Ideas, Possibilities and Limitations of Sustainable Economic Policy – the Example of Ecological Economics

A mesura que el suport del creixement econòmic constitueix un objectiu fonamental de la formulació de polítiques econòmiques, cal assenyalar que aquest tipus de creixement està limitat naturalment per un planeta finit. Aquest article argumenta que, des del punt de vista de la justícia intergeneracional, la realització d'un concepte de desmaterialització i, com a efecte, d'una economia que no creix (en el sentit de dissociació absoluta del creixement econòmic i consum d'energia i materials) es pot justificar. Per tant, el creixement pot ser també entesa com la millora de la qualitat de vida sobretot en comptes d'ampliar quantitats escarpats de sortida. Per tant, una dràstica reducció del cabal de material es necessita, sobretot en els països d'alts ingressos. Després de presentar alguns crítica de les propostes, en el focus d'aquest article es dibuixen en els arguments de per què la política econòmica en el futur han de ser etiquetats com "ecològic" i, a continuació, les opcions de posar en acció les idees del teòric presentat marc en tasques manejables polítiques seran discutides. En aquest cas, s'argumentarà que l'enfocament clàssic de internalització d'efectes externs sovint seguides de decisions de política econòmica ortodoxa no és completament capaç de reflectir canvis ecològics en les estructures de preus dels mercats. Per tant, formal (industrial i l'establiment de la política de consum) i institucions informals (llars) representen punts clau de la política econòmica sostenible, assenyalant l'individu com així com la responsabilitat col · lectiva per omplir aquest buit substancial.

La supervivència de la toponímia precatalana d'Eivissa i Formentera i l'Onomasticon Cataloniae

Anàlisi de la toponímia precatalana d'Eivissa i Formentera, partint d'un corpus prou ampli dels topònims actuals, i revisió del tractament que en fa l'

Els marges del pensament polític contemporani

La crisi i esfondrament del pensament metafísic heretat de la modernitat deixa la filosofia contemporània davant d'un nou paradigma on el coneixement s’ha de construir prescindint de tota identitat i fonamentació. El meu projecte s’estableix com un recorregut descendent que parteix d’un àmbit concret, com és el del problema de la manca de fonamentació en la filosofia política contemporània, per arribar a la veritable arrel del problema general que no és altre que la mateixa naturalesa del llenguatge filosòfic. El punt de partida és la pregunta sobre la possibilitat d’una filosofia política en termes postmetafísics. La filosofia política, atrapada entre les forces de la tirania unitària del concepte metafísic i la dissolució pràctica en pro de la realitat instrumental, traça ponts cap a l’estètica i la deconstrucció, que tenen com a corol•lari final qüestionar-nos els propis límits del pensament polític. El concepte d’impolític és una sortida deconstructiva a aquest atzucac. Des d’Esposito, Rancière, Nancy, però sobretot Massimo Cacciari, he aprofundit en el paradigma postmetafísic que origina aquesta negació política de la pròpia política, política com els seus límits, relació com a distància i identitat com a silenci. És evident que la clau de volta és l’herència i recepció contemporània de Nietzsche i la seva crítica a la transcendentalitat moderna en el sí de l’elaboració d’un coneixement en un naufragi constant pel fracàs de la síntesi que anhela. És aquesta herència la que ha possibilitat aquest pensament negatiu contemporani, el del joc wittgensteinià, la deconstrucció del valor que queda convertit en el seu propi marge (Derrida). Definim així no només una comunitat política basada en la incommensurabilitat dels seus membres alhora buits de contingut (Musil), sinó un model de llenguatge que és el seu propi silenci, un llenguatge en contínua lluita contra sí mateix. El meu projecte és una relectura d’aquesta veritat no identitària on el concepte de diàleg pren una importància cabdal. La filosofia de la música aquí es presenta com un terreny fèrtil d’eines conceptuals a l’hora de desenvolupar-ho. La música és el llenguatge negatiu que només troba possibilitat en la seva pròpia impossibilitat de contingut sintètic. Més enllà de les referències obligatòries a chönberg i Adorno entre altres, el camí iniciat per Bergson amb la introducció de la temporalitat a la discussió obra la porta al paper de l’esdveniment en aquest discurs sobre la impossibilitat. Tornant a la filosofia, on el propi llenguatge filosòfic es defineix ja com a impossible, l’esdeveniment reobre l’antiga tensió entre l’escriptura i la paraula viva, veritable fonament del problema, i vèrtex de la possibilitat d’aquesta filosofia impossible.

Attribution and reciprocity in a simulated labor market: An experimental investigation

While papers such as Akerlof and Yellen (1990) and Rabin (1993) argue that psychological considerations such as fairness and reciprocity are important in individual decision-making, there is little explicit empirical evidence of reciprocal altruism in economic environments. This paper tests whether attribution of volition in choosing a wage has a significant effect on subsequent costly effort provision. An experiment was conducted in which subjects are first randomly divided into groups of employers and employees. Wages were selected and employees asked to choose an effort level, where increased effort is costly to the employee, but highly beneficial to the employer. The wage-determination process was common knowledge and wages were chosen either by the employer or by an external process. There is evidence for both distributional concerns and reciprocal altruism. The slope of the effort/wage profile is clearly positive in all cases, but is significantly higher when wages are chosen by the employer, offering support for the hypothesis of reciprocity. There are implications for models of utility and a critique of some current models is presented.

The size of the underground economy in Germany: A correction of the record and new evidence from the Modified-Cash-deposit-Ratio approach

Based on the Ahumada et al. (2007, Review of Income and Wealth) critique we revise existing estimates of the size of the German underground economy. Among other things, it turns out that most of these estimates are untenable and that the tax pressure induced size of the German underground economy may be much lower than previously thought. To this extent, German policy and law makers have been misguided during the last three decades. Therefore, we introduce the Modified-Cash-Deposit-Ratio (MCDR) approach, which is not subject to the recent critique and apply it to Germany for the period 1960 to 2008. JEL: O17, Q41, C22, Keywords: underground economy, shadow economy, cash-depositratio, currency demand approach, MIMIC approach

Cosmopolitan justice and minority rights: the case of minority nations (or Kant again, but different)

Global Justice has usually been understood to mean institutional and social justice (political and redistributive issues on a global scale). In contrast, issues involving different national and cultural identities, are usually marginal in reflections on global justice. This occurs despite the fact that human rights include political social and cultural rights. This paper links a conception of global justice, moral cosmopolitanism, with plurinational democracies. After giving a brief description of moral cosmopolitanism I go on to analyse notions of cosmopolitanism and patriotism in Kant's work and the political significance that the notion of "unsocial sociability" and the "Ideas of Pure Reason" of Kant's first Critique have for cosmopolitanism. Finally, I analyse the relationship between cosmopolitanism and minority nations based on the preceding sections. I postulate the need for a moral and institutional refinement of democracies and international society that is better able to accommodate national pluralism than has so far been achieved by traditional liberal constitutionalism and cosmopolitanism

Crítical memory of three school debates

As reflection on the education in the Escola Elisava and of the design education in general, the intervention tries to treat the debates that for many years had existed tacitly between the different academic classes, showing the critical situation that it supposes - especially for the fragile design - that one any of these classes influences over the others. From middle of the 90s, the progressive adoption generalized in the higher education of the Anglo-Saxon model ¿with clear predominance of the institutional thing¿ has showed the indicative character of the critique that here is exhibited.