Clúster creatius en entorns urbans: 22@Bcn i Shoreditch East London

La localització de les empreses de nova economia en zones urbanes, a pesar que el factor distància no sigui important, no deixa de ser considerable pels seus avantatges que els suposa estar situades conjuntament en relació amb les infraestructures, consum, beneficis socioculturals, i facilitat en les transaccions cara a cara. És inevitable que el primer quart del segle vint-i-un estigui lligat a l’economia creativa de forma similar amb que el començament del segle vint estava íntimament lligat a l’economia industrial i la invenció del sistema de producció en massa. La ciutat també va jugar un dels papers més importants per al desenvolupament de “la nova economia industrial” a les albors del segle vint, com ho és la ciutat del coneixement que acull “la nova economia creativa” al segle vint-i-un. És evident que els resultats morfològics, socials, econòmics i urbans són ben diferents en ambdós fenòmens, però l’impacte a les ciutats és molt gran. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar els mecanismes d’aglomeració (clustering) d’activitats competitives basades en creació de coneixement i de serveis avançats que estan al darrera de desenvolupaments punters a ciutats com Barcelona, el projecte 22@bcn, i East London, el projecte Shoreditch. L’esforç que han posat les autoritats locals en crear l’entorn apropiat per atreure i crear empreses innovadores, com a motor de desenvolupament d’algunes ciutats modernes europees ha resultat en el sorgiment de nuclis o centres urbans molt dinàmics que suposadament estan preparats i acullen punts de creació de coneixement (“Urban Knowledge Hubs”), amb una demanda i llocs de treball altament qualificats. Aquest és el cas dels projectes de Barcelona (22@bcn) i East London (Shoreditch).

La integració de les energies renovables en un model energètic sostenible

La sostenibilitat del model energètic de Catalunya es veu condicionada per aspectes com la dependència energètica, la seguretat de subministrament, l’eficiència energètica, els impactes ambientals i la demanda creixent. D’altra banda, la incorporació d’energia renovable en el mix energètic implica una major autonomia energètica, seguretat de subministrament a llarg termini, i eficiència energètica, així com un menor impacte ambiental. Tanmateix, la contribució en el sistema elèctric d’un volum ja important i creixent d’energia renovable requereix una complexa tasca d’integració a nivell tècnic i econòmic. Per aconseguir-ho, és necessari desenvolupar una regulació estable que complementi el procés de liberalització del sector amb l’objectiu d’acomodar la generació renovable en un model energètic sostenible. La (in)formació i participació de la demanda es presenta com una condició clau per engegar el camí cap a una nova cultura energètica.

El perdó de l’ofés: la via adecuada per alleugerir les càrregues de la justícia? Estudi de la institució i de les alternatives per rendibilitzar els recursos de l’Administració de justícia

En aquesta recerca aportem les conclusions de la nostra investigació sobre la figura del perdó de l’ofès i la seva possible virtualitat com a mitjà per alleugerir l’Administració de Justícia. En primer lloc, analitzem la institució del perdó de l’ofès, en concret, la seva regulació en el nostre Codi penal, els seus antecedents històrics i aportem certes dades de Dret comparat que poden ajudar a l’estudi crític de la institució (1). En la segona part, estudiem els arguments a favor i en contra del perdó de l’ofès dins el sistema penal i ens pronunciem sobre la seva legitimitat com a mecanisme per rendibilitzar l’Administració de Justícia (2). En la tercera part, sobre la base de les conclusions anteriors, aportem una reflexió sobre les alternatives al perdó de l’ofès (3). Per últim, en la darrera part, formulem la nostra proposta final sobre els mecanismes per rendibilitzar els recursos de l’Administració de Justícia (4). Segons el nostre estudi, el perdó de l’ofès no és un bon mecanisme per alleugerir la feina de l’Administració de Justícia. En canvi, la reparació i la conciliació si poden operar com a substitutius de la pena en els supòsits de delictes de menor gravetat; en els processos penals per aquests delictes caldria introduir un intent obligatori de conciliació, com el del § 380 StPO alemany i, a més, convindria preveure en el Codi penal la facultat del jutge d’eliminar la responsabilitat penal en determinats supòsits de reparació de l’autor a la víctima del delicte.

El perdó de l’ofés: la via adequada per alleugerir les càrregues de la justícia? Estudi de la institució i de les alternatives per rendibilitzar els recursos de l’Administració de justícia

En aquesta recerca aportem les conclusions de la nostra investigació sobre la figura del perdó de l’ofès i la seva possible virtualitat com a mitjà per alleugerir l’Administració de Justícia. En primer lloc, analitzem la institució del perdó de l’ofès, en concret, la seva regulació en el nostre Codi penal, els seus antecedents històrics i aportem certes dades de Dret comparat que poden ajudar a l’estudi crític de la institució (1). En la segona part, estudiem els arguments a favor i en contra del perdó de l’ofès dins el sistema penal i ens pronunciem sobre la seva legitimitat com a mecanisme per rendibilitzar l’Administració de Justícia (2). En la tercera part, sobre la base de les conclusions anteriors, aportem una reflexió sobre les alternatives al perdó de l’ofès (3). Per últim, en la darrera part, formulem la nostra proposta final sobre els mecanismes per rendibilitzar els recursos de l’Administració de Justícia (4). Segons el nostre estudi, el perdó de l’ofès no és un bon mecanisme per alleugerir la feina de l’Administració de Justícia. En canvi, la reparació i la conciliació si poden operar com a substitutius de la pena en els supòsits de delictes de menor gravetat; en els processos penals per aquests delictes caldria introduir un intent obligatori de conciliació, com el del § 380 StPO alemany i, a més, convindria preveure en el Codi penal la facultat del jutge d’eliminar la responsabilitat penal en determinats supòsits de reparació de l’autor a la víctima del delicte.

La selva tecnológica: sistemas socitécnicos y antropología simétrica en comunidades ribereñas del Bajo Amazonas

El objetivo de esta tesis es reinterpretar la idea “tecnología” partiendo del ejemplo etnográfico de varias comunidades ribereñas del Bajo Amazonas. La hipótesis que va a defenderse es que si se trasciende la perspectiva técnica y se analiza la “tecnología” desde un punto de vista antropológico, ésta se revela como algo indisociable de otras dimensiones sociales como 1. el cuerpo, 2. el conocimiento local 3. la modernización, 4. la política agraria y 5. la espiritualidad. Los datos etnográficos se han obtenido durante diez meses de trabajo de campo en diversas comunidades ribereñas formadas, principalmente, por población mestiza. La situación híbrida de estos ribereños, que mantienen las técnicas tradicionales indígenas y a la vez se acomodan al influjo de la modernidad, permite tender un puente analítico entre la tecnología amazónica y la tecnología “occidental”. El objetivo teórico que subyace a la propia etnografía es establecer un eje de simetría entre ambos sistemas sociotécnicos, para lo cual se propone evitar la valoración de la tecnología en tanto que instrumento y einterpretarla como estrategia relacional. Partiendo de esa perspectiva analítica, a lo largo de este trabajo se verá cómo la antropología amazónica y la antropología de la tecnología, aparentemente disociadas, confluyen en un cuadro interpretativo según el cual los ribereños del Bajo Amazonas (y si la simetría es correcta, también la población postindustrial), tienden a disolver la clásica distinción naturaleza/cultura en la continuidad relacional generada por sus sistemas tecnológicos.

Nonparametric estimation of Value-at-Risk

A method to estimate an extreme quantile that requires no distributional assumptions is presented. The approach is based on transformed kernel estimation of the cumulative distribution function (cdf). The proposed method consists of a double transformation kernel estimation. We derive optimal bandwidth selection methods that have a direct expression for the smoothing parameter. The bandwidth can accommodate to the given quantile level. The procedure is useful for large data sets and improves quantile estimation compared to other methods in heavy tailed distributions. Implementation is straightforward and R programs are available.

Bibliotecas universitarias: cabalgando la tecnología, siguiendo al usuario

Repaso de los avances tecnológicos que más han influido en la evolución de las bibliotecas universitarias, y descripción de las actuaciones realizadas para adaptarse a los mismos: repositorios y acceso abierto, renovación de espacios, servicios a los investigadores, instrumentos de descubrimiento, y libro electrónico. Se concluye que en general las bibliotecas académicas gozan de buena salud gracias a que han sabido anticiparse a los cambios, y tienen buenas perspectivas de futuro.

Three theories of liberalism for the three theories of federalism. A Hegelian turn

This paper links different political liberal theories, considered from the perspective of their moral ontology, with federal democracies. After giving a brief description of these theories, I discuss their relationship with the theoretical and institutional models of federalism. As methodological tools, the paper introduces some Hegel’s political concepts and deals with their potential application to the analysis of federalism, taken into account the case of minorities in multinational democracies. I postulate the need for a moral and institutional refinement of liberal-democratic patterns that is better able to accommodate national pluralism than has so far been achieved by traditional constitutionalism.

Cosmopolitan justice and minority rights: the case of minority nations (or Kant again, but different)

Global Justice has usually been understood to mean institutional and social justice (political and redistributive issues on a global scale). In contrast, issues involving different national and cultural identities, are usually marginal in reflections on global justice. This occurs despite the fact that human rights include political social and cultural rights. This paper links a conception of global justice, moral cosmopolitanism, with plurinational democracies. After giving a brief description of moral cosmopolitanism I go on to analyse notions of cosmopolitanism and patriotism in Kant's work and the political significance that the notion of "unsocial sociability" and the "Ideas of Pure Reason" of Kant's first Critique have for cosmopolitanism. Finally, I analyse the relationship between cosmopolitanism and minority nations based on the preceding sections. I postulate the need for a moral and institutional refinement of democracies and international society that is better able to accommodate national pluralism than has so far been achieved by traditional liberal constitutionalism and cosmopolitanism

Competition and cost overruns. Optimal misspecification of procurement contracts

Most cases of cost overruns in public procurement are related to important changes in the initial project design. This paper deals with the problem of design specification in public procurement and provides a rationale for design misspecification. We propose a model in which the sponsor decides how much to invest in design specification and awards competitively the project to a contractor. After the project has been awarded the sponsor engages in bilateral renegotiation with the contractor, in order to accommodate changes in the initial project s design that new information makes desirable. When procurement takes place in the presence of horizontally differentiated contractors, the design s specification level is seen to affect the resulting degree of competition. The paper highlights this interaction between market competition and design specification and shows that the sponsor s optimal strategy, when facing an imperfectly competitive market supply, is to underinvest in design specification so as to make significant cost overruns likely. Since no such misspecification occurs in a perfectly competitive market, cost overruns are seen to arise as a consequence of lack of competition in the procurement market.

Fiscal decentralization in Spain: An asymmetric transition to democracy

Asymmetric fiscal decentralization, by which we mean different fiscal arrangements between the central government and different groups of, or individual, lower-level governments, may be justified from an economic efficiency perspective. As argued by Tiebout (1956), Oates (1972) and others, a decentralized system of regional and local governments is better able to accommodate differences in tastes for public goods and services. This efficiency argument calls for decentralization of fiscal authority to regional and local governments, but not necessarily asymmetric decentralization. However, when the differences in tastes for public goods and services arise out of differences in history, culture and language across regions of a country, asymmetric treatment may be justified. History, culture and language may influence how a group of people (a region) views autonomy, independence and fiscal authority. Some regions may have had experience with autonomous government in the past, they may have a culture that is strongly reliant upon (or leery of) the central government, or they may be fearful of losing their separate languages if they do not have special arrangements. To accommodate differences in taste for independence, autonomy, and fiscal authority, it may be necessary to have different fiscal arrangements between the central government and the different regions comprising the country.

Competition and cost overruns in procurement

Most cases of cost overruns in public procurement are related to important changes in theinitial project design. This paper deals with the problem of design speciffication in public procurement and provides a rationale for design misspeciffication. We propose a model in which the sponsor decides how much to invest in design speciffication and awards competitively the project to a contractor. After the project has been awarded the sponsor engages in bilateral renegotiation with the contractor, in order to accommodate changes in the initial project's design that new information makes desirable. When procurement takes place in the presence of horizontally differentiated contractors, the design's speciffication level is seen to affect the resulting degree of competition. The paper highlights this interaction between market competition and design speciffication and shows that the sponsor's optimal strategy, when facing an imperfectly competitive market supply, is to underinvest in design speciffication so as to make signifficant cost overrunslikely. Since no such misspeciffication occurs in a perfectly competitive market, cost overruns are seen to arise as a consequence of lack of competition in the procurement market.

Asset pricing implications of benchmarking: A two-factor CAPM

In this paper we consider the equilibrium effects of an institutionalinvestor whose performance is benchmarked to an index. In a partialequilibrium setting, the objective of the institutional investor is modeledas the maximization of expected utility (an increasing and concave function,in order to accommodate risk aversion) of final wealth minus a benchmark.In equilibrium this optimal strategy gives rise to the two-beta CAPM inBrennan (1993): together with the market beta a new risk-factor (that wecall active management risk) is brought into the analysis. This new betais deffined as the normalized (to the benchmark's variance) covariancebetween the asset excess return and the excess return of the market overthe benchmark index. Different to Brennan, the empirical test supports themodel's predictions. The cross-section return on the active management riskis positive and signifficant especially after 1990, when institutionalinvestors have become the representative agent of the market.

Nitrogen metabolism in Zucker rats is affected by moderate reduction, but not by moderate incerase in dietary protein

Marked changes in the content of protein in the diet affects the rat"s pattern of growth, but there is not any data on the effects to moderate changes. Here we used a genetically obese rat strain (Zucker) to examine the metabolic modifications induced to moderate changes in the content of protein of diets, doubling (high-protein (HP): 30%) or halving (low-protein (LP): 8%) the content of protein of reference diet (RD: 16%). Nitrogen, energy balances, and amino acid levels were determined in lean (L) and obese (O) animals after 30 days on each diet. Lean HP (LHP) animals showed higher energy efficiency and amino acid catabolism but maintained similar amino acid accrual rates to the lean RD (LRD) group. Conversely, the lean LP (LLP) group showed a lower growth rate, which was compensated by a relative increase in fat mass. Furthermore, these animals showed greater efficiency accruing amino acids. Obesity increased amino acid catabolism as a result of massive amino acid intake; however, obese rats maintained protein accretion rates, which, in the OHP group, implied a normalization of energy efficiency. Nonetheless, the obese OLP group showed the same protein accretion pattern as in lean animals (LLP). In the base of our data, concluded that the Zucker rats accommodate their metabolism to support moderates increases in the content of protein in the diet, but do not adjust in the same way to a 50% decrease in content of protein, as shown by an index of growth reduced, both in lean and obese rats.

Construcció i explotació d'un magatzem de dades per a l'anàlisi d'informació sobre trànsit rodat de vehicles

Aquest document defineix la construcció i explotació d'un magatzem de dades per a la Fundació d'Estudis per a la Conducció Responsable. L'objectiu del projecte és homogeneïtzar la informació que rep la fundació, des de diverses fonts i en diferents formats, consolidar-la en un únic magatzem de dades i habilitar eines que facilitin la seva explotació i anàlisi. La consecució d'aquestes fites és determinant perquè la direcció conegui l'evolució del trànsit rodat de vehicles a Catalunya i minimitzi el riscos en cas de qualsevol presa de decisions.