Tombes i cementiris del sector nord-oriental del turó d'Empúries

Descripció de les troballes arqueològiques que al 1982 es van fer a la part nord-oriental del turó d’Empúries, conegut com Muntanya dels Horts, o Horts de la Palanca.. Es trcta de 2 enterraments infantils en àmfora

Adéu, Guau!

Treball de recerca realitzat per alumnes d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. Aquest treball és una creació d’un projecte empresarial, per tal d’analitzar la viabilitat, examinar els objectius i descobrir els inconvenients de la creació d’una empresa. En aquest cas es tracta de crear un cementiri i vetlla d’animals de tot tipus, simulant el comiat que es realitza a les persones estimades, però destinat a les nostres mascotes, amb un servei de qualitat, serietat, responsabilitat i adequat als usuaris i clients. Es tracta d’una empresa que s’encarregarà de la recollida de l’animal, l’acondicionament per a la vetlla, la cerimònia de comiat, la impressió dels panegírics, l’obtenció d’objectes per recordar-ho, les decoracions florals o similars, la venta de plaquetes, tombes, gerros... segons el tipus de mètode seleccionat per a l’enterrament, així com la prestació d altres serveis addicionals que s’adaptin a les necessitats específiques dels usuaris/clients per tal de cobrir la demanda actual al sector. Es tracta d’una iniciativa destinada a les persones que necessiten desprendre s de les restes de les seves mascotes, després de la seva defunció, que volen oferir un comiat proper i afectuós a les seves mascotes.

Pràctiques i rituals funeraris a Tàrraco i el seu ager (segles II aC-III/IV dC)

L’objectiu d’aquest projecte ha estat identificar i analitzar els rituals funeraris a celebrats als suburbis de Tàrraco i el seu territorium. Per tal d’assolir-lo hem revisat col•leccions de museus, arxius i informes arqueològics arribant a documentar 721 enterraments. A través de la recerca, hem estudiat les peculiaritats i els elements d’aixovar que les tombes presenten amb el suport de les fonts escrites. Hem detectat pràctiques rituals com ara libacions, sacrificis i objectes relacionats amb ofrenes funeràries a l’exterior de les tombes. Hem documentat certa una uniformitat general i repetiva pel que fa a la selecció dels aixovars funerari. No obstant això, hi ha algunes diferències sobretot en aixovars que provenen de les tombes d’individus morts prematurament (individus no casats, infants). També s’ha constatat una diferència sexual entre dones i homes pel que fa als objectes d’aixovar. Hem utilitzat l’evidència arqueològica i literària per tal de trobar el significat d’aquests artefactes quotidians que canvien de significat quan entren en contacte amb els morts. En revisar la informació procedent d’excavacions hem identificat espais rituals específics dins de la necròpolis com jardins funeraris i ustrina. Aquest estudi ha explorat la manera com l’arqueologia ens permeten identificar les pràctiques rituals dins les àrees funeràries. L’estudi de materials arqueològics documentats als estrats de freqüentació de les necròpolis ens ha permès detectar l’evidència material de la ritualitat.

Estudi antropològic de les restes humanes medievals del cementiri parroquial de Sant Pere de Montfullà

El treball que es presenta a continuació és un estudi antropològic de les restes humanes procedents del cementiri parroquial de Sant Pere de Montfullà, al municipi de Bescanó. L’any 2004 es va dur a terme una campanya d’excavació arqueològica al jaciment deSant Pere de Montfullà, dins el marc d’un projecte de recerca dissenyat per l’Institut delPatrimoni Cultural de la Universitat de Girona. En aquesta excavació es varen excavarun total de trenta-una tombes. Les restes humanes recuperades no varen ser estudiadesen aquell moment i van ser dipositades al Laboratori d’Arqueologia de la Universitat deGirona

El cementiri prehistòric d'Agullana

Crònica d'una exposició permanent que es va fer a Agullana sobre la necròpolis d'incineració de Can Bech

Les Basíliques paleocristianes del suburbi occidental de Tarraco : el temple septentrional i el complex martirial de Sant Fructuós

Les basíliques paleocristianes del suburbi occidental de Tarraco. El temple septentrional i el complex martirial de Sant Fructuós és el resultat de 10 anys d’investigació desenvolupada al voltant del sector septentrional del Conjunt Paleocristià del Francolí, originada arran de les excavacions efectuades entre els anys 1994 i 1997 a la zona on actualment s’ubica el Parc Central. L’extraordinària importància del jaciment va despertar de seguida l’interès de l’autor, Jordi López, i de la comunitat científica, tant pel valor mateix de les restes com per la seva relació amb l’extensa necròpolis paleocristiana que al llarg de diverses campanyes havia excavat el Dr. Mn. Joan Serra i Vilaró. Es tracta d’una presentació de les últimes investigacions desenvolupades a l’ampli conjunt funerari i cristià del Francolí, al suburbium occidental de Tarraco. Consta de dos volums. El primer està estructurat en tres grans parts. Primerament, la presentació dels resultats dels treballs d’excavació duts a terme entre els anys 1994 i 1997 al sector septentrional del centre de culte cristià del Francolí, que inclou un estudi arquitectònic exhaustiu de la nova basílica excavada. En segon lloc, una revisió de les diferents intervencions desenvolupades en el sector meridional a principi de segle XX per Mn. Serra Vilaró i dels treballs dels anys 70 de M. D. del Amo, amb la proposta d’una nova interpretació arquitectònica de l’antiga basílica i de l’edifici situat al sud d’aquesta. I, finalment, una exposició general de l’evolució d’aquest sector occidental del suburbium de la ciutat, que reflecteix un especial dinamisme entre els segles IV i V dC, moment de màxima expansió de les grans àrees funeràries del segle III dC i de la monumentalització d’un gran centre de culte martirial al Francolí. El text està il·lustrat amb una àmplia documentació gràfica (plantes, seccions, fotografia, reconstruccions tridimensionals). A més, inclou 22 pàgines de conclusions amb la corresponent traducció a l’anglès. El segon volum conté set annexos específics: la relació d’unitats estratigràfiques, un inventari de materials, la descripció dels sepulcres, l’estudi osteoarqueològic i paleopatològic de les restes humanes, una anàlisi epigràfica, una de numismàtica i una última d’escultòrica.

La Necròpolis protohistòrica de Santa Madrona (Riba-roja d'Ebre, Ribera d'Ebre)

Aquesta publicació recull de forma monogràfica els resultats dels treballs d’excavació duts a terme a la necròpolis protohistòrica de Santa Madrona (Riba-roja, Ribera d’Ebre). Els autors són Maria Carme Belarte Franco (investigadora ICREA adscrita a l’ICAC) i Jaume Noguera Guillén (investigador de l’ICAC a través del programa Beatriu de Pinós i professor associat de la UB), i també hi han col·laborat Marta Miñarro, Núria Morell, Pau Olmos i Àlex Ros. Núria Rafel, professora de Prehistòria dela Universitat de Lleida, és l’autora del pròleg. La necròpolis protohistòrica de Santa Madrona es va excavar entre el 2003 i el 2004, fruit d’una col·laboració entre la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb finançament de la Generalitat de Catalunya, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre. Les excavacions van documentar una vintena d’enterraments d’incineració en urnes de la primera edat del ferro (segles VIII-VII aC), coberts per un nivell que contenia abundant material ceràmic datable dins el segle III aC, tal vegada corresponents a una necròpolis ibèrica arrasada. Al llibre es presenta la descripció i interpretació del conjunt d’estructures i materials, i també inclou l’estudi paleontropològic de les restes a càrrec de Thaïs Fadrique i Assumpció Malgosa (UAB) i l’estudi arqueobotànic, a càrrec deDaniel López (ROCS).

La Necròpolis protohistòrica de Milmanda (Vimbodí, Conca de Barberà, Tarragona) : un exemple del món funerari català durant el trànsit entre els segles VII i VI aC

La necròpolis protohistòrica de Milmanda (Vimbodí, Conca de Barberà, Tarragonès). Un exemple del món funerari català durant el trànsit entre els segles VII i VI aC és una monografia que documenta els materials que es van trobar en aquest jaciment i els posa en el context del món funerari del període ibèric antic a Catalunya.

Les monedes en els contextos funeraris del suburbi oriental de Tàrraco: més enllà de Caront

La deposició de moneda a les tombes és un fenomen conegut i àmpliament debatut entre els especialistes. Comunament interpretada com a oferta votiva i enquadrada dins la genètica definició d'"òbol de Caront", la moneda ha estat un element d'aixovar poc estudiat i analitzat superficialment. A través de l'article es pretén examinar des d'una posició crítica aquest fest a partir de la documentació de les monedes trobades en contextos funeraris en el suburbi oriental de la ciutat de Tàrraco. A través del reexàmen de les monedes és possible una aproximació més realista i sensible a la gran variabilitat formal dels rituals funeraris d'època romana.

Un trípode de tipo chipriotra procedente de La Clota (Calaceite, Teruel)

El objetivo de este breve artículo es presentar dos pequeños fragmentos de bronce procedentes de un sepulcro de La Clota (Calaceite, Teruel) que han sido identificados recientemente como pertenecientes a un trípode de tipo chipriota. Pasamos revista sucintamente a las principales cuestiones que plantea el hallazgo: cronología, orígenes, contexto social e influencia en el artesanado local.

El ritual funerari a la necròpolis del Coll del Moro, Gandesa (Terra Alta)

One of the five burials excavated in 1984 at the necropolis of Coll del Moro in Gandesa (Terra Alta-Tarragona) bore evidence of primary cremations. The tomb, a tumulus, yielded a cremation burial with a pottery urn and other vessels as funerary offerings. The chamber of the grave also contained bronze jewellery, basically bracelets. It is interesting to notice that the dead were cremated in the same place where the tomb was built. The complexity of the burial rite and the magnitude of some of the tumuli indicated a social structure consolidated with different grades of authority. We date these burials in the late Hallstatt but there is already evidence of commercial trade with punic people who arrived at the east coast in the second half of the seventh century BC and, from there, reached inland sites on the Ebro river and its afluents.

Les inscripcions de la plaça de la Vila de Madrid

Les conclusions que de l’estudi epigràfic se'n poden treure són coincidents amb les que ens aporten les dades de les excavacions arqueològiques. En primer lloc, podem comprovar una utilització de l’àrea com a espai funerari des de l’inici de la colònia de Barcino, amb una continuïtat i, a vegades, superposició de tombes, que arriba fins a ben entrat el segle III dC. Lògicament, la fase que se'ns mostra més potent és la més recent, que arrenca de les darreries del segle II dC per entrar en el III. Tret dels testimonis inicials, que ens fan conèixer fins i tot magistrats de la ciutat, el gruix dels documents correspon a monuments funeraris de les classes menys privilegiades, lliberts i esclaus que, de vegades, ens manifesten una entranyable vessant humana d’afectuoses relacions, en què sovintegen els diminutius. A vegades, l’estatus dels personatges és obertament declarat; en d’altres el deduïm dels termes de parentiu amb una onomàstica que acostuma a ser també ben transparent.

El Món funerari antic, tardoantic i altomedieval a la ciutat de Girona: u n estat de la qüestió

Article que estudia els cementiris antics i altomedievals de la ciutat de Girona ubicats a l'entorn immediat de la ciutat, a la riba esquerra del riu Onyar i intra muros