Aspirations of Olympism: a framework for considering the athlete’s experience in the Olympic Movement at the close of the twentieth century

The text corresponds to the lecture given by Prof. Kidd as part the programme of activities during his stay in Barcelona in 1996 as invited professor of the International Chair in Olympism (IOC-UAB).

New trends in world wine consumption and its impact on the Spanish wineries during the second half of the twentieth century

The main goal of this research is explain the impact of the new trends of wine consumption, and the way these enterprises adapted to the circumstances. The hypothesis is that the Spanish companies had to start a deep and traumatic restructuring process, with the aim of surviving adequately in the changeable wine national and international markets. Heavy technological investments were made, with serious finance problems, during the eighties and nineties. We will see this from two specific cases, the Cooperatives "San Isidro" and "Rosario", located in the Region of Murcia, in the Spanish southeast.

Interlocking directorates in Spanish banking in the twentieth century

Spanish banking historiography asserts that the largest banks performed in the twentieth century as though they constituted a monopoly. One of their main coordination schemes would have been a network of interlocking bank directors that would include most of the financial firms. Evidence available for the 1920s and 1960s seems to confirm the veracity of this hypothesis. In this paper, more systematic evidence is presented to cover the whole twentieth century with the aim of checking whether these networks persisted over the entire period or they were by-products of temporary situations. Our results show that no general network remained for more than a decade. Therefore, it should be ruled out that interlocking directorates worked as a coordination device of an alleged banking cartel.

Top income shares in Portugal over the twentieth century

[cat] L’objectiu d’aquest article és presentar nova evidència estadística sobre l’evolució de les desigualtats econòmiques a Portugal a llarg termini. L’explotació de les fonts fiscals portugueses ha permès l’estimació annual de les top income shares des de 1936. La construcció d’aquesta nova sèrie s’ha fet seguint la metodologia emprada per Piketty (2001). Aquesta nova sèrie revela una caiguda de les top income shares durant la Segona Guerra Mundial, seguida d’una recuperació fins a principis dels anys cinquanta. Des de mitjans dels cinquanta fins a principis dels anys vuitanta hi ha una caiguda dràstica de les top income shares. Per acabar, durant els anys noranta les top income shares tornen a augmentar. Aquesta pauta és molt similar a la viscuda en altres països: la reducció de les top income shares durant l’època daurada és compartida per tots els països estudiats i el seu increment als anys noranta sembla que alinea Portugal amb la pauta seguida pels països Anglosaxons.

Top income shares in Portugal over the twentieth century

[cat] L’objectiu d’aquest article és presentar nova evidència estadística sobre l’evolució de les desigualtats econòmiques a Portugal a llarg termini. L’explotació de les fonts fiscals portugueses ha permès l’estimació annual de les top income shares des de 1936. La construcció d’aquesta nova sèrie s’ha fet seguint la metodologia emprada per Piketty (2001). Aquesta nova sèrie revela una caiguda de les top income shares durant la Segona Guerra Mundial, seguida d’una recuperació fins a principis dels anys cinquanta. Des de mitjans dels cinquanta fins a principis dels anys vuitanta hi ha una caiguda dràstica de les top income shares. Per acabar, durant els anys noranta les top income shares tornen a augmentar. Aquesta pauta és molt similar a la viscuda en altres països: la reducció de les top income shares durant l’època daurada és compartida per tots els països estudiats i el seu increment als anys noranta sembla que alinea Portugal amb la pauta seguida pels països Anglosaxons.

Géneros y cuerpos "degenerados" en la narrativa de Copi

El presente trabajo tiene como objetivo poner en relación el género literario y el género sexual mediante el estudio del funcionamiento del cronotopo en dos piezas narrativas de Copi (1939-1987). Siguiendo un método comparatista y con la ayuda de diferentes conceptos de teoría literaria, teoría queer y filosofía postestructuralista, se llevará a cabo un análisis, en primer lugar, de los medios con que Copi pretende transgredir las normas de género (literario y sexual); en segundo lugar, de los objetos imitados que son reapropiados según códigos no heterocentrados; por último, del modo en que el espaciamiento del tiempo en la novelística y la cuentística del escritor argentino privilegia una concepción del gender primordialmente prostética.

Joan Ramis i La nouvelle Héloïse de Rousseau : una lectura rousseauniana de l'obra dramàtica de Ramis

Aquest estudi es proposa estudiar els vincles que hi ha entre La nouvelle Héloïse (1761) de Jean-Jacques Rousseau i l'obra dramàtica de Joan Ramis i Ramis, especialment la seva Lucrècia (1769), tot i les dificultats que la recepció de Rousseau va tenir en la Menorca il·lustrada. En aquest sentit, el gruix del treball es dedica als elements que tenen en comú les obres de referència, pel que fa al tractament literari dels temes centrals, com ara el que vehicula la sensibilitat preromàntica que irromp en el panorama creatiu de l'Europa del moment, més enllà de les propostes estrictament formals i de contingut del neoclassicisme, i també quant als motius i la intencionalitat dels dos autors.

Les traduccions de Carles Riba i Marià Manent al Corpus Literari Digital

Els objectius del projecte “Les traduccions de Carles Riba i Marià Manent al Corpus Literari Digital” són diversos: d’una banda, digitalitzar totes les edicions originals de les traduccions publicades per Carles Riba i Marià Manent; d’altra banda, fer un inventari de tots els textos continguts en aquestes traduccions (de poesia, de narrativa i de teatre); i finalment, introduir els registres dins la plataforma del Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres. La digitalització ha permès de preservar digitalment el patrimoni literari constituït per aquestes traduccions de dos dels autors i traductors més importants de la literatura catalana del segle XX. L’inventari dels textos de cadascun dels seus volums de traduccions (poemes, narracions i obres de teatre) ha permès de constituir una base de dades en la qual es registren totes les versions diferents de cadascun dels textos traduïts que Riba i Manent van anar revisant al llarg de la seva vida. Finalment, la inclusió d’aquests registres bibliogràfics dins la plataforma del Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres permet la seva consulta en línia i la possibilitat de trobar, per a cada text, totes les seves versions i de visualitzar la imatge del document original, la qual cosa facilitarà als investigadors l’estudi de la història textual de les traduccions, la de l’evolució de la llengua literària dels autors, entre altres possibilitats.

El fet migratori a Catalunya i els processos d'identificació nacional en la població nouvinguda

En el marc de la recerca sobre identitats i nova ciutadania, l’objecte d’aquest treball és reconèixer elements clau dels processos d’identificació nacional a Catalunya en la població nouvinguda, i identificar els factors que n'afavoreixen la seva vinculació comunitària. La recerca s'ha desenvolupat en un primer bloc analitzant la perspectiva sociològica entorn a la idea d’identitat, així com l’evolució del discurs identitari a Catalunya, a fi de continuar desenvolupant amb profunditat el debat sobre identitat i nació en relació al fet migratori i la diversitat social existent. En un segon bloc d’anàlisi, la recerca fixa la mirada a una dotzena de casos treballats a través d’històries de vida de diverses realitats migratòries del nostre país corresponents a les diverses onades del segle XX, tant d’immigració espanyola com d'immigració de fora de l'Estat espanyol. La voluntat d’aquest segon bloc és extreure experiències socials d’interpretacions individuals que assenyalin quins elements permeten o dificulten la mobilitat social, quines experiències tenen valor identitari i de quin tipus, i quins fenòmens esdevenen rellevants en la configuració d’espais de referència i identificació nacional a nivell individual. Finalment s’incorpora un apartat d’entrevistes en profunditat a diversos actors socials i polítics rellevants a fi de reconèixer aquells elements que centren el discurs de la “nova cultura pública comuna”. L’objectiu és interrelacionar el discurs polític i filosòfic actual amb l’experiència biogràfica de les persones, assenyalant aquells elements que han estat significatius per a la seva identitat com a catalans i catalanes o, ans al contrari, que no han afavorit una situació en aquests termes. En aquest sentit la pregunta que vincula aquest espai de reflexió és: Quins elements afavoreixen la identificació nacional englobant la diversitat social existent i quins mecanismes d'adhesió hi podrien funcionar?

Greece and Platonic Love in E. M. Forster's Maurice, or the greatness and limits of Antiquity as a source of inspiration.

The aim of this article is to show how, although the evident idealization of Greece and Platonic love throughout the Victorian-Edwardian England, both also show their limits. In order to make it clear the author refers constantly to the implicit Greek texts such as Plato's Symposium and Phaedrus and perhaps even to Plutarch¿s Eroticus in search of a Classical Tradition which is highly significant in order to understand that England at the beginning of the twentieth century.

Poison without antidote for the historical Socrates and french classical tragedy in El verí del teatre (The Poison of the Theatre) by Rodolf Sirera. (An extreme dose of sadism to put a stop to the excesses of theatrical fiction).

Socrates' serene attitude before his death -although this is questioned-, as described by Xenophon in his Apologia Socratis becomes for the playwright Rodolf Sirera a useful reference in an effort to reflect boldly on the limits of theatrical fiction in another clear example of the Classical Tradition, including that derived from Baroque Tragedy. However, in this case, it is judged severely to make us more conscious of the risk of turning life into a mere theatrical performance and human beings into actors and actresses in a play they did not write.

Challenges for the New Century Schools for All and Narrowing Gaps through Transformation Pedagogies

La pedagogia ha tractat la qüestió de gènere i d’educació? I si és el cas, de quina manera? Quins han estat els resultats? Tant el valor de l’educació com el de gènere foren qüestionats i revisats al començament del segle XX. Els resultats d’aquelles reflexions i les batalles lluitades per millorar les condicions, comencen a sentir-se cent anys més tard. Aquest article inclourà primerament una visió general de la situació de la dona en l’educació en l’àmbit mundial. En segon lloc, se centrarà en els enfocaments pedagògics transformacionals que de manera gradual comencen a introduir-se en els sistemes educatius convencionals —també en algunes universitats i programes de traducció—, secundats d’una banda pels principis de democràcia, diàleg, carnaval, experimentació i (socio) constructivisme, i per la neurociència i la psicologia de l’altra. És evident que aquests enfocaments desafien la discriminació i afavoreixen la creació de ponts, no tan sols entre gèneres, sinó també entre etnicitats i classes social

Characterizing major avalanche episodes in space and time in the twentieth and early twentyfirst centuries in the Catalan Pyrenees

With the aim of better understanding avalanche risk in the Catalan Pyrenees, the present work focuses on the analysis of major (or destructive) avalanches. For such purpose major avalanche cartography was made by an exhaustive photointerpretation of several flights, winter and summer field surveys and inquiries to local population. Major avalanche events were used to quantify the magnitude of the episodes during which they occurred, and a Major Avalanche Activity Magnitude Index (MAAMI) was developed. This index is based on the number of major avalanches registered and its estimated frequency in a given time period, hence it quantifies the magnitude of a major avalanche episode or winter. Furthermore, it permits a comparison of the magnitude between major avalanche episodes in a given mountain range, or between mountain ranges, and for a long enough period, it should allow analysis of temporal trends. Major episodes from winter 1995/96 to 2013/14 were reconstructed. Their magnitude, frequency and extent were also assessed. During the last 19 winters, the episodes of January 22-23 and February 6-8 in 1996 were those with highest MAAMI values,followed by January 30-31, 2003, January 29, 2006, and January 24-25, 2014. To analyze the whole twentieth century, a simplified MAAMI was defined in order to attain the same purpose with a less complete dataset. With less accuracy, the same parameters were obtained at winter time resolution throughout the twentieth century. Again, 1995/96 winter had the highest MAAMI value followed by 1971/72, 1974/75 and 1937/38 winter seasons. The analysis of the spatial extent of the different episodes allowed refining the demarcation of nivological regions, and improving our knowledge about the atmospheric patterns that cause major episodes and their climatic interpretation. In some cases, the importance of considering a major avalanche episode as the result of a previous preparatory period, followed by a triggering one was revealed.

Evolució del paisatge de l'Horta de Lleida (1956/57-2003): transformació d'un paisatge de secà a regadiu

Els paisatges agraris al llarg del temps s’han transformat i han evolucionat segons les necessitats de la societat d’aquell moment. L’aigua ha estat el principal element transformador en l’agricultura del segle XX, i el cas de l’horta de Lleida, és un clar exemple de com l’aigua ha desenvolupat una agricultura que poc a poc s’ha caracteritzat per tenir majoritàriament cultius de regadiu, tot i ser una de les zones més àrides i amb menys precipitacions de Catalunya, a diferència de les zones de secà, que han anat desapareixen. Quantificar i analitzar els canvis que influeixen en la dinàmica del territori, han estat possibles a partir de l’estudi de fonts documentals històriques, tant escrites com gràfiques, com són els cadastres de rústica, les imatges aèries i els ortofotomapes. Mitjançant aquest valuós recurs històric s’ha pogut detectar i analitzar els principals canvis en els usos del sòl esdevinguts durant el període de 1956 a 2003 en determinades zones de l’horta de Lleida, a més ha servit per estimar les repercussions en el paisatge del consum d’aigua.

The Core ideas and axioms of classical fascism (1919-1945)

This article presents and explores the axioms and core ideas, or idées-force, of the Fascist ideologies of the first third of the twentieth century. The aim is to identify the features that define the term “Classical Fascism” as a conceptual category in the study of politics and to uncover the core ideas of its political theory. This analysis requires an appraisal of both the idées-force themselves and the political use that is made of them. If these appreciations are correct, Classical Fascism is characterized by a set of ideological and political aims and methods in which ideas, attitudes and behaviours are determined by an anti-democratic palingenetic ultranationalism underpinned by a sacralized ideology; the quest for a united, indissoluble society as apolitical system and, at the same time, the collective myth that mobilizes and redeems the nation; and third, violence as a political vehicle applied unchecked against internal opposition and against external enemies who challenge the nation´s progression towards the dream of rebirth and the culmination of this progression in the form of an empire.