Addressing Sea Surface Salinity retrieval at different spatial resolution. Feasibility study using OCCAM data within SEPS simulator and L2 processor tools

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la National Oceanography Centre of Southampton (NOCS), Gran Bretanya, entre maig i juliol del 2006. La possibilitat d’obtenir una estimació precissa de la salinitat marina (SSS) és important per a investigar i predir l’extensió del fenòmen del canvi climàtic. La missió Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) va ser seleccionada per l’Agència Espacial Europea (ESA) per a obtenir mapes de salinitat de la superfície marina a escala global i amb un temps de revisita petit. Abans del llençament de SMOS es preveu l’anàlisi de la variabilitat horitzontal de la SSS i del potencial de les dades recuperades a partir de mesures de SMOS per a reproduir comportaments oceanogràfics coneguts. L’objectiu de tot plegat és emplenar el buit existent entre les fonts de dades d’entrada/auxiliars fiables i les eines desenvolupades per a simular i processar les dades adquirides segons la configuració de SMOS. El SMOS End-to-end Performance Simulator (SEPS) és un simulador adhoc desenvolupat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per a generar dades segons la configuració de SMOS. Es va utilitzar dades d’entrada a SEPS procedents del projecte Ocean Circulation and Climate Advanced Modeling (OCCAM), utilitzat al NOCS, a diferents resolucions espacials. Modificant SEPS per a poder fer servir com a entrada les dades OCCAM es van obtenir dades de temperatura de brillantor simulades durant un mes amb diferents observacions ascendents que cobrien la zona seleccionada. Les tasques realitzades durant l’estada a NOCS tenien la finalitat de proporcionar una tècnica fiable per a realitzar la calibració externa i per tant cancel•lar el bias, una metodologia per a promitjar temporalment les diferents adquisicions durant les observacions ascendents, i determinar la millor configuració de la funció de cost abans d’explotar i investigar les posibiltats de les dades SEPS/OCCAM per a derivar la SSS recuperada amb patrons d’alta resolució.

Selección de péptidos sintéticos del Virus de la Hepatitis G (GBV-C/HGV) inhibidores del Péptido de Fusión HIV-I

El GB virus C (GBV-C) o virus de l'hepatitis G (HGV) es un virus format per una única cadena de RNA que pertany a la familia Flaviviridae. En els últims anys, s'han publicat nombrosos treballs en els quals s'associa la coinfecció del GBV-C i del virus de la immunodeficiència humana (VIH) amb una menor progressió de l'esmentada malaltia així com amb una major supervivència dels pacients una vegada que la SIDA s'ha desenvolupat. El mecanisme pel qual el virus GBV-C/HGV exerceix un “efecte protector” en els pacients amb VIH encara no està descrit. L’estudi de la interacció entre els virus GBVC/HGV i VIH podria donar lloc al desenvolupament de nous agents terapèutics per al tractament de la SIDA.Treballs recents mostren com la capacitat inhibitòria del virus del GBV-C/HGV és deguda a la seva glicoproteina estructural E2. S’ha vist que aquesta proteina seria capaç d’inhibir la primera fase de replicació de VIH, així com la unió i la fusió amb les membranes cel•lulars. Sobre la base d’aquests estudis, l’objectiu d’aquest treball ha estat seleccionar inhibidors del pèptid de fusió del VIH utilitzant pèptids sintètics de la proteina E2 del GBV-C/HGV. El treball realitzat ha consistit en estudiar, utilitzant assajos biofísics de leakage i de lipid mixing, la capacitat dels pèptids de la proteina estructural del virus del GBV-C/HGV per inhibir la interacció i el procés de desestabilització de membranes induïdes pel pèptid de fusió de la glicoproteina de l’embolcall, GP41, del VIH. Aquests assajos, com es descriu en treballs anteriors, han resultat útils per a la selecció i la identificació de compostos amb activitat específica anti-GP41. Es pot afirmar que efectivament els pèptids seleccionats de la proteina E2 del virus del GBV-C/HGV inhibeixen l’activitat del pèptid de fusió del VIH probablement com a consequència d’un canvi conformacional en aquest darrer.

Urban mobilities: the anglo-catalan production of the Barcelona model

The aim of the project was to gauge the extent to which the so-called ‘Barcelona Model’ of urban transformation has been ‘exported’ to Britain and whether Barcelona has learned from British cities. We engage with the literature on successive British governments’ strategies for cities, focused on collecting data on contemporary policy initiatives and debates in the UK, did interviews in Manchester, London Barcelona and participated in the official visit of Leeds to Barcelona in March. Our research findings to date suggest that there is a good deal of mobility and interaction between Barcelona and the UK. However, it is by no means certain that this has resulted in definite instances of policy transfer. While the ‘Barcelona model’ has indeed featured in oficial discourse on urban regeneration in the UK, it does not appear to be the preferred best practice ‘model’ – other North American and European cities figure discursively as much, if not more. Where Barcelona does feature in official discourse, it is usually as an example of good design and an appealing urban aesthetic, rather than in terms of economic or social policy best practice. Our research suggests that the Barcelona model is seen as non-transferable to the UK due to the relatively more centralised governance structure therein.In contrast, evidence collected suggests that the Barcelona model is not influenced by UK British cities experiences but there is small evidence of being influenced by UK-based professionals.

Electronic thesis and dissertations conference, University of Pittsburgh, 10-12 de junio de 2009

El pasado mes de junio se celebró en Pittsburgh, EE.UU., el duodécimo simposio internacional sobre tesis electrónicas: Electronic Thesis and Dissertations Conference (ETD2009). Fue organizado por Networked Digital Library of Theses and Dissertations (NDLTD). La mayoría de los ponentes explicaron las experiencias de su propia universidad. Además, hubo expertos invitados entre los cuales se pueden destacar Stevan Harnad (Univ. Southampton), Karla Hahn (Association of Research Libraries) y Deanna Marcum (Library of Congress). Estos simposios pretenden promover la adopción, creación, uso, difusión y preservación de las tesis electrónicas. De hecho, el éxito ha sido tal, que algunas universidades ya prescinden de la copia en papel para el depósito y preservación del documento. Un caso reciente es el de la University of Albany cuya nueva política, anunciada durante el simposio, consiste en que a partir de setiembre del 2009 ya no requiere el depósito de una copia impresa de las tesis aprobadas en aquella universidad.

The transcriptional network activated by Cln3 cyclin at the G1-to-S transition of the yeast cell cycle

Background: The G1-to-S transition of the cell cycle in the yeast Saccharomyces cerevisiae involves an extensive transcriptional program driven by transcription factors SBF (Swi4-Swi6) and MBF (Mbp1-Swi6). Activation of these factors ultimately depends on the G1 cyclin Cln3. Results: To determine the transcriptional targets of Cln3 and their dependence on SBF or MBF, we first have used DNA microarrays to interrogate gene expression upon Cln3 overexpression in synchronized cultures of strains lacking components of SBF and/or MBF. Secondly, we have integrated this expression dataset together with other heterogeneous data sources into a single probabilistic model based on Bayesian statistics. Our analysis has produced more than 200 transcription factor-target assignments, validated by ChIP assays and by functional enrichment. Our predictions show higher internal coherence and predictive power than previous classifications. Our results support a model whereby SBF and MBF may be differentially activated by Cln3. Conclusions: Integration of heterogeneous genome-wide datasets is key to building accurate transcriptional networks. By such integration, we provide here a reliable transcriptional network at the G1-to-S transition in the budding yeast cell cycle. Our results suggest that to improve the reliability of predictions we need to feed our models with more informative experimental data.

ORMDL proteins are a conserved new family of endoplasmic reticulum membrane proteins

Background: Annotations of completely sequenced genomes reveal that nearly half of the genes identified are of unknown function, and that some belong to uncharacterized gene families. To help resolve such issues, information can be obtained from the comparative analysis of homologous genes in model organisms. Results: While characterizing genes from the retinitis pigmentosa locus RP26 at 2q31-q33, we have identified a new gene, ORMDL1, that belongs to a novel gene family comprising three genes in humans (ORMDL1, ORMDL2 and ORMDL3), and homologs in yeast, microsporidia, plants, Drosophila, urochordates and vertebrates. The human genes are expressed ubiquitously in adult and fetal tissues. The Drosophila ORMDL homolog is also expressed throughout embryonic and larval stages, particularly in ectodermally derived tissues. The ORMDL genes encode transmembrane proteins anchored in the endoplasmic reticulum (ER). Double knockout of the two Saccharomyces cerevisiae homologs leads to decreased growth rate and greater sensitivity to tunicamycin and dithiothreitol. Yeast mutants can be rescued by human ORMDL homologs. Conclusions: From protein sequence comparisons we have defined a novel gene family, not previously recognized because of the absence of a characterized functional signature. The sequence conservation of this family from yeast to vertebrates, the maintenance of duplicate copies in different lineages, the ubiquitous pattern of expression in human and Drosophila, the partial functional redundancy of the yeast homologs and phenotypic rescue by the human homologs, strongly support functional conservation. Subcellular localization and the response of yeast mutants to specific agents point to the involvement of ORMDL in protein folding in the ER.