Toward a comparative analysis of coming and going verbs in Spanish, German, and Polish

This work deals with coming and going verbs in three typologically distinct languages: a Romance one (Spanish), a Germanic one (German) and a Slavic one (Polish) within Fillmore`s (1966, 1971, 1975, 1982, 1983) framework. On the grounds of data description it is shown that visible linguistic phenomena, such as deixis or Aktionsart related clearly to the coming and going verbs, can be transcended, resorting to the more abstract notion called by the author, following Winston (1987) and Speas and Tenny (2003), “viewpoint”.

Assessment of current anglo-saxon proposals about criminal justice and the justification of legal punishment: Moore, Duff and Finnis on retribution, and the challenging compatibility with the up-and-coming Restorative Justice

Pendent

Insurance and safety after September 11, 2001: Coming to grips with the costs and threats of terrorism

This chapter, originally written as a consequence of the terrorist attacksof September 11, 2001, provides an elementary, everyday introduction tothe concepts of risk and insurance. Conceptually, risk has two dimensions:a potential loss, and the chance of that loss being realized. People can,however, transfer risk to insurance companies against the payment ofso-called premiums. In practice, however, one needs accurate assessmentsof both losses and probabilities to judge whether premiums are appropriate.For many risks, this poses little problem (e.g., life insurance); however,it is difficult to assess risks of many other kinds of events such as actsof terrorism. It is emphasized, that through evolution and learning, peopleare able to handle many of the common risks that they face in life. Butwhen people lack experience (e.g., new technologies, threats of terrorism),risk can only be assessed through imagination. Not surprisingly, insurancecompanies demand high prices when risks are poorly understood. In particular,the cost of insurance against possible acts of terrorism soared afterSeptember 11. How should people approach risk after the events of that day?Clearly, the world needs to protect itself from the acts of terrorists andother disturbed individuals. However, it is also important to address the root causes of such antisocial movements. It is, therefore, suggested thatprograms addressed at combatting ignorance, prejudice, and socialinequalities may be more effective premiums for reducing the risk ofterrosrtism than has been recognized to date.

Coming from outside the Academy. Values of 2.0 culture in higher education

This article reflects on how some values, interests, and particularities of 2.0 culture enter on higher and postgraduate education institutions. Through theidentification of the features of 2.0, this document visualizes some of the resistances, obstacles, possibilities, and opportunities detected in these institutions, many of them focusing on the core of the higher education and postgraduate institutions (i.e. strategic vision, methodology, role of teachers and students, relation between formal and informal learning, contents and assessment). Responsibility in the training and updating of current and future professionals places these institutions under the discussion and decision-making process related to the role that 2.0 tools should play. We wonder if it implies a crossroad which affects the whole set of attitudes and values on the role of training institutions in the context of the construction of socialized knowledge.

Collaboration strategies and technological innovation: a contractual perspective of the relationship between firms and techonological centers

In this paper, a theoretical framework for analyzing the selection of governance structures for implementing collaboration agreements between firms and Technological Centers is presented and empirically discussed. This framework includes Transaction Costs and Property Rights’ theoretical assumptions, though complemented with several proposals coming from the Transactional Value Theory. This last theory is used for adding some dynamism in the governance structure selection. As empirical evidence of this theoretical explanation, we analyse four real experiences of collaboration between firms and one Technological Center. These experiences are aimed to represent the typology of relationships which Technological Centers usually face. Among others, a key interesting result is obtained: R&D collaboration activities do not need to always be organized through hierarchical solutions. In those cases where future expected benefits and/or reputation issues could play an important role, the traditional more static theories could not fully explain the selected governance structure for managing the R&D relationship. As a consequence, these results justify further research about the adequacy of the theoretical framework presented in this paper in other contexts, for example, R&D collaborations between firms and/or between Universities or Public Research Centers and firms.

Social Multi-Criteria Evaluation (SMCE)

The main argument developed here is the proposal of the concept of “Social Multi-Criteria Evaluation” (SMCE) as a possible useful framework for the application of social choice to the difficult policy problems of our Millennium, where, as stated by Funtowicz and Ravetz, “facts are uncertain, values in dispute, stakes high and decisions urgent”. This paper starts from the following main questions: 1. Why “Social” Multi-criteria Evaluation? 2. How such an approach should be developed? The foundations of SMCE are set up by referring to concepts coming from complex system theory and philosophy, such as reflexive complexity, post-normal science and incommensurability. To give some operational guidelines on the application of SMCE basic questions to be answered are: 1. How is it possible to deal with technical incommensurability? 2. How can we deal with the issue of social incommensurability? To answer these questions, by using theoretical considerations and lessons learned from realworld case studies, is the main objective of the present article.

Percepció socioambiental del present i el futur del sector ramader a Esterri de Cardós

En aquest projecte s’ha realitzat una diagnosi socioambiental de la ramaderia en el municipi d’Esterri de Cardós, situat a la comarca del Pallars Sobirà, i que es troba dins dels límits del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Dins del seu àmbit és un municipi peculiar degut a la quantitat de ramaders, set, i a la mitjana d’edat, que és força jove. La situació actual del sector és complicada atès el poc benefici que generen les explotacions, ja que els costos de manteniment són cada vegada més grans i els ingressos no augmenten en la mateixa proporció. És per això que des de fa uns anys els ajuts econòmics han esdevingut un factor clau per mantenir el sector. La seva continuïtat depèn de, entre altres coses, la dedicació en el sector de les generacions futures i ara per ara sembla que aquestes es decanten cada vegada més per altres tipus d’ocupacions. És per això que han de treballar totes les parts conjuntament per poder solucionar aquesta situació i que no esdevingui un problema insalvable en els pròxims anys.

Una universidad donde confluyen la educación, la investigación y la ciudadanía

El projecte de recerca s'ha basat en el projecte Miquel Martí i Pol, que ha consistit en la creació i manteniment d'un jardí dedicat a la memòria del poeta, amb persones en situació d'exclusió social (per motius de malaltia mental, immigració, pobresa) i estudiants de teràpia ocupacional de la Universitat de Vic, des d'una sinergia única entre la Universitat de Vic i institucions públiques, socials i empresarials. La recerca ve a cobrir la falta de coneixement sobre l'impacte terapèutic de la jardineria, com afirmava Sempik al 2003. Així mateix, genera coneixements sobre l'ocupació humana, la ciutadania, les comunitats inclusives, les aliances estratègiques i sobre noves praxis educatives en el marc del nou Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). El marc teòric s'ha basat en una visió transdisciplinària, des de l'educació, la filosofia, la psicologia, la sociologia, la teràpia ocupacional, la política, l'ecologia i l'antropologia. S'ha desenvolupat una recerca inspirada per la investigació acció participativa que ha aprofundit en el significat que ha tingut aquesta experiència per a les persones implicades en el procés de creació del jardí: les persones procedents de col•lectius en situació d'exclusió, els estudiants, així com els representants de les institucions públiques, socials, empresarials i la pròpia Universitat de Vic. Així es van desenvolupar una sèrie d'entrevistes a fons i formularis amb 5 jardiners; 2 estudiants; la Consellera d'Acció Social de l'Ajuntament de Vic; el Conseller d'Acció Social del Consell Comarcal d'Osona; el President de Caritas; la terapeuta ocupacional de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d'Osona; la Rectora de la Universitat de Vic; la Directora de l'EUCS i el President del Rotary Club. Els temes que han sorgit en la recerca són: La construcció de l'ocupació significativa; la jardineria com a font de benestar; un espai de bellesa; la dignitat de la ciutadania; la creació de comunitats inclusives; una Universitat al servei de la Humanitat: noves praxis educatives; l'art de les aliances estratègiques i de les sinergies. Els coneixements generats tenen relació amb els estudis de teràpia ocupacional, així com per a educació social, infermeria, psicologia i ciències ambientals. A més a més són una aposta per al desenvolupament de noves praxis educatives en el nou EEES. El treball ha estat qualificat com a excel•lent per unanimitat del tribunal.

Identificació de variables d'estat del sistema costaner sensibles a la càrrega de nutrients

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Napier University, Gran Bretanya, des d’octubre del 2006 a febrer del 2007. Els ecosistemes marins costaners són sistemes complexos, tant pel que fa a l’estructura de les comunitats que hi viuen com per la seva dinàmica, amb processos que impliquen múltiples escales d’espai i de temps. Aquesta complexitat natural s’ha incrementat al llarg de les darreres dècades com a conseqüència directa del creixement urbà al litoral. L’augment de població a les zones costaneres ha comportat no només un augment generalitzat en l’aport de nutrients inorgànics al mar, sinó també una forta intervenció sobre la línia de costa –construcció de ports, dics- i canvis en el moviment de les masses d’aigua. En aquest context, la interacció entre els factors turbulència-nutrients a la zona costanera pot ser clau per a millorar la nostra comprensió sobre el funcionament dels sistemes planctònics i, en darrer terme, per a derivar-ne mesures de gestió. A diferència de treballs experimentals previs, que adrecen els efectes de la turbulència i/o els nutrients sobre grups específics de plàncton, per avaluar la resposta conjunta de la comunitat necessitem paràmetres integradors, que relacionin diversos processos i donin una idea general de l’estat i funcionament de l’ecosistema. Durant l’estada de recerca alguns dels algoritmes que es fan servir per la costa escocesa van reformular-se i recalcular-se amb dades de la Mediterrània (dades procedents de la badia de Blanes i de la costa de Barcelona). Els resultats mostren una capacitat de resposta molt ràpida del plàncton als increments de nutrients, una variabilitat anual marcada (quant a diversitat d’organismes planctònics) i apunten el fòsfor com a principal limitant del creixement dels organismes en aquesta zona de la Mediterrània.

The role of attention in multisensory integration processes

Report for the scientific sojourn at the University of Queensland, Australia, between June to October 2007. The integration of sensory information coming from different modalities is a subjectively effortless and automatic process. However, recent findings converge on the idea that there might be some limitations on how much multisensory information can our brains integrate at a given moment. The overall objective of this research visit was to expand and reinforce our current line of research addressing the role that attention plays on the mechanisms responsible for multisensory integration. There is also a critical review of the literature as well as a list of research questions of potential interest in the area of the neuropsychology of multisensory attention.

El problema de una sensibilización del campo de la moralidad en la filosofia trascendental de Kant

La problemática de la investigación se plantea en el contexto de la filosofía trascendental de Kant, en relación al modo en que es en general posible para nosotros representarnos el ámbito de la moralidad. Nuestra comprensión natural o preteórica del funcionamiento del lenguaje parece llevarnos a entender el significado de nuestras palabras en términos de la relación que se establece entre el signo lingüístico y el objeto: nuestros términos lingüísticos están en el lugar del objeto extralingüístico a que refieren y que constituye su significado. A nuestro modo de ver, la afirmación kantiana relativa a que todo nuestro conocimiento comienza con la experiencia, es decir, con aquello que procede de los sentidos, parece estar apuntando a esta intuición fundamental. Ahora bien, la cuestión que cabe plantearse es: de acuerdo con este modelo de significación, ¿cuál es el significado de nuestros términos morales? Si, con Kant, aceptamos que el concepto de deber moral exige el cumplimiento (u omisión) incondicionado de una acción y que, precisamente por las exigencias de universalidad y necesidad que le son inherentes, tal concepto es inderivable de la experiencia, cabe preguntarse cuál es el significado del concepto de deber en sentido moral (y, en general, de los términos morales) y de qué manera somos capaces de representárnoslo. Mi investigación ha pretendido esclarecer precisamente en qué sentido debe entenderse la afirmación kantiana de que en la reflexión sobre la corrección moral de nuestras acciones, para representarnos las exigencias de universalidad y necesidad que son propias del concepto de deber moral, nos servimos analógicamente del concepto de naturaleza, así como analizar la plausibilidad de la propuesta kantiana misma.

Emissions distribution in post-Kyoto international negotiations: a policy

An abundant scientific literature about climate change economics points out that the future participation of developing countries in international environmental policies will depend on their amount of pay offs inside and outside specific agreements. These studies are aimed at analyzing coalitions stability typically through a game theoretical approach. Though these contributions represent a corner stone in the research field investigating future plausible international coalitions and the reasons behind the difficulties incurred over time to implement emissions stabilizing actions, they cannot disentangle satisfactorily the role that equality play in inducing poor regions to tackle global warming. If we focus on the Stern Review findings stressing that climate change will generate heavy damages and policy actions will be costly in a finite time horizon, we understand why there is a great incentive to free ride in order to exploit benefits from emissions reduction efforts of others. The reluctance of poor countries in joining international agreements is mainly supported by historical responsibility of rich regions in generating atmospheric carbon concentration, whereas rich countries claim that emissions stabilizing policies will be effective only when developing countries will join them.Scholars recently outline that a perceived fairness in the distribution of emissions would facilitate a wide spread participation in international agreements. In this paper we overview the literature about distributional aspects of emissions by focusing on those contributions investigating past trends of emissions distribution through empirical data and future trajectories through simulations obtained by integrated assessment models. We will explain methodologies used to elaborate data and the link between real data and those coming from simulations. Results from this strand of research will be interpreted in order to discuss future negotiations for post Kyoto agreements that will be the focus of the next. Conference of the Parties in Copenhagen at the end of 2009. A particular attention will be devoted to the role that technological change will play in affecting the distribution of emissions over time and to how spillovers and experience diffusion could influence equality issues and future outcomes of policy negotiations.

Del Noguerola al Segre: els problemes de la qualitat ambiental de l'aigua

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. Els principals objectius del treball són intentar demostrar, cinc anys més tard, si el riu Noguerola és encara fruit d'abocaments residuals en el seu pas subterrani per la ciutat de Lleida, i observar i analitzar com el riu Segre sofreix múltiples impactes ambientals provinents, especialment, de les activitats agrícoles i ramaderes. Es van fer dos campanyes de mostrejos en les confluències de 10 afluents dels marges dret i esquerre del riu Segre, i en 5 punts al llarg d'aquest. Per a cada mostra es van analitzar: conductivitat, temperatura, ph, nitrats, nitrits, amoni, fosfats, duresa i microorganismes. A més a més, es van delimitar i determinar les superfícies de les conques i es van fer balanços hidrometeorològics per determinar les aportacions naturals de l’aigua de pluja, i es van estimar els excedents de reg de totes les conques, per així calcular les masses totals de cada paràmetre, aportades per cada afluent. Les principals conclusions a què s’ha arribat són: que el riu Noguerola continua sent fruit d'abocaments residuals en el seu pas subterrani per la ciutat de Lleida. I que, tant les activitats agrícoles i ramaderes, com les captacions d'aigua dels canals de Balaguer i de Seròs per a l’obtenció d’energia hidroelèctrica, provoquen greus impactes ambientals al riu Segre.

Síntesi i control de qualitat de biodièsel

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. Aquest treball té com a base donar les pautes necessàries per a l'obtenció de biodièsel i determinar-ne la seva acceptabilitat. Per tal de que això sigui possible, s'han sintetitzat biodièsels provinents d'oli de girasol refinat, d'oli d'oliva refinat, i d'aquests mateixos fregits al emprar-los al cuinar. Un cop sintetitzats se'ls hi ha realitzat una sèrie d'anàlisis fisicoquímics per tal de determinar-ne la seva acceptabilitat mitjançant una comparativa amb els resultats obtinguts amb un dièsel comercial, així com amb els límits que marca la unió europea en l'esborrany final de la norma prEN 14214.

The Disadvantage of winning an election

This paper analyzes the problem that an incumbent faces during the legislature when deciding how to react to popular initiatives or policy proposals coming from different sources. We argue that this potential source of electoral disadvantage that the incumbent obtains after being elected can jeopardize the reelection possibilities of the incumbent. We analyze the decision of the incumbent when facing reelection and we characterize the conditions under which the advantages that the incumbent obtains can overcome the disadvantages. Finally, we use the results of this analysis to discuss some implications of the use of mechanisms of direct democracy like referenda and popular assemblies on electoral competition.