For public service or money: Understanding geographical imbalances in the health workforce in Ethiopia

Geographical imbalances in the health workforce have been a consistent feature of nearly all health systems, and especially in developing countries. In this paper we investigate the willingness to work in a rural area among final year nursing and medical students in Ethiopia. Analyzing data obtained from contingent valuation questions, we find that household consumption and the student s motivation to help the poor, which is our proxy for intrinsic motivation, are the main determinants of willingness to work in a rural area. We investigate whoe is willing to help the poor and find that women are significantly more likely than men. Other variables, including a rich set of psychosocial characteristics, are not significant. Finally, we carry out some simulation on how much it would cost to make the entire cohort of starting nurses and doctors chooseto take up a rural post.

El "teenage consumer" a la Gran Bretanya de postguerra.

El final de la segona guerra mundial va marcar el principi d’un nou context internacional on els Estats Units i la URSS, cada un amb el seu sistema econòmic, es varen convertir en les dues potències mundials en lluita per l’hegemonia mundial. Al bloc occidental els Estats Units varen començar a exercir la seva influència per a estendre un model de societat basat en el consum que es convertirà en el model predominant durant tot el segle XX. Fora dels Estats Units el primer en començar a adoptar aquest mode de vida basat principalment en el consum va ser el teenage consumer britànic. Aquest tipus d’individu altament americanitzat que va sorgir al Regne Unit de postguerra es convertiria en un signe dels canvis que encara havien de venir. Aquest treball pretén definir la figura del teenage consumer, analitzar les causes del seu sorgiment, les seves característiques, els seus hàbits de consum i com va contribuir a la creació de la societat de consum.

Immigration and Firm Growth: Evidence from Spanish cities

This article analyses the effect of immigration flows on the growth and efficiency of manufacturing firms in Spanish cities. To date, most studies have tended to focus on the effect immigrants have on labour markets at an aggregate level. Here, however, we undertake an exhaustive analysis at the firm level and report conclusive empirical findings. Ten years ago, Spain began to register massive immigration flows, concentrated above all on its most dynamic and advanced regions. Here, therefore, rather than focusing on the impact this has had on Spain’s labour market (changes to the skill structure of the workforce, increase in labour supply, the displacement of native workers, etc.), we examine the arrival of immigrants in terms of the changes this has meant to the structure of the country’s cities and their amenities. Thus, we argue that the impact of immigration on firm performance should not only be considered in terms of the labour market, but also in terms of how a city’s amenities can affect the performance of firms. Employing a panel data methodology, we show that the increasing pressure brought to bear by immigrants has a positive effect on the evolution of labour productivity and wages and a negative effect on the job evolution of these manufacturing firms. In addition, both small and new firms are more sensitive to the pressures of such immigrant inflows, while foreign market oriented firms report higher productivity levels and a less marked impact of immigration than their counterparts. In this paper, we also present a set of instruments to correct the endogeneity bias, which confirms the effect of local immigration flows on the performance of manufacturing firms.

Mentoring, educational services, and economic incentives longer-term evidence on risky behaviors from a randomized trial

This paper is the first to use a randomized trial in the US to analyze the short- and long- term impacts of an afterschool program that offered disadvantaged high-school youth: mentoring, educational services, and financial rewards to attend program activities, complete high-school and enroll in post-secondary education on youths' engagement in risky behaviors, such as substance abuse, criminal activity, and teenage childbearing. Outcomes were measured at three different points in time, when youths were in their late-teens, and when they were in their early- and their latetwenties. Overall the program was unsuccessful at reducing risky behaviors. Heterogeneity matters in that perverse effects are concentrated among certain subgroups, such as males, older youths, and youths from sites where youths received higher amount of stipends. We claim that this evidence is consistent with different models of youths' behavioral response to economic incentives. In addition, beneficial effects found in those sites in which QOP youths represented a large fraction of the entering class of 9th graders provides hope for these type of programs when operated in small communities and supports the hypothesis of peer effects.

Do Legal Immigrants and Natives Compete in the Labour Market? Evidence from Catalonia

The precondition for labour-market competition between immigrants and natives is that both are willing to accept jobs that do not differ in quality. To test this hypothesis, in this paper we compare the working conditions between immigrants and natives in Catalonia. Comparing immigrants’ working conditions in relation to their native counterparts is not only a useful analysis for studying the extent to which immigrants and low-skilled native workers are direct competitors in the labour market, but also allows us to contribute to the literature on this issue by moving away from the conventional approach used in previous studies. Our results indicate that: i) natives and immigrants display a different taste for job (dis)amenities; ii) Catalan-born workers might be in direct competition with EU15 immigrants, while non-Catalan Spanish workers might be competing with Latin American immigrants, and; iii) African-born immigrants are the group in the Catalan workforce that by far face the worst working conditions.

El impacto de las TIC en la empresa turística : el caso de Cataluña

En aquest article s'aporten proves de l'impacte positiu que té l'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l'empresa turística catalana. La transcendència que en els darrers anys ha adquirit el mercat turístic català en el context europeu el converteix en un laboratori d'anàlisi idoni per al sector. Els resultats obtinguts posen de manifest que l'ús d'aquestes tecnologies s'acompanya d'un major grau d'internacionalització de l'empresa, el desenvolupament de canvis organitzatius i la implantació de noves estratègies competitives, cosa que dóna lloc a un model de negoci allunyat de les concepcions tradicionals del sector. A més, l'ús estratègic de les TIC afavoreix l'ús de mà d'obra més qualificada, un servei més personalitzat i una major proximitat a proveïdors i distribuïdors. Tanmateix, és en el procés d'innovació empresarial on l'impacte positiu de les TIC és percep més, atès que el seu ús ha contribuït a superar alguns dels obstacles existents, a interioritzar el procés en el si de l'empresa i a fer més partícips els mateixos treballadors, i això ha donat com a resultat una àmplia diversitat d'innovacions de tota mena (de producte, de procés i organitzatives). La participació en xarxes de cooperació, el fet de tenir treballadors amb un nivell educatiu elevat i l'aplicació intensiva de les TIC han estat elements indispensables en aquest procés innovador. Finalment, gràcies a l'ús de les TIC i el seu impacte en la innovació, però també al canvi organitzatiu dins l'empresa, s'han millorat els registres de productivitat, amb la qual cosa s'afavoreix una major competitivitat en un context canviant i de forta pressió de l'entorn.

The Network Company in Catalonia : ICT, Productivity, Competitiveness, Salaries and Performance in Catalonia's Companies. Research report (synthesis document)

Resum en anglès del projecte de recerca L'empresa xarxa a Catalunya. TIC, productivitat, competitivitat, salaris i beneficis a l'empresa catalana té com a objectiu principal constatar que la consolidació d'un nou model estratègic, organitzatiu i d'activitat empresarial, vinculat amb la inversió i l'ús de les TIC (o empresa xarxa), modifica substancialment els patrons de comportament dels resultats empresarials, en especial la productivitat, la competitivitat, les retribucions dels treballadors i el benefici. La contrastació empírica de les hipòtesis de treball l'hem feta per mitjà de les dades d'una enquesta a una mostra representativa de 2.038 empreses catalanes. Amb la perspectiva de l'impacte de la inversió i l'ús de les TIC no s'aprecia una relació directa entre els processos d'innovació digital i els resultats de l'activitat de l'empresa catalana. En aquest sentit, hem hagut de segmentar el teixit productiu català per a buscar les organitzacions en què el procés de coinnovació tecnològica digital i organitzativa és més present i en què la intensitat de l'ús del coneixement és un recurs molt freqüent per a poder copsar impactes rellevants en els principals resultats empresarials. Això és així perquè l'economia catalana, avui, presenta una estructura productiva dual.

L'Acolliment de l'alumnat nouvingut als centres educatius

En els últims anys s’ha viscut a Catalunya, com a la resta d’Espanya un procés d’arribada continuo i creixent de persones provinents d’altres països. Evidentmentaquest fenomen repercuteix directament als centres educatius. A Catalunya, tenimalumnes procedents de més de 150 estats. Ha estat una arribada molt ràpida i amb una distribució que afecta a totes les comarques catalanes. Aquest augment de població nouvinguda que viu a Catalunya planteja al sistema educatiu català uns reptes importants. Concretament ens trobem davant de tradicions educatives molt diverses per aquests nens i nenes i les seves famílies, la pluralitat de llengües en les escoles i sobretot el desconeixement del català ( llengua vehicular en l’educació) de la majoria d’alumnes nouvinguts; els diferents orígens culturals i també la diferència de coneixements apresos prèviament pels alumnes; les expectatives de l’alumne i la seva família sobre el concepte d’escola. Totes aquestes variants provoquen una multitud de circumstàncies que dins d’una escola, poden generar un xoc si l’Administració educativa no aporta els recursos humans, econòmics i normatius adequats. Per això davant d’aquesta realitat, el Departament d’Educació posa en funcionament el curs 2004-2005 les aules d’acollida, com una resposta a aquest nou repte educatiu. La creació d’una aula d'acollida implica una dotació de professorat, una dotació informàtica amb el programari adient, una dotació econòmica inicial per a l’adquisició de material didàctic, formació específica per al tutor o la tutora de l’aula d’acollida i per als professionals que intervenen en el procés d’acollida, a càrrec dels assessors/es LIC ( llengua, interculturalitat i cohesió social) que el Departament d’Educació té arreu de Catalunya. Actualment el nombre d’aules d’acollida ha quedat estabilitzat, ja que degut a la crisi que afecta al nostre país no emigren tantes famílies d’origen estranger

Inmigrantes en formación: desplazamientos y fijaciones de la cohesión social promovida por el Estado del Bienestar en la formación para la inserción laboral de las personas migrantes en Barcelona

En la investigación llevada a cabo nos hemos aproximado, desde un punto de vista cualitativo, a los recursos de formación para la inserción sociolaboral dirigidos a personas inmigrantes en la ciudad de Barcelona. Dicha formación forma parte de los recursos del sistema de bienestar español, caracterizado como mediterráneo (Esping-Andersen, 1990; Ferrara 1996; Moreno, 2002); y responde a los lineamientos de las políticas de integración dirigidas al mencionado colectivo. Para llevar a cabo el trabajo hemos adoptado la perspectiva metodológica de Antropología de las Políticas (Shore y Wright, 1997). La construcción del marco teórico bebió de los aportes que enfatizan el papel político de los Estados-nación en relación con los procesos migratorios (Sayad, 2010), señalando que la inmigración, lejos de ser un proceso que les “sucede” a las sociedades de recepción, es un fenómeno conformado por éstas (Geddes, 2006). La profunda transformación en los modos de la cohesión social (Castel, 1997) en las sociedades de recepción de personas inmigradas constituyen el contexto en el cual actúan las políticas de integración. A través de las condiciones de acceso a los recursos de formación para la inserción sociolaboral, mediante los contenidos impartidos y las maneras en que lo hacen, se configuran los inmigrantes “deseados” e “indeseados” funcionando como “fronteras organizativas”. Los resultados del análisis, indican que se espera que las personas inmigradas sean sujetos disponibles y activos, donde la formación emerge más que como un derecho que favorece y consolida la cohesión social o la “integración”, como un recurso que hay que “merecer”. Paralelamente a dicha emergencia, la formación se perfila como un dispositivo que antes que servir para la promoción social es un débil sustituto del empleo, fatigosamente anhelado por las personas que llevan a cabo los procesos formativos.

Temporary employment in advanced economies: drawing lessons from Spain

This study analyses the determinants of the rate of temporary employment in various OECD countries using both macro-level data drawn from the OECD and EUROSTAT databases, as well as micro-level data drawn from the 8th wave of the European Household Panel. Comparative analysis is set out to test different explanations originally formulated for the Spanish case. The evidence suggests that the overall distribution of temporary employment in advanced economies does not seem to be explicable by the characteristics of national productive structures. This evidence seems at odds with previous interpretations based on segmentation theories. As an alternative explanation, two types of supply-side factors are tested: crowding-out effects and educational gaps in the workforce. The former seems non significant, whilst the effects of the latter disappear after controlling for the levels of institutional protection in standard employment during the 1980s. Multivariate analysis shows that only this latter institutional variable, together with the degree of coordinated centralisation of the collective bargaining system, seem to have a significant impact on the distribution of temporary employment in the countries examined. On the basis of this observation, an explanation of the very high levels of temporary employment observed in Spain is proposed. This explanation is consistent with both country-specific and comparative evidence.

Immigration, family responsibilities and the labor supply of skilled native women

This paper investigates the effects of Spain s large recent immigration wave on thelabor supply of highly skilled native women. We hypothesize that female immigration led to an increase in the supply of affordable household services, such as housekeeping and child or elderly care. As a result, i) native females with high earnings potential were able to increase their labor supply, and ii) the effects were larger on skilled women whose labor supply was heavily constrained by family responsibilities. Our evidence indicates that over the last decade immigration led to an important expansion in the size of the household services sector and to an increase in the labor supply of women in high-earning occupations (of about 2 hours per week). We also find that immigration allowed skilled native women to return to work sooner after childbirth, to stay in the workforce longer when having elderly dependents in the household, and to postpone retirement. Methodologically, we show that the availability of even limited Registry data makes it feasible to conduct the analysis using quarterly household survey data, as opposed to having to rely on the decennial Census.