rice fields and freshwater springs have a low similarity