The Effect of a Physical Activity Program on the Total Number of Primary Care Visits in Inactive Patients: A 15-Month Randomized Controlled Trial

Abstract Background: Effective promotion of exercise could result in substantial savings in healthcare cost expenses in terms of direct medical costs, such as the number of medical appointments. However, this is hampered by our limited knowledge of how to achieve sustained increases in physical activity. Objectives: To assess the effectiveness of a Primary Health Care (PHC) based physical activity program in reducing the total number of visits to the healthcare center among inactive patients, over a 15-month period. Research Design: Randomized controlled trial. Subjects: Three hundred and sixty-two (n = 362) inactive patients suffering from at least one chronic condition were included. One hundred and eighty-three patients (n = 183; mean (SD); 68.3 (8.8) years; 118 women) were randomly allocated to the physical activity program (IG). One hundred and seventy-nine patients (n = 179; 67.2 (9.1) years; 106 women) were allocated to the control group (CG). The IG went through a three-month standardized physical activity program led by physical activity specialists and linked to community resources. Measures: The total number of medical appointments to the PHC, during twelve months before and after the program, was registered. Self-reported health status (SF-12 version 2) was assessed at baseline (month 0), at the end of the intervention (month 3), and at 12 months follow-up after the end of the intervention (month 15). Results: The IG had a significantly reduced number of visits during the 12 months after the intervention: 14.8 (8.5). The CG remained about the same: 18.2 (11.1) (P = .002). Conclusions: Our findings indicate that a 3-month physical activity program linked to community resources is a shortduration, effective and sustainable intervention in inactive patients to decrease rates of PHC visits. Trial Registration: ClinicalTrials.gov NCT00714831

A prospective cohort study of healthcare visits and rehospitalizations after hospital discharge in community-acquired pneumonia

Background and objective: We aimed to identify the frequency of, reasons for and risk factors associated with additional healthcare visits and rehospitalizations (healthcare interactions) by patients with community-acquired pneumonia (CAP) within 30 days of hospital discharge. Methods: Observational analysis of a prospective cohort of adults hospitalized with CAP at a tertiary hospital (2007-2009). Additional healthcare interactions were defined as the visits to a primary care centre or emergency department and hospital readmissions within 30 days of discharge. Results: Of the 934 hospitalized patients with CAP, 282 (34.1%) had additional healthcare interactions within 30 days of hospital discharge: 149 (52.8%) needed an additional visit to their primary care centre and 177 (62.8%) attended the emergency department. Seventy-two (25.5%) patients were readmitted to hospital. The main reasons for additional healthcare interactions were worsening of signs or symptoms of CAP and new or worsening comorbid conditions independent of pneumonia, mainly cardiovascular and pulmonary diseases. The only independent factor associated with visits to primary care centre or emergency department was alcohol abuse (odds ratio [OR] = 1.65; 95% confidence interval [CI]: 1.03-2.64). Prior hospitalization (≤ 90 days) (OR = 2.47; 95% CI: 1.11-5.52) and comorbidities (OR = 3.99; 95% CI: 1.12-14.23) were independently associated with rehospitalization. Conclusions: Additional healthcare visits and rehospitalizations within 30 days of hospital discharge are common in patients with CAP. This is mainly due to a worsening of signs or symptoms of CAP and/or comorbid conditions. These findings may have implications for discharge planning and follow-up of patients with CAP.

A prospective cohort study of healthcare visits and rehospitalizations after hospital discharge in community-acquired pneumonia

Background and objective: We aimed to identify the frequency of, reasons for and risk factors associated with additional healthcare visits and rehospitalizations (healthcare interactions) by patients with community-acquired pneumonia (CAP) within 30 days of hospital discharge. Methods: Observational analysis of a prospective cohort of adults hospitalized with CAP at a tertiary hospital (2007-2009). Additional healthcare interactions were defined as the visits to a primary care centre or emergency department and hospital readmissions within 30 days of discharge. Results: Of the 934 hospitalized patients with CAP, 282 (34.1%) had additional healthcare interactions within 30 days of hospital discharge: 149 (52.8%) needed an additional visit to their primary care centre and 177 (62.8%) attended the emergency department. Seventy-two (25.5%) patients were readmitted to hospital. The main reasons for additional healthcare interactions were worsening of signs or symptoms of CAP and new or worsening comorbid conditions independent of pneumonia, mainly cardiovascular and pulmonary diseases. The only independent factor associated with visits to primary care centre or emergency department was alcohol abuse (odds ratio [OR] = 1.65; 95% confidence interval [CI]: 1.03-2.64). Prior hospitalization (≤ 90 days) (OR = 2.47; 95% CI: 1.11-5.52) and comorbidities (OR = 3.99; 95% CI: 1.12-14.23) were independently associated with rehospitalization. Conclusions: Additional healthcare visits and rehospitalizations within 30 days of hospital discharge are common in patients with CAP. This is mainly due to a worsening of signs or symptoms of CAP and/or comorbid conditions. These findings may have implications for discharge planning and follow-up of patients with CAP.

A prospective cohort study of healthcare visits and rehospitalizations after hospital discharge in community-acquired pneumonia

Background and objective: We aimed to identify the frequency of, reasons for and risk factors associated with additional healthcare visits and rehospitalizations (healthcare interactions) by patients with community-acquired pneumonia (CAP) within 30 days of hospital discharge. Methods: Observational analysis of a prospective cohort of adults hospitalized with CAP at a tertiary hospital (2007-2009). Additional healthcare interactions were defined as the visits to a primary care centre or emergency department and hospital readmissions within 30 days of discharge. Results: Of the 934 hospitalized patients with CAP, 282 (34.1%) had additional healthcare interactions within 30 days of hospital discharge: 149 (52.8%) needed an additional visit to their primary care centre and 177 (62.8%) attended the emergency department. Seventy-two (25.5%) patients were readmitted to hospital. The main reasons for additional healthcare interactions were worsening of signs or symptoms of CAP and new or worsening comorbid conditions independent of pneumonia, mainly cardiovascular and pulmonary diseases. The only independent factor associated with visits to primary care centre or emergency department was alcohol abuse (odds ratio [OR] = 1.65; 95% confidence interval [CI]: 1.03-2.64). Prior hospitalization (≤ 90 days) (OR = 2.47; 95% CI: 1.11-5.52) and comorbidities (OR = 3.99; 95% CI: 1.12-14.23) were independently associated with rehospitalization. Conclusions: Additional healthcare visits and rehospitalizations within 30 days of hospital discharge are common in patients with CAP. This is mainly due to a worsening of signs or symptoms of CAP and/or comorbid conditions. These findings may have implications for discharge planning and follow-up of patients with CAP.

Aplicación de programas de gestión sanitaria en criaderos marinos

La primera necesidad de los peces es la higiene. La elaboración de Programas de Gestión Sanitaria (PGS) aplicables a la industria, dentro de un marco realista y eficiente, pueden contribuir positivamente a la mejora sistemática de la productividad, afectando no sólo a la cantidad y calidad del producto, sino directamente a la eficiencia económica de la empresa. Las principales normas deben quedar reflejadas dentro de un Plan de Control Sanitario (PCS) de la instalación, normas que deben ser de obligado cumplimiento, tanto para los trabajadores como para las visitas. El seguimiento del PCS se realiza mediante la aplicación de un Sistema de Análisis de Peligros y Puntos Críticos de Control (APPCC), sistema que forma parte, a su vez, del Sistema de Gestión de la Calidad (SGC). No será factible la aplicación de ninguno de estos programas, planes y sistemas sin un uso racional del autocontrol. Hygiene is the first need that fish have. The elaboration of the Sanitary Management Programs (SMP) which industrial application, inside a realistic and efficient framework, could contribute positively to the systematic improvement of the production, affecting not only to the quantity and quality of the product, but that affect directly to the economic efficiency of the company. The main norms will be reflected in a Sanitary Control Plan (SCP) of the facilities, these norms must be obligatory fulfilment for the workers and visits. The monitoring of the SCP will do meanly the application of the Hazard Analysis and Critical Control Point (HACCP), system that it is a part, also, of the Quality Management System (QMS). It is not possible, the application of any of this programs, plans and systems, without a rational use of the auto control processes.

Health care utilization among immigrants and native-born populations in 11 European countries. Results from the Survey of Health, Ageing and Retirement in Europe

Objective: This study examines health care utilization of immigrants relative to the native-born populations aged 50 years and older in eleven European countries. Methods. We analyzed data from the Survey of Health Aging and Retirement in Europe (SHARE) from 2004 for a sample of 27,444 individuals in 11 European countries. Negative Binomial regression was conducted to examine the difference in number of doctor visits, visits to General Practitioners (GPs), and hospital stays between immigrants and the native-born individuals. Results: We find evidence those immigrants above age 50 use health services on average more than the native-born populations with the same characteristics. Our models show immigrants have between 6% and 27% more expected visits to the doctor, GP or hospital stays when compared to native-born populations in a number of European countries. Discussion: Elderly immigrant populations might be using health services more intensively due to cultural reasons.

Tintín: El reporter del segle XX

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. L’objectiu d’aquest treball és veure de quina manera les historietes de Tintín reflecteixen l’època en què van ser elaborades i establir una relació entre la història i el còmic. La metodologia que s’ha emprat ha estat centrada principalment en dues tasques paral•leles i complementàries. D’una banda, l’estudi de la història del segle XX a partir de l’obra d’Eric Hobsbawm del mateix nom i d’altres fonts bibliogràfiques per tal d’adquirir una idea general sobre l’anterior segle. D’altra banda, l’anàlisi d’uns determinats aspectes dels còmics de Tintín. Aquests són: l’època en què va ser elaborat, una síntesi de l’argument, el recorregut geogràfic que fa Tintín, els conflictes i esdeveniments històrics - paral•lels a la realitat del moment- que hi apareixen, les problemàtiques contemporànies, i un comentari entorn de la documentació i les fonts d’inspiració usades per Hergé. Aquesta anàlisi es va dur a terme a partir d’una selecció de sis còmics del mateix període. En conclusió, veiem que realment existeix una relació entre els esdeveniments dels còmics i l’època en què van ser elaborats. Això ens permet també apropar-nos-hi i conèixer l’autor, Hergé, de qui podem dir que es basa en la realitat que l’envolta i en els esdeveniments del seu moment per elaborar els còmics.

Els nous usos del castanyer

El present projecte de final de carrera de Ciències Ambientals estudia els usos actuals del castanyer (Castanea sativa) amb la finalitat de trobar nous usos per a aquesta espècie i de potenciar la recuperació de les masses de castanyer catalanes. Aquest objectiu s’assolirà mitjançant una recerca bibliogràfica exhaustiva, la realització d’enquestes a empreses que tractin amb productes del castanyer i amb sortides al camp per veure l’estat actual de les castanyedes catalanes, donada la seva afectació per diverses patologies i per l’abandonament que han patit. Una vegada coneguda la situació del castanyer i dels seus productes, es realitzarà una anàlisi de la viabilitat econòmica dels possibles nous usos d’aquest arbre, una anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats), i el balanç energètic de l’explotació dels seus recursos forestals.

Institucions polítiques de Catalunya : creació de materials docents en suport digital que fomentin la interacció amb l'estudiant a partir de la visualització de conceptes

Amb una plantilla, hem elaborat uns materials docents -l'objecte d'estudi dels quals és l’Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, des d'una perspectiva jurídica -, que corresponen fonamentalment a l’assignatura “Institucions Polítiques de Catalunya” de 4rt. curs de la llicenciatura de Dret de la UAB. Els materials s’han penjat al web http://www.institucionspolitiques.com. L' objectiu de l’acció docent ha estat consolidar una eina interactiva, que fomenti la creativitat i el treball cooperatiu de l’estudiant, que permeti un rol més actiu del professorat, i finalment, es faciliti l’adaptació docent a l’espai europeu d’educació superior. L’experiència s'ha completat amb l’ús del mètode bimodal -campus virtual de la UAB -, amb visites a institucions públiques i amb l’assistència periòdica com a públic a programes de televisió de continguts relacionats amb la matèria. La plantilla per a desenvolupar els diversos temes del programa ha estat la següent: 1.- Redacció del tema; 2.- Visualització de conceptes: quadres sinòptics, esquemes, gràfics; 3.-Bibliografia bàsica. 4.-Legislació i jurisprudència. 5.-Text reproduït. 6.-Qüestions.7.-Temes per al debat. 8.-Test. 9.-Materials complementaris audiovisuals. 10.-Enllaços útils a la xarxa. L'experiència s’ha desenvolupat els dos darrers cursos acadèmics: 2006/07 i 2007/08, i ha girat entorn de l'elaboració i aplicació dels materials elaborats. Ha estat teòrica i pràctica a la vegada. S'ha prestat especial atenció a la feina de l'alumnat fora de l'aula, amb el conseqüent estudi previ i col·laboració en l’elaboració de materials. Cal destacar també que hem aconseguit augmentar la participació de l'alumnat a l’aula, i d'aquesta manera el rol del professor ha esdevingut més dinàmic. Els materials han permès un fàcil i ràpid accés dels estudiants, amb l’objectiu de gaudir d’unes sessions presencials més interactives, i s'ha connectat la Universitat amb la societat, a més de desenvolupar actituds cíviques o de consciència de país en una matèria tan sensible com és l'estudi del dret públic de Catalunya.

Viatge als país dels somnis...perduts? : Aspectes de la sociabilitat nord-americana

Els objectius finals són diversos: comprovar els diferents punts de vista i les diferents perspectives socials dels autors esmentats, comparar-los amb les situacions reals que es donen cada dia, mirar d'esbrinar el perquè d'aquestes situacions, fer un estudi comparatiu des del punt de vista d'un europeu que visita els Estats Units i, sobretot, mirar d'entendre què porta els nord-americans a comportar-se d'aquesta manera i què porta autors com Leavitt i Ellis a reproduir o desdibuixar els trets més significatius de la societat nord-americana.

Anàlisi, disseny i implentació d'una aplicació d'automatització de la força de vendes (SFA)

En aquest treball de final de carrera s'ha desenvolupat una aplicació client PDA per a l'automatització de la força de vendes (SFA). Es tracta d'una senzilla eina de vendes que permet als comercials obtenir la llista dels seus clients i contactes, el catàleg de productes, la captura de noves comandes i la gestió de les seves visites i notes de despeses.

SIG per gestionar rutes en camins no cartografiats.

Dins el TFC, s'implementa un prototipus de SIG que permet donar resposta a l'enunciat plantejat: la gestió de rutes en camins no cartografiats, realitzades pels veterinaris d'una empresa de sanitat animal en les visites a les granges associades.

ContrlD Aplicació Web de seguiment remot dels autocontrols de malalts diabètics.

Es proposa, amb aquest projecte, dissenyar i implementar un aplicació en la que els pacients puguin introduir aquests valors en un ordinador des de la seva, accedint, per ferho, a una web per a tal efecte. Aquesta mateixa aplicació ha de permetre als metgesconsultar aquests controls i tenir una visió més actualitzada dels controls que es fan elspacients entre visites, i si es necessari, canviar les dosis d'insulina.

Avaluació i intervenció psicoeducativa en les relacions materno/paterno-filials en famílies desestructurades

Anàlisi, avaluació i intervenció psicoeducativa en un programa assistencial i de suport a les relacions materno/paternofilials en famílies desestructurades. Els usuaris són els pares i les mares separats o divorciats (i els seus fills menors) amb conflictes entre ells i on ha estat el jutge qui ha establert el règim de visites. Es dóna suport i orientació als progenitors i als menors que acudeixen al centre per a fer l'intercanvi o l'estada del menor amb el progenitor no custodi, per a facilitar i millorar la relació entre les parts (menors, part custòdia i part no-custòdia).

Usability of Virtual Museums and the Diffusion of Cultural Heritage

Les prioritats per als museus canvien. La missió de la nova museologia és convertir els museus en llocs per a gaudir i aprendre, cosa que fa que hagin de dur a terme una gestió financera molt semblant a la d'una empresa social que competeixi en el sector del lleure. Amb el pas del temps, els museus han d'establir i aplicar els criteris necessaris per a la supervivència, aplanant el terreny perquè altres institucions públiques siguin més obertes en els seus esforços per comunicar i difondre el seu patrimoni. Ja podem començar a parlar d'algunes conclusions comunament acceptades sobre el comportament dels visitants, que són necessàries per a planificar exposicions futures que vegin l'aprenentatge com un procés constructiu, les col·leccions com a objectes amb significat i les mateixes exposicions com a mitjans de comunicació que haurien de transformar la manera de pensar de l'espectador i que estan al servei del mateix missatge. Sembla que internet representa un mitjà efectiu per a assolir aquests objectius, ja que és capaç (a) d'adaptar-se als interessos i les característiques intel·lectuals d'un públic divers; (b) de redescobrir els significats dels objectes i adquirir un reconeixement sociocultural del seu valor per mitjà del seu potencial interactiu, i (c) de fer ús d'elements atractius i estimulants perquè tothom en gaudeixi. Per a aquest propòsit, és bàsic fer-nos les preguntes següents: quins criteris ha de seguir un museu virtual per a optimar la difusió del seu patrimoni?; quins elements estimulen els usuaris a quedar-se en una pàgina web i fer visites virtuals que els siguin satisfactòries?; quin paper té la usabilitat de l'aplicació en tot això?