Application of discriminant function analysis and change-point problem in dating volcanic ashes

The application of Discriminant function analysis (DFA) is not a new idea in the studyof tephrochrology. In this paper, DFA is applied to compositional datasets of twodifferent types of tephras from Mountain Ruapehu in New Zealand and MountainRainier in USA. The canonical variables from the analysis are further investigated witha statistical methodology of change-point problems in order to gain a betterunderstanding of the change in compositional pattern over time. Finally, a special caseof segmented regression has been proposed to model both the time of change and thechange in pattern. This model can be used to estimate the age for the unknown tephrasusing Bayesian statistical calibration

Frequency dynamics of gain-switched injection-locked semiconductor lasers

The frequency dynamics of gain-switched singlemode semiconductor lasers subject to optical injection is investigated. The requirements for low time jitter and reduced frequency chirp operation are studied as a function of the frequency mismatch between the master and slave lasers. Suppression of the power overshoot, typical during gain-switched operation, can be achieved for selected frequency detunings.

A Gain Scheduling Model Predictive Controller for Blood Glucose Control in Type 1 Diabetes

This paper presents a control strategy for blood glucose(BG) level regulation in type 1 diabetic patients. To design the controller, model-based predictive control scheme has been applied to a newly developed diabetic patient model. The controller is provided with a feedforward loop to improve meal compensation, a gain-scheduling scheme to account for different BG levels, and an asymmetric cost function to reduce hypoglycemic risk. A simulation environment that has been approved for testing of artificial pancreas control algorithms has been used to test thecontroller. The simulation results show a good controller performance in fasting conditions and meal disturbance rejection, and robustness against model–patient mismatch and errors in mealestimation

Single period Markowitz portfolio selection, performance gauging and duality: a variation on Luenberger's shortage function

Markowitz portfolio theory (1952) has induced research into the efficiency of portfolio management. This paper studies existing nonparametric efficiency measurement approaches for single period portfolio selection from a theoretical perspective and generalises currently used efficiency measures into the full mean-variance space. Therefore, we introduce the efficiency improvement possibility function (a variation on the shortage function), study its axiomatic properties in the context of Markowitz efficient frontier, and establish a link to the indirect mean-variance utility function. This framework allows distinguishing between portfolio efficiency and allocative efficiency. Furthermore, it permits retrieving information about the revealed risk aversion of investors. The efficiency improvement possibility function thus provides a more general framework for gauging the efficiency of portfolio management using nonparametric frontier envelopment methods based on quadratic optimisation.

Embedding theorems of function classes, IV

Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt

Embedding theorems of function classes, II

Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt.

The period function of the generalized Lotka-Volterra centers

"Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt"

Embedding theorems of function classes, I

"Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt."

On the choice of an exchange rate regime: target zones revisited

From the classical gold standard up to the current ERM2 arrangement of the European Union, target zones have been a widely used exchange regime in contemporary history. This paper presents a benchmark model that rationalizes the choice of target zones over the rest of regimes: the fixed rate, the free float and the managed float. It is shown that the monetary authority may gain efficiency by reducing volatility of both the exchange rate and the interest rate at the same time. Furthermore, the model is consistent with some known stylized facts in the empirical literature that previous models were not able to produce, namely, the positive relation between the exchange rate and the interest rate differential, the degree of non-linearity of the function linking the exchage rate to fundamentals and the shape of the exchange rate stochastic distribution.

The third order Melnikov function of a quadratic center under quadratic perturbation

We study quadratic perturbations of the integrable system (1+x)dH; where H =(x²+y²)=2: We prove that the first three Melnikov functions associated to the perturbed system give rise at most to three limit cycles.

Estudis funcionals i de plegament dels dominis d'activació de les procarboxipeptidases

Els dominis d’activació (ADs) de les procarboxipeptidases de la subfamília A/B sempre han sorprès ja que representen una quarta part del proenzim. S’han realitzat alguns estudis per intentar descobrir-ne alguna possible funció alternativa, però no han estat fructífers. El descobriment de l’elevada velocitat de plegament del domini d’activació de la procarboxipeptidasa A2 humana, (ADA2h), emperò, va portar a proposar la possibilitat de que realitzessin una funció d’assistència al plegament del domini enzimàtic. Posteriorment, l’anàlisi del plegament d’ADA2h a pH baix va revelar la capacitat d’aquest domini per formar fibres amiloides, a més de demostrar que un increment de l’estabilitat proteica podia prevenir la formació d’aquests agregats. La profunda caracterització del plegament d’ADA2h va fer que aquesta proteïna fos un bon model amiloidogènic, de manera que es van proposar un seguit d’experiments que s’han desenvolupat en el present treball per tal de conèixer millor aquest procés. S’han dut a terme estudis cinètics d’agregació per tal de valorar la contribució dels diferents aminoàcids de la seqüència polipeptídica, utilitzant 29 variants puntuals d’ADA2h. Es va eliminar la contribució de l’estabilitat mitjançant la utilització d’urea, i per dicroïsme circular conjuntament amb un aparell de flux detingut, es van obtenir dues velocitats diferents, v1 i v2, que corresponen a la formació d’un intermediari i a la seva reorganització, respectivament. Experiments complementaris utilitzant espectroscòpia d’infraroig (IR) revelaren la reorganització de l’estat natiu (en aquest cas) per a donar la forma agregada. Les cinètiques d’IR van mostrar que ADA2h forma l’estructura _ típica de les fibres amiloides, previ desplegament les seves hèlixs-_. Finalment, s’han realitzat estudis de biocomputació per tal d’esbrinar possibles funcions alternatives dels ADs. Les superposicions estructurals semblen mostrar similaritat dels ADs amb dominis de reconeixement d’RNA (RRM). Aquesta hipòtesi s’ha comprovat experimentalment amb ADA4h, mostrant una dèbil, però existent, unió a RNA.

Paper de la PAP en la resposta inflamatoria durant la pancreatitis aguda

Estudi elaborat a partir d’una estada al Institut national de la santé et de la recherche médicale, França, entre setembre i octubre del 2006. La PAP va ser identificada inicialment com una proteïna de secreció, que apareixia al suc pancreàtic després de la inducció d’una pancreatitis aguda experimental. Per la PAP s’ha suggerit diferents funcions, algunes no relacionades en aparença, però les més interessants en el camp de la pancreatitis són les activitats antiapoptótiques, mitogéniques i, especialment, antiinflamatóries. Per aprofundir en aquests aspectes de la PAP, s’ha emprat un model de ratolí PAP-/- per observar els efectes de la deleció del gen de la PAP durant la pancreatitis aguda.Per induir la pancreatitis es va fer servir el model de administració de ceruleina a dosi supra-màximes. En aquestes condicions es va observar que en els animals PAP-/-, la severitat del procés era menor. Els marcadors de necrosi pancreàtica, lipasa i amilasa, van presentar nivells menors en els animals PAP-/- que en els corresponents wild type. Per contra, el nombre de PMN infiltrats i la producció de citoquines pro-inflamatories va ser major en el pàncreas dels animals PAP-/-. La intensitat de la resposta inflamatòria observada suggereix que en condicions fisiològiques, el paper anti-inflamatori de la PAP es prou rellevant. Això ja s’havia suggerit en estudis in vitro, en els que es va demostrar que l’activitat antiinflamatòria de la PAP depenia de la via de transducció de senyal Jak/STAT/SOCS3. Aquesta hipòtesi s’ha comprovat in vivo, monitoritzant el nivell d’activació de STAT3 en els pàncreas dels animals després de la inducció de la pancreatitis.Tot plegat confirma que les funcions antiinflamatòries descrites in vitro per la PAP també es poden observar in vivo, de manera que la PAP sembla ser un agent important en la resposta de les cèl•lules pancreàtiques durant la pancreatitis aguda.