Risk Attitude And Wage Growth: Replication And Reconstruction

We replicate Shaw (1996) who found that individual wage growth is higher for individuals with greater preference for risk taking. Expanding her dataset with more American observations and data for Germany, Spain and Italy, we find mixed support for the earlier results. We present and estimate a new model and find that in particular the wage level is sensitive to attitudes towards risk taking. Comments given at the Labour Economics Conference in honour of Niels Westergaard (Nyborg, August 2008) and EALE 2008 (Amsterdam) and at seminars in Maastricht,Reus and Essen (RWI) are gratefully acknowledged. The authors also acknowledge financial support from the Spanish Ministry of Science and Innovation (grant number SEJ2007-66318) and from the Barcelona Economics Program of CREA. JEL code: J24; J30. Key words: wage growth, risk, post-school investment.

Changes in chromosomal polymorphism and global warming: The case of Drosophila subobscura from Apatin (Serbia)

Abstract In this study, chromosomal inversion polymorphism data for a natural population of Drosophila subobscura from a swampy region near the town of Apatin (Serbia) were compared with data for the same population collected approximately 15 years earlier. The pattern of chromosomal inversion polymorphism changed over time. There were significant increases in the frequency of characteristic southern latitude ("warm" adapted) chromosomal arrangements and significant decreases in the frequency of characteristic northern latitude ("cold" adapted) chromosomal arrangements in the O and U chromosomes. The chromosomal arrangements O3+4 and O3+4+22 (derived from the O3+4 arrangement)showed significant increases in 2008 and 2009 with regard to the 1994 sample. There was also a significant increase (~50%) in the U1+2 arrangement, while U1+8+2 (a typical southern arrangement) was detected for the first time. Since the Apatin swampy population ofD. subobscura has existed for a long time in a stable habitat with high humidity that has not been changed by man our results indicate that natural selection has produced chromosomal changes in response to the increase in temperature that has occurred in the Balkan Peninsula of central southeastern European. Key words: chromosomal inversions, Drosophila subobscura, global warming, karyotypes.

Assembly and disassembly of the Golgi Complex: two prodesses arranged in a cis to trans direction

We have studied the disassembly and assembly of two morphologically and functionally distinct parts of the Golgi complex, the cis/middle and trans cisterna/trans network compartments. For this purpose we have followed the redistribution of three cis/middle- (GMPc-1, GMPc-2, MG 160) and two trans- (GMPt-1 and GMPt-2) Golgi membrane proteins during and after treatment of normal rat kidney (NRK) cells with brefeldin A (BFA). BFA induced complete disassembly of the cis/middle- and trans-Golgi complex and translocation of GMPc and GMPt to the ER. Cells treated for short times (3 min) with BFA showed extensive disorganization of both cis/middle- and trans-Golgi complexes. However, complete disorganization of the trans part required much longer incubations with the drug. Upon removal of BFA the Golgi complex was reassembled by a process consisting of three steps: (a) exist of cis/middle proteins from the ER and their accumulation into vesicular structures scattered throughout the cytoplasm; (b) gradual relocation and accumulation of the trans proteins in the vesicles containing the cis/middle proteins; and (c) assembly of the cisternae, and reconstruction of the Golgi complex within an area located in the vicinity of the centrosome from which the ER was excluded. Reconstruction of the cis/middle-Golgi complex occurred under temperature conditions inhibitory of the reorganization of the trans-Golgi complex, and was dependent on microtubules. Reconstruction of the trans-Golgi complex, disrupted with nocodazole after selective fusion of the cis/middle-Golgi complex with the ER, occurred after the release of cis/middle-Golgi proteins from the ER and the assembly of the cis/middle cisternae.

In silico pathway reconstruction: Iron-sulfur cluster biogenesis in Saccharomyces cerevisiae

Background: Current advances in genomics, proteomics and other areas of molecular biology make the identification and reconstruction of novel pathways an emerging area of great interest. One such class of pathways is involved in the biogenesis of Iron-Sulfur Clusters (ISC). Results: Our goal is the development of a new approach based on the use and combination of mathematical, theoretical and computational methods to identify the topology of a target network. In this approach, mathematical models play a central role for the evaluation of the alternative network structures that arise from literature data-mining, phylogenetic profiling, structural methods, and human curation. As a test case, we reconstruct the topology of the reaction and regulatory network for the mitochondrial ISC biogenesis pathway in S. cerevisiae. Predictions regarding how proteins act in ISC biogenesis are validated by comparison with published experimental results. For example, the predicted role of Arh1 and Yah1 and some of the interactions we predict for Grx5 both matches experimental evidence. A putative role for frataxin in directly regulating mitochondrial iron import is discarded from our analysis, which agrees with also published experimental results. Additionally, we propose a number of experiments for testing other predictions and further improve the identification of the network structure. Conclusion: We propose and apply an iterative in silico procedure for predictive reconstruction of the network topology of metabolic pathways. The procedure combines structural bioinformatics tools and mathematical modeling techniques that allow the reconstruction of biochemical networks. Using the Iron Sulfur cluster biogenesis in S. cerevisiae as a test case we indicate how this procedure can be used to analyze and validate the network model against experimental results. Critical evaluation of the obtained results through this procedure allows devising new wet lab experiments to confirm its predictions or provide alternative explanations for further improving the models.

Review. Characterization and selection of hexaploid wheats containing resistance to Heterodera avenae or Mayetiola destructor introgressed from Aegilops

Cereal cyst nematode (CCN, Heterodera avenae) and Hessian fly (HF, Mayetiola destructor) are two major pests affecting wheat crops worldwide including important cereal areas of Spain. Aegilops ventricosa and Ae. triuncialis were used as donors in a strategy to introduce resistance genes (RG) for these pests in hexaploid wheat (Triticum aestivum L.). Two 42 chromosomes introgression lines have been derived from Ae. ventricosa: H-93-8 and H-93-33 carrying genes Cre2 and H27 conferring resistance to CCN and HF, respectively. Line TR-3531 with 42 chromosomes has been derived from Ae. triuncialis and carries RGs conferring resistance for CCN (Cre7) and for HF (H30). Alien material has been incorporated in lines H-93 by chromosomal substitution and recombination, while in line TR-3531 homoeologous recombination affecting small DNA fragments has played a major role. It has been demonstrated that Cre2, Cre7, H27 and H30 are major single dominant genes and not allelic of other previously described RGs. Biochemical and molecular-biology studies of the defense mechanism triggered by Cre2 and Cre7 have revealed specific induction of peroxidase and other antioxidant enzymes. In parallel to these basic studies advanced lines carrying resistance genes for CNN and/or HF have been developed. Selection was done using molecular markers for eventually «pyramiding» resistance genes. Several isozyme and RAPD markers have been described and, currently, new markers based on transposable elements and NBS-LRR sequences are being developed. At present, two advanced lines have already been included at the Spanish Catalogue of Commercial Plant Varieties.

Estudi dels factors mol•leculars i cel•lulars implicats en les alteracions corticals de la Síndrome de down

Investigación producida a partir de una estancia en en el Instituto de Neurociencias de la Universidad Miguel Hernández entre enero y mayo del 2007. El SD o trisomía del cromosoma 21 es la aneuploidía cromosómica más frecuente y constituye la principal causa de retraso mental. Las cuestiones que aún son objeto de debate en el SD son: 1) si pueden existir, entre los genes triplicados, algunos que contribuyan de forma más importante a algunos de los fenotipos observables en SD y, 2) hasta qué punto los fenotipos observados derivan de alteraciones del neurodesarrollo o de alteraciones funcionales en el adulto. Con el fin de abordar esta cuestión nos hemos centrado en las alteraciones cognitivas del SD y hemos realizado la caracterización del papel de Dyrk1A en el desarrollo de una estructura clave para esta función: la corteza cerebral. Los resultados obtenidos muestran que la sobrexpresión de Dyrk1A produce un desajuste proliferativo dando lugar a un retraso en la formación de la subplaca, con consecuencias en la laminación de la placa cortical. Las alteraciones en la corticogénesis van a tener consecuencias en el establecimiento de la conectividad tálamo-cortical que se encuentra marcadamente retrasada. En el hipocampo, los ratones transgénicos mostraron una reducción del grosor de las capas. Estos resultados pueden ser relevantes para el SD, puesto que es similar a lo observado en fetos SD.

Projecte d’instal·lacions sostenibles d’una masia rural aïllada

En aquest projecte es vol donar solució a la contaminació que es produeix a les llars ja sigui en forma de gasos d’efecte hivernacle o la contaminació d’aqüífers i rius per les aigües residuals d’aquestes. Els objectius a aconseguir són la disminució del consum d’energia de la llar, reduint així el consum de combustibles fòssils, amb la conseqüent disminució de gasos d’efecte hivernacle i l’estalvi econòmic que això suposa. I per altra banda la depuració de les aigües residuals, tot i que actualment totes les grans poblacions de Catalunya de més de 10.000 habitants ja disposen de EDARS i en pocs anys en tindran totes les de més de 2000 habitants. Però en aquest cas es tracta d’una població molt petita que no disposa de xarxa de clavegueram. En primer lloc s’ha plantejat un sistema de calefacció d’energia geotèrmica que ens permet aprofitar l’energia tèrmica que es va emmagatzemant a la terra degut a l’escalfor del sol i que ens permet extreure d’aquesta fins a ¾ parts de l’energia tèrmica necessària per el sistema de calefacció. En segon lloc es planteja un sistema de producció d’energia elèctrica per panells fotovoltaics que produeixi el consum elèctric anual familiar, tot i que no de forma directe, sinó venent l’energia a la xarxa elèctrica i comprant-la després de la xarxa. Per últim es projecta un sistema de depuració d’aigües per mitjà d’un aiguamoll artificial que permetrà a la casa, que no disposa de xarxa de clavegueram, retornar les aigües residuals en bones mediambientals a l’entorn rural que envolta l’edificació, sense perjudicar la fauna i els rius que l’envolten

Projecte de reforma d’un habitatge unifamiliar entre mitgeres i adequació de les instal•lacions al Codi Tècnic de l’Edificació

Remodelació d’un habitatge unifamiliar de dos plantes entre mitgeres a Campdevànol amb l’adequació de les instal•lacions al Codi Tècnic de d’Edificació (CTE). L’estudi incideix especialment en l’estalvi energètic i la millora de l’eficiència energètica

Disseny i càlcul de les façanes i del lluernari del vestíbul d’entrada de la torra Iberdrola

El projecte Torre Iberdrola s’engloba en les actuacions urbanístiques de Bilbao per a regenerar espais industrials no utilitzats situats al Paseo de la Ribera, la Avenida Abandoibarra i la passarel•la Pedro Arrupe. La Torre Iberdrola, situada a la parcel•la 204 del PERI de Abandoibarra (veure plànol nº2), en el districte de Abando (Bilbao), és un gratacels d’oficines de 41 plantes amb una altura total de 165 metres i una superfície construïda total d’aproximadament 62.100 m2 sobre rasant. A més, l’edifici a construir consta de 5 plantes sota rasant amb una superfície total construïda d’aproximadament 32.100 m2. L’objecte del present projecte és presentar la solució acordada conjuntament entre l’arquitecte Pelli Clarke Pelli Architects, les consultories Buro Happold i IDOM, i BELLAPART per a l’execució del revestiment del vestíbul d’entrada de la Torre Iberdrola

Projecte bàsic i d'execució de rehabilitació i ampliació d'edifici plurifamiliar entre mitgeres situat al Carrer Roger de Flor, 105 de Granollers (Barcelona)

L’edifici a rehabilitar està situat en una important avinguda de l’eixample oest de Granollers. En l’actualitat l’edifici es troba a ple rendiment, amb l’ús de magatzem i obrador a la planta baixa i planta primera, i com a habitatge a les plantes segona i tercera. En concret es tracta de la formació d’un total de 6 habitatges i 5 trasters, a més de la reforma general del nucli de comunicació vertical on s’incorpora l’ascensor i la construcció de la paret mitgera que delimitarà l’espai de l’edifici en la seva projecció vertical. La rehabilitació també té com a objectiu reforçar els forjats, en els quals s’ha detectat aluminosi, així com l’enderroc d’envans a la segona i tercera planta per construir una millor distribució que permeti augmentar el nombre d’habitatges per planta

Aixecament, anàlisi constructiu i projecte de reforma i canvi d'ús a l'escola de Saderra

L’objectiu principal és:Realització de l’aixecament de l’edifici existent.Recull de la informació històrica, necessària per conèixer lescaracterístiques de l’edifici.Estudi i catalogació de les diferents patologies que pateix l’edifici.Projecte de reforma i canvi d’ús per tal de que l’edifici doni un nou serveial municipi.A partir d’aquesta informació es determinarà, l’estat actual de l’estructura.A partir de l’estudi històric s’intentarà entendre la forma de construir de principis desegle i els diferents materials utilitzats.La realització de les fitxes de les diferents patologies que degraden l’edificació enspermetran l’actuació sobre aquestes i donar possibles solucions als fets que elsoriginen.El projecte de reforma i canvi d’ús s’intentarà donar un nou espai al municipi per tal deque la gent del poble i/o l’ajuntament en puguin treure algun profit

Projecte de rehabilitació d'un habitatge unifamiliar entre mitgeres "Cal Parent"

L’habitatge objecte d’aquest projecte final de carrera és anomenat popularment com a CalParent, i està situat al carrer Nou nº 15 del municipi de Biure, a la comarca de l’Alt Empordà. Ésuna típica edificació entremitgeres de poble, formada per planta baixa, planta pis, planta segonpis, terrat, i un pati a la part posterior de l’edifici.La façana principal està orientada al sud-oest i la façana posterior a nord-est, quedant lesaltres dues façanes que formen l’edifici en contacte amb els edificis veïns.Biure d’Empordà forma part de la comarca de l’Alt Empordà, província de Girona. Elterme municipal es troba a 81 m d’altitud i disposa d’una superfície de 10 Km2. Els límits delterme municipal són al nord amb Darnius i Capmany, a l‘est amb Masarac i Peralada, al sud ambCabanes i Pont de Molins i a l’oest amb Boadella d’Empordà

Projecte d'interiorisme del Mas Carrera de Mieres

L'objecte del present document és la redacció del projecte per a la rehabilitació i el disseny d’interiors del conjunt edificat del Mas Carrera de Mieres per tal d'establir les condicions tècniques i administratives necessàries per a dur a terme la rehabilitació d’aquesta edificació tradicional, per tal d’adaptar-la a l’ús d’habitatge d’acord amb els requeriments d’habitabilitat vigents. La intervenció proposa recuperar la identitat del cos principal de can Carrera respectant la seva volumetria per tal de destinar-lo a l’habitatge principal, assignar als coberts i palleres annexos a usos complementaris tals com un estudi i una habitatge per a convidats, i garatge. El criteri d’intervenció bàsic és el respecte de les característiques i peculiaritats de les edificacions existents amb la identificació dels elements significatius i la seva adequació al nou programa d’habitatge a introduir d’acord amb els requeriments que aquest exigeix segons criteris de sostenibilitati adaptació al medi on s’emplaça