235 resultados para València (regne). Corts
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Estudi realitzat a partir duna estada Istituto di Storia dell'Europa Mediterranea - CNR, Itlia, entre 2006 i 2008. Lobjectiu principal daquest projecte s profunditzar en el coneixement de les relacions de poder que es teixeixen entre la Monarquia, les assemblees de Corts i les ciutats de la Corona dArag durant el regnat dAlfons el Magnnim. La recerca ha perms elaborar un estudi comparatiu de les dites relacions entre els estats italians i els territoris peninsulars de lesmentada Corona, donant un pes rellavant a la documentaci urbana dels territoris italians, escassament estudiada fins al moment. Un altre punt clau daquest estudi s lanlisi de la figura del sndic enviat a corts, essent el representant municipal a les dites assemblees el nexe duni entre la ciutat, els tres estats i el rei. Des del punt de vista metodolgic, sha prioritzat lestudi documental i bibliogrfic sobre Sardenya, si b tamb s'ha procedit a un estudi sobre les fonts del Regne de Siclia i de Npols. Els resultats daquest treball es concentren especialment en la posici econmica, prosopografia i estratgies de poder de lelit que controla el govern municipal de les ciutas reials, aix mateix com en el tipus de relaci que aquest grup social estableix amb la monarquia i ladministraci reial. Les conclusions assenyalen que el poder de la monarquia sobre les seves ciutats a Sardenya durant aquest perode s major respecte a altres estats ibrics de la Corona, en especial Catalunya. Daltra banda, lelit que controla el govern urb presenta un grau denobliment tamb superior, lligat al fet de la recent conquesta de lilla. Els sistemes electius dins del municipi sn prcticament idntics als catalans (...)
Resumo:
El text que es mostra a continuaci resumeix el treball realitzat en la primera fase de recerca del projecte titulat provisionalment "Del teatre lric a la can popular: construcci social a partir de la msica en València (1900-1959)". Aquest treball ha tingut una durada de set mesos entre febrer i agost de 2009. El projecte pretn dibuixar les lnies que uneixen teatre lric i can popular fent especial mfasi en els mecanismes de creaci d'identitat de gnere, que va envoltar tot aquest procs. Per aquests motius, la recerca estconstruda sobre dos eixos: entrevistes amb les fonts orals i buidatge dels principals fons bibliogrfics per a l'estudi de les fonts primries i secundries del primer perode analitzat (1931-1959), focalitzat en els pobles que envolten la ciutat de València. Les conclusions apunten cap a una clara vinculaci entre teatre lric i can popular, aix com la utilitzaci dels esdeveniments musicals amb finalitats conformadores de rols socials per part de les institucions sociopoltiques. Les diferncies entre fonts primries i fonts orals assenyalen una naturalitzaci de la desigualtat de gnere a travs de la msica que han arribat fins als nostres dies, per la qual cosa s necessari l'estudi i anlisi de la memria musical.
Resumo:
Investigacin producida a partir de una estancia en la London South Bank University, Reino Unido, entre los meses de setiembre y diciembre del 2005. Se estudia el trabajo sexual en el Reino Unido desde tres perspectivas diferentes. Por una parte, se trata la historia del feminismo anglosajn respecto a sus visiones sobre la prostitucin, desde una aproximacin a las fuentes. Por otra parte, se plantea la situacin jurdico-poltica. Finalmente, se presenta brevemente a las principales entidades que dan apoyo al colectivo de trabajadoras del sexo en la ciudad de Londres.
Resumo:
Aquest estudi sinsereix en un projecte de tesi. Lestudi versa sobre lideal egipci de monarquia durant el Regne Mitj, a partir de lanlisi directa de quatre fonts literries del perode. Sha constatat que la concepci de monarquia resultant, concebuda com a clssica o modlica, s la que es transmet en essncia fins a letapa final de la histria antiga egpcia, encara que readaptant-se a les noves realitats poltiques i culturals. Lanlisi daquest ideal teric de monarquia ha estat fonamental per afrontar lobjectiu essencial del projecte de tesi: lestudi de la legitimaci dAlexandre el Gran com a fara dEgipte, s a dir, lexamen en profunditat del conjunt de mecanismes mitjanant els quals el macedoni va assumir el rol clssic dels monarques egipcis i que expliciten el procs segons el qual un nou sobir, que a ms era dorigen estranger, fou inserit en la ideologia faranica tradicional. Per tal de determinar com aix es va produir, es fa necessari lestudi del perode en qu Alexandre s el titular del tron del pas (332-323 aC), s a dir, del moment de gnesi, formulaci i desenvolupament de lentramat ideolgic que proporcionar base teolgica al nou govern i ladequar a la tradici. Per a lexamen daquest perode cronolgic, la documentaci egpcia serigeix com la principal font dinformaci, i per tant, durant el projecte sha compilat i analitzat el conjunt de la documentaci de procedncia egpcia disponible fins al moment que, datada o no, sadscriu cronolgicament a aquest perode.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada al Center for Socio-Legal Studies de la Universitat dOxford, Gran Bretanya, entre setembre del 2006 i gener del 2007. L'objectiu d'aquesta recerca ha estat determinar i avaluar com la poltica de la competncia de la Uni Europea ha contribut a la configuraci del sector pblic televisiu espanyol i britnic. El marc teric est basat en el concepte d europeitzaci, desenvolupat per Harcourt (2002) en el sector de mitjans, i que implica una progressiva referencialitat de les poltiques estatals amb les europees mitjanant dos mecanismes: la redistribuci de recursos i els efectes en la socialitzaci de la poltica europea. Per tal de verificar aquest impacte en el sector televisiu, la recerca ha desenvolupat una aproximaci en dues etapes. En primer lloc, a banda de fer un inicial reps bibliogrfic s'han estudiat les accions de la Comissi Europea en aquest terreny, sobre tot la Comunicaci sobre aplicaci de la reglamentaci d'ajudes pbliques al sector de la radiodifusi de 2001. En una segona etapa, s'han desenvolupat un seguit d'entrevistes personals a directius i poltics del sector a Brusselles, Londres i Madrid. Els resultats de la recerca mostren que el procs dEuropetzaci es un fenomen creixent en el sector audiovisual pblic a Espanya i el Regne Unit, per que encara les peculiaritats estatals juguen un factor preponderant en regular aquesta influncia de la UE. L'anlisi de les entrevistes qualitatives mostren tamb que hi ha una relaci inversament proporcional entre la tradici democrtica i el grau dinfluncia i de referncia que suposa la UE en el sector audiovisual. Mentre que el Regne Unit, l'acci de la poltica de la competncia de la UE es percep com a element suplementari, a Espanya la seva referencialitat ha estat clau, tot i que no decisiva, per la reforma dels mitjans pblics estatals.
Resumo:
Aquest treball de recerca est encaminat a la sntesi de lligands tipus catecol fluorescents, els quals, un cop units a un i metllic adient, podran presentar tautomerisme de valència, i aix permetre la sntesi dinterruptors moleculars fluorescents basats en tautmers de valència. La sntesi daquests lligands parteix del 4-metil-2-metoxifenol com a esquelet catecol que, mitjanant una srie de reaccions, ha condut a lintermedi 1, intermedi clau per a la preparaci de diferents lligands tipus catecol. A partir daquest intermedi 1 shan sintetitzat dos lligands tipus catecol diferents: el lligand model 2, que servir per assajar reaccions de complexaci, i un de fluorescent. Desprs dexplorar diferents rutes sinttiques encaminades a la preparaci daquest segon tipus de lligand, sha obtingut el compost 20.
Resumo:
La sndrome de distrs respiratori agut es caracteritza per hipoxemia, infiltrats bilaterals en la radiografia de trax en absncia de signes d'insuficincia cardaca. Les terpies destinades al tractament no han tingut resultats esperanadors per la impossibilitat de detectar precoment la poblaci en risc. El nostre objectiu s fer una anlisi descriptiva i prospectiu dels pacients politraumatizats que van ingressar en la Fe de València durant 2009. Analitzant diverses variables: APACHE, pH, Lctic, etc; mesurant-les a l'ingrs, a les 12, 24 i 48h. Concloent que els nics factors amb significaci estadstica van ser l'A. Lctic i el pH a les 12h
Resumo:
Edici filolgica de la carta de poblament de Xodos (l'Alcalatn, Pas Valenci) a partir d'un manuscrit indit de 1625, conservat a la mateixa poblaci. Inclou un estudi introductori que fa especial referncia a aspectes relacionats amb la Histria de la llengua catalana. Pretn aportar dades que reforcen la tesi que la catalanitat lingstica i l'adscripci dialectal de l'Alcalatn depenen, sobretot, de les repoblacions posteriors i no pas del repartiment territorial medieval; mostrar l'evoluci del binomi llengua i poder en les relacions entre administradors i administrats al Pas Valenci; i estudiar els avanos i els retrocessos de l's pblic del catal.Altres objectius sn: datar correctament la carta de poblament; relacionar l's de les llenges (aragons, castell, catal i llat) amb el context histric i sociocultural de cada poca; illustrar la llarga presncia del llat en el llenguatge administratiu; i posar a l'abast del pblic la documentaci estudiada.
Resumo:
En aquest article es parla breument de Pere Torroella i de les corts dels infants dArag (Carles de Viana, Joan dArag i Joana dArag), s a dir, de les corts de Joan II i el Magnnim. Per fer-ho es basa en cinc documents indits, tots ells referits a diferents moments de la vida de Pere Torroella
Resumo:
Lobjectiu daquest projecte s dotar a Servicleop dun programari que li permeti millorar la gesti dels serveis de retirada de vehicles de la via pblica, que actualment sefectua a travs del canal de veu. Aix saconseguir mitjanant ls de cartografia digital i localitzaci GPS, que permetr optimitzar lassignaci de retirades al saber quina grua es troba en millor disposici, i PDAs que es comunicaran amb un centre de control a travs de GPRS des del qual sassignaran aquest serveis. Soferiran facilitats sempre que sigui possible en la introducci de dades, disminuint les probabilitats de cometre errors, i tot el procs quedar enregistrat automticament en base de dades per a poder generar estadstiques o informes. el projecte parteix dun altre projecte intern de Knosos anomenat Micronav.Net Serveis, en el qual tamb he treballat molt activament i que ofereix una soluci genrica similar a la requerida per Servicleop, empresa a la que va destinada el sistema que es presenta en aquest projecte final de carrera
Resumo:
La nostra comunicaci s'emmarca en la Catalunya deIs inicis del regnat de Felip II (III de Castella). T per objecte la complexa situaci que es produeix quan, amb motiu d'una convocatoria de Corts, la Diputaci del General es troba frec a frec amb els tres braos als quals est legalment subordinada. La convivncia forada d'ambdues institucions en el mateix quadre poltic, ni que sigui durant lapses de temps relativament curts, esdev cada cop ms problematica a mesura que avana el segle XVI.
Resumo:
Comunicaci presentada a les Jornades d'Estudi Sobre el Municipi Abans de la Nova Planta (1716), celebrades a La Fatarella (Tarragona) el 19 i 20 d'abril de 2008.
Resumo:
Aquest estudi pretn mostrar com una cort perifrica dins de la monarquia espanyola com la dels Centelles, comtes dOliva, tot imitant fil per randa la dels Este de Ferrara i la seva brillant presncia en la Itlia renaixentista mitjanant el mecenatge de Boiardo i dAriosto, va importar aquells esquemes i es va envoltar dun grup descriptors que van constituir el nucli inicial de la recepci, difusi i continuaci castellana de lpica dAriosto a la pennsula Ibrica. Gaireb es podria afirmar que la propagaci en castell de lOrlando furioso a la pennsula Ibrica estava monopolitzada en gran part pel clan dels Centelles. Un cercle en el qual localitzem, segons tots els indicis, el traductor de Gli asolani de Bembo al castell: Llus Santngel
