Dendritic cells exposed to MVA-based HIV-1 vaccine induce highly functional HIV-1-specific CD8+ T cell responses in HIV-1-infected individuals

Currently, MVA virus vectors carrying HIV-1 genes are being developed as HIV-1/AIDS prophylactic/therapeutic vaccines. Nevertheless, little is known about the impact of these vectors on human dendritic cells (DC) and their capacity to present HIV-1 antigens to human HIV-specific T cells. This study aimed to characterize the interaction of MVA and MVA expressing the HIV-1 genes Env-Gag-Pol-Nef of clade B (referred to as MVA-B) in human monocyte-derived dendritic cells (MDDC) and the subsequent processes of HIV-1 antigen presentation and activation of memory HIV-1-specific T lymphocytes. For these purposes, we performed ex vivo assays with MDDC and autologous lymphocytes from asymptomatic HIV-infected patients. Infection of MDDC with MVA-B or MVA, at the optimal dose of 0.3 PFU/MDDC, induced by itself a moderate degree of maturation of MDDC, involving secretion of cytokines and chemokines (IL1-ra, IL-7, TNF-α, IL-6, IL-12, IL-15, IL-8, MCP-1, MIP-1α, MIP-1β, RANTES, IP-10, MIG, and IFN-α). MDDC infected with MVA or MVA-B and following a period of 48 h or 72 h of maturation were able to migrate toward CCL19 or CCL21 chemokine gradients. MVA-B infection induced apoptosis of the infected cells and the resulting apoptotic bodies were engulfed by the uninfected MDDC, which cross-presented HIV-1 antigens to autologous CD8+ T lymphocytes. MVA-B-infected MDDC co-cultured with autologous T lymphocytes induced a highly functional HIV-specific CD8+ T cell response including proliferation, secretion of IFN-γ, IL-2, TNF-α, MIP-1β, MIP-1α, RANTES and IL-6, and strong cytotoxic activity against autologous HIV-1-infected CD4+ T lymphocytes. These results evidence the adjuvant role of the vector itself (MVA) and support the clinical development of prophylactic and therapeutic anti-HIV vaccines based on MVA-B.

Dendritic cells exposed to MVA-based HIV-1 vaccine induce highly functional HIV-1-specific CD8+ T cell responses in HIV-1-infected individuals

Currently, MVA virus vectors carrying HIV-1 genes are being developed as HIV-1/AIDS prophylactic/therapeutic vaccines. Nevertheless, little is known about the impact of these vectors on human dendritic cells (DC) and their capacity to present HIV-1 antigens to human HIV-specific T cells. This study aimed to characterize the interaction of MVA and MVA expressing the HIV-1 genes Env-Gag-Pol-Nef of clade B (referred to as MVA-B) in human monocyte-derived dendritic cells (MDDC) and the subsequent processes of HIV-1 antigen presentation and activation of memory HIV-1-specific T lymphocytes. For these purposes, we performed ex vivo assays with MDDC and autologous lymphocytes from asymptomatic HIV-infected patients. Infection of MDDC with MVA-B or MVA, at the optimal dose of 0.3 PFU/MDDC, induced by itself a moderate degree of maturation of MDDC, involving secretion of cytokines and chemokines (IL1-ra, IL-7, TNF-α, IL-6, IL-12, IL-15, IL-8, MCP-1, MIP-1α, MIP-1β, RANTES, IP-10, MIG, and IFN-α). MDDC infected with MVA or MVA-B and following a period of 48 h or 72 h of maturation were able to migrate toward CCL19 or CCL21 chemokine gradients. MVA-B infection induced apoptosis of the infected cells and the resulting apoptotic bodies were engulfed by the uninfected MDDC, which cross-presented HIV-1 antigens to autologous CD8+ T lymphocytes. MVA-B-infected MDDC co-cultured with autologous T lymphocytes induced a highly functional HIV-specific CD8+ T cell response including proliferation, secretion of IFN-γ, IL-2, TNF-α, MIP-1β, MIP-1α, RANTES and IL-6, and strong cytotoxic activity against autologous HIV-1-infected CD4+ T lymphocytes. These results evidence the adjuvant role of the vector itself (MVA) and support the clinical development of prophylactic and therapeutic anti-HIV vaccines based on MVA-B.

Dendritic cells exposed to MVA-based HIV-1 vaccine induce highly functional HIV-1-specific CD8+ T cell responses in HIV-1-infected individuals

Currently, MVA virus vectors carrying HIV-1 genes are being developed as HIV-1/AIDS prophylactic/therapeutic vaccines. Nevertheless, little is known about the impact of these vectors on human dendritic cells (DC) and their capacity to present HIV-1 antigens to human HIV-specific T cells. This study aimed to characterize the interaction of MVA and MVA expressing the HIV-1 genes Env-Gag-Pol-Nef of clade B (referred to as MVA-B) in human monocyte-derived dendritic cells (MDDC) and the subsequent processes of HIV-1 antigen presentation and activation of memory HIV-1-specific T lymphocytes. For these purposes, we performed ex vivo assays with MDDC and autologous lymphocytes from asymptomatic HIV-infected patients. Infection of MDDC with MVA-B or MVA, at the optimal dose of 0.3 PFU/MDDC, induced by itself a moderate degree of maturation of MDDC, involving secretion of cytokines and chemokines (IL1-ra, IL-7, TNF-α, IL-6, IL-12, IL-15, IL-8, MCP-1, MIP-1α, MIP-1β, RANTES, IP-10, MIG, and IFN-α). MDDC infected with MVA or MVA-B and following a period of 48 h or 72 h of maturation were able to migrate toward CCL19 or CCL21 chemokine gradients. MVA-B infection induced apoptosis of the infected cells and the resulting apoptotic bodies were engulfed by the uninfected MDDC, which cross-presented HIV-1 antigens to autologous CD8+ T lymphocytes. MVA-B-infected MDDC co-cultured with autologous T lymphocytes induced a highly functional HIV-specific CD8+ T cell response including proliferation, secretion of IFN-γ, IL-2, TNF-α, MIP-1β, MIP-1α, RANTES and IL-6, and strong cytotoxic activity against autologous HIV-1-infected CD4+ T lymphocytes. These results evidence the adjuvant role of the vector itself (MVA) and support the clinical development of prophylactic and therapeutic anti-HIV vaccines based on MVA-B.

Dendritic cells exposed to MVA-based HIV-1 vaccine induce highly functional HIV-1-specific CD8+ T cell responses in HIV-1-infected individuals

Currently, MVA virus vectors carrying HIV-1 genes are being developed as HIV-1/AIDS prophylactic/therapeutic vaccines. Nevertheless, little is known about the impact of these vectors on human dendritic cells (DC) and their capacity to present HIV-1 antigens to human HIV-specific T cells. This study aimed to characterize the interaction of MVA and MVA expressing the HIV-1 genes Env-Gag-Pol-Nef of clade B (referred to as MVA-B) in human monocyte-derived dendritic cells (MDDC) and the subsequent processes of HIV-1 antigen presentation and activation of memory HIV-1-specific T lymphocytes. For these purposes, we performed ex vivo assays with MDDC and autologous lymphocytes from asymptomatic HIV-infected patients. Infection of MDDC with MVA-B or MVA, at the optimal dose of 0.3 PFU/MDDC, induced by itself a moderate degree of maturation of MDDC, involving secretion of cytokines and chemokines (IL1-ra, IL-7, TNF-α, IL-6, IL-12, IL-15, IL-8, MCP-1, MIP-1α, MIP-1β, RANTES, IP-10, MIG, and IFN-α). MDDC infected with MVA or MVA-B and following a period of 48 h or 72 h of maturation were able to migrate toward CCL19 or CCL21 chemokine gradients. MVA-B infection induced apoptosis of the infected cells and the resulting apoptotic bodies were engulfed by the uninfected MDDC, which cross-presented HIV-1 antigens to autologous CD8+ T lymphocytes. MVA-B-infected MDDC co-cultured with autologous T lymphocytes induced a highly functional HIV-specific CD8+ T cell response including proliferation, secretion of IFN-γ, IL-2, TNF-α, MIP-1β, MIP-1α, RANTES and IL-6, and strong cytotoxic activity against autologous HIV-1-infected CD4+ T lymphocytes. These results evidence the adjuvant role of the vector itself (MVA) and support the clinical development of prophylactic and therapeutic anti-HIV vaccines based on MVA-B.

Redirecció de l'especificitat de les cél·lules T contra epítops del VIH restringit per la HLA-A2 mitjaçant transferència genética

Existeixen creixents evidències què la resposta dels limfòcits T CD8+ alpha beta citotòxics (CTLs) és un element fonamental en la infecció produïda pel VIH. Les CTLs VIH especifiques es consideren molt importants en la reducció de la càrrega viral i en la contenció de la infecció. Encara que la combinació dels antiretrovirals (HAART) ha suposat una millora considerable en la lluita contra el VIH induint una important reducció de la càrrega viral i augmentant el nombre de cèl•lules T CD4+, diverses complicacions han fet ressaltar la necessitat de noves alternatives terapèutiques. Les complicacions inclouen: manca de recuperació d’una resposta immune sòlida contra el VIH, toxicitat a llarg termini de la teràpia i el descobriment que les cèl•lules T CD4+ constitueixen un reservori pel virus. Les noves alternatives controlaran la replicació viral i reconstituiran la immunitat. L’eficàcia de la immunoteràpia cel•lular amb transferència adoptiva de CTLs virals específics s’ha provat en diferents infeccions virals humanes, incloent el VIH. Proposem una modificació de la immunoteràpia adoptiva redirigint l’especificitat de les cèl•lules T contra el VIH mitjançant la transfecció dels gens del TCR. En aquest assaig preclínic, ens aprofitarem de la tecnologia dels animals transgènics per les molècules de HLA, amb la finalitat de generar TCRs d’alta afinitat dirigits contra epitops del VIH restringits per la molècula HLA. Aquests TCRs seran induïts in vivo i seleccionats in vitro. Les cadenes alpha i beta dels TCRs VIH específics procedents de les CTLs seran clonades mitjançant tècniques de biologia molecular. Aquests TCRs VIH específics seran transferits a cèl•lules T CD8+ humanes i la seva especificitat i capacitat citolítica contra cèl•lules diana que presentin antígens de VIH-1 s’estudiaran mitjançant la combinació de diverses tècniques noves (FCC, transfecció mitjançant Nucleoefector). Finalment, una construcció retroviral adient per la seva transducció en cèl•lules T humanes s’establirà amb un TCR òptim seleccionat.

Paper dels exosomes en la comunicació entre cèl•lules presentadores d'antigen

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Institut Gustave-Roussy, França, entre febrer i març del 2007. L'objectiu principal del projecte consisteix en estudiar la interacció dels exosomes , obtinguts a partir d'un model in vitro com són les cél•lules dendrítiques derivades de monòcits, amb els subtipus de cel•lules dendrítiques mieloides i plasmacitoides, valorant la seva capacitat de captació i evaluant els canvis fenotípics i funcionals per part de les cèl•lules diana.

Organització nuclear dels gens que codifiquen per a les proteïnes là cties en cèlules epitelials mamà ries en diferents estadis de desenvolupament

Estudi realitzat a partir d’una estada al Institut National de la Recherche Agronomique (INRA), a França, entre 2006 i 2008. En el ultims anys, estudis realitzats en diferents tipus cel•lulars han pogut determinar l’importància de l’organització nuclear en el control i regulació gènica. S’han realizat diferents experiments per tal de determinar si la posició dels gens de les proteïnes làcties en el nucli interfàsic de cel•lules epitelials mamaries és important per regular la seva expressió. Els gens de les proteïnes de la llet s’expressen a la glàndula mamaria durant la lactació en resposta a les hormones lactogèniques (majoritàriament prolactina i glucocorticoids). Mitjançant la tècnica de FISH (fluorescent in situ hibridization) en 3D s’ha caracteritzat la localització nuclear del gens WAP (whey acidic protein) i les caseïnes en cèl•lules epitelials mamaries de ratolí (HC11) cultivades en l’absència i presencia d’hormones lactogèniques. En absència d’hormones, els dos gens estan distribuïts dins del nucli de forma no aleatòria, el gen WAP es troba localitzat en l’interior del nucli, mentre que les caseïnes es troben localitzades prop de la perifèria nuclear. L’estimulació hormonal indueix un canvi significatiu en la distància dels dos gens a la perifèria nuclear. Així mateix, la posició del locus de la caseïna en relació al seu territori cromosòmic (CT) 5 està correlacionada amb la inducció hormonal i per tant amb la seva activació transcripcional, mentre que la posició del gen WAP amb relació al seu CT11 sembla més determinada pel context cromosòmic del gen. Per últim, no s’han trobat diferencies en la localització dels gens en relació a l'heterocromatina del centròmer, descrit com a compartiment repressiu, entre les cèl•lules estimulades amb hormones i les que no. En els dos casos s’ha trobat un gran percentatge de gens que no estan associats als centròmers.