Higher education as formation of the self and citizenship: an ethnography of the University Students from Amman, Jordan

My interest in higher education and citizenship in the Middle East at large and in Jordan in particular is fostered by some of the reflections Eickelman proposed (1992). Being a quite recent phenomenon, intimately linked with the more general topic of state formation it seemed to me more suitable to study it in a little country with a recent history (a field study left almost unexplored until now as far as Jordan is concerned, to the best of my knowledge, since Antoun 1994 focuses on the migration as a quest for higher education). The process of state formation in Jordan is quite studied. I thus intended to study the higher education policies as an attempt both to create a national citizenry and more recently as a way of controlling the more problematic part of the population (youth, which constitutes more than the double of the population. See UNDP and Ministry of Planning 2000). How do the young students enter the university system, and in which way does this system work? How is this system designed, in order to retain social control of the students (since they are usually perceived to be a factor of social and political instability, as in Iran or in Egypt)? Is there any significant difference between different faculties? And if so, why? My conclusions at this stage are that the university system is an integral part of the survival of the regime. The system works quite well, and Jordan has one of the best educational position in the region. Yet there are important distinctions to be made: the access to the better faculties is socially selective while the less valued faculties are left to the poorer and less wealthy youth. This results in a different treatment of the students and of the courses that I analysed. In the better faculties the teaching standards are quite high, and the relationship between professors and students is almost on a same-level base, while in the less privileged faculties the opposite is true. Thus we can observe a concrete politics of divide et impera intended to split the youth in two. For the more privileged there are some freedoms, both within and outside classes, designed I guess at forging them as autonomous individuals. On the opposite the less privileged are kept under tight control, even if also these students are a privileged category among youth at large.

Doctors without borders: The returns to an occupational license for Soviet immigrant physicians in Israel

Re-licensing requirements for professionals that move across borders arewidespread. In this paper, we measure the returns to an occupationallicense using novel data on Soviet trained physicians that immigrated toIsrael. An immigrant re-training assignment rule used by the IsraelMinistry of Health provides an exogenous source of variation inre-licensing outcomes. Instrumental variables and quantile treatmenteffects estimates of the returns to an occupational license indicate excesswages due to occupational entry restrictions and negative selectioninto licensing status. We develop a model of optimal license acquisitionwhich suggests that the wages of high-skilled immigrant physicians in thenonphysician sector outweigh the lower direct costs that these immigrantsface in acquiring a medical license. Licensing thus leads to lower averagequality of service. However, the positive earnings effect of entry restrictionsfar outweighs the lower practitioner quality earnings effect that licensinginduces.

Approaching the experiences of young immigrants for the citizenship learning

This thesis seeks to answer the question: how do the participation experiences of young girl immigrant contribute to citizenship learning? Citizenship learning in youth comes from different contexts(family, school, friends and leisure and ambiguous) –where participation experiences take place–, combined with interpersonal relationships and personal dispositions (BiestaLawy& Kelly, 2009). So that, I want to know which are the young girl immigrants’ contextsand relationships and which kind of learning comes from each one. In addition, being young, girl and immigrant, are categories to take into account to understand their learnings.

Sport and multiculturalism: an European perspective

Opening conference of the academic course 2005/06 of the Olympic Studies Centre (CEO-UAB), given by Dr. Ian P. Henry, director of the Institute for Sport and Leisure Policy at Loughborough University (United Kingdom). The paper is structured around addressing three themes: how concepts of multiculturalism or interculturalism, nationality and citizenship can be linked to sports policy; how we can conceptualise (and therefore evaluate) the benefits which might be claimed to accrue from sporting projects in terms of multicultural or integration policy; and finally the issue of gender, multiculturalism and sports policy.

Agroecologia periurbana a Sant Cugat: document base per a la redacció del Pla de Gestió i Desenvolupament del parc rural de la Torre Negra

El parc rural de la Torre Negra ha estat protegit recentment després de 15 anys de lluita ciutadana, gràcies a l’aprovació del Pla Especial de Protecció i Millora el 29 de juny del present any. A partir d’ara, s’obre un ampli ventall de possibilitats per a la seva gestió i desenvolupament. En aquest context és on es situa el present estudi, amb la finalitat de presentar unes línies estratègiques bàsiques per a iniciar l’activitat al parc. Una activitat que té en el punt de mira el desenvolupament rural de l’espai i la transformació social de la ciutadania.

Una universidad donde confluyen la educación, la investigación y la ciudadanía

El projecte de recerca s'ha basat en el projecte Miquel Martí i Pol, que ha consistit en la creació i manteniment d'un jardí dedicat a la memòria del poeta, amb persones en situació d'exclusió social (per motius de malaltia mental, immigració, pobresa) i estudiants de teràpia ocupacional de la Universitat de Vic, des d'una sinergia única entre la Universitat de Vic i institucions públiques, socials i empresarials. La recerca ve a cobrir la falta de coneixement sobre l'impacte terapèutic de la jardineria, com afirmava Sempik al 2003. Així mateix, genera coneixements sobre l'ocupació humana, la ciutadania, les comunitats inclusives, les aliances estratègiques i sobre noves praxis educatives en el marc del nou Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). El marc teòric s'ha basat en una visió transdisciplinària, des de l'educació, la filosofia, la psicologia, la sociologia, la teràpia ocupacional, la política, l'ecologia i l'antropologia. S'ha desenvolupat una recerca inspirada per la investigació acció participativa que ha aprofundit en el significat que ha tingut aquesta experiència per a les persones implicades en el procés de creació del jardí: les persones procedents de col•lectius en situació d'exclusió, els estudiants, així com els representants de les institucions públiques, socials, empresarials i la pròpia Universitat de Vic. Així es van desenvolupar una sèrie d'entrevistes a fons i formularis amb 5 jardiners; 2 estudiants; la Consellera d'Acció Social de l'Ajuntament de Vic; el Conseller d'Acció Social del Consell Comarcal d'Osona; el President de Caritas; la terapeuta ocupacional de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d'Osona; la Rectora de la Universitat de Vic; la Directora de l'EUCS i el President del Rotary Club. Els temes que han sorgit en la recerca són: La construcció de l'ocupació significativa; la jardineria com a font de benestar; un espai de bellesa; la dignitat de la ciutadania; la creació de comunitats inclusives; una Universitat al servei de la Humanitat: noves praxis educatives; l'art de les aliances estratègiques i de les sinergies. Els coneixements generats tenen relació amb els estudis de teràpia ocupacional, així com per a educació social, infermeria, psicologia i ciències ambientals. A més a més són una aposta per al desenvolupament de noves praxis educatives en el nou EEES. El treball ha estat qualificat com a excel•lent per unanimitat del tribunal.

Perceptions of Europe in political and economic elites: a geographical compared analysis of Germany, Spain and Poland

Elite perceptions about Europe are a very important point in order to understand the current European integration process, as well as the future perspectives for the continent. This study makes a comparison between the perceptions which political and economical elites in some European countries have about the European Union process and its mechanisms. The main goal is to identify the differences in positions of each type of elites, as well as the variations among three key countries. The database built thanks to the INTUNE (Integrated and United? A quest for Citizenship in an ¨ever closer Europe¨) Project Survey on European Elites and Masses, funded by the Sixth Framework Programme of the EU [Contract CIT 3-CT-2005-513421] have being used. The questionnaire was applied between February and May 2007, in a total of 18 European countries. The national teams got a total of almost 2000 valid responses at European level. In the analysis we have showed some general descriptive statistics about the perception of Europe taking as a reference two dimensions of the INTUNE project: identity (attachment to the national level, the meaning of being a truly national, and the threats from Turkey that EU is facing at this moment) and representation (trust in European and national institutions, preferences for a national or an European army). The results are presented distinguishing between political (national MP’s in low chambers) and economical elites (presidents of corporations, general managers…) and, at the same time, among three countries: Germany as an original member of the European Union; Spain, incorporated in 1986; and a new member, Poland, joining the EU in 2004.

Anàlisi de l'obra cinematogràfica de quatre documentalistes russos o de repúbliques ex-soviètiques : la relació amb les noves tendències del documental i el llegat soviètic

El treball de recerca té com a principal objectiu l'estudi del cinema documental rus contemporani a través de l'obra cinematogràfica d'Alexander Sokurov, Sergei Dvortsevoi, Sergei Loznitsa i Victor Kossakovski. En un primer moment la investigació s'havia encaminat en un estudi comparatiu sobre les noves tendències del documental i els models de realisme proposats des de la Rússia post-comunista. El treball s'ha realitzat a partir de tres vies d'investigació. La primera ha consistit en una exhaustiva recerca bibliogràfica sobre cinema documental i cinema soviètic. La segona s'ha plantejat a partir d'un anàlisi acurat de les diverses pel•lícules. Finalment, la tercera via s'ha desenvolupat a partir d'un treball de camp realitzat durant una estada a Rússia, un període en el qual va ser possible entrevistar dos dels cineastes protagonistes de l'estudi, Sergei Dvortsevoi i Victor Kossakovski, així com el crític de cinema Andrei Xemijakin. També va ser fonamental l'assistència a la taula rodona i la master class impartida per Sergei Loznitsa en el marc del desè aniversari del Màster en Teoria i Pràctica de Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i que es poden traçar vincles entre el treball dels quatre cineastes escollits i algunes de les pràctiques contemporànies en l'àmbit de la no-ficció, com pot ser l'experiència de Sergei Loznitsa en el terreny del found-footage, o els documentals experimentals de caràcter assagístic d'Alexander Sokurov, així com la tendència observacional i el pas al cinema de ficció de Segei Dvortsevoi, o l'ús de la tecnologia digital en les últimes pel•lícules de Victor Kossakovski. Tot i aquestes aproximacions, es pot afirmar que el model de realisme proposat per aquests cineastes troba el seu autèntic llegat en el cinema soviètic. Una herència que comença amb el cinema de Dziga Vertov –pioner del documental artístic i revolucionari- i acaba en el d'Artavadz Pelechian.

La ironía en el transfer intercultural : aproximación pragmática en la traducción al castellano de relatos satíricos de Mijaíl Zoschenko y Mijaíl Bulgákov

El presente estudio está dedicado a analizar la traducción de la ironía en una obra de ficción literaria, más concretamente en los relatos satíricos de Mijaíl Zoschenko y Mijaíl Bulgákov en su versión castellana. Metodológicamente, el estudio presenta un enfoque pragmático, y se inscribe en las aportaciones pragmáticas de la segunda mitad del siglo XX, que permiten analizar el texto literario como un acto de comunicación y un discurso dialógico, inscribiéndolo en un contexto extralingúístico relevante. Abordaremos el análisis de lo "no dicho": el subtexto irónico que subyace como un significado implícito no-deducible de los medios lingüísticos en sí mismos, y donde cobran una gran importancia los factores comunicativos: la situación, la intención del hablante, el principio cooperativo (según Paul Grice) y toda una serie de presupuestos que pueden o no compartir los interlocutores. Partiendo del supuesto de la existencia de diferentes tipos textuales en toda traducción, la ficción literaria se abordará como un tipo de texto que presenta características particupares. En este sentido, el relato satírico de la época soviética se contempla como un género específico que implica, a su vez, una estrategia específica de traducción. Como es sabido, en los textos humorísticos predomina el efecto perlocutivo. Así pues, dependerá del tradutor que el texto transferido a otra cultura, y a menudo a otra época, consiga el mismo efecto humorístico, o similar, al que tuvo el original en su contexto histórico-cultural.