32 resultados para câncer de mama
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Paper del Coeficient de Difusi Aparent (ADC), obtingut mitjanant la seqncia de difusi, com a predictor histolgic del carcinoma de mama. Es realitza una RM a 42 pacients amb cncer de mama prviament al tractament quimioterpic. Sobserven diferncies estadsticament no significatives entre les mitges dADC pels diferents estirps tumorals. Sintueix una tendncia dels valors dADC del CLI a ser majors respecte la resta dhistologies, podent determinar un llindar dADC que discrimini el CLI de la resta destirps. LADC podria tenir un paper clau per millorar leficcia del circuit oncolgic en el cncer de mama, tant en la detecci i com en el tractament.
Resumo:
Aquest estudi permet conixer les implicacions dels diferents subtipus de cncer de mama: luminal A, luminal B, HER2+, triple negatiu en el desenvolupament y pronostic de la carcinomatosi leptomenngea (CL). Es van identificar 38 pacients, major proporci: luminal B y HER2+, 53% va rebre quimioterpia sistmica (QTS). La mitjana de supervivencia post CL: 2,6 messos. A lanlisis univariat: ECOG de 0-2 y tractament amb QT van ser variables pronstiques i al multivariant noms QTS. En conclussi el subtipus de cncer de mama influiex en el temps daparici de la CL, no afectant la supervivencia desprs del diagnstic.
Resumo:
Introducci. La cirurgia de cncer de mama est associada a morbiditat de lextremitat superior (ES) tributria de prevenci i de tractament rehabilitador. Objectius: Identificar la morbiditat de lES desprs de limfadenectomia axillar (LA) o bipsia selectiva del gangli sentinella (BSGS); el moment del diagnstic i quan s tributaria de tractament rehabilitador. Estudiar la relaci daquesta morbiditat amb variables clniques periquirrgiques. Material i mtodes. Estudi longitudinal descriptiu amb 2 anys seguiment. Es recolliren les variables edat, pes, talla, tipus de tractament quirrgic, complicacions peri-quirrgiques, alteracions de lespatlla, limfedema, dolor neuroptic, lesions neurolgiques i la indicaci de tractament rehabilitador per aquestes alteracions. Les relacions es van estudiar amb t-test o ji quadrat, amb significaci p& 0,05 Resultats: Es van incloure 312 pacients. Van requerir tractament rehabilitador 133 (42,6%) pacients, 81 (26,0%) per alteracions de lespatlla, 63 (20,2%) per limfedema, 21 (6,7%) per dolor neuroptic, i 9 (2.9%) per escpula alada. Es van determinar relacions significatives de limfedema amb LA (p=0.000); les alteracions de lespatlla amb les complicacions periquirrgiques (p=0.04); dolor neuroptic amb edat ms jove (p=0.004); i lescpula alada amb hematoma (p=0.000). Ms del 70% dels diagnstics i tractaments de lespatlla i limfedema es van realitzar durant el primer any de seguiment. Conclusions: Van requerir tractament rehabilitador 42.6% de pacients. Les alteracions de lespatlla i el limfedema varen ser les ms freqentment tractades. La majoria de diagnstics i tractament sefectuaren durant el primer any de seguiment.
Resumo:
El tractament quirrgic pot unfluir en la qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) de les dones amb cncer de mama. Es descriuen les caracterstiques de les paciente, l evoluci de la seua QVRS i les diferncies segons la intervenci quirrgiaca. La QVRD sha mesurat mitjanant el EuroQol-5D, EORTC QLQ-C30 i EORTC QLQ-BR23. Es van incloure 205 pacients. Respecte al EuroQol, lEscala Visual Analgica va millorar (P&0.0001), per, la tarifa no va mostrar canvis significatius (P=0.1323). En canvi, EORTC QLQ-C30 va millorar (p&0.0001). Hi ha beneficis del a cirurgia conservadora en QVRS, la qual va ser bona y va millorar amb el seguiment.
Resumo:
Sha realitzat un anlisi retrospectiu de variables clnic-patolgiques duna srie de 116 malaltes diagnosticades duna recaiguda locorregional de cncer de mama desprs duna resecci quirrgica amb mastectoma o cirurga conservadora a lHospital Universitari La Fe entre els anys 1988 i 2008. La mitjana de seguiment des del diagnstic de la recaiguda locorregional ha sigut de 60 mesos. Cinquanta-tres malaltes (45,7%) varen desenvolupar una recaiguda sistmica amb una tasa de supervivncia cncer-especfica desprs de la recaiguda local als 5 i 10 anys de 67 i 54% respectivament. A lanlisi multivariant la presncia dinvasi vsculo-linftica i lafectaci cutnea (cutnides) a la recaiguda varen permanixer com a factors predictius independents de recaiguda sistmica i supervivncia cncer-especfica. La presncia daquestos factors identifica un subgrup de malaltes dalt risc de progressi sistmica i mort per cncer de mama desprs de la recaiguda local a les que shauria de considerar un tractament ms intensiu.
Resumo:
Se analiz de forma retrospectiva una serie de pacientes con una edad mediana de 79 aos con cncer de mama localizado, con receptor de estrgeno positivo tratadas con hormonoterapia primaria. Tras recibir el tratamiento primario las pacientes candidatas se sometan a ciruga. La respuesta clnica fue de un 63.6%. La mediana de tiempo a progresin fue de 94 meses y la mediana de la supervivencia global no se alcanz, siendo la media de 123 meses. Se evalu el impacto del tratamiento quirrgico en estos resultados, no objetivndose diferencias estadsticamente significativas. La hormonoterapia exclusiva en casos seleccionados es efectiva y segura
Resumo:
En pacients amb cncer de mama la ressonncia magntica s superior a altres exploracions per a monitoritzar la resposta a la quimioterpia neoadjuvant. Analitzem la correlaci entre resposta completa radiolgica(RCr) valorada amb RM i resposta completa patolgica (RCp), globalment i en funci dels diferents immunofenotips. Es tracta dun estudi clnic, retrospectiu, on shan incls 103 pacients tractades amb quimioterpia neoadjuvant. Totes les pacients incloses disposaven de RM inicial i de RM post-quimioterpia. La sensibilitat de la RM per a detectar RCp s dun 82% i lespecificitat dun 71%. El valor de sensibilitat ms alt, del 100%, sha objectivat en els tumors triple negatius. La concordana global entre RCr i RCp s dun 74%.
Resumo:
L'objectiu principal d'aquest TFG consistir en demostrar d'una forma objectivable amb entrevistes, proves d'avaluaci i com a observadora participant, els beneficis dels grups de suport a dones que han patit cncer de mama.
Resumo:
Los medios de comunicacin tienen un papel muy importante en la divulgacin de la informacin sobre la salud. Una informacin de calidad sobre el cncer de mama puede ayudar a miles de mujeres a prevenir y a detectar precozmente esta enfermedad, mejorando su pronstico y su calidad de vida. El objetivo de este trabajo es analizar la cobertura informativa sobre el cncer de mama en los cinco diarios de mayor difusin en Espaa: El Pas, El Mundo, ABC, La Vanguardia y El Peridico de Catalunya, de 2006 a 2010. La metodologa utilizada es el anlisis de contenido.
Resumo:
Fundamento: El descenso de las tasas de mortalidad por cncer de mama (CM) se ha atribuido a la implantacin de programas de cribado y a avances teraputicos. El objetivo de este trabajo es comparar la evolucin de su mortalidad en las regiones sanitarias de Catalua en el periodo 1993-2007. Paralelamente, se ha analizado la diseminacin de la mamografa peridica en las regiones sanitarias. Mtodos: Se analizaron los datos del registro de mortalidad y encuestas de salud. Se utilizaron regresiones de Poisson y joinpoint para comparar las tasas de mortalidad por CM y analizar su evolucin temporal. Se utilizaron modelos de efectos mixtos para comparar el nivel y la evolucin de la mortalidad por regiones. Resultados. La tasa de mortalidad por CM descendi un 3% anual en Catalua. Entre 1993 y 2007, la tasa estandarizada vari de 34,8 a 23,3 por 100.000 mujeres. Barcelona ciutat present unas tasas de mortalidad ms elevadas que las regiones Centre (ratio de tasas (RT)=0,87), Costa de Ponent (RT=0,89), Tarragona (RT=0,9) y Lleida (RT=0,915), pero estas diferencias tendieron a desaparecer. No se observaron cambios de tendencia en la evolucin de la mortalidad de las regiones, excepto en la regin Centre. Durante los aos 1990 Barcelona ciutat present unos porcentajes de utilizacin de mamografa peridica del 36,1% de las mujeres de 40-74 aos, en la encuesta de 1994, la regin Centre (23,7%) y Costa de Ponent (25,2%). Conclusiones: La progresiva utilizacin de mamografa peridica y la disminucin de la mortalidad por CM fueron similares en las regiones sanitarias de Catalua.
Resumo:
Objetivos: describir el proceso teraputico y la posible influencia de las neuronas espejo en la empata kinestsica empleando la terapia a travs de la danza y el movimiento en el cncer de mama. Mtodo: se utiliz un estudio de caso. Una paciente diagnosticada con cncer de mama desde hace dos aos fue derivada al Departamento de Ciencias fisiolgicas II de la Universidad de Barcelona. Ella asisti a una intervencin con terapia a travs de la danza y el movimiento durante 5 meses (1 hora semanal, 20 sesiones). Su historia clnica y las anotaciones tanto de ella como del terapeuta fueron revisadas. Resultado: La paciente mostr una mejora en su bienestar psicofsico percibido despus de participar en el programa de terapia a travs de la danza y el movimiento. Este tipo de intervencin facilit la recogida de informacin tanto a nivel fsico como psicolgico de la paciente. El proceso emptico fue relevante para ello. Conclusiones: El bienestar percibido y expresado por la paciente a lo largo de las sesiones permite entrever la importancia clnica de la terapia a travs de la danza y el movimiento. Una futura propuesta sera realizar dicha intervencin en un contexto grupal, ampliando y diversificando el proceso emptico al aadir al binomio terapeuta-paciente el de paciente-paciente.
Resumo:
El universo oncolgico, aparentemente, constituye un mbito de profundos consensos; aliviar el sufrimiento de pacientes y familias, la bsqueda de una cura efectiva o erradicar el estigma asociado al diagnstico son objetivos que generan un amplio acuerdo social. Desde una perspectiva cultural, sin embargo, se constata la presencia de ciertas reas de tensin y disidencia en torno al cncer. En este artculo, aplicando conceptos analticos de Gramsci y Foucault, se define en forma de declogo lugares comunes que como el pensamiento positivo, la feminidad, la prevencin o el espritu de lucha conforman una cultura hegemnica en cncer de mama enfrentada a los discursos de culturas subalternas como la feminista o ambientalista. Frente a la idea de unidad y consenso, el anlisis de la literatura antropolgica proporciona una imagen compleja donde la vivencia del cncer, resignificando la enfermedad como un espacio de conflicto ideolgico, es construida en trminos de lucha de intereses y proyectos de control social.
Resumo:
En este artculo se analizan siete blogs escritos por mujeres con cncer de mama. En primer lugar, se indaga sobre su forma de concebir el cuerpo en relacin, por un lado, al impacto del cncer en los rganos y procesos corporales ligados a la feminidad y, por el otro, a su carcter mortal. En segundo lugar, se analiza su atribucin de agencia en relacin a la enfermedad y su curacin. Se observa que la responsabilidad en la curacin se atribuye principalmente a los mdicos, pero aparece con fuerza la idea que la mujer se puede sanar mediante cambios en su estilo de vida y a travs del pensamiento positivo. Este establece un marco en el que las afectadas de cncer encuentran dificultades para reconocer y expresar aspectos considerados negativos del proceso como la rabia, la desesperacin o el miedo a la muerte, al mismo tiempo que marca una distincin entre pacientes con trayectorias de xito en su curacin y los que no lo consiguen, que son culpabilizados.
Resumo:
L'addici de Trastuzumab a quimioterpia basada en taxans millora la supervivncia de les pacients amb carcinoma de mama metasttic i sobreexpressi de HER2. En el nostre estudi, analitzem l'eficcia de Vinorelbine-Trastuzumab a la progressi a Trastuzumab. De les 46 pacients analitzades, 26 van realitzar Trastuzumab previ al tractament amb Vinorelbine-Trastuzumab, obtenint un temps lliure de progressi de 6.5 mesos, benefici clnic del 48% i respostes del 27%, similar al descrit pels tractaments aprovats, Capecitabina-Lapatinib i Capecitabina-Trastuzumab. CONCLUSI: Vinorelbine-Trastuzumab en pacients prviament tractades amb Trastuzumab mant una significativa activitat en cncer de mama metasttic en progressi a Trastuzumab.
Resumo:
Estudi realitzat a partir duna estada a la Stanford University School of Medicine. Division of Radiation Oncology, Estats Units, entre 2010 i 2012. Durant els dos anys de beca postdoctoral he estat treballant en dos projectes diferents. En primer lloc, i com a continuaci d'estudis previs del grup, volem estudiar la causa de les diferncies en nivells d'hipxia que havem observat en models de cncer de pulm. La nostra hiptesi es basava en el fet que aquestes diferncies es devien a la funcionalitat de la vasculatura. Vam utilitzar dos models preclnics: un en qu els tumors es formaven espontniament als pulmons i l'altre on nosaltres injectvem les cllules de manera subcutnia. Vam utilitzar tcniques com la ressonncia magntica dinmica amb agent de contrast (DCE-MRI) i l'assaig de perfusi amb el Hoeschst 33342 i ambdues van demostrar que la funcionalitat de la vasculatura dels tumors espontanis era molt ms elevada comparada amb la dels tumors subcutanis. D'aquest estudi, en podem concloure que les diferncies en els nivells d'hipxia en els diferents models tumorals de cncer de pulm podrien ser deguts a la variaci en la formaci i funcionalitat de la vasculatura. Per tant, la selecci de models preclnics s essencial, tant pels estudi d'hipxia i angiognesi, com per a terpies adreades a aquests fenmens. L'altre projecte que he estat desenvolupant es basa en l'estudi de la radioterpia i els seus possibles efectes a lhora de potenciar l'autoregeneraci del tumor a partir de les cllules tumorals circulants (CTC). Aquest efecte s'ha descrit en alguns models tumorals preclnics. Per tal de dur a terme els nostres estudis, vam utilitzar una lnia tumoral de cncer de mama de ratol, marcada permanentment amb el gen de Photinus pyralis o sense marcar i vam fer estudis in vitro i in vivo. Ambds estudis han demostrat que la radiaci tumoral promou la invasi cellular i l'autoregeneraci del tumor per CTC. Aquest descobriment s'ha de considerar dins d'un context de radioterpia clnica per tal d'aconseguir el millor tractament en pacients amb nivells de CTC elevats.