10 resultados para environnement
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Per tal de fer front al deteriorament i la destrucci de lnica infraestructura comuna per a joves existent al barri de Har (Mlomp), lassociaci de joves Les Criquets de Har ha dut a terme un projecte de construcci dun Casal de Joves, el qual pretn fer front no noms a la manca dinfraestructures sin tamb a la falta de tallers en condicions, de llocs de treball i despai agrcola. Amb lobjectiu de construir un centre integrat en el medi i amb capacitat per atendre les necessitats tant dels joves de Har com daltres poblacions properes, sha optat per realitzar una diagnosi ambiental del terreny on es construir el complex. La informaci obtinguda en aquesta diagnosi ha perms determinar els possibles impactes que la construcci del casal pot suposar per al medi i, a partir daqu, elaborar un pla de gesti ambiental dissenyant les mesures correctores ms adequades per a la mitigaci dels impactes detectats. Les actuacions plantejades en el Pla de gesti ambiental shan dissenyat tenint en compte el context social i econmic en el qual es desenvolupen les obres, aix com tamb la predisposici de la poblaci per a dur-les a terme i garantir-ne la continutat.
Resumo:
L'objectiu daquesta fitxa tcnica s la difusi de la metodologia Anlisi de Cicle de Vida, ACV, com a mtode per avaluar ambientalment lagricultura ecolgica, detectar els punts febles i aportar alternatives. Els estudis dACV utilitzen la metodologia proposada per les normatives ISO (ISO-14040, 2006; ISO-14044, 2006). Els estudis previs que lhan aplicat avalen la metodologia, mostrant que leina ACV reuneix les caracterstiques dobjectivitat i transparncia per a lestudi de limpacte ambiental de la producci agrria ecolgica. Existeixen, per, aspectes metodolgics poc desenvolupats que requeriran de futura recerca i que resumim en aquesta fitxa. Aspectes principalment relacionats amb la necessitat de bases de dades locals per una correcta realitzaci dels inventaris i consens en les metodologies per anlisis dimpactes relacionats principalment amb ls del sl, biodiversitat i toxicitat.
Resumo:
Lautor exposa el mtode de treball que va emprar per a la realitzaci de la seva tesi doctoral, titulada Geografa humanista y paisaje: Una lectura humanista del paisaje de la Garrotxa a travs de la literatura y de cinco grupos de experiencia ambiental. La major part de lestudi segueix una metodologia clarament fenomenolgica qu permet explorar, a partir de lentrevista personal, els fenmens del mn viscut en relaci al paisatge, de cinc grups dexperincia ambiental de La Garrotxa: estiuejants, excursionistes, pintors paisatgistes, neorurals i agricultors
Cantant entre guerres : msica coral per a veus blanques a Frana i Catalunya a principis del segle XX
Resumo:
Aquest treball busca definir algunes caracterstiques comunes d'obres musicals escrites a principis del segle XX per compositors francesos i catalans per a cor de veus blanques, mitjanant l'estudi de les seves biografies i l'anlisi de les prpies obres. Aquestes peces, compostes en llocs i moments diferents, convergeixen per en alguns punts estilstics, transcendint les fronteres per contribuir a l'elaboraci d'un llenguatge propi d'un entorn cultural ms ampli, de Pars a Barcelona.
Resumo:
Objectiu: Aquest estudi pretn aportar coneixement sobre el model datenci que reben les persones de ms de 79 anys dependents del municipi de Vic. Analitzar en quina mesura es fa s dels serveis formals i quines variables influeixen en la utilitzaci daquest. Mtode: Estudi retrospectiu, descriptiu i transversal. De metodologia quantitativa. La poblaci destudi sn aquelles persones de 80 i ms anys de Vic que van sollicitar la valoraci de dependncia entre els anys 2007-2010, amb un grau II o III de dependncia reconegut i un Pla Individual dAtenci validat i concedit per la Generalitat de Catalunya (n=453). Les dades provenen de registres de la Generalitat de Catalunya i de lrea dAfers Socials i Ciutadania de lAjuntament de Vic. Les variables dependents sn la utilitzaci de recursos formals (teleassitncia, servei datenci domiciliria pblic i privat- , centre de dia, residncia i prestacions econmiques derivades de la llei de la dependncia). El grau de dependncia, el gnere, ledat, lestat civil, la convivncia, el cuidador principal i el nivell de renda es van considerar variables independents. Resultats: El model datenci majoritari s el que complementa el suport informal amb el formal (62.3%). Ls de recursos formals t un paper subsidiari (37.7%). La variable convivncia influeix de forma significativa amb ls de serveis formals (p&0.001 en ls de TAS, el SAD pblic i el SAD privat) . Conclusi: Els disseny de programes i criteris de provisi de serveis haurien de contemplar no noms el grau de dependncia sin tamb variables ms dentorn com la convivncia. No obstant, existeix encara poca evidncia cientfica en aquesta lnia, per aix shauria de potenciar l investigaci que permets analitzar les variables de la funci social de forma ms acurada. Paraules clau: Dependncia, suport formal, suport informal.
Resumo:
La obra de Massimo Casagrande es altamente interesante por dos motivos. Por un lado, llena un vaco en los trabajos relativos al norte de frica romano y, por otro lado, se integra en una corriente mundial de mxima actualidad: la visin holstica y diacrnica de la hidrulica antigua. Esta tendencia en la investigacin est siendo protagonizada de modo incuestionable a escala internacional por la profesora Ella Hermon (Universit de Laval) y su Chaire de recherche du Canada en interactions socit - environnement natural dans lEmpire romain. En Espaa es obligatorio mencionar el Seminario Agustn de Horozco (Universidad de Cdiz) y su proyecto Captacin, usos y administracin del agua en los municipios de la Btica romana.
Resumo:
Article que analitza l'impacte, que histricament, ha tingut el desenvolupament econmic sobre el medi ambient
Resumo:
This paper presents the first results of a current research project about human environmental interactions in the Montseny Massif. Our work sets out to integrate two research lines in the studied area: - Archaeological and archaeo-morphological surveys in a lower part of the mountains in order to characterize the evolution of the settlements and field systems. - The geological and geomorphological characterization of the slope and terrace deposits in relation with field systems and archaeological data. First results point out the intensive occupation of these inland areas during the Iberian and the Roman periods. Post-Roman sediments show different processes of erosion.
Resumo:
Captol 7 del llibre 'Conceptos y tcnicas en ecologa fluvial' que es refereix a la composici de les aiges
Resumo:
Objectiu: Aquest estudi pretn aportar coneixement sobre el model datenci que reben les persones de ms de 79 anys dependents del municipi de Vic. Analitzar en quina mesura es fa s dels serveis formals i quines variables influeixen en la utilitzaci daquest. Mtode: Estudi retrospectiu, descriptiu i transversal. De metodologia quantitativa. La poblaci destudi sn aquelles persones de 80 i ms anys de Vic que van sollicitar la valoraci de dependncia entre els anys 2007-2010, amb un grau II o III de dependncia reconegut i un Pla Individual dAtenci validat i concedit per la Generalitat de Catalunya (n=453). Les dades provenen de registres de la Generalitat de Catalunya i de lrea dAfers Socials i Ciutadania de lAjuntament de Vic. Les variables dependents sn la utilitzaci de recursos formals (teleassitncia, servei datenci domiciliria pblic i privat- , centre de dia, residncia i prestacions econmiques derivades de la llei de la dependncia). El grau de dependncia, el gnere, ledat, lestat civil, la convivncia, el cuidador principal i el nivell de renda es van considerar variables independents. Resultats: El model datenci majoritari s el que complementa el suport informal amb el formal (62.3%). Ls de recursos formals t un paper subsidiari (37.7%). La variable convivncia influeix de forma significativa amb ls de serveis formals (p<0.001 en ls de TAS, el SAD pblic i el SAD privat) . Conclusi: Els disseny de programes i criteris de provisi de serveis haurien de contemplar no noms el grau de dependncia sin tamb variables ms dentorn com la convivncia. No obstant, existeix encara poca evidncia cientfica en aquesta lnia, per aix shauria de potenciar l investigaci que permets analitzar les variables de la funci social de forma ms acurada. Paraules clau: Dependncia, suport formal, suport informal.
